Per Què Corro?

Suposo que igual que la majoria, moltes vegades m’he preguntat “per què corro?”. Bé, doncs...és Agost, estic sola a la feina, treballo més que mai (x si ho llegeix el jefe jiji) però sempre queden estones mortes, i com no tinc ningú per xerrar, us faig cinc cèntims sobre el que he trobat com a resposta a la meva pregunta:

Per qui les desconegui, dir-vos que les endorfines són substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors o com a vehicles hormonals en l’organisme. Els neurotransmissors són els compostos químics que transmeten informació a través del cervell. La seva funció és inhibir o promoure certes reaccions que són vitals per al funcionament psíquic físic del cos. Les endorfines són el que alguns han anomenat la química de la felicitat.

Aquesta substància és usual que es generi durant les activitats físiques, de manera que els esportistes n’ estem sempre ben previstos d’aquest element, ja que córrer genera una elevació important del nivell d’endorfines i dopamines, arribant a nivells de set o vuit vegades superiors als de les persones sedentàries.

Quan una persona practica esport, es crea un component addictiu, que en el cas de les endorfines arriba a ser una dependència. Al deixar de fer esport es produeix una espècie de síndrome d’abstinència. Per això, en un esportista lesionat augmenta la sensació de nerviosisme i ansietat pel descens dels nivells en sang d’endorfines.

El sistema de neurotransmissió endorfinèrgic està implicat en molts processos, on els més importants són la modulació del dolor, l’analgèsia i l’efecte anti-estrés, de manera que l’exercici físic seria una manera natural i saludable de lluitar contra els problemes quotidians.

Més o menys aquesta informació ja m’era coneguda, així que m’he distret una mica més buscant que investigaven els científics al respecte. Primer he trobat al Dr. Thaddeus Kostrubala, a Chicago, que ha dedicat la seva vida a esbrinar el timing de la secreció d’endorfines i la seva acció sobre el cervell. Afirma que la secreció d’aquesta hormona comença quan un esportista corre vuit o deu km i que és per això que a partir d’aquest moment comencen les sensacions agradables (http://www.kostrubala.com). Per un altre costat, he trobat a uns xinos (només podien ser ells) a Beijing, que fa uns anys van entrenar un grup de ratolins (corrent a 36m/min!) per tal d’estudiar els canvis en la seva capacitat aeròbica i síntesi d’hormones, i com aquestes últimes afectaven a l’eix hipotàlem-pituitari-adrenèrgic. Els seus estudis estan publicats en xinès, així que no he entès res, però per si algú domina l’idioma, us deixo l’enllaç: Zhongguo Ying YUong Sheng Li Zue Za Zhi. 1997 May;13(2):121-3. En conclusió, sembla que està més acceptat que a la pregunta “per què corro?” la resposta és clara i simple: ENDORFINES.

Ara, em queda una curiositat… paral·lelament als meus entrenos… podria fer còrrer un dels meus ratolins… i comparar els nostres nivells de secreció jijiji (jefeeee, si m’estàs llegint…m’ho deixes fer?)

suposo que no fa falta que digui qui sóc :))))
salut i cames!