CORRELLENGUA 2011

El passat cap de setmana es va celebrar a Tivissa el Correllengua, un projecte comú entre associacions i persones que defensen la llengua i cultura catalanes. L’Extrem Team Tivissa vam rebre la proposta de ser entitat invitada en la celebració dels actes d’aquesta festa.

Així doncs, dissabte pel matí l’Extrem Team vam organitzar una gimcana per a tots els nens i nenes del poble, on les principals protagonistes eren les muntanyes i les fonts del nostre terme. L’objectiu era que els nens coneguessin els seus noms i localitzacions, i per fer-ho possible hi havia tot un seguit de proves on algun que altre extremero va disfrutar, fins i tot, més que els propis nens: mini kilòmetres verticals, circuits de cordes i rappels, proves d’orientació…tot el que a nosaltres ens fascina adaptat als més petits!

Per la tarde va tenir lloc la presentació del llibre “Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. 19 itineraris circulars i 3 travesses” dels autors Rut Domènech, Lluís Saladié, Joaquim Rosset, Marc Castellnou, Ricard Baqués i Meritxell Ornella a càrrec d’Armand Ballart. Es tracta d’una guia que descriu 22 recorreguts de diferent dificultat i duració, on s’especifiquen diverses dades generals, com la duració i distància, i es detallen les interseccions i punts d’interès. Cada recorregut s’acompanya d’un mapa i un perfil topogràfic. Molt recomanable! Us ho asseguro!

Diumenge al matí es va fer una excursió a Santa Anna, un punt privilegiat del poble pel fet d’oferir mirandes de totes les muntanyes que rodegen el poble. La boira no va permetre disfrutar de l’estampa, però les gairebé dues hores d’excursió van servir, si menys no, per fer gana i disfrutar de bona companyia.

Per últim, diumenge per la tarde els Bastoners de Tivissa, acompanyats per un magnífic grup de grallers (jejeje) van obrir l’acte de cloenda, la lectura del Manifest del Correllengua 2011, a càrrec de Josep Cedó, membre de l’Extrem Team.

A l’Extrem Team ens afalaga que l’organització del Correllengua pensés en nosaltres per celebrar aquesta festa, i volem fer-los arribar el nostre més sincer agraïment.

Salut i cames! (que no “salud y piernas”!!!)

CURSA DE LES ROQUES

En principi haviem de pujar a Horta amb lo cotxe ple però cada dia que passava de la setmana erem menos, al final Tomàs Kiprono i jo amb la seva "fragoneta". A les 7 quedem davant de casa i cap a Horta, allí ens trobem amb l'altra part de l'equipasso (Adria, Thais, Olesa, Diego i O. Griño).

Després de la sortida apartada del poble, comencem a disfrutar d'una de les curses que seran fixes per mi al calendari. Serà fixa pel recorregut, per l'organització i pel dinar final.

Lo recorregut molt i molt divertit, amb pujada i baixada tècnica inicial seguida d'un puja-baixa-esquerra-dreta i per acabar una cresta llaaaarga (que potser sobrava!) i una rebuda a la plaça del poble amb un speaker que només li va faltar fer alguna entrevisteta...

Només felicitar l'organització per la currada amb la neteja de senderes i el bon recorregut que els hi ha quedat.

Manual per organitzar una Cursa de Muntanya

Em salto les 30 primeres pàgines per no avorrir-vos i vaig al darrer capítol directament!

Divendres… 10 de la nit, comencem la darrera reunió després de molts mesos de preparació… sembla que ho tenim tot a punt: recorregut marcat, avituallaments assenyalats, Web, Twitter i Facebook bullint des de fa dies, voluntaris amb ganes, corredors afamats de muntanya!!! Mo n’anem a dormir amb la sensació de deixar-nos algo per fer, com quan tenies un examen a l’endemà.
Ja és dissabte, de bon dematí a treballar, a l’Alberg, a la Muntanya, per les Botigues... cal deixar el màxim de coses organitzades abans de la reunió amb tots els Voluntaris.

El recorregut ja ens el sabem de memòria... i sembla que el recorregut alternatiu (en cas de pluja) no cal ni que l’ensenyem als jutges, que des de bon dematí estan a l’aguait de tot el que fem. I què fem? Preparem farmacioles, entrepans, emissores, begudes, triem responsables, col•loquem la gent als cotxes disponibles; en definitiva, mirem que tothom estigui on vulgui estar i que a més totes les posicions estratègiques de la Cursa estiguin cobertes.
Anem a dinar... que a la tarda la moguda anirà “in crescendo”. Comença arribar gent per muntar bosses, preparar dorsals i ajustar tots els avituallaments amb la beguda i menjar que toquin, abans de la reunió encara toca fer un viatge a deixar fato per la muntanya, i de passada baixar una mica de combustible per encendre les fogueres de l’endemà.

Ja són les sis de la tarda i tots els voluntaris ja estan al lloc... Una vegada més, és impressionant veure tanta gent amb ganes de donar un cop de mà! Com sempre... canvis de darrera hora, gent que s’apunta, que vol anar amb la seva colla, gent que al final vol córrer i alguna baixa de darrera hora; ens obligaran a modificar totes les llistes per a quadrar el cercle... però abans, foto de Voluntaris de rigor, enguany amb la samarreta blava que tothom llueix amb orgull. I aquest dissabte a la nit a fer bondat, que demà serà un gran dia!!!

Diumenge, 6:30 del dematí... de fet un parell de minuts abans, apago el despertador abans de que comenci a sonar. Esmorzar i dutxa per a despertar-me del tot i cap a la Fotx... que hi ha gent que hi és des de ja fa una estona. Bon dia a tothom, tall de coc per acabar el primer esmorzar del dia. Indicacions de darrera hora, i recollim tot lo material que això és a punt per començar.

Enguany (per variar) agafem uns quants cotxes i enfilem cap al Coll de Monetze amb tota l’expedició de la Serra de La Creu. Veterans i novatos tot a punt per esventar-nos durant unes horetes. La pujada fins als diferents punts on s’anirà quedant la gent, la fem amb molta calma i de fet ens avisen de la sortida abans d’arribar a la Roca Foradada de Missamaroi, objectiu del gruix de l’expedició. Abans però ja dono el primer “parte meteorològic” del dia... 30-35 Km/h de vent mesurats amb la novetat tecnològica del dia, un anemòmetre digital portàtil!

