V CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA - MOLTES GRÀCIES

Tot comença fa uns mesos, que si fem un canvi de recorregut? més tècnic? més llarg?...I al final va sortir un senyor recorregut.

Després, dies de preparatius, desbrossar i mirar pàgines de meteorologia a veure si plou o no.
Doncs arriba el dia i la Berta i jo no sentim a l'Heura aixecar-se del llit, doncs els més matiners arriben a l'alberg a les sis del matí.
Ho tenen tot preparat per quant els corredors arribem i només ens calgui agafar la bossa amb el dorsal i llestos.

A les nou es dona la sortida de dones i després la dels homes.
Pos comencem, seguim a Sergi (que va amb lo quad) pel poble fins arribar al pontet del salt de Sant Blai. Allí ens anuncia que ens prepari’m que comença la primera costa, en arribar a dalt la creu ens trobem un noi que ens saluda amb una postura de barra de bar (Carles costa, milloret!), seguim amunt cap al coll del ventall on ens trobem a la família Bordera, cadascú al seu lloc. Al cap de poc arribem al primer avituallament, família Marin-Cedó, Quintanilla,Vidal...Baixem Monegrets i tornem cap amunt des del Grau (Paco Castellnou) per arribar a la bandera de la Roca Verdura (Penti, Santapau, Fefo, Cavallé...) seguim corrent (sí, corrent) i ens dirigim a pujar la Tossa (abans trobo la família Baqués, primer cop, i els nens del poble amb l'Agustí i l'Isidre). Pugem la Tossa on sento els ànims de l'Adrià i companyia. Baixem per darrera la Tossa i tornem a l'avituallament de Monegrets (metros abans hi ha la fotògrafa oficial de la cursa, la Dolors). Agafem lo gran sender de Marin... i anem direcció Missamaroi. Baixada tècnica i molt xula. Pugem pel barranc per arribar a l’avituallament 3 (Marta,Gorka Antoni, Ingrid..) després de beure i menjar ens toca una dura pujada fins a la serra de la creu. Al final d'aquesta pujada me trobo un etarra (Ricard Catalí, sort que va parlar que sinó no el reconec) i un avituallament portàtil (j.m. Cedó amb glucosa, aigua...). Serra de la creu amunt i amb una vista impressionant trobo dos noi? dos homes? dos vells? bueno no se lo que pareixien, però em van animar molt (Jaume P. i Nardo). Per fi arribo a la roca foradada (Quimo i Pepero, un no em fa fotos i l'altre no em coneix. Però tenen aigua...). Després de fer tota la zona tècnica començo a sentir que em criden (com no la Maria Bordera, a totes les curses que he anat i ella no a corregut l’he sentit mig hora abans, gràcies) i arribo a les cordes, i d'allà cap amunt fins arribar al començament del baixador de pataca (Marga xopina, Meritxell, que diuen que vaig molt bé, dels 40-50 primers). Baixada corredora per arribar al baixador de pataca (Eloi,Montse,Torre....) i arribem a l'avituallament de la font de Vicentó (molta gent, família Baqués, segona vegada, fotògrafa i companyia que diuen que el primer ja ha arribat) seguim barranc de Meliques i continuem amunt per encarar-nos direcció Borjos-Cabells (entremig Roderic, Masip i Andreu i una mica endavant Santapau). Últim avituallament (Ricard i sus muchachos) i darrers quilòmetres de la cursa, amb la baixada de la garita (germans Font i un cervesero) sentint a Sergi des de dalt de tot i arribada amb Santi (Benissanet), Diego i un altre noi. Al final un avituallament, com sempre, espectacular (menjar, gent animant...) Doncs sí, moltes gràcies a tots els que feu possible aquesta cursa, organitzadors i voluntaris (ne nombrat uns quants, però es que ni havia més de 90). A l'acabar la cursa ja ho vaig dir, que córrer amb tanta gent animant i coneguda et posava la gallina de piel i et feia quedar un ratet més als avituallaments.

Gràcies i fins l'any que ve ...i van 5 ja!
Salut
by Xavi

V Cursa de muntanya de Tivissa - SÓC TIVISSANA!

Diràs que això d’escriure cròniques té cert paral·lelisme amb còrrer curses, on els primers quilòmetres, igual que les primeres línies, són els que més costen. I així mateix és com podria resumir la meva cursa, molt dura al principi i una segona meitat més suportable.

Em va costar molt entrar en cursa, més del que esperava, i aviat em vaig adonar que havia planificat malament la darrera setmana (aixxxxx les ansies d’entrenar em van jugar mala passada) a més d’algun que altre factor. Total, que a Monegrets ja patia de valent, la pujada a la Roca Verdura “ni te cuento”, i la Tossa…remate! Així que arribant al Barranc de les Covetes portava una trinxamenta de cames que em va fer baixar més o menys ràpid (pel que sóc jo) per no frenar. Ni codonyac, ni gels, ni isotònics…ja podia “entrar fato” que les cames no anaven.

Amb aquest mal principi, i trobant-me mal posicionada, la moral se’n va anar avall, però ja passada la Foradada, el pas de Xavi i Santi van marcar el “switch” de la meva cursa, i per fi em van arribar les ganes de “pelear”. No hi ha cursa que trobar-me amb Xavi (o millor dit, que ell em trobi a mi) no sigui l’espenteta que em fa falta! És genial! A més vaig tenir el plaer de rodar, des d’allí i fins al final, amb algú a qui reconeixeria per la veu però a qui no puc ficar ni nom ni color (quan corro miro a terra per no ensopegar), ni dorsal… No sé qui és, però gràcies!

Al Baixador de Pataca vaig xalar, i l’avituallament de la font de Vicentó (més que l’avituallament, els ànims de la gent de per allí) em va donar forces per pujar fins als Borjos i Fontanilles. Aquesta pujada es va fer dura… dureta… duríssima, així que em vaig permetre fer-la soltant tacos un darrera l’altre.

I a la fi, la Garita! mullada i llisquenta, i què? igual que la resta del circuit però amb butifarrada al final! Un luxe creuar l’arc entre la meva gent!

Felicitar tota la feina feta: de barret de copa! Espectacular la neteja de senderes (m’encanta el tram Ventall- Monegrets, la baixada de la Tossa i zona de Missamaroi), i el ben neutralitzades que van quedar algunes de les zones perilloses.

Per mi la Cursa de Muntanya de Tivissa és una cursa diferent. Evidentment perquè les nostres pedregoses muntanyes són les que són i a dia d’avui no les sabem aplanar (ni volem!). Però també per una organització casi impecable, a la que admiro per la forma com treballa, i sobretot pel nombrós grup de voluntaris (94!) que fan que aquest dia, sigui un gran dia de festa! Em sento molt orgullosa del meu equip, de la meva cursa, dels meus companys i amics, de les meves muntanyes i del meu poble. Si senyor, SÓC TIVISSANA.

Salut i cames!

Pd: I no cal ni dir, que res de tot això tampoc seria possible sense els corredors: els fenómenos de la Sènia, les màquines del Borges-Trail, els canareus, els uequeros, els caleros, els del trote… i així a tots i cadascún dels equips i corredors. Gràcies a tots i fins l’any que ve!

By Thais