miércoles, 3 de octubre de 2012

Que diferent!!!!

Sí, que diferent les dos últimes curses que he fet.
La primera, la CCC a Chamonix, va ser una experiència increible.
Una setmana pels Alps amb excursions molt xules i una cursa molt ben preparada amb l'ajuda de la Thais i els consells del Roger. La setmana anava passant, s'apropava divendres, el dia de la prova, i la climatologia cada dia era pitjor. Tots estavem avisats que el temps seria dolent i tot i això vam prendre la sortida 1900 i pico, i després de tot el que vam passar, vam creuar la linea d'arribada uns 1600.

La segona, Cavalls del Vent, que també va ser una altra experiència bastant diferent.
En principi CdV no entrava al planing d'enguany però mun germà Eduard em va proposar que l'acompanyes. Igual que la setmana de Chamonix el temps es presenta igual, comença la setmana amb bon temps i cada dia que passa s'enreda més. Amb mun germà preparem el material que portarem per fer la cursa i la bossa que deixarem per Prats d'Aguiló, la veritat es que a la bossa que vaig deixar a la cursa de Chamonix només hi havia uns mitjons, una samarreta termica llarga i un buff. En aquesta cursah i vaig deixar moltíssim més.
Arriba el dissabte i mun germà i jo pujem de Berga cap a Bagà per prendre sortida d'una cursa on ja a primera hora del matí tenia unes sensacions rares, sortia amb el dorsal 26 i això em donava moltes ganes d'estar a la linea de sortida perquè seria una de les úniques vegades que podría estar al costat dels millors corredors del món, però també em feia molta rabia haber de sortir i frenar per esperar a que mun germà m'agafés (veient com em passaven uns 800 corredors).
Un cop a la plaça preparats per sortir em poso al costat del Roger, darrere de tots aquells megacraks i extraterrestres, fotos i més fotos, la veritat que aquell ratet allà dins va ser lo millor del dia.
Tret de sortida i desvandada brutal, lo primer tram pels carrers de Bagà van ser molt xulos, però al començar a pujar per la sendera comença una avorrida i llarga pujada fins al refugi del Niu de l'Aliga. Quina diferència de l'any passat.
Tota la pujada sense correr ni una mica, gens ni mica. La veritat es que per arribar a dalt amb casi 4 hores has d'anar caminant.
Potser em vaig equivocar en caminar i no parar per esperar a mun germà, però pensava que caminant en un parell de quilòmetres m'atraparia. No va ser així, fins al refugi del Niu de l'Aliga no ens vam trobar.
Al arribar al Niu de l'Aliga em vaig trobar a l'Edu i el seu cosí, al cap de res fa cap mun germà i seguidament veient el temps que portavem, el temps que ens quedava per arribar al proper tall horari i el temps que feia decidim que lo millor es deixar-ho correr tot i abandonar.
Sí, abandonar per les qüestions que abans he dit, crec que amb el material que portavem podiem continuar (encara que jo no portava una de les millors jaquetes que es podia portar aquell dia), dic això perquè vaig tenir molt de temps de veure a la gent com pujava fins allà a dalt i el material que portaven molts no era l'ideal (pantalonets, paravent i una motxilla que allà dins no hi podia cabre una jaqueta o similar).
Doncs sí, dos curses amb les mateixes condicions meteorològiques semblants i dos finals molt diferents i esperar que mai més succeixi el que va transcorrer la matinada del diumenge amb la noticia de la mort d'algún participant en curses.
Però també penso que en passen poques de coses, crec que no sabem on ens posem quant comencem una d'aquestes curses. Jo només us posaré un exemple, tots o moltíssims hem jugat a futbol i tothom sap qui es Messi, Puyol,etc. i sabem que mai podrem jugar o entrenar amb ells, pos en aquestes curses també tenim als Messi, Puyol,etc. i son els Kilian, Krupicka,etc. i hem de donar gràcies que els veiem d'aprop, podem parlar amb ells però no fem l'animalada d'intentar seguir el que fan. Cadascú  ha de ser conscient del nivell i gestionar les curses segons les seves facultats i jo el dissabte vaig poder veure que en aquestes curses hi ha molta gent que no sap on va, que portar o que fer en moments de ràpides respostes. Crec que tots hauriem de fer un pensament i abans d'apuntar-nos a segons quines proves hem de saber com estem.
I tot i les diferéncies de totes les curses elles sempre hi son!! Gràcies.
Xavi

domingo, 8 de julio de 2012

Sortideta noctura.... a Llaberia!!