Ja som a lloc, una mica més d’una hora per arribar i ja podem muntar el nostre humil (però agraït) avituallament de la Roca: Aigua en abundància, una mica d’Isostar “de polvos”, xocolata (que sempre sobra), avellanes i l’estrella d’enguany: les gominoles d’ossets.

A esmorzar ràpid i al raser del vent, que pel walkie diuen que els primers corredors ja han passat pel Monegret de baixada!!! És d’agrair que algú porti un xorret de vi per alegrar l’entrepà! I ara ja ho tenim tot a lloc. No passen ni deu minuts que veiem al primer corredor saltant per les crestes com si anés passejant per la Lluna, en un tres i no res el tenim a la Roca Foradada... un glopet d’aigua i a continuar saltant... I el segon, tercer, i la resta de màquines, homes i dones, joves i veterans, locals i de fora, comencen a desfilar per la nostra posició.

Mentrestant, cadascú a la seva tasca... uns a l’avituallament dels Corredors, l’altre amb l’esquellot donant la benvinguda i el de més enllà fent fotos a tort i a dret quan treuen el cap pel Forat de la Roca. A mi em toca passejar fins als companys de la Serra de la Creu “1”, als que trobo mig esventats, però continuant animant a tots els corredors com si fossin els líders de la Cursa. Per sort, enguany molt poques incidències al tram més “tècnic” de la Cursa: un parell de genolls pelats, molt pocs turmells doblegats i o sorpresa... CAP cop de CAP a la Roca Foradada!!

Torno a mesura el vent... ara arriba a ratxes de 45Km/h, sort que al migdia havia d’aturar-se... A mesura que van passant corredors el temps de descans que es prenen a l’avituallament va augmentant i podem intercanviar quatre impressions de la Cursa, del vent, la senyalització, els avituallaments, els de davant, els de darrera, els km que falten, etc... Tots contents, cansats i esventats, sense gaires ganes de refredar-se van fent via cap a les Cordes on esperen més voluntàries per seguir donant ànims!!!
I finalment, arriba la darrera corredora i a pocs metres els tanca-curses, l’Eduard i Jaume que també aprofiten per recuperar forces. També fa cap, però des de l’altre sentit de Cursa, Ramon, com no podia sé d’altra manera, amb la càmera de vídeo a la mà... Complint la promesa de venir-nos a fer una visita a lloc més inaccessible de la Cursa. Molt agraïts per la visita!!!

Ben aviat també arriben els voluntaris de Serra de la Creu “1” i “0,5” que jan ha recollit totes les cintes del seu tram. Doncs ara ens toca a nosaltres desmuntar la paradeta... Amaguem les garrafes d’aigua que han sobrat a l’amagatall super-secret ;-) i ens emportem tota la resta cap a baix... Caminant i treient cintes anem comentant la jugada i ja som al cotxe una altra vegada.
Arribem al passeig de la Fotx i per megafonia sentim com estan donant alguns dels trofeus encara... hem fet via avui! Quina oloreta de brases, cerveseta fresca, clotxa espectacular (però l’any que ve hem de fer-ne més racions), xerradeta, desmuntem tot lo tinglado i cap a casa, que fa un parell de dies que no em veuen el pèl... (xist!!)

No sé qui guanyarà la Copa Catalana, però si fos per mi tots els corredors se'n mereixen tenir una al menjador, felicitats a tots, l'any que ve, encara millor!!
Hmmm... i encara m’he quedat amb ganes de fer un soparet amb tots los Voluntaris per agrair-los una vegada més el seu compromís i continuar explicant batalletes de la Cursa... fem-lo?

Josep – Quefe de la Serra de La Creu

cavalls del vent

Tot va lligat,

Un dia la Maria em pregunta si vull anar a fer una cursa al Cap de Creus(80 km) i jo sense pensar-ho m'hi apunto. Lo dia següent de la cursa, amb l'euforia i amb la gent de Sitges ens apuntem a Cavalls del Vent. Això ja és una cursa de veritat!!!

Després d'un estiu normalet en qüestio de curses, tornem de vacances i no paro ni un cap de setmana. Primer a Rialp, després a Alcanar i aquest cap de setmana va tocar anar a veure a la padrina de la Berta al Berguedà.

Al final ens apuntem l'Adria, la Thais, l'Edu (despues d'un paron de no se quan temps!) i jo.

Amb l'Edu i la Samy ens trobem lo divendres per la tarde a Bagà, ells ja estaven per allà dalt des del dijous. Agafem la bossa del corredor amb lo dorsal (per cert molt ben pensat, van posar lo mapa amb lo desnivell al revés així lo corredor el pot anar mirant durant la cursa) i ens quedem un rato pel poble per gaudir de l'ambient de cursa. Al cap d'una estona tots cap a casa a descansar que lo dissabte toca suar de debò. Arribem a Berga i la padrina em cuida com si fos un professional,

pasta per sopar,

moltes gràcies.

Dissabte pujem de Berga a Bagà una part de la familia (Berta, Heura i jo) perque l'altra part pujen una mica mes tard (Angels i Quim). A Bagà ens trobem amb l'equipàs que compartirem unes quantes horetes, entre corre, avituallaments, fregues... Als primers que veiem son l'Adria i la Thais, ens preparem i anem cap a la sortida on ens trobarem a l'Edu i la Samy i just abans de la sortida amb la Maria i els de Sitges. Tot preparat per la sortideta.

Abans de prendre la sortida ens fem les fotos de grup i ens encarem cap a la plaça a posar-nos com a sardinetes i a disfrutar d'una sortida espectacular, 750 animalets a punt per recorrer 85 km i 12000 m desnivell acumulat.

A les 10 del matí es dona la sortida, jo personalment amb la pell de gallina i no pel fred. Ens esperen els refugis del Cadí-Moixeró.

Comencem la cursa, cadascú al seu ritme i poc a poc es va allargant. Los 20 o 30 primers s'enfilen i ja no els veurem meés (crec que son d'un altre planeta) i tots los altres xino-xano muntanya amunt.

