martes, 30 de agosto de 2011

PEL BERGUEDÀ

Estos dies estem de minivacances i entrenos al Berguedà.
Ahir tocava sortideta light amb tota la family i vam anar d'excursioneta a les Fonts del Llobregat i a Castellar de N'Hug.
Avui, tocava el plat fort! Així que, com diumenge, tocava matinar, esmorzar bé, posa-mos la roba i sabates corredores i ............ cap a Saldes! Hi hem anat Xavi, el Quim i jo perquè Xavi fa la cursa l'1 d'octubre i volia fer un tast per ser conscient del que l'espera.
Hem deixat el cotxe al mirador del Gresolet, i d'allí ....... cap al refugi Lluis Estasen, als peus del Pedraforca.
Allí començava el nostre recorregut d'avui, amb la idea de fer:
Xavi i Quim, ruta del Lluis Estasen fins a Bagà (uns 30 kms).
Una servidora, Lluis Estasen-Gresolet i tornar a pujar al mirador, agafar el cotxe, anar cap a Bagà, pujar caminant a Grèixer i alli esperar als xics (uns 12 kms).
La ruta, com diu Xavi, ESPECTACULAR! De camí al Refugi de Sant Jordi, fins i tot han trobat uns salts d'aigua on banyar-se i refrescar-se una mica.
El dia ASTUPENDO! Ha fet bon temps i la calor era soportable.
La companyia FANTASTICA!
Conclusions d'avui:
Hem de fer Cavalls del Vent al completo (a part del dia de la cursa).
El Quim s'ha d'orientar millor (eh Quimet??)
Hem de portar una càmara amb piles
Ara, uns dies de relax a Menorca
Al setembre, Sant tornem-hi! Entrenos entre setmana i curses el cap de setmana.
Salut i cames
Heura

domingo, 28 de agosto de 2011

TRIATLÓ DE XERTA 2011

Després de portar uns anys amb ganes de fer-la i no poder per diferents circumstàncies, per fi avui he participat a la 13a edició de la Triatló de Xerta, un clàssic als estius de les Terres de l'Ebre i la meua primera triatló.
Ja feia uns dies que havia enredat al Quim (un amic de Berga) i a la Thais perquè també baixessin a fer-la. Los 3 mos estrenem en triatló!
Avui doncs, tocava matinar, esmorzar bé, disfrassar-nos (amb la Thais encara ahir parlavem que si malles o culotte, que si top o samarreta...........) i baixar cap a Xerta. Un cop allí, recollida de dorsals, portar les bicis al puesto de la transició i preparar-nos per la sortida.
A les 10:05 hores i amb els nervis a flor de pell, donen la sortida d'una manera mooooolt original (un dels organitzadors es tira de "bomba" al canal! jejeje).
A partir d'allí tenim pel davant 800 metres nadant canal avall, 14 kms de BTT pujant fins a les obres del canal i baixant per la pista de la baixada dels bous (o algo així.......) i 3,4 kms corrent pels camps de taronges dels voltants.
Destacar i agrair el suport i ànims de l'Adrià, l'Àngels (ha fet moooltes fotos que penjaré quant les descarreguem), Xavi i la Berta (amb qui he fet l'arribada!)
Evidentment, cadascú ha fet la seua triatló:
La Thais, una crack, queda 3a de les xiques amb un temps de 55 mins.
El Quim també ho fa mooolt bé i fa la triatló en 1:01 mins.
Per últim, una servidora, que tenia com a objectiu acabar, acaba amb un temps de 1:16 mins. Mooooooolt contenta i sense mal de genoll!
Conclusions:
una experiència molt xula
he d'entrenar més i millor i recuperar el genoll
he de buscar altres objectius i tornar a fer alguna triatló
Ara uns dies de vacances i entrenos al Berguedà, que Xavi fa Cavalls del Vent a l'octubre i nem a fer proves pel terreno.
Salut i cames!
Heura

viernes, 12 de agosto de 2011

Per Què Corro?

