jueves, 16 de junio de 2011

Quin megacrack!!!

Aprofitant que dimecres estavem a Barcelona i tenia vacances vaig tenir el plaer d'acompanyar a un extraterrestre, Albert Giné, a fer una de les etapes de la volta a Catalunya.
A les 6 del matí començavem l'etapa entre Mataró -Llavaneres per acabar a Sant Feliu de Guixols, 77 km.
Entre tot aquest recorregut vaig poder gaudir d'un megacrack, que fort està. És impressionant
veure que portant 50 km (uns 300 i pico desde dissabte), amb una calor insoportable i trobant una pujada, lo tio no para, no acamina, sino que segueix corrent.... increible!
Només dir que lo que està fent és al.lucinant i que molt poques persones poden fer-ho.
També comentar que lo tio no només corre, també fa altres esports...
Molta sort i pensa que Tere val molt més que tots els possibles assistents que pugui porta el Kilian!
Salut!
Xavi

miércoles, 8 de junio de 2011

VI marató de muntanya de Berga

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l'estomeg que no el tenia fi.
Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l'organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.
Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la "pitina" de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l'arribar al pis no podia dormir del tip que estava.
Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m'aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.
De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l'aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.
Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.
Lo primer tram consta d'una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d'esqui tancada), allà comença una baixada d'uns 300 m per després empendre la pujada d'uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l'espesa boira.
Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d'Ensija i a partir d'allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d'allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m'espera, com no, l'Heura amb tota l'infrastructura d'una acompanyant de lujo.
Tornant cap al poble em trobo, a l'últim avituallament (Queralt), al David (vei de la "pitina" i del Quim) i amb ell baixo fins a l'arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.
Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l'organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.
Salut.
Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.
La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.
Au pos, salut, cames i Patum!