Los primers quilòmetres son bastant durs, amb molt de desnivell i amb força calor. Però lo paisatge no et fa pensar amb la duresa de la cursa, espectacular una part del Berguedà amb lo Pedraforca per allà al mig i la Cerdanya a l'altre costat.

A mi, personalment, només pensar que hi havia gent esperant-mos en algún refugi em feia agafar

forces extra. Durant tants quilòmetres et pot passar de tot però la veritat és que em va anar tot molt bé, vaig anar de menos a més. La primera meitat la cursa la vaig fer en 8 horetes (fins al refugi de Prats d'Aguiló) i l'altra meitat en 7 hores, de les quals 5 van ser de nit però amb menys desnivell.

Lo millor de tot, a part de no fer-me mal i acabar només amb una ungla una mica negra, va ser l'ajuda que vaig rebre als avituallaments, moltes gràcies a tots.

També donar gràcies a l'Albert (Obrint Traça) pels quilòmetres que vam compartir de nit, gràcies també a sa mare...

Pos res, una experiència molt xula i un resultat perfecte. Ara esperar aquest fi de setmana la cursa del poble i com diu Roger "la isla bonita ens espera".

PD:Los primers classificats masculins i femenins van arribar a meta i van tenir que ser assistits amb suero.....jo amb cervessa!

Salut

De Menorca a Rialp

Estiu, vacances, platja........

Tot això m'ha fet provar un altre esport....

Però res, si corre ja em costa imagineu-vos això de bucejar.

O sigui que al tornar de les vacancetes a ses illes, lo primer cap de setmana ja m'he posat les bambes i he anat a córrer.

Amb la companyia de l'Eli i el Jaume, divendres pujem cap a Espot perquè dissabte jo faig una cursa a Rialp, la Matxicots Challenger, i ells dos i l'Heura fan la Matxicots Popular lo diumenge.

Dissabte m'aixeco a les 4 de la matinada, doncs la sortida és a les 5:30, i baixo a Rialp on sortim, amb puntualitat, els participants de la cursa de 36km i 3500 d+ i de l'ultra de 82 km i 7000 d+.

Lo primer tram de la cursa consta de pujar,pujar i pujar. Rialp està situat a 725 m i al cap de 17 km arribem al cim del Montsent de Pallars a 2883 m. Una vista impressionant ens espera a dalt de tot amb l'estany Gento molt aprop. Després de tanta estona pujant per fi baixem, però dura poc i al cap de res tornem a pujar fins al Montorroio 2860 m. i des de dalt una baixada on los quadriceps s'et posaven al clatell.
Al final un bon matí amb un temps perfecte i la companyia d'un noiet de 14 anys amb qui vaig fer tota la cursa i que em va deixar al.lucinat (juga a handbol i a l'estiu corre lo que pot pel Pallars).

Dissabte, per celebrar la 18a posició a la cursa, anem a sopar al Restaurant Juquim d'Espot, un restaurant que val moooolt la pena, pel menjar i perquè mos deixa disfrutar de la golejada del Barça!

Diumenge toca Marxa popular de 13 kms i 1.000 d+, on participen l'Eli, el Jaume, l'Heura i unes 40 persones més. A les 9:40 hrs. del matí es dóna la sortida des de Rialp i recorre els pobles d'Escàs (on els esperem la Berta i jo i un avituallament amb embotits, xocolata, begudes.....), Surp i Rodes (de nou avituallament amb cocs i beguda), per tornar a Rialp de nou (contents, algo cansats i....... tips! jejeje).

Al final, entrega de premis i dinar per tots els participants.

Llàstima del temps de diumenge! El fred i la pluja fa que dinem i marxem ràpid, a veure si a la Ribera d'Ebre fa més bon temps.........

I diumenge 25..............PUJADA AL MONTSIÀ!

Això és un no parar!

Salut i cames

Xavi i Heura

PEL BERGUEDÀ

Estos dies estem de minivacances i entrenos al Berguedà.

Ahir tocava sortideta light amb tota la family i vam anar d'excursioneta a les Fonts del Llobregat i a Castellar de N'Hug.

Avui, tocava el plat fort! Així que, com diumenge, tocava matinar, esmorzar bé, posa-mos la roba i sabates corredores i ............ cap a Saldes! Hi hem anat Xavi, el Quim i jo perquè Xavi fa la cursa l'1 d'octubre i volia fer un tast per ser conscient del que l'espera.

Hem deixat el cotxe al mirador del Gresolet, i d'allí ....... cap al refugi Lluis Estasen, als peus del Pedraforca.

Allí començava el nostre recorregut d'avui, amb la idea de fer:

Xavi i Quim, ruta del Lluis Estasen fins a Bagà (uns 30 kms).

Una servidora, Lluis Estasen-Gresolet i tornar a pujar al mirador, agafar el cotxe, anar cap a Bagà, pujar caminant a Grèixer i alli esperar als xics (uns 12 kms).

La ruta, com diu Xavi, ESPECTACULAR! De camí al Refugi de Sant Jordi, fins i tot han trobat uns salts d'aigua on banyar-se i refrescar-se una mica.

El dia ASTUPENDO! Ha fet bon temps i la calor era soportable.

La companyia FANTASTICA!

Conclusions d'avui:

Hem de fer Cavalls del Vent al completo (a part del dia de la cursa).

El Quim s'ha d'orientar millor (eh Quimet??)

Hem de portar una càmara amb piles

Ara, uns dies de relax a Menorca

Al setembre, Sant tornem-hi! Entrenos entre setmana i curses el cap de setmana.

Salut i cames

Heura

TRIATLÓ DE XERTA 2011

Després de portar uns anys amb ganes de fer-la i no poder per diferents circumstàncies, per fi avui he participat a la 13a edició de la Triatló de Xerta, un clàssic als estius de les Terres de l'Ebre i la meua primera triatló.

Ja feia uns dies que havia enredat al Quim (un amic de Berga) i a la Thais perquè també baixessin a fer-la. Los 3 mos estrenem en triatló!

Avui doncs, tocava matinar, esmorzar bé, disfrassar-nos (amb la Thais encara ahir parlavem que si malles o culotte, que si top o samarreta...........) i baixar cap a Xerta. Un cop allí, recollida de dorsals, portar les bicis al puesto de la transició i preparar-nos per la sortida.

