martes, 25 de mayo de 2010

PAULSÍSSIMA! - X Cursa de Pauls 2010



Cursa de Paüls 2010 – Campionat de Catalunya: m’ho vaig passar tant bé que no sé per on començar a contar-vos, així que ho faré pel principi que potser és lo més lògic.

Com sempre, dos objectius bàsics, que són acabar i no prendre mal, i el que reina per damunt de tots: disfrutar.

Tret de sortida i jo conscienciada del que m’esperava. Sabia que Paüls és dura (i m’ha quedat claríssim) però per primer cop aquest any confiava amb la feina feta (que no era altra que intentar aprendre a fer anar les dos cames enlloc d’una sola).

Aviat es va desmarcar un grup de quatre corredores, que anaven tan ‘furientes que no em va donar temps ni a llegir-los-hi l’esquena (“vaia pressa porteu” vaig pensar jaja). Jo em vaig enganxar al segon grupet, format per Elena (que bé que corre!), Belén, una que no coneixia i jo mateixa. Vam anar uns quants km juntes, fins que Elena va decidir tirar i la desconeguda va pensar que ja faria cap, així que ens vam quedar Belén i jo i…va començar la festa. Anava responent a les estirades de Belén pensant lo de sempre “jo ho intento, i quan no pugui ja afluixaré”. Fins al km 18 vam anar fent, ara tira una, ara tira l’altra, i allí no ‘amollava cap de les dos. I a partir del 18…festival! Quinta i a fondo! Baixada espectacular, vaig xalar com mai! no em feia mal res, em quedaven forces i no pensava desistir, així que avall! Va ser un ‘pique molt maco i sa, fins al punt que no importava qui entrés davant de l’altra. Malhauradament Belén va caure a un km de la meta i fins on sé, sembla que es va fracturar una costella. Hauria preferit qualsevol altre final a aquest, i és que baixant tan ràpid per una zona tècnica les dos corriem un “risc de galleto” bastant alt. Així que des d’aquí li dono les gràcies pel carrerón que juntes vam disputar, molts ànims i espero que es recuperi ben aviat.

Quan vaig acabar em vaig adonar que havia estat molt concentrada des d’un principi, amb el qual no vaig gaudir del paisatge tant com hauria volgut, i no vaig veure passar algunes cares conegudes. Això si, n’hi ha que es van fer notar, i que em van ajudar pel simple fet d’estar allí: Ramon, l’Oscar (gràcies pel traguet que em vas donar…jajaja), Benaiges (millor trobar-te’l a ell que qualsevol avituallament), Puça&CIA (se sentien d’hores lluny) i la Maria (la que millor crida del món!).

No voldria acabar sense dir que després de la cursa de Paüls tenim a tres ‘extrems entre els vint millors de Catalunya: Toneto (que m’encanta tot el que està fent), Joan Fornós (tan mestre com sempre) i l’Adrià (faci el que faci, aquest m’agrada sempre J). I a una servidora entre les cinc fèmines. També felicitar a la resta d’extrems perque estan tots que se surten: Xavi, Benavent, Joaquim, Carles, Diego, l’Albert, l’Oscar i Ginés. Llàstima les molèsties de l’Eduard (cuida’t i recupera’t!). I és que junts formem un equip que és… (anem a fer-ho fi) la repera! Aupa XTT!

Salut i Cames!

By Thais,

domingo, 23 de mayo de 2010

TRIRAID ESCANYABOCS '10

La Seu, Triraid, orientació, btt, kaiac, cursa a peu, tir amb arc......
Uff!! quin dissabte!! per on començo??
L'aventura del cap de setmana ha sigut possible gràcies al Barça, sí, sí, gràcies a que el Barça no arribés a la final del Santiago Bernabeu.
Us explico, una és molt futbolera i tenia intenció de passar este cap de setmana a Madrid, però no va poder ser i haviem de buscar alternatives, i quina alternativa millor que iniciar-se al món dels raids participant al Triraid de La Seu d'Urgell.
O sigui que divendres al plegar de la feina, Xavi, Ricard i la Berta mos passen a buscar per Tarragona a la Maria i a mi i ..... cap a La Seu.
Arribem al tardet, preparem tot el material per al dia següent (que no és poc tenint en compte que necessitem bici, menjar, beure, bruixula.....) i a dormir, que el dissabte al matí tenim feina.
Després d'una nit mogudeta (la Berta mos dóna la nit), trajes de faena, esmorzar i cap al Parc del Segre. Allí comença, s'acaba i es fan les transicions de totes les proves.
Així doncs, dissabte al matí, unes 100 parelles prenem la sortida al Triraid, raid d'iniciació on hi ha cursa d'orientació a peu, kaiac, btt i tir amb arc.