Suposo que igual que la majoria, moltes vegades m’he preguntat “per què corro?”. Bé, doncs...és Agost, estic sola a la feina, treballo més que mai (x si ho llegeix el jefe jiji) però sempre queden estones mortes, i com no tinc ningú per xerrar, us faig cinc cèntims sobre el que he trobat com a resposta a la meva pregunta:

Per qui les desconegui, dir-vos que les endorfines són substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors o com a vehicles hormonals en l’organisme. Els neurotransmissors són els compostos químics que transmeten informació a través del cervell. La seva funció és inhibir o promoure certes reaccions que són vitals per al funcionament psíquic físic del cos. Les endorfines són el que alguns han anomenat la química de la felicitat.

Aquesta substància és usual que es generi durant les activitats físiques, de manera que els esportistes n’ estem sempre ben previstos d’aquest element, ja que córrer genera una elevació important del nivell d’endorfines i dopamines, arribant a nivells de set o vuit vegades superiors als de les persones sedentàries.


Quan una persona practica esport, es crea un component addictiu, que en el cas de les endorfines arriba a ser una dependència. Al deixar de fer esport es produeix una espècie de síndrome d’abstinència. Per això, en un esportista lesionat augmenta la sensació de nerviosisme i ansietat pel descens dels nivells en sang d’endorfines.

El sistema de neurotransmissió endorfinèrgic està implicat en molts processos, on els més importants són la modulació del dolor, l’analgèsia i l’efecte anti-estrés, de manera que l’exercici físic seria una manera natural i saludable de lluitar contra els problemes quotidians.

Més o menys aquesta informació ja m’era coneguda, així que m’he distret una mica més buscant que investigaven els científics al respecte. Primer he trobat al Dr. Thaddeus Kostrubala, a Chicago, que ha dedicat la seva vida a esbrinar el timing de la secreció d’endorfines i la seva acció sobre el cervell. Afirma que la secreció d’aquesta hormona comença quan un esportista corre vuit o deu km i que és per això que a partir d’aquest moment comencen les sensacions agradables (http://www.kostrubala.com). Per un altre costat, he trobat a uns xinos (només podien ser ells) a Beijing, que fa uns anys van entrenar un grup de ratolins (corrent a 36m/min!) per tal d’estudiar els canvis en la seva capacitat aeròbica i síntesi d’hormones, i com aquestes últimes afectaven a l’eix hipotàlem-pituitari-adrenèrgic. Els seus estudis estan publicats en xinès, així que no he entès res, però per si algú domina l’idioma, us deixo l’enllaç: Zhongguo Ying YUong Sheng Li Zue Za Zhi.
1997 May;13(2):121-3. En conclusió, sembla que està més acceptat que a la pregunta “per què corro?” la resposta és clara i simple: ENDORFINES.



Ara, em queda una curiositat… paral·lelament als meus entrenos… podria fer còrrer un dels meus ratolins… i comparar els nostres nivells de secreció jijiji (jefeeee, si m’estàs llegint…m’ho deixes fer?)

suposo que no fa falta que digui qui sóc :))))
salut i cames!

miércoles, 10 de agosto de 2011

VANDEKAMES

Després de festes, gintònics i per últim uns mojitos per celebrar lo cumple de la Thais, dissabte vam anar al costadet de casa per correr la Vandekames.
Lo dissabte comencem jugant a la piscina amb la Berta i lo meu fillol Marc, dinem tots junts a casa i marxem cap a Vandellos. Ens trobem a Kua, Gonzalo, lo cunyat,Thais, l'Adria... i lo crack de roquetes (va guanyar fumant).
Bon ambientillo de cursa i comencem amb els comentaris sobre com podria anar la cursa, que si la calor, les festes, etc..
La cursa va tenir un començament una mica dur, la pujada als dedalts. Sortim la Thais i jo, però
noto que vaig bé i tiro. Arribo bé a dalt i la baixada a Masboquera també em va bé.
Després de veure a la Berta, Marc i l'Heura per Masboquera comença una pujada on noto que lo meu peu em comença a fer una mica de mal. La baixada a Santa Marina em torna a anar bé però la pujada següent torno a notar unes molesties al peu.
L'últim tram de la cursa torno a trobar-me bé, peró l'últim regalo de quilometret es fa una mica llarg.
Bona cursa, bon ambient, bona manera de suar alcohol.....llàstima que per la nit vam anar de concertillo i festes i ho vam recuperar tot!
Salut i cames! A la propera sortida o cursa volem veure a l'Adrià!
Si voleu veure classificacions i fotos http://www.tretzesports.com/vandekames2011/
Xavi