A les 10:05 hores i amb els nervis a flor de pell, donen la sortida d'una manera mooooolt original (un dels organitzadors es tira de "bomba" al canal! jejeje).

A partir d'allí tenim pel davant 800 metres nadant canal avall, 14 kms de BTT pujant fins a les obres del canal i baixant per la pista de la baixada dels bous (o algo així.......) i 3,4 kms corrent pels camps de taronges dels voltants.

Destacar i agrair el suport i ànims de l'Adrià, l'Àngels (ha fet moooltes fotos que penjaré quant les descarreguem), Xavi i la Berta (amb qui he fet l'arribada!)

Evidentment, cadascú ha fet la seua triatló:

La Thais, una crack, queda 3a de les xiques amb un temps de 55 mins.

El Quim també ho fa mooolt bé i fa la triatló en 1:01 mins.

Per últim, una servidora, que tenia com a objectiu acabar, acaba amb un temps de 1:16 mins. Mooooooolt contenta i sense mal de genoll!

Conclusions:

una experiència molt xula

he d'entrenar més i millor i recuperar el genoll

he de buscar altres objectius i tornar a fer alguna triatló

Ara uns dies de vacances i entrenos al Berguedà, que Xavi fa Cavalls del Vent a l'octubre i nem a fer proves pel terreno.

Salut i cames!

Heura

Per Què Corro?

Suposo que igual que la majoria, moltes vegades m’he preguntat “per què corro?”. Bé, doncs...és Agost, estic sola a la feina, treballo més que mai (x si ho llegeix el jefe jiji) però sempre queden estones mortes, i com no tinc ningú per xerrar, us faig cinc cèntims sobre el que he trobat com a resposta a la meva pregunta:

Per qui les desconegui, dir-vos que les endorfines són substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors o com a vehicles hormonals en l’organisme. Els neurotransmissors són els compostos químics que transmeten informació a través del cervell. La seva funció és inhibir o promoure certes reaccions que són vitals per al funcionament psíquic físic del cos. Les endorfines són el que alguns han anomenat la química de la felicitat.

Aquesta substància és usual que es generi durant les activitats físiques, de manera que els esportistes n’ estem sempre ben previstos d’aquest element, ja que córrer genera una elevació important del nivell d’endorfines i dopamines, arribant a nivells de set o vuit vegades superiors als de les persones sedentàries.

Quan una persona practica esport, es crea un component addictiu, que en el cas de les endorfines arriba a ser una dependència. Al deixar de fer esport es produeix una espècie de síndrome d’abstinència. Per això, en un esportista lesionat augmenta la sensació de nerviosisme i ansietat pel descens dels nivells en sang d’endorfines.

El sistema de neurotransmissió endorfinèrgic està implicat en molts processos, on els més importants són la modulació del dolor, l’analgèsia i l’efecte anti-estrés, de manera que l’exercici físic seria una manera natural i saludable de lluitar contra els problemes quotidians.

Més o menys aquesta informació ja m’era coneguda, així que m’he distret una mica més buscant que investigaven els científics al respecte. Primer he trobat al Dr. Thaddeus Kostrubala, a Chicago, que ha dedicat la seva vida a esbrinar el timing de la secreció d’endorfines i la seva acció sobre el cervell. Afirma que la secreció d’aquesta hormona comença quan un esportista corre vuit o deu km i que és per això que a partir d’aquest moment comencen les sensacions agradables (http://www.kostrubala.com). Per un altre costat, he trobat a uns xinos (només podien ser ells) a Beijing, que fa uns anys van entrenar un grup de ratolins (corrent a 36m/min!) per tal d’estudiar els canvis en la seva capacitat aeròbica i síntesi d’hormones, i com aquestes últimes afectaven a l’eix hipotàlem-pituitari-adrenèrgic. Els seus estudis estan publicats en xinès, així que no he entès res, però per si algú domina l’idioma, us deixo l’enllaç: Zhongguo Ying YUong Sheng Li Zue Za Zhi. 1997 May;13(2):121-3. En conclusió, sembla que està més acceptat que a la pregunta “per què corro?” la resposta és clara i simple: ENDORFINES.

Ara, em queda una curiositat… paral·lelament als meus entrenos… podria fer còrrer un dels meus ratolins… i comparar els nostres nivells de secreció jijiji (jefeeee, si m’estàs llegint…m’ho deixes fer?)

suposo que no fa falta que digui qui sóc :))))
salut i cames!

VANDEKAMES

Després de festes, gintònics i per últim uns mojitos per celebrar lo cumple de la Thais, dissabte vam anar al costadet de casa per correr la Vandekames.
Lo dissabte comencem jugant a la piscina amb la Berta i lo meu fillol Marc, dinem tots junts a casa i marxem cap a Vandellos. Ens trobem a Kua, Gonzalo, lo cunyat,Thais, l'Adria... i lo crack de roquetes (va guanyar fumant).
Bon ambientillo de cursa i comencem amb els comentaris sobre com podria anar la cursa, que si la calor, les festes, etc..
La cursa va tenir un començament una mica dur, la pujada als dedalts. Sortim la Thais i jo, però
noto que vaig bé i tiro. Arribo bé a dalt i la baixada a Masboquera també em va bé.
Després de veure a la Berta, Marc i l'Heura per Masboquera comença una pujada on noto que lo meu peu em comença a fer una mica de mal. La baixada a Santa Marina em torna a anar bé però la pujada següent torno a notar unes molesties al peu.
L'últim tram de la cursa torno a trobar-me bé, peró l'últim regalo de quilometret es fa una mica llarg.
Bona cursa, bon ambient, bona manera de suar alcohol.....llàstima que per la nit vam anar de concertillo i festes i ho vam recuperar tot!
Salut i cames! A la propera sortida o cursa volem veure a l'Adrià!
Si voleu veure classificacions i fotos http://www.tretzesports.com/vandekames2011/
Xavi