Divendres per la nit mun germà Eduard, Gonzalo i el seu cunyat Carles vam fer una escapada nocturna a Llaberia. Voliem pujar pel GR i baixar pel PR, la pujada va anar bé i la recepció que vam tenir a Llaberia també. Però a la baixada la vam liar una mica i després del mas del Ramer, dalt del camí, vam agafar un sender que feia cap un altre cop a la Fou de Capçanes. O sigui que ens van sortir més quilòmetres i més desnivell.
Al final: 40 km, uns quants metros de desnivell i 7 horetes de muntanya de nit!
Salut
Xavi

miércoles, 27 de junio de 2012

II CURSA CAMÍ DE SIRGA

Aquest any, els amics de Móra d'Ebre organitzen la II CURSA CAMÍ DE SIRGA i han decidit organitzar-la des d'un lloc privilegiat i de gran estima per tota la gent de Mòra d'Ebre com es el paratge de Sant Jeroni.


Segons informen al seu blog, han triat aquest lloc per oferir a tots els participants de les diferentes modalitats de cursa un lloc ideal per poder gaudir de la natura amb tota la seva tranquilitat....

Al peu de la Picossa, Sant Jeroni i Santa Madrona formen part d'un paratge ideal com a zona d'acampada i lleure, sota l'ombra dels xiprers centenaris.



Si encara no heu decidit que fer el cap de setmana del 14-15 de juliol, ja ho sabeu a Móra:


http://cursacamidesirga.blogspot.com.es/



martes, 22 de mayo de 2012

SEGONA PART DELS 15 DIES O ZEGAMA-AIZKORRI '12

Segon objectiu complert, ZEGAMA AIZKORRI a la saca!!

Impressionant, impressionant! La veritat és que no tinc paraules per descriure lo viscut lo diumenge a la que és la millor marató de muntanya del món.
Anem per parts, divendres passem a buscar per Tivissa a l'Adria i tots quatre pujem cap al País Basc. Allà a dalt ens esperen l'Alex i la Mireia (cosina del Ricard, company de la noia de ca torrano), ell també disfrutarà i patirà lo diumenge.
Arribem a la casa rural on ens allotjarem lo cap de setmana i lo primer que fem (sort que vam correr lo diumenge perquè no vam parar) va ser sopar, amanideta, txistorra, carn, patates......un fart!
Dissabte, després d'esmorzar....un fart! vam fer una visiteta a la ciutat de la "sue" Bilbao. L'Adria no hi havia estat mai i li vam fer un tour express en cotxe i ràpid i corrent vam anar a dinar amb unes amigues de la family....un altre fart! Que bo! quin dinar, a quarts de cinc en aixecavem de la taula. I de Bilbao una altra vegada ràpid i corrent cap a Zegama a recollir el dorsal.
L'entrega del dorsal és a un poliesportiu ple de gent, voluntaris, acampanyants,premsa, cracks, megacracks.
Allí ens trobem a l'Adolf (megacrack) i la Nuria, parlem una mica sobre tot aquell merder montat mentre bebem una mica de sidra i menjem formatge Idiazabal. També txarrem un ratet amb lo Deu de les curses, Ramon de Huesca (ho sap tot i tot). I després de txarrar i beure era l`hora de tornar cap a casa.....a tornar a menjar.
Platerot de macarrons cuinats per un exjugador del nàstic (l'any de l'ascens de 2b a 2a), una mica de final de champions (veient guanyar l'antifutbol) i cap a dormir una miqueta (la princess tenia una mica de tos). 
A les 6:40 toquen les campanes del despertador de l'Adria i au, a tornar-hi, a esmorzar. Baixem al menjador i l'Alex ja estava a punt i endrapant. Últims preparatius, bosses al cotxe i cap a Zegama que a les 9 és la sortida.
Portavem els dos dies sense parar de ploure, i no seria menys, aquell dia tampoc pararia. Al contrari aigua, neu i més aigua.
Ha arribat l'hora, estem a Zegama i queda molt poquet per que donin la sortida. Corredors escalfant,speakers a tot drap i natros per allà al mig. Passem lo control de sortida i ens donem els últims consellets, saludem  alguns coneguts i...... A les 9 en punt sortida i a correr tots per aquells carrers del poble i al cap de res comencar la primera pujada i els primers tolls, quin munt d'aigua.
500 i pico corredors per aquelles muntanyes, pel que fa a mi, vaig prendre moltes precaucions pel fet dels quilòmetres que portava de l'altra setmana i del que m'esperava.
I no era poc lo que quedava, molt i impressionant. Després de la primera part de cursa amb un recorregut mes o menys corredor, comencem a pujar lo primer dels quatre cims (Aratz 1445m). Últims metros técnics i descens per passar per l'únic lloc on no plovia (paso de San Adrian) una cova. Després començava l'esperada pujada cap l'Aizkorri (1528 m), encara que hi havia menos gent i a l'hora que vaig passar jo encara menos, vaig veure molta gent! La veritat és que amb els crits d'ànims de tota aquella gentada em pensava que era bo i tot!
Lo tram que transcurria entre l'Aizkorri i Aitxuri era molt i molt técnic (i amb aigua imagineu-vos), després del tercer cim encarem l'últim (Andraitz) per començar un descens increible per un riu de fang ( eh, Adria!).
La part final la vaig disfrutar moltíssim, suposo que a base d'anar fent curses vas aprenent, i al anar reservant vaig poder arribar  a l'esperada arribada com un campeon (al menos a casa meua)!!!!!!
Pos res, només donar gràcies a tota la gent de la Zegama-Aizkorri, als crits d'ànims de la gent del Coll de l'Alba i sobretot a Lore, Sandra (no sabeu la "ilu" de veure-les) i com no de les dones de casa.
Ah, carrerón de l'Adria tot i una torçada al turmell a meitat cursa. Recuperat crack que tu pots!
Au doncs, 15 dies i dos curses increibles a la saca. Ara ha esperar a finals de Juny l'ultra de Sobrarbe (Ainsa).
Salut!

