martes, 4 de octubre de 2011

cavalls del vent


Tot va lligat,
Un dia la Maria em pregunta si vull anar a fer una cursa al Cap de Creus(80 km) i jo sense pensar-ho m'hi apunto. Lo dia següent de la cursa, amb l'euforia i amb la gent de Sitges ens apuntem a Cavalls del Vent. Això ja és una cursa de veritat!!!
Després d'un estiu normalet en qüestio de curses, tornem de vacances i no paro ni un cap de setmana. Primer a Rialp, després a Alcanar i aquest cap de setmana va tocar anar a veure a la padrina de la Berta al Berguedà.
Al final ens apuntem l'Adria, la Thais, l'Edu (despues d'un paron de no se quan temps!) i jo.
Amb l'Edu i la Samy ens trobem lo divendres per la tarde a Bagà, ells ja estaven per allà dalt des del dijous. Agafem la bossa del corredor amb lo dorsal (per cert molt ben pensat, van posar lo mapa amb lo desnivell al revés així lo corredor el pot anar mirant durant la cursa) i ens quedem un rato pel poble per gaudir de l'ambient de cursa. Al cap d'una estona tots cap a casa a descansar que lo dissabte toca suar de debò. Arribem a Berga i la padrina em cuida com si fos un professional,
pasta per sopar,
moltes gràcies.
Dissabte pujem de Berga a Bagà una part de la familia (Berta, Heura i jo) perque l'altra part pujen una mica mes tard (Angels i Quim). A Bagà ens trobem amb l'equipàs que compartirem unes quantes horetes, entre corre, avituallaments, fregues... Als primers que veiem son l'Adria i la Thais, ens preparem i anem cap a la sortida on ens trobarem a l'Edu i la Samy i just abans de la sortida amb la Maria i els de Sitges. Tot preparat per la sortideta.
Abans de prendre la sortida ens fem les fotos de grup i ens encarem cap a la plaça a posar-nos com a sardinetes i a disfrutar d'una sortida espectacular, 750 animalets a punt per recorrer 85 km i 12000 m desnivell acumulat.
A les 10 del matí es dona la sortida, jo personalment amb la pell de gallina i no pel fred. Ens esperen els refugis del Cadí-Moixeró.
Comencem la cursa, cadascú al seu ritme i poc a poc es va allargant. Los 20 o 30 primers s'enfilen i ja no els veurem meés (crec que son d'un altre planeta) i tots los altres xino-xano muntanya amunt.
Los primers quilòmetres son bastant durs, amb molt de desnivell i amb força calor. Però lo paisatge no et fa pensar amb la duresa de la cursa, espectacular una part del Berguedà amb lo Pedraforca per allà al mig i la Cerdanya a l'altre costat.
A mi, personalment, només pensar que hi havia gent esperant-mos en algún refugi em feia agafar
forces extra. Durant tants quilòmetres et pot passar de tot però la veritat és que em va anar tot molt bé, vaig anar de menos a més. La primera meitat la cursa la vaig fer en 8 horetes (fins al refugi de Prats d'Aguiló) i l'altra meitat en 7 hores, de les quals 5 van ser de nit però amb menys desnivell.
Lo millor de tot, a part de no fer-me mal i acabar només amb una ungla una mica negra, va ser l'ajuda que vaig rebre als avituallaments, moltes gràcies a tots.
També donar gràcies a l'Albert (Obrint Traça) pels quilòmetres que vam compartir de nit, gràcies també a sa mare...
Pos res, una experiència molt xula i un resultat perfecte. Ara esperar aquest fi de setmana la cursa del poble i com diu Roger "la isla bonita ens espera".
PD:Los primers classificats masculins i femenins van arribar a meta i van tenir que ser assistits amb suero.....jo amb cervessa!
Salut

3 comentarios:

AlbertB(OT) dijo...

Gracies a tú Xavi!! I enhorabona per la cursa! Vam fer un tandem collonut!! Ara a descansar, bueno tu no gaire que el diumenge tens tivissa!!jajaja això es recuperació i el demés son tonteries!

joaquim dijo...

Molt bé, molt bé, estàs fet una màquineta de monte. Què és això de la Isla Bonita ?? Felicitats a tots per la cursa feta.

Thais dijo...

això se'n va de mareeeeeeeee!