II MARXA DE BTT L'AUBERGE

L'any passat ja la volia fer però el meu genoll no m'ho va permetre, així que aquest any encara tenia més ganes de fer-la.
El genoll no està al 100 % però de moment vaig fent i posant-me en forma.
Feia uns dies havia anat amb Joan Clua a provar el circuit i tot i que mos haviem liat una mica i haviem acabat tornat al poble per carretera, em servia per tenir una idea del que m'esperava.
Després d'una nit de dissabte mogudeta (la Berta no estava gaire fina i, a més, vam tenir tormenta d'estiu), a les 7 hores del matí em desperto i sorpresa..... no hi ha llum! Au pos! bona manera de començar el dia!
Em poso el traje bettetero i cap a l'ajuntament, punt de trobada, entrega de dorsals, esmorçar, sortida i arribada de la maxa ........
A les 9 del matí es dona la sortida. En total, uns 140 participants, entre els que hi ha 4 extremeros (Joan Marc, l'Angel, Joaquim i una servidora).
Jo darrere i xino xano, anar fent. Vaig fent sola durant uns 10 kilòmetres, però a partir d'alli, comparteixo marxa amb Josep d'Amposta, que resulta que té familia a Tivissa així que ja tenim conversa pel que queda de recorregut......
El cicuit està prou bé, recorrent la part del terme de Benissanet que va cap a la Serra de Cavalls (els de la marxa de 40 kms hi arribaven) i tornant pel Kàrting, amb bastanta pista, pujades i pujadetes, baixades i algunes senderes (algunes tenen tela, sobretot les baixades).
Al final, 27 kilòmetres, 2:25 hores, caloreta, bons regals (caixa de nectarines de GinesGon, samarreta, vi....) i bona companyia.
Ah! a la mateixa hora però a Capçanes, hi havia alguns extremeros corrent. Em consta que Tomas i Gonzalo estaven per aquelles terres suant la cansalada. I també m'han dit que haurem de fer un nou fitxatge, no Sonia? Debut a la marxa de 10 kms amb podi inclòs! Quina crack! Enhorabona!
El finde que ve li toca a Xavi. Farà la cursa de muntanya del Llop. Dissabte a les 14:30 hores del migdia. Estan bojos!
Au, salut, cames i kms.
Heura

Quin megacrack!!!

Aprofitant que dimecres estavem a Barcelona i tenia vacances vaig tenir el plaer d'acompanyar a un extraterrestre, Albert Giné, a fer una de les etapes de la volta a Catalunya.

A les 6 del matí començavem l'etapa entre Mataró -Llavaneres per acabar a Sant Feliu de Guixols, 77 km.

Entre tot aquest recorregut vaig poder gaudir d'un megacrack, que fort està. És impressionant

veure que portant 50 km (uns 300 i pico desde dissabte), amb una calor insoportable i trobant una pujada, lo tio no para, no acamina, sino que segueix corrent.... increible!

Només dir que lo que està fent és al.lucinant i que molt poques persones poden fer-ho.

També comentar que lo tio no només corre, també fa altres esports...

Molta sort i pensa que Tere val molt més que tots els possibles assistents que pugui porta el Kilian!

Salut!

Xavi

VI marató de muntanya de Berga

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l'estomeg que no el tenia fi.

Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l'organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.

Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la "pitina" de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l'arribar al pis no podia dormir del tip que estava.

Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m'aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.

De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l'aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.

Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.

Lo primer tram consta d'una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d'esqui tancada), allà comença una baixada d'uns 300 m per després empendre la pujada d'uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l'espesa boira.

Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d'Ensija i a partir d'allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d'allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m'espera, com no, l'Heura amb tota l'infrastructura d'una acompanyant de lujo.

Tornant cap al poble em trobo, a l'últim avituallament (Queralt), al David (vei de la "pitina" i del Quim) i amb ell baixo fins a l'arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.

Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l'organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.

Salut.

Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.

La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.

Au pos, salut, cames i Patum!

Buscant els Dips!

Lo dissabte comença malament, quedo amb Kua a les 4:45 de la matinada i em desperto a les 4:28. Vaig començar a correr abans d'hora, un got de llet amb mel (mel Micola, de les muntanyes de Tivissa) per que tenia una gola que no m'entrava res mes, Kua com sempre puntualíssim. Arribem a Tivissa puntuals, però coneixent la Maria que no estava al lloc ens apropem a seua casa i la truco. Una altra que s'ha adormit (quin dia!)... i farà cap a Pratdip amb Ricard.

Arribada a Pratdip, molts cotxes i difícil d'aparcar. Recollida de dorsal i ràpid cap al cotxe que anem molt justos, tan que son les 6 i encara estem que si el frontal, lo mòbil, la vaselina...

Sortida deu minuts més tard de les 6 i trotant trotant fem un grupet molt xulo.... i sorpresa! lo Puça va detràs nostre! (primera vegada). Poc a poc es comença a estirar lo grup de la gent que va corrent, després de pujar al Cabrafiga (espectaculars vistes sortint el sol) comença la baixada al poble... i sorpresa! Puça, Heras i companyia van detràs nostre! (segona vegada i última, al arribar a l'avituallament del poble ja no els vam veure més). Després de l'avituallament comença la segona volta, pujada cap a Llaberia i tornada al poble.

La segona volta em sembla que va ser on es va perdre més gent, natros portavem al xerpa Benaiges i al mestre Benavent que amb la seva experiència ens va dir que valia més anar a poc a poc i els ulls ben oberts.

L'arribada per segona vegada al poble va ser molt millor, allí ens esperaven l'Heura, la Berta i Ricard. Després de beure i menjar uns donuts comencem la tercera volta que ens portarà a Santa Marina per un barranc al.lucinant, a Vandellos per una baixada molt xula, a Llaberia passant per Remullà i la Fou de Capçanes i tornada a Pratdip per una baixada des del coll del Guix boníssima.

Entre tot això hi va haver l'abandonament de Kua (que està fortíssim, però ell no s'ho creu), de l'Eduard (pajarón i quadriceps al clatell), lo coco de la Maria (que va fer els últims kms sola), lo mestre Benavent (en dos caps de setmana 172 kms a les bigues com ell diu), lo raider-bttero... Beinages (un tot terreny) i la crack del grup la Thais (que va dient que si fa calor, que si lo genoll, que si ara sí que estic cansada... però no té límit). Ara només falta l'Adrià!

