Abans de la sortida un minut de silenci, per al David i en Pau, l’emoció d’aquest moment ens va 
acompanyar tota la resta del dia... desprès de la traca que marcava la sortida, vam encarar els primers kilòmetres, com sempre passa, vam anar molt ràpid, travessant el poble fins la pujada de Sant Blai, on vam retornar a Tivissa pel cami ral. Retornats al poble, vam poder saludar a tothom abans d’agafar el cami de la Llena. La pujada va posar-nos a lloc: vam suavitzar el ritme, començavem a endinsar-nos cap a la muntanya i comencem a trobar els grups d’espontanis i gent dels controls animant-nos, un bon rollo que no vam deixar de trobar a partir d’aquell moment a cada cantonada del recorregut. El primer control al coll de la Llena, un glop ràpid i vinga pista avall cap al Barranc dels Fogassos, per un tram còmode per poder còrrer i anar guanyant posicions.
Encarem la sendera a la Sabina de Polesso, una pujadeta que va seguida del descens per la primera zona tècnica (primer test als turmells), abeurada a mitja baixada cap a les Coves de Vilella, i retornem a la pista del Barranc dels Fogassos. Trobem l’avituallament situat abans de la pujada del Coll de la Conca, els cartells ens recorden que agafem forces per la butifarra de desprès... crits, ànims i pit-i-amunt...cap a la Serra de la Creu, al coll de la Conca, comencem a notar el ventet i la solina que ens acompanya en tot aquest tram, cap cot, pitjant els genolls i vinga, amunt!!! Encadenem els lloms de la carena fent el saltinbranqui fins a la foradada, on fem una parada per agafar forces i contemplar les vistes del Delta i les muntanyes d’aquestes terres: Tivissa, el Cardò, el Port, Montsià, Pàndols, Cavalls, Terra Alta,... a partir d’aquest moment comença la veritable “zona tècnica”, apretem les dents i enllacem les zones de rascadetes de la garriga baixa, els pedruscalls i lliseres on no s’ha de badar. Passada la zona de les carboneres, ja veiem tot el personal que hi ha al cim de la Tossa, una paradeta per fer el café amb l’Eduard, i fer la pujada final sentint els crits d’ànim dels hooligans que ens esperen a dalt.
El pas pel control de la Tossa, ens indica que gairebè ja està tot fet, això si! Baixada directíssima cap al Coll de la Llena on retrobem als amics que no veiem des de feia una horeta i mitja...o més. Recuperem forces, ens hidratem, i ràpidament ens dirigim al barranc de la Foig, per fer l’equilibrista davant del videoman: el “bigbrothrer catcarrasquet”... boníssim, mireu els vidius i ho entendreu...
La remuntadeta que ve desprès es la sorpesa d’ùltima hora “marca de la casa” per posar a prova les forces de flaquesa, i llançats avall per les cordes, sentim el rebombori de l’arribada a sota nostre. Un parell de lliseres i quatre pedretes, i encarem el carrer de la Foig per creuar l’arribada, recollida d’obsequis, i fer un refrigeri ben merescut amb la llangonissa i un gotet de cervesa...
FELICITATS A TOTS ELS CORREDORS, ACOMPANYANTS, VOLUNTARIS I ORGATZA... ELS LESIONATS TAMBÉ (cuideu-vos que l’any que ve hem de guanyar el pernil)
acompanyar tota la resta del dia... desprès de la traca que marcava la sortida, vam encarar els primers kilòmetres, com sempre passa, vam anar molt ràpid, travessant el poble fins la pujada de Sant Blai, on vam retornar a Tivissa pel cami ral. Retornats al poble, vam poder saludar a tothom abans d’agafar el cami de la Llena. La pujada va posar-nos a lloc: vam suavitzar el ritme, començavem a endinsar-nos cap a la muntanya i comencem a trobar els grups d’espontanis i gent dels controls animant-nos, un bon rollo que no vam deixar de trobar a partir d’aquell moment a cada cantonada del recorregut. El primer control al coll de la Llena, un glop ràpid i vinga pista avall cap al Barranc dels Fogassos, per un tram còmode per poder còrrer i anar guanyant posicions.Encarem la sendera a la Sabina de Polesso, una pujadeta que va seguida del descens per la primera zona tècnica (primer test als turmells), abeurada a mitja baixada cap a les Coves de Vilella, i retornem a la pista del Barranc dels Fogassos. Trobem l’avituallament situat abans de la pujada del Coll de la Conca, els cartells ens recorden que agafem forces per la butifarra de desprès... crits, ànims i pit-i-amunt...cap a la Serra de la Creu, al coll de la Conca, comencem a notar el ventet i la solina que ens acompanya en tot aquest tram, cap cot, pitjant els genolls i vinga, amunt!!! Encadenem els lloms de la carena fent el saltinbranqui fins a la foradada, on fem una parada per agafar forces i contemplar les vistes del Delta i les muntanyes d’aquestes terres: Tivissa, el Cardò, el Port, Montsià, Pàndols, Cavalls, Terra Alta,... a partir d’aquest moment comença la veritable “zona tècnica”, apretem les dents i enllacem les zones de rascadetes de la garriga baixa, els pedruscalls i lliseres on no s’ha de badar. Passada la zona de les carboneres, ja veiem tot el personal que hi ha al cim de la Tossa, una paradeta per fer el café amb l’Eduard, i fer la pujada final sentint els crits d’ànim dels hooligans que ens esperen a dalt.
El pas pel control de la Tossa, ens indica que gairebè ja està tot fet, això si! Baixada directíssima cap al Coll de la Llena on retrobem als amics que no veiem des de feia una horeta i mitja...o més. Recuperem forces, ens hidratem, i ràpidament ens dirigim al barranc de la Foig, per fer l’equilibrista davant del videoman: el “bigbrothrer catcarrasquet”... boníssim, mireu els vidius i ho entendreu...La remuntadeta que ve desprès es la sorpesa d’ùltima hora “marca de la casa” per posar a prova les forces de flaquesa, i llançats avall per les cordes, sentim el rebombori de l’arribada a sota nostre. Un parell de lliseres i quatre pedretes, i encarem el carrer de la Foig per creuar l’arribada, recollida d’obsequis, i fer un refrigeri ben merescut amb la llangonissa i un gotet de cervesa...
FELICITATS A TOTS ELS CORREDORS, ACOMPANYANTS, VOLUNTARIS I ORGATZA... ELS LESIONATS TAMBÉ (cuideu-vos que l’any que ve hem de guanyar el pernil)
No hay comentarios:
Publicar un comentario