Imagineu-se un corralillo (d’aquells que es formen abans del tret de sortida d’una cursa) amb 2000 persones…, disfressades de tot i més…, amb ganes de passar-s’ho bé un ratet…, i Papa Noel Vidal al mig pegant quatre crits per començar a moure aquesta massa de gent i fer la ola. No dubteu que ho va aconseguir. En aquest moment Papa Noel Tomàs, Papa Noel Bordera i Papa Noel Pentinat ja vam veure que la cosa prometia!
Comença la festa, una mica corredora al principi, Montjuïc-amunt Montjuïc-avall fins que trobem el primer obstacle: neumàtics! …Xupao! Seguim xino-xano, perque enmig de la muchedumbre molt ràpid no s’hi podia anar (ni era la intenció, la veritat) i anem trobant altres obstacles: malles metàl·liques a l’estil militar, muntanyes de tubs de formigó, laberints de cordes…però jo crec, que el vertader obstacle (sobretot per Papa Noel Vidal), era no perdre la disfressa, i és que tantes peces mal cosides són difícils de portar (val a dir que lo traje de gala, com a Papa Noels que som, el tenim a la tintoreria perque estigui llustrós pel dia 24!).
Després va arribar la piscineta de fang, que Papa Noel Tomàs va trampejar (trampoooós!), mentre que la resta ens hi vam sucar amb ganes, de manera que després lo traje pesava 4 o 5 kg més. També l’escuma, on els Papa Noels vam desaparèixer enmig d’aquella sabonera blanca (tan blanc, ens vam sentir com a casa!). I com no, una muralleta de paques de palla, que havia creat molta expectació (quina mala idea la gent, se fiquen al lloc on probablement hi haurà pinyos per a veure si se’n poden riure un rato). I per últim, teníem dues meravelloses banyeres: una d’aigua i l’altra d’arena, de manera que d’allí vam sortir com a Sant Jacobos!
Saltant, rient i cantant els quatre Papa Noels vam salvar les últimes paques de palla, neumàtics i travesses de fusta per creuar l’arc i dedicar una cançoneta i algunes paraules al periodista que nos dejó el micro para que dijeramos unas palabras en castellano.
Jojojo Feliz Navidad!
By Papa Noel