Llicències federatives 2010

Molt bones companys/es!!


A partir d'avui dia 9 de desembre, ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)


Extrem Team Tivissa

I CURSA DE LES ROQUES

Au, un altre diumenge de matinar i passar fred (moooooolt fred, amb vent i aigua durant tot lo matí). tant és així, que la Berta ha hagut d'estrenar equipació d'hivern a Horta de Sant Joan.

Sí, sí, avui tocava anar a Horta, a la Cursa de les Roques, perquè tenia lloc la primera edició d'aquesta cursa i última cursa de la temporada de muntanya del circuit de les Terres de l'Ebre.

Ha sigut una cursa especial ja que molts trams passaven per les zones devastades per l'incendi que van patir a Horta aquest estiu i perquè servia d'homentage als bombers que hi van deixar la vida. És per això que el dia ha començat amb la lectura d'un poema molt emotiu i un minut de silenci d'aquells que et posen la pell de gallina.

Després, sortida conjunta dels vora 240 participants, que han disfrutat i patit d'un recorregut que alternava zones cremades amb altres que mostren la bellesa dels boscos i paratges més emblemàtics del terme d’Horta, com són la muntanya de Santa Bàrbara o les valls de Montsagre.

El primer en arribar, Kiko Martí, amb un temps de 2:20 hrs.

Després han anat arribat tots los altres, amb pressa per dutxar-se i així entrar una miqueta en calor.

L'organització mooooolt bé, l'ambientillo a l'arribada de la cursa (plaça del poble) genial, la botifarrada al poliesportiu astupenda, la bossa de regals de conya, llàstima de les dutxes.......amb aigua freda!!!!

Després de jalar i xerrar amb lo personal, cotxe i cap a casa, que fa fred i vol ploure.

Au pos, una altra cursa marcada al calendari i a descansar, que la temporada de curses de muntanya s'acaba i al 2010 hi haurà ...... 19 curses al cicuit de les Terres de l'Ebre!!! algú les farà totes????

TSM -TRAIL SERRA DEL MONTSANT-

Tot just fa una setmana la familia Alonso Vidal (m'agrada com sona) erem a Cornudella del Montsant perquè Xavi corria al TSM, o sigui, Trail Serra del Montsant.

Res, una cursa de 33 kms per part del Parc Natural de la Serra del Montsant i amb uns 975 metres de desnivell positiu.

La carrera, com ja he comentat, començava a Cornudella i agafava el camí dels Cartoixans fins a La Morera. D'allí cap al Grau de Salforés (ja al Parc) i cap a la Serra Major, tota una senda skyline amb vistes al mar i als pirineus (Xavi diu que la vista era impressionant). Un cop allí, els corredors es dirigien al punt més elevat de la Serra Major, la Roca Corbatera, amb una alçada de 1.163 metres i després iniciaven la baixada, passant per Albarca i agafant de nou el Camí dels Cartoixans.

Pocs participants (uns 50) per una cursa on Xavi va fer un temps de 3:42 i va quedar ......... QUART! Sí, sí, va anar taaaant ràpid que una servidora no va arribar a temps per veure l'arribada triomfal.

Poca cosa més a dir, molt poc ambient, organització justeta i cap a Fira. Sort del paisatge i la classificació! i de Ramon Sastre! gràcies a ell Xavi va poder córrer (calia portar manta tèrmica i Xavi no portava res de res, i ell li va dónar part de la seua).

Au, salut i cameeeees!

La propera ...... Horta de Sant Joan!

I ELS GUANYADORS ABSOLUTS SON... DAVID I PAU

Collonut, es el que ens ve al cap quan pensem amb la cursa d’aquest diumenge... Com hem xalat tots plegats!!!