A l'equip que formem la Maria i jo mos toca començar amb la btt (1 horeta per les rodalies de La Seu), seguir amb el kaiac (al canal olímpic del Parc) i acabar amb la cursa d'orientació a peu (1 horeta més voltant per La Seu).
Totalment novates en raids i curses d'orientació, paguem la novatada amb la btt. Comencem bé i trobem 3 fites en poc temps, però per voler arribar a una fita que estava "massa" lluny, perdem temps, opció d'altres fites i punts.
Però de tot s'en apren i ara sabem hasta posar la cadena de la bici a puesto.....
Al tornar al Parc del Segre, ràpid cap al punt de control a agafar el kaiac.
Mareta meua! que complicat! la Maria vinga a remar i fer força i el kaiac que no vol avançar.
Però poc a poc va avançant i arriba al punt de relleu. Agafo el caiac i cap avall. Sort d'això, perquè sino crec que encara estaria allà. Vaig donar tantes voltes de 360 graus que vaig acabar marejada.....
De nou, ràpid al punt de control, agafem el mapa d'orientació urbana i ..... a córrer! Aquesta prova mos va molt bé, marquem 9 de les 12 fites marcades al mapa i arribem al punt de control a temps. Sort de la Maria que va fer punts al tir amb arc (jo, per fer algun punt hagués necessitat que la diana estes més lluny. Les vaig enviar totes a la ....) i em va estirar fins que les meves forces i el meu genoll es van rebelar i va haver de córrer sola per aconseguir les 3 últimes fites. Jo anava mirant el mapa i cridant (això és lo meu).
En definitiva, vam aconseguir el que voliem, fer un raid, acabar-lo, passar un dissabte al matí entretingut i acabar amb ganes de repetir i fer-ho millor la propera vegada.

Maria, quant hi tornem???

Ah! i diumenge...... Paüls!!!! O sigui que, dutxa, dinar, cotxe i ...... cap a casa!

Apali, salut, cames i kilòmetres!

By Heura

miércoles, 12 de mayo de 2010

Cursa del Vent a Reguers

Un altre cop diumenge de dormir poc i llevar-se d’hora, i si també ens vam perdre Joaquim, tàctica d’equip ens vam fotre per uns camins anant a Reguers, guiant Carles i Curret, jo crec que ho van fer expressament, per eliminar tota tensió. Va que no arribem!

Un cop a Reguers recollida de dorsals i xips, mira si estaba tranquil, que al final del calentament, em vaig adonar que no portava ni una cosa ni l’altra. Corre pal cotxe.

Sortida, de la cursa he estat parlant amb gent de la UEC i ja avisen, reserveu que es durilla. No pot ser!!

En la línea de sortida és quan noto l’absencia, de cracks, segur que estaven tots a Pauls entrenant, jejejee, fem un grupet al davant, i Curret em dona instruccions. Tira tira i guarda-mos birra.

Sortida, surt un loco tot disparat i Ramon darrera, el Puça, l’Adria, Sastre, Narcis, Xavi Royo i jo, em dono conte que el Puça s’en va cap endavant no tinc pas intenció d’aguanta-li el ritme, però si vec que hi ha Ramon, e intento unir-me en ell, que de moment es amb qui comparteixo la velocitat de creuer en la majoria de carreres.

Un cop en Ramon ens dediquem aguantar el ritme, a les pujades anem veient el Puça, tot un exit per nosaltres, les baixades a tope i mantenint forat, tal i com m’ha avisat en Royo, el circuit es realment tècnic hi ha molta pedra solta, començem la Pujada al Farrubio, en l’inici no em marca el xip i he de fer uns quants intents Ramon ja havia marcat, vam pujar tots dos a ritme sense descansar i veient al Puça. He de dir, que Ramon marcava el ritme i a ell li dedico el Trofeu de la Pujada del Farrubio.

La pujada era dureta pero la baixada va ser espectacular amb una tartera, allí si que haguessin pogut conometrar el descens. Encarem l’ultima pujada es fa llarga i dura trams amb corda semi escalada, Ramon li costa aguantar el ritme però continuem junts un cop a la baixada, ja em deixa uns metres, i encaro els ultims kilometres de cursa pensant qui sap si encara puc arribar a veura a Puça i així va ser a l’arribada el vaig veure, descalç i amb unes llagues als peus, que jo no hagues acabat la cursa.

Felicita a tots els Extremeros per la bona cursa que van fer, a l’organització, perque si jo no em perdo es que lo circuit esta molt ben marcat, jejeee, i per l’escudella i el bon ambient que van aconseguir perque s’estava de lujo.

P.D. Extremeros no us mal acostumiu que no sempre faltaran los cracks, salut i cames.

Classificació:
1 ALBERT GINE CID 2:22:04
2 EDUARD BORDERA QUINTANA 2:22:59
3 RAMON CURTO GEIRA 2:24:36
4 NARCIS QUEROL HERRERO 2:28:17
5 XAVI ROYO CURTO 2:30:41
15 ADRIA TOMAS PERELLO 2:46:47
31 DIEGO GONZALEZ REBOLO 2:46:47
42 OSCAR GRIÑO HERNANDEZ 3:07:19
57 CARLES ANGUERA MARGALEF 3:14:48
59 JAUME ROJALS PENTINAT 3:16:15
112 EDUARD ALONSO ANGUERA 4:08:31

lunes, 3 de mayo de 2010

CURSA DE LES FONTS DE XERTA

Sí, sí, ja sé que fa més d'una setmana que hauria d'haver escrit crònica de la Cursa de les Fonts de Xerta, però que voleu una va molt liada i no he pogut escriure res.
Tampoc m'hi puc posar ara, però aqui us deixo dos fotets de Xerta que m'agraden molt:

Foto de grup (fa patxoca, patxoca) . Llàstima que falten la Maria i la Thais, que ja estaven corrent per les muntanyes de Xerta.

Foto de la familia Alonso Vidal a l'arribada.
Vaig esperar a Xavi (jejeje) per poder fer l'entrada triomfal. Que us sembla?