Conclusió, vaig xalar molt durant los 62 kms i 3105 md+ i amb ganes de repetir curses-marxes de llarga distància.

I diumenge, per estirar les cames i aprofitant que la Berta havia dormit a Tivissa, l'Heura i jo agafem les bicis i ...... cap a Tivissa!. Sortim de casa direcció Miravet, allà cap al pas de barca per creuar el riu, Ginestar i .... cap amunt! Al final, 23 kilometres, bona companyia i mooooolta calor.

Salut i cames!

Xavi

ESCANYABOCS '11

Quin cap de setmana! Que bé mos ho hem passat!

Començo a explicar-vos-ho.........

Divendres per la tarda marxem, cap a La Seu, 15 persones. Anem a passar-hi el cap de setmana i a participar, alguns, a l'Escanyabocs, una prova que inclou les modalitats de triraid, vertical Quiri, orientació nocturna i pedalada BTT.

El dissabte al matí, la Maria i jo i la Thais i Marín participem al triraid, un raid d'iniciació on cal fer orientació urbana, BTT, tir amb arc i caiac.

Tot i que una no està en plena forma, el tandem Maria/Heura funciona a la perfecció i............ mentres una corre i pedala més, l'altra mira els mapes i crida:

Heura diu: Mariaaaaaaaaaaaa! a la dreta!

Maria contesta: ok, ja l'he trobat! para i mira la següent fita! cap a on anem?

Heura: Venga, ara cap a l'esquerra, que anem de .......... i encara mos queda bastant temps!

I així, vam aconseguir millorar (i de molt) els resultats de l'any passat i vam acabar en 15a posició.

L'altra parella extremera va tindre alguns problemes d'orientació i la va liar una mica. L'any que bé més i millor!

Amb el temps just per dinar un bon platerot de pasta amb pisto que mos va preparar xef Ricard, fer el café i una mica de repòs a la gespa de casa nostra a Arfa, cotxe i cap a Noves de Segre.

Allí, a les 5 de la tarda, es donava la sortida al Vertical Quiri, i hi participàvem la Thais, la Maria i jo. Arribem, mos fan aparcar a un camp on pasturen les vaques i sorpresa!...... punxem una de les rodes del cotxe. Ja haviem xafat merda, o sigui que havia d'anar bé!

Tot i així, abans de començar, bastants nervis pensant que estic ben boja i que no podré fer-ho ni farta de tots els gels i recuperations del món. Es dona la sortida i la majoria de xiques surten esperitades cap amunt. Jo ja passo per la plaça del poble caminant perquè la pujada té tela, 4,5 km de distància amb un desnivell de 850 metres. Uffffffff!

Finalment, patint, disfrutant del paisatge i després de 1h 40 min arribo dalt i toco l'esquellot del Sant Quiri. Quin gust! quina satisfacció!

La Thais (1:03) i la Maria (1:13 amb pajarón inclòs) arriben abans i esperen per animar-me i donar-me l'última empenta. Moltíssimes gràcies!

Acabat el Vertical Quiri (ja veieu que encara ens quedaven mooooltes ganes de fer el boig), cap avall que anem justos de temps!

A les 21:30 hrs, la Thais, la Maria i Ricard participen a l'orientació nocturna. Tot i ser individual, van tota l'estona els 3 junts i els va força bé. Bona estratègia i moltes fites trobades.

Bon final de dia, a casa, menjant les truites de patata que ens han preparat la resta de la comitiva tivissana.

Per rematar el cap de setmana, diumenge al matí toca BTT.

La Thais, per completar l'Escanyabocs i ser Escanyabocs de Ferro, fa la pedalada llarga. Quasi res, 46 kms amb 1600 metres de desnivell.

La resta (Marín, Maria i una servidora) fem la "curta": casi 37 kms amb 800 metres de desnivell.

Pedalada mooolt xula (paisatges i corriols impressionants) però dura, sobretot tenint en compte el cansament que veniem acumulant del dia abans.

Al final però objectius aconseguits: passar un bon cap de setmana, fer esport, fer el meu primer kilòmetre vertical i cursa de BTT, ser Escanyabocs de Ferro (la Thais: una màquina).......

Per rematar el cap de setmana, carreguem tooooooooooooootes les bicis a la furgo de Ricard i la Maria (els haurieu d'haver vist) i, cap a Tivissa!

Dilluns, cames algo dolorides, però pensant ja en nous raids. Potser Pratdip, l'Hospitalet?

Salut i cames!

Heura

III TROBADA D'ENTITATS I ASSOCIACIONS A TIVISSA

Bona tarda a tots/es,

El proper diumenge 8 de maig es celebra, a Tivissa, la III Trobada d'Entitats i Associacions.

L'Extrem Team Tivissa, com cada any, hi tindrà stand.

L'horari de la Trobada serà de 11-14 hrs. i de 16-19 hrs.

El lloc de la Trobada serà el pati de les escoles de Tivissa, la zona aparcament del Freginal i el Camp de Futbol.

Us convidem a venir i disfrutar de la jornada associativa així com aportar qualsevol idea i iniciativa que creieu que pot ser interessant per l'Associació.

A més, aquest any aprofitarem aquesta jornada per fer entrega, a tots els socis/es, d'uns obsequis que hem pogut fer gràcies a les subvencions rebudes.

Hem pensat fer una pujada a la Tossa i creiem que també es podria organitzar alguna sortideta de BTT.

Que us sembla? Estem oberts a qualsevol idea.

Ens veiem diumenge!

Paaaapaaaaaaaaaaa!!!!!!

