Triatló Iron-Terra de Riba-roja o l'aiguat del segle!!