La Cursa d’enguany va començar a prepar-se durant l’estiu: diverses reunions van servir per millorar el traçat, la gestió d’inscripcions, fer les comandes de material, contactes... des de l’organització patiem pel mal regust pel temps de l’any passat, estavem una mica desinflats... a mitjans d’estiu vam fitxar un parell de megacracks, el Pau i en David, que malgrat estar d’expedició per alts cims, van motivar-nos a fer-ho tant bé com fos possible... i compartir-ho amb tots els amics que teniem plegats... que en son una pila...

Els dies previs, van ser els de mes feina: desbrossat dels nous trams, fer el marcatge, pujar aigua als avituallaments allunyats, muntar cordes, gestionar les inscripcions, recollida de material,... lo tipic.

I el diumenge: Cursa dedicada al parell de fanàtics de la muntanya, amb mes de noranta col.laboradors pels controls, mes de tres-cents participants, i una gentada acompanyant-nos a tots plegats.

La cursa, ja us l’hem explicat abans, un recorregut suau de principi, endurit a la segona meïtat on s’alternen trams de trotar amb zones tècniques, i de derrapada en algun sector... l’arribada una alegria pel cuerpo!!! Crits, ànims i un lot atapeït per passar els freds de l’hivern. El dinar l’endrapem amb satisfacció, un beure i la celebració del record de tots plegats d’aquest magnífic dia amb les families del Pau i el David.

Al final per als mes “cabres”, els merescuts trofeus: van fer uns temps que de dir-ho en una altra època ningú s’ho creuria.

Res mes, una abraçada als dos triumfadors de la jornada, mos veiem...

Ricard

CURSA DE MUNTANYA 2009

Abans de la sortida un minut de silenci, per al David i en Pau, l’emoció d’aquest moment ens va acompanyar tota la resta del dia... desprès de la traca que marcava la sortida, vam encarar els primers kilòmetres, com sempre passa, vam anar molt ràpid, travessant el poble fins la pujada de Sant Blai, on vam retornar a Tivissa pel cami ral. Retornats al poble, vam poder saludar a tothom abans d’agafar el cami de la Llena. La pujada va posar-nos a lloc: vam suavitzar el ritme, començavem a endinsar-nos cap a la muntanya i comencem a trobar els grups d’espontanis i gent dels controls animant-nos, un bon rollo que no vam deixar de trobar a partir d’aquell moment a cada cantonada del recorregut. El primer control al coll de la Llena, un glop ràpid i vinga pista avall cap al Barranc dels Fogassos, per un tram còmode per poder còrrer i anar guanyant posicions.

Encarem la sendera a la Sabina de Polesso, una pujadeta que va seguida del descens per la primera zona tècnica (primer test als turmells), abeurada a mitja baixada cap a les Coves de Vilella, i retornem a la pista del Barranc dels Fogassos. Trobem l’avituallament situat abans de la pujada del Coll de la Conca, els cartells ens recorden que agafem forces per la butifarra de desprès... crits, ànims i pit-i-amunt...cap a la Serra de la Creu, al coll de la Conca, comencem a notar el ventet i la solina que ens acompanya en tot aquest tram, cap cot, pitjant els genolls i vinga, amunt!!! Encadenem els lloms de la carena fent el saltinbranqui fins a la foradada, on fem una parada per agafar forces i contemplar les vistes del Delta i les muntanyes d’aquestes terres: Tivissa, el Cardò, el Port, Montsià, Pàndols, Cavalls, Terra Alta,... a partir d’aquest moment comença la veritable “zona tècnica”, apretem les dents i enllacem les zones de rascadetes de la garriga baixa, els pedruscalls i lliseres on no s’ha de badar. Passada la zona de les carboneres, ja veiem tot el personal que hi ha al cim de la Tossa, una paradeta per fer el café amb l’Eduard, i fer la pujada final sentint els crits d’ànim dels hooligans que ens esperen a dalt.

El pas pel control de la Tossa, ens indica que gairebè ja està tot fet, això si! Baixada directíssima cap al Coll de la Llena on retrobem als amics que no veiem des de feia una horeta i mitja...o més. Recuperem forces, ens hidratem, i ràpidament ens dirigim al barranc de la Foig, per fer l’equilibrista davant del videoman: el “bigbrothrer catcarrasquet”... boníssim, mireu els vidius i ho entendreu...