Unes setmanes abans de Setmana Santa la Maria li diu a l'Heura: Pregunta-li a Xavi si vol fer la marxa de Llançà, una marxa de resistència de 80 kms que dóna la volta al Cap de Creus.
Ho miro i veig que son 80 quilòmetres.... Sense pensar li dic que sí.
Divendres marxem cap a l'Empordà, la Berta, l'Heura i jo. Allà ens trobem amb la Maria, Ricard, l'Anna, Issac, Vinyet, l'Alex, la Mireia, el Marc i la Leti i amfitrions el Jordi, la Marta i el petit Guim. Aquella tarde fem dos briefings, lo bo que va ser lo nostre a l'alberg i després l'oficial que va ser un pal. Total, que si en una cursa de 20 ja no sé per on passo, amb 80 ni us dic.
Dissabte 6 del matí, esmorzar amb un grup de 50 vascos que anaven a pujar lo Puigmal, últims preparatius i a les 7 quedem a la platja de Llançà. Després de tota una nit plovent pensavem que lo millor era quedar-nos al bar que feiem lo café. Però a les 8 tots estavem trepitjant sorra per començar la cursa.
Los 80 quilòmetres consistien en donar una volta (bucle) de 23 quilòmetres que tornaves a Llançà i la resta pel Parc Natural del Cap de Creus. La primera part de la cursa (uns 30 quilòmetres) era on hi havia la major part del desnivell, la resta era bastant variat amb senders, pistes,carretera, escales, cami de ronda...
Com que lo dia abans vam estudiar tot lo tema logístic personalitzat per la cursa, els avituallaments no van poder ser millor. Al tercer quilòmetre ja teniem a l'Anna preguntant si necessitaves alguna cosa i a partir d'allí cada vegada que trobàvem un avituallament lo primer que sentia era: Paaaapaaaa!!
Pel que fa al recorregut i organització va haver-hi de tot, recorregut amb unes vistes increibles i unes caletes impressionants i voluntaris amb moltes ganes però amb un marcatge del recorregut bastant deficient.
Total que vaig acabar els 80 quilòmetres en 11:16 h. molt content i agraït a l'avituallament mòbil que ens va anar seguint durant tot el recorregut i al Marc i l'Isaac perquè sense ells segur que m'hagués perdut per algún racó d'aquells.
La Maria i el Ricard van acabar també molt contents, però una mica més cansats...
Ah, si heu d'anar per Llançà pareu a l'Alberg Estació que us atendran de maravella, gràcies!
La propera, la marxa del Dips a Pratdip.
Salut

Cada dia m'agrada més!

No sabia que fer, apunta'm a una etapa o fer-ne dos. Pensava que amb la del dissabte (trail) ja en tindria prou. Al final em decideixo i m'apunto a dos, dissabte i diumenge.

Divendres a la nit quant la gent ja estava corrent, jo quasi estava al llit, aquell divendres l'Heura tenia sopar amb les amiges (feia anys i panys que no es veien totes juntes en un soparet). Vaig anar a dormir pensant si podria acabar content les dos curses i lo diumenge fos persona.

Dissabte mun germà Eduard em passa a buscar per Benissanet, quines animalades, les quatre i mitga de la matinada. Baixem cap a Xerta, i comencem a trobar-nos amb gent per tot arreu que només havien dormit com a molt quatre o cinc horetes i malament.

Comencen lo trail de les fonts a les sis de la matinada, los del Trote sort que no van trobar cap radar. Sortim l'Adria, la Thais, l'Eduard i jo molt tranquilets, pensant amb los quilòmetres que ens quedaven. Aviat deixem a l'Edu al darrera i los tres seguim direcció Paüls, abans d'arribar-hi em diuen que vagi fem que ells aniràn al seu ritme.

Doncs a partir de llavors comenca un altre trio, l'Hermini, J. Benaiges i jo. Amb ells vaig correr tot lo tram central de la cursa i sort de les xerrades que anavem fem.

Fins al quilòmetre 23 (avituallament de l'ermita) tot anava molt tranquilet, però a partir d'allà no sé si va ser perqué hi havia la Berta i l'Heura, cada vegada em trobava millor. Vam arribar a la baixada d'Alfara i alló semblava un tobogan, vaig arribar a Alfara perfecte. Allí vaig esperar als compis i a partir d'allà vaig deixar-los enrera (tot s'ha de dir, los dos havien fet la nocturneta i J.B. no estava fi de panxa i esquena).

A l'arribar a la Font Nova vaig sentir com la Berta em cridava d'una hora lluny, jo seguia perfecte i l'Irene de Xerta (infermera de la Berta) em va dir que allò no podia ser i la propera visita em punxaria a mi. De la Font fins a Xerta només em quedaven 10 quilòmetres. Vaig baixar molt comode i amb bona companyia d'un noi de saragossa. Total, vaig arribar sencer i contentíssim, amb un temps de 8:22 h.

Esperant a que arribessin los altres, vam parlar amb la Monica Aguilera i ens va dir que li havia encantat la cursa i les muntanyes dels ports. Em sembla que aquesta gent no passa de Torredembarra!

Al cap d'un ratet arriba la nostra campiona, la Thais i després lo duo Adria-Edu. L'Eduard just creuar la meta ens diu que ell ja ha trobat les curses ideals... diu que son les de a partir 50 quilòmetres. Després de beure unes quantes cervesetes cadascu cap a casa que toca descansar per demà.

Diumenge al matí quedo amb l'amic Kua de roma i baixem a Xerta. Baixant li dic que les claus del cotxe se les quedi ell, jo no sabia com respondrien les meves cames després del dissabte.

Comencem la cursa i intento posar-me darrera de Kua, però veig que aquell ritme no el podria aguantar gaire rato. Decideixo anar al meu ritme, lo primer tram veig que torno a anar tranquilet i les cames em responen molt bé. Al començar les pujades em trobo més bé i penso que hauria d'anar tirant. A la primera pujada de totes anem un darrera de l'altre, però pel costat dret veig que puja i avança que no vegis Jaume Garroset, quina màquina!

Vaig pujant i al quilòmetre 10 allà al final veig a Kua, arribo fins darrera seu i continuem junts un parell de quilòmetres. Ell em diu que tiri per que no està trobant el seu ritme.

Em trobo molt bé i quant quedava poc per arribar a la Font Nova, després d'anar tot lo rato a un ritme que m'anava molt bé, penso que si ara trobés la Berta i l'Heura allí seria l'injecció final pels últims quilòmetres. Pos sí, allí (com diu ma filla) estaven. Desde la font fins al poble dos pujadetes i arribada final amb unes sensacions boníssimes, amb un temps de 3:38 h.

Ja ho he dit, això cada dia m'agrada més!

Felicitar a tota la gent de Xerta per aquesta magnífica organització, a la Thais i a tots los participants d'alguna de curses.