jueves, 17 de mayo de 2012

PRIMERA PART DELS 15 DIES O TRANSVULCANIA '12

Primer objectiu complert, TRANSVULCANIA a la saca!

Que emocionant això de marxar cap a una cursa dos dies abans, amb amics, aeroport, avió, caseta amb piscineta... Pos res després del viatge,visitar una mica l'illa i descansar a la casa de Puntallana divendres a la tarde ens apropem a Llanos de Aridane a recollir lo dorsal i assistir al breafing.
Per tota l'illa es respira a cursa però a l'arribar a Llanos es respira i es veu, cartells, valles, arcs d'arribada i molts cracks. La veritat és que tota la gent de l'illa sap lo que es la Transvulcania i això es nota.
Després de la recollida del dorsal és hora de marxar cap a casa, que només de veure lo marcador que el tenien restant les hores que quedaven per la sortida un es posava nerviós.
Arribem a casa sopar i preparar los tracalets que al cap de res tornariem a estar entaulats però esmorzant.
Doncs si, lo despertador sona a les 2:45 de la matinada (si,si a les 2:45) a les 3 a esmorzar puntuals que a un quart haviem de marxar, que la sortida ens queda a una hora i mitja del lloc on teniem la casa (i piscineta que tant vam recordar durant la cursa).
Després de donar voltes i voltes per aquelles carreteretes arribem al Faro de Fuencaliente (quines ganes de sortir que teniem). Aparquem i ens esperem una estona al cotxe a esperar per passar lo control de sortida a la platja, a les 6 menos quart passem lo control i entrem al corralillo per posar-nos més nerviosos. Ens posem al costat de la tarima del speaker i lo que va passar ja ho contarà la nostra crack....
Sis de la matinada i tret de sortida d'un dia llarg i calurós. Ens donem sort uns als altres perque en aquestes proves encara que vulguis cada un ha d'anar al seu ritme, encara que anant amb la Thais he trobat que seguim un ritme molt bo i ens va be.

