sábado, 20 de octubre de 2007

II CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA

Després de mesos de preparatius i uns últims dies de no parar, ja tenim aquí la II Cursa de Muntanya de Tivissa.

A quarts de set del matí del diumenge 14 d’octubre, sembla que tot està a punt (avituallaments, voluntaris, pitralls, bosses amb obsequis, bocates pels voluntaris, walkies, cotxes....) perquè tingui lloc la 2a edició de la cursa, aquest any al Circuit Català.

A les 7 marxen els voluntaris cap a la muntanya, per ocupar els seus llocs als avituallaments que hi ha al llarg del recorregut de la cursa, i comencen a arribar els corredors/es (uns 330 en total), per recollir els pitralls i escalfar una mica abans de començar el recorregut de casi 23 kilòmetres per les muntanyes de Tivissa. La comitiva de Tivissa i Benissanet (Maria, Thais, Edu, Xavi, Ginés, Josep Mª, Joaquim, Gonzalo, Josep Mª Olesa, Eduard Bordera, Carles i Ricard) també van arribant i preparant-se.

A les 9 del matí i després d’haver passat pel control de la cursa, es dóna sortida a les noies. Un quart d’hora més tard surten els nois. Al poble, gent de l’organització acompanyada per gent del poble que té ganes de veure i viure la cursa, talla carrers i dóna ànims als corredors/es.

La cursa té sortida i arribada al mateix punt (càmping Alberg de Tivissa) i transcorre per 22’7 kms del terme municipal de Tivissa, amb un desnivell acumulat de 1.630 metres. Després de fer un petit recorregut pel poble i un tros de la pujada que ens portaria a l’ermita de Sant Blai, la cursa torna al poble, agafa la pujada de la Llena i s’endinsa per les muntanyes de Tivissa, fent les delicies dels corredors/es.

Així, un cop pujada la Llena, s’arriba al Coll de Monegrets, comença el descens cap al barranc dels Fogassos, que és el punt més baix de tota la cursa, es comença a ascendir de nou, ara cap al Coll de la Conca i un cop allí s’inicia el tram tècnic més llarg i dur de la cursa, la Serra de la Creu. Un cop a la Serra, es passa/creua per la Roca Foradada, punt més alt de la cursa i on es fa foto a tots els participants per tal de poder fer un diploma com déu mana. Finalitzada la cresta, comença l’espenagall, trencacames que agrada/encanta a la majoria de participants. Un cop feta aquesta espectacular baixada, es torna a agafar un tros de pista i s’inicia el tram final de la cursa. Tram que es remata amb l’Obaga dels Borjos, sender humit i baixada que acaba de “destrossar” les cames ja malmeses de la majoria de participants. Un cop deixem el sender i arribem a Fontanilles ja hi som, barranc de la foig i arribada al poble i al punt final de la cursa.

Tot i que la cursa era algo més llarga i tècnica que la de l’any passat, el primer classificat, l’Albert Ferrer de la UEC Anoia, estableix un nou record i baixa de les dos hores (01:58:21). També, i com ja ens tenen acostumats, fan mooolt bon paper Joan Farnós (1r veterà) i Xavi Espelta.

Els temps i posicions dels tivissans i romans van ser:

EDUARD MARTÍNEZ POU 02:24:29

EDUARD BORDERA QUINTANA 02:25:39

JOSEP Mª BENAVENT MICOLA 02:31:39

JOSEP Mª GONZÁLEZ PENTINAT 02:39:58

CARLES ANGUERA MARGALEF 02:42:55

XAVIER ALONSO ANGUERA 02:50:52

GINÉS GONZÁLEZ PENTINAT 02:52:21

RICARD CAVALLÉ FORT 02:54:08

JOSEP Mª OLESA VALLESPÍ 02:55:12

GONZALO GÓMEZ DÍAZ 02:55:24

THAIS PENTINAT PELEGRIN 03:22:09

JOAQUIM PUJOL SARROCA 03:07:59

MARIA BORDERA BORDERA 03:39:12

Un cop acabada la cursa, toca recuperar forces (a l’avituallament d’arribada hi ha de tot, beguda, fruita i uns cocs que, per cert, agraden moltíssim), dutxar-se (amb aigua freda!), ficar-se gel i curar-se les ferides tots aquells que s’han lesionat (dels nostres n’hi ha dos o tres que han de fer repòs durant uns dies) i disfrutar de l’ambientasso que hi ha amb una BOTIFARRADA que tots (participants i acompanyants) disfruten. Per acabar, entrega de regals, sorteig d’obsequis i aplaudiment per tothom. Especialment emocionant l’aplaudiment a l’organització i voluntaris que han “treballat” en aquesta cursa. Gràcies!

Ara sí, esperant noves curses i la tercera edició de la de Tivissa, toca......DESCANSAR (una miqueta)!

SALUT I CAMES!

By Heura