Manual per organitzar una Cursa de Muntanya

Em salto les 30 primeres pàgines per no avorrir-vos i vaig al darrer capítol directament!

Divendres… 10 de la nit, comencem la darrera reunió després de molts mesos de preparació… sembla que ho tenim tot a punt: recorregut marcat, avituallaments assenyalats, Web, Twitter i Facebook bullint des de fa dies, voluntaris amb ganes, corredors afamats de muntanya!!! Mo n’anem a dormir amb la sensació de deixar-nos algo per fer, com quan tenies un examen a l’endemà.
Ja és dissabte, de bon dematí a treballar, a l’Alberg, a la Muntanya, per les Botigues... cal deixar el màxim de coses organitzades abans de la reunió amb tots els Voluntaris.

El recorregut ja ens el sabem de memòria... i sembla que el recorregut alternatiu (en cas de pluja) no cal ni que l’ensenyem als jutges, que des de bon dematí estan a l’aguait de tot el que fem. I què fem? Preparem farmacioles, entrepans, emissores, begudes, triem responsables, col•loquem la gent als cotxes disponibles; en definitiva, mirem que tothom estigui on vulgui estar i que a més totes les posicions estratègiques de la Cursa estiguin cobertes.
Anem a dinar... que a la tarda la moguda anirà “in crescendo”. Comença arribar gent per muntar bosses, preparar dorsals i ajustar tots els avituallaments amb la beguda i menjar que toquin, abans de la reunió encara toca fer un viatge a deixar fato per la muntanya, i de passada baixar una mica de combustible per encendre les fogueres de l’endemà.

Ja són les sis de la tarda i tots els voluntaris ja estan al lloc... Una vegada més, és impressionant veure tanta gent amb ganes de donar un cop de mà! Com sempre... canvis de darrera hora, gent que s’apunta, que vol anar amb la seva colla, gent que al final vol córrer i alguna baixa de darrera hora; ens obligaran a modificar totes les llistes per a quadrar el cercle... però abans, foto de Voluntaris de rigor, enguany amb la samarreta blava que tothom llueix amb orgull. I aquest dissabte a la nit a fer bondat, que demà serà un gran dia!!!

Diumenge, 6:30 del dematí... de fet un parell de minuts abans, apago el despertador abans de que comenci a sonar. Esmorzar i dutxa per a despertar-me del tot i cap a la Fotx... que hi ha gent que hi és des de ja fa una estona. Bon dia a tothom, tall de coc per acabar el primer esmorzar del dia. Indicacions de darrera hora, i recollim tot lo material que això és a punt per començar.

Enguany (per variar) agafem uns quants cotxes i enfilem cap al Coll de Monetze amb tota l’expedició de la Serra de La Creu. Veterans i novatos tot a punt per esventar-nos durant unes horetes. La pujada fins als diferents punts on s’anirà quedant la gent, la fem amb molta calma i de fet ens avisen de la sortida abans d’arribar a la Roca Foradada de Missamaroi, objectiu del gruix de l’expedició. Abans però ja dono el primer “parte meteorològic” del dia... 30-35 Km/h de vent mesurats amb la novetat tecnològica del dia, un anemòmetre digital portàtil!

Ja som a lloc, una mica més d’una hora per arribar i ja podem muntar el nostre humil (però agraït) avituallament de la Roca: Aigua en abundància, una mica d’Isostar “de polvos”, xocolata (que sempre sobra), avellanes i l’estrella d’enguany: les gominoles d’ossets.

A esmorzar ràpid i al raser del vent, que pel walkie diuen que els primers corredors ja han passat pel Monegret de baixada!!! És d’agrair que algú porti un xorret de vi per alegrar l’entrepà! I ara ja ho tenim tot a lloc. No passen ni deu minuts que veiem al primer corredor saltant per les crestes com si anés passejant per la Lluna, en un tres i no res el tenim a la Roca Foradada... un glopet d’aigua i a continuar saltant... I el segon, tercer, i la resta de màquines, homes i dones, joves i veterans, locals i de fora, comencen a desfilar per la nostra posició.

Mentrestant, cadascú a la seva tasca... uns a l’avituallament dels Corredors, l’altre amb l’esquellot donant la benvinguda i el de més enllà fent fotos a tort i a dret quan treuen el cap pel Forat de la Roca. A mi em toca passejar fins als companys de la Serra de la Creu “1”, als que trobo mig esventats, però continuant animant a tots els corredors com si fossin els líders de la Cursa. Per sort, enguany molt poques incidències al tram més “tècnic” de la Cursa: un parell de genolls pelats, molt pocs turmells doblegats i o sorpresa... CAP cop de CAP a la Roca Foradada!!

Torno a mesura el vent... ara arriba a ratxes de 45Km/h, sort que al migdia havia d’aturar-se... A mesura que van passant corredors el temps de descans que es prenen a l’avituallament va augmentant i podem intercanviar quatre impressions de la Cursa, del vent, la senyalització, els avituallaments, els de davant, els de darrera, els km que falten, etc... Tots contents, cansats i esventats, sense gaires ganes de refredar-se van fent via cap a les Cordes on esperen més voluntàries per seguir donant ànims!!!
I finalment, arriba la darrera corredora i a pocs metres els tanca-curses, l’Eduard i Jaume que també aprofiten per recuperar forces. També fa cap, però des de l’altre sentit de Cursa, Ramon, com no podia sé d’altra manera, amb la càmera de vídeo a la mà... Complint la promesa de venir-nos a fer una visita a lloc més inaccessible de la Cursa. Molt agraïts per la visita!!!

Ben aviat també arriben els voluntaris de Serra de la Creu “1” i “0,5” que jan ha recollit totes les cintes del seu tram. Doncs ara ens toca a nosaltres desmuntar la paradeta... Amaguem les garrafes d’aigua que han sobrat a l’amagatall super-secret ;-) i ens emportem tota la resta cap a baix... Caminant i treient cintes anem comentant la jugada i ja som al cotxe una altra vegada.
Arribem al passeig de la Fotx i per megafonia sentim com estan donant alguns dels trofeus encara... hem fet via avui! Quina oloreta de brases, cerveseta fresca, clotxa espectacular (però l’any que ve hem de fer-ne més racions), xerradeta, desmuntem tot lo tinglado i cap a casa, que fa un parell de dies que no em veuen el pèl... (xist!!)

No sé qui guanyarà la Copa Catalana, però si fos per mi tots els corredors se'n mereixen tenir una al menjador, felicitats a tots, l'any que ve, encara millor!!
Hmmm... i encara m’he quedat amb ganes de fer un soparet amb tots los Voluntaris per agrair-los una vegada més el seu compromís i continuar explicant batalletes de la Cursa... fem-lo?

Josep – Quefe de la Serra de La Creu