La primera part de la cursa consta d'una pujada constant i bastant derrapadora (terra volcanica com si estiguessis a la platja), en 7 quilòmetres ens trobem el poble de Los Canarios on hi havia tanta gent que et feien sentir com un corredor del Tour de França (impresionant!!). Després de pujar i pujar arribem a una zona més plana que semblava la lluna i per allà el quilòmetre 27 arribem a El Pilar on ens esperen l'Heura i la Berta, després de fer uns quants quilòmetres amb curvetes i un parell de quilòmetres caminant.
Després de l'avituallament del Pilar venen uns quants quilòmetres plans per una pista de terra (una mica aburrida) i després tornem a pujar, baixar, pujar i tornar a pujar per arribar al punt més alt de la cursa (Roque de los Muchachos 2426 m.). Menjar, beure i descansar a l'avituallament per començar lo més dificultos de l'ultra, una baixada d'uns 15 quilòmetres (abans tornem a trobar a l'equip d'assistència) per arribar una altra vegada a nivell del mar.
Una baixada difícil i segons quins llocs tècnica o molt tècnica (i més amb los quilòmetres i hores que portavem!). Al arribar al nivell del mar  entrem al Puerto de Tazacorte i d'allí ens queden només 5 quilòmetres per arribar a la meta, però aquests 5 quilòmetres es fan llargs i llargs (carretera asfaltada i senderet empedrat amb 300 m+). Però finalment s'entra a Llanos de Aridane per una avinguda llarga però molt agraida per tota la gent que hi ha pels carrers i a l'arribada esperada.
Per part dels nostres components  la cursa va anar de diferents maneres, per part del crack i el nostre mestre sembla que no passin los anys. Com un xavalin, lo Bena (com diuen los del Trote) va anar fent  i quilòmetres després de quilòmetres va arribar a Llanos en 12:44 h. La Thais i jo després de fer la primera part sols, la meitat amb lo mestre i la part final amb molta calor i moltes ganes d'arribar vam arribar en 13:20h. I per últim lo diesel de l'Eduard va anar perfecte la primera part però a falta de 20 quilòmetrets va pagar la calor i potser la falta de menjar i va haver de deixar la cursa al quilòmetre 54.
Res mes, només dir que vam passar  un finde llarg molt a gust i ja tenim una altra ultra al sac. 

Ara sense casi descansar tornarem a fer les maletes perquè divendres marxem cap al País Basc, com los cracks de la Transvulcania, a  la Zegama-Aizkorri.

Au ja explicarem com ha anat!

Salut

lunes, 7 de mayo de 2012

Quins 15 dies!!!!

Si,si! quins 15 dies ens esperen. Aquesta setmana marxem cap a les Canaries i l'altra setmana cap al País Basc.
A les Canaries anem a l'illa de la Palma a fer la Transvulcania (83 km) amb mun germà Eduard, Thais i lo mestre Benavent. I al País Basc a fer la Zegama-Aizkorri (42 km) amb l'Adria.
Però abans de marxar, ahir vam anar a Tarragona amb Kiprono a fer la primera cursa de muntanya que va organitzar el club Eutiches. Una cursa de 19 km per la zona dels Boscos, Catllar...
Una cursa amb poc desnivell, corredora i sobretot diferent. Això de correr per senders i camins i anar sentint el  soroll de cotxes i passar pel costat de cases i xalets era una sensació rara. Peró a part d'aixó tot va sortir molt bé, marcatge, avituallaments, butifarrada final i super dutxa (em sembla que van ser les millors instal.lacions que he trobat en una cursa de muntanya). Felicitar a l'organització i a l'encarregada de la butifarrada.
La setmana que ve, segons el cansament, us contaré la primera part dels 15 dies.
Salut
Xavi