Salut

Xavi

CURSA DE MIRAVET

Aquest any sí! Després de dos edicions a la tercera hi he pogut ser, un any per la marató i l'altre per anar a esquiar haviem faltat a la cita. Aixó que Miravet està a cinc minuts de casa.

Quedo lo diumenge amb uns impacients, nerviosos que s'avancen lo rellotge i marxen sense mi...

Pos bueno! torno a casa, agafo lo cotxe i cap a Miravet. Arribo a la plaça, recullo dorsal i cap al cotxe.

A la sortida mos trobem tots, així m'agrada cada dia mes gent de l'extrem i aixó que n'hi ha que fa dies que no fan curses.

La cursa, genial. La companyia (Jordi Vidal), excel.lent. L'organització, un 10.

Jo personalment destacaria del diumenge tres coses. Veure als extremeros que cada cursa queden mes endavant, veure a cacatua un diumenge al matí després de fer una marató lo dissabte per la nit i amb bona cara i la tercera lo comentari de Kiprono Tomas.

Tomás:Xavi ta picat la mosqueta?

Xavi: Tomás, no ha tingut temps!

Salut i qui vulgui anar a correr per Tivissa que digui algo!

Xavi

II CURSA DEL PASTISSET – Benifallet, Cardó, Creu de Santos

La primera edició d’aquesta cursa me la vaig perdre, i encara que no m’agafa en el millor moment, no volia deixar passar l’oportunitat de gaudir de tot allò que els meus companys m’havien explicat.

Arribem d’hora a Benifallet i com sempre, saludem cares conegudes, companys i amics. Després de tota la prèvia, em situo al “corralillo” de sortida en una posició més o menys avançada. Tret de sortida i la grupeta on ens trobem s’endinsa amb força barrancada amunt, i jo, espitosa, confiant amb la feina feta, i fiant-me de la machine Vidal, em disposo a seguir el ritme i inclús m’atreveixo a retallar alguna posició. Arribo a Cardó amb les pulsacions prou altes, així que em prenc amb més calma la pujada a la Creu de Santos, no sigui cas que peti, i després no pugui baixar. Un cop a dalt, les vistes espectaculars em donen alè i forces per encarar la baixada. La ventisqueta que bufa per allí m’omple els ulls de llàgrimes i no m’hi veig massa, així que començo a baixar a poc a poc amb la intenció d’anar agafant ritme. No pateixo gaire (comparat amb la pujada) i estic xalant de valent, fins que enfilo una pujada que no esperava, la del Coll del Murtero, on he de baixar el ritme per culpa de les cames.

Passant de nou pel Mas de Monclús, em sento còmoda perquè tot i rondar ja el km 20, encara no he començat a ensopegar (jajaja, a estes altures ja tocaria). Fins l’últim canvi de carena, des d’on ja es veu el poble, no he vist cap fèmina ni per davant ni per darrera. Se’m fa estrany, però jo a lo meu: vaig fent amb garbo. I de sobte...sento un respirar fi darrera meu: cagada pastorets! Que jo estic acostumada a córrer amb mascles i no bufen així! Miro per la cua d’ull i... Hello Elena! Ja deia jo que tardaves molt! Quinta a fondo i que sigui lo que Déu vulgui. El mig km de sendera que queda li aguanto bé, però l’entrada al poble es converteix en una cursa d’asfalt on toca donar-ho tot i...quina llàstima que als últims 50m em guanya la partida. Mecaxis la mar! que després de 25km sola, perdo la cinquena posició a la general als últims 50m! (dissabte nit m’hauria d’haver acabat el plat d’espaguetis!) Ha faltat la xispa de velocitat, que ben mirat, encara no toca tenir-la al mes de gener. Acabo contenta igual, i em quedo amb les bones sensacions i amb el fet de haver estat capaç d’esprintar després de 25km i gairebé 1500m de desnivell. Moraleja: No val a badar!

Felicitar i donar gràcies a tota la organització, especialment a la Mònica, per tenir una cursa que en tan sols dos edicions ja s’ha situat entre les millors del circuit. I com no, MOLTÍSSIMES GRÀCIES JORDI, ara si que t’has guanyat los xurros amb xocolata! I també gràcies a l’Adrià, que des de la reraguarda m’apreta els tornillos despiadadament jajaja.

Salut i cames!

By Thais

I Cursa de Btt per relleus de Benissanet

Corrent per les muntanyes de Llaberia, sento a Xavi, que anava uns metres per davant, dient que l’Heura volia fer no sé que d’una cursa de btt per relleus. Btt? Heura? M’apunto! I pim pam, en cinc minuts ja tenia el pla del diumenge montat! Es tractava de la I Cursa de Btt per relleus de Benissanet, un ciclocross de resistència en un circuit de 1200m, desnivell 0 , algun obstacle i 60 minutets per donar voltes i guanyar-nos la clotxeta final.

Lo millor del dia, sens dubte, el retorn de l’Heura, que sembla que poc a poc li va guanyant la partida al genoll. I quin retorn! Amb trofeu de primeres fèmines a la butxaca! (Val a dir que aquest trofeu el teníem guanyant abans de començar a rodar, ja que erem les úniques noies! ) L’escena era curiosa, l’Heura i jo fent-nos relleus a l’estil Verano Azul, en un circuit molt divertit on anava sentint “esquerra”, “esquerra” , “esquerra”… al pas que la resta de btteros m’anaven avançant. La veritat és que en algun moment em vaig sentir una mica com un obstacle, però el reparto de cracks que hi havia en pista… m’esquivaven la mar de bé! Jajaja

Sembla que cada volta l’anàvem fent una mica millor i ens anàvem trobant més còmodes. Llàstima que no durés més temps, perquè potser al final hauria acabant saltant la muntanyeta de troncs enlloc de menjar-me’ls cada vegada i haver de patir la sarandejada corresponent!

Com a clausura de l’event: el pòdium i la butifarreta de rigor! Fantàstic! Tot plegat mooolt divertit! I al loro que torna l’Heura! Yujuuuuuuuuu!

Salut i cames! …i pedals!

By Thais

Llicencies FEEC FEDME temporada 2011

Estimats/es comanys/es!

Ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC temporada 2011. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu mbordera@gmail.com i adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)

Salut i cames

By Adria