La remuntadeta que ve desprès es la sorpesa d’ùltima hora “marca de la casa” per posar a prova les forces de flaquesa, i llançats avall per les cordes, sentim el rebombori de l’arribada a sota nostre. Un parell de lliseres i quatre pedretes, i encarem el carrer de la Foig per creuar l’arribada, recollida d’obsequis, i fer un refrigeri ben merescut amb la llangonissa i un gotet de cervesa...

FELICITATS A TOTS ELS CORREDORS, ACOMPANYANTS, VOLUNTARIS I ORGATZA... ELS LESIONATS TAMBÉ (cuideu-vos que l’any que ve hem de guanyar el pernil)

L’ XTT a la BEN NEVIS RACE 2009

Ben Nevis Race (16km aprox. Ben Nevis 1344 msnm. cim +alt de UK): la bomba! Qui em coneix, sap per un costat, la meva devoció per Escòcia, i per l’altre lo feliç que em sento corrent per la muntanya, així que, no fa falta dir que la Ben Nevis Race és la combinació perfecta: escòcia + muntanya = bomba (encara que no m’imaginava que seria un bomba d’aquest calibre!)

Les coses aviat van començar a torçar-se: l’Adrià no es trobava bé i va decidir no correr, així que aniria tota sola (bueno, sola sola no, acompanyada de 600 escocesos, que no sé que és pitjor!). Dues hores abans de la sortida encara no estava clar si es correria o no, ja que el mal temps era considerable. Tenia por, de pensar que corria sola amb aquell temporal, m’havien dit que no hi havia ni senyalització (campi qui pugui, i per on pugui!) ni avituallaments, i a més, no sabia com respondria el meu genoll, i pensar amb tornar a fer-me mal també m’assustava.

La sortida va ser molt maca, es donava un tomb a peu a un camp de gespa, darrera d’una banda de gaiters que tocaven l’himne escocés, fins a la posició de sortida. Els dos primers km aproximadament eren d’asfalt fins emprendre una sendera pedregosa que començava a pujar i pujar. De fet, perquè us faciu una idea, deixant de banda aquests 2km del principi, la cursa es podia dividir més o menys en tres trams. Primer, una sendera pedregosa molt colapsada de gent. Al segon tram desapareixia el camí, era una zona d’herba molt mullada, i amb molts barrancs. I el tercer tram era…que us diria jo, una macro-tartera. Durant tota la cursa la visibilitat no era major de 30m, plovia molt, i l’aigua, amb l’ajuda del vent picava amb força a la cara.

Tot i el mal de genoll, les ganes em van fer seguir i així vaig arribar al cim, on s’entregava un penjoll amb el número de dorsal (control d’arribada al cim). Em diran ploramiques, però quan vaig donar el penjoll vaig plorar com una madalena, de pensar que havia assolit el meu objectiu: pujar el Ben Nevis. Tocava baixar, i que dir de la baixada…un riu de relliscades, cops de cul i caigudes. Durant la baixada em vaig desmoralitzar moltíssim, per les múltiples vegades que vaig caure i totes les adversitats que m’envoltaven. Quan vaig arribar a meta vaig pensar: “esteu locos!”

Fent balanç: genoll destrossat, munyeca esquerra oberta, braç dret desmanegat, fang i aigua fins les orelles..però després de 3h i 17min vaig completar la meva 1ra Ben Nevis Race, i dic 1ra perquè l’any que ve m’hi tornaran a veure! (però ploraré una mica menys perquè ja sé lo que hi ha J )
Salut i cames! (i a poder ser…un genoll!)

I visca Escòcia!!!!!

by Thais

Hola! Sóc la Berta, nou membre de l'XTT.
La samarreta em va una miqueeeeeta gran, però que voleu, només tinc un mes!