domingo, 18 de marzo de 2012

Ut Les Fonts

Després de les mini vacances (ji,ji,ji) a Nicaragua i només fer la cursa de Miravet, arribava l'ultra per etapes de Xerta. Era la primera vegada que feia una ultra de tres dies (l'any passat vaig fer lo trail i la cursa) i la veritat es que no pensava acabar lo bé que vaig acabar.
Durant la setmana abans, i l'altra també, ens anavem parlant entre diferentes persones preparant lo finde xertolí. Que si tenim que anar molt tranquilets, que jo només faré lo trail, que si baixo i dormo allà baix..... Cadascu deia la seva.
Al final arriba lo divendres i baixo cap a Xerta amb Tomás (Kiprono), i que bé em va anar. La nocturneta (23 km, 350 d+) va ser una cursa ràpida, però clar de nit ja sabem lo que diu lo mestre, i tens que anar molt en compte. Al final 2:10, i acabant amb lo duo de campions que això em va fer pensar que haviem anat massa ràpid (com ens van dir la majoria al soparet posterior).
Després de dormir tres horetes i al sofà (la Berta tenia una tos terrible) tornem cap a Xerta amb l'Eduard i la Thais menjant un pastis màgic.
Lo trail començava a les sis de matí i l'únic que s'havia de fer eren 70 km amb 4000 d+ que passava per les poblacions de Paüls, Prat de Comte, Alfara de Carles i tornar a Xerta (casi res). Els primers metros de la cursa van ser per posar les cames a to i despertar-nos una mica. Poc a poc anavem millor fins al punt on ens vam equivocar, després ja anavem pensant mes amb les senyals que amb la cursa. Sort que sempre saps que a l'avituallament següent i haurà l'equip de seguiment i només tens ganes d'arribari lo mes haviat possible.
La cursa ens va anar força bé tot i que als últims quilòmetres vam tornar a perdre temps pensant que haviem passat per un lloc equivocat. Al final 12:18.
Bueno arriba lo diumenge i l'última etapa per acabar l'ultra, una cursa (27 km, 1650 d+) del circuit de les Terres de l'Ebre. A les vuit es dona la sortida i les cames no segueixen gaire les ordres del cap, però poc a poc tot tornar a funcionar i anem tirant força bé. Tot anava bé fins al moment que em vaig notar unes molesties al genoll i llavors vaig tenir que començar amb la dosi d'ibuprofeno i reflex per poder seguir amb lo ritme que portavem. Al final 4:18. I finalitzem les tres etapes amb un temps de 18:47 h.
Diumenge al migdia, s'ha acabat l'ultra, més bé del que em pensava i sobretot molt content d'haver pogut gaudir tantes hores de cursa amb molta gent d'aquest "mundillo" tant bo.
Pos res, només donar gràcies a tota la gent de Xerta per poder gaudir d'una ultra per etapes a prop de casa, a Kiprono per acompanyam lo divendres, al diesel de mun germà que ell va fen i fen (va fer el trail amb 13:29) per fer de xofer i passam a buscar per Benissanet a les 4:30 de la matinada, a miravetans i morenc pels ànims lo dissabte, als tivissans de l'avituallament de Sant Roc, als consells del mestre i del duo tortosí (Paco ja sap que penso en la seva crònica del Tor). I mencio especial per la megacrack que si no hagués sigut per ella no hagués acabat amb 19 h les tres etapes, quina tia és boníssima i encara li falta (quan tingui experiencia en aquestes curses ja ho veurem on arriba...) . I moltíssimes gràcies a les dones de casa, encara que la petita vaig tenir que comprar-la amb ossitos perque hem tornés los pals.
Au, salut!
Xavi

martes, 21 de febrero de 2012

LA PORTELLA

Avui Kiprono i Romario (Tomás i Xavi) hem fet la cursa de la Portella a l'Hospitalet de l'Infant.
Bona sortideta pel Baix Camp. 17 km i uns 900 m+.
Xavi


martes, 3 de enero de 2012

ESCALADA PER ALS MÉS PETITS

Època de canelons i turrons però nosaltres seguim donant canya, i aquest cop, en col·laboració amb el Parc de Nadal que s’organitza el nostre poble, hem montat un circuit d’escalada per iniciar als més petits en aquest món. De nou, qui més disfruta de l’activitat som nosaltres, que com a nens xalem buscant tal·lusos, lligant cordes, fent nusos i utilitzant mosquetons i vuits.




Quan ells arriben, estem fins i tot inquiets, a veure si els agrada, si se’n surten d’aquell pas, si els costarà enfilar-se per aquí, rapelar per allà... Amb el casc i l’arnés ficats s’enfilen amunt, sense por, pels diferents circuits que tenen montats. Quan són baix se’ls escapa la rialleta de sentir-se grans escaladors i haver superat amb èxit les grans parets a les que s’han enfrontat.


Satisfets de gaudir amb ells de la muntanya, esperem seguir fent-ho en aquest nou any que hem començat.

Salut i muntanya, i Feliç 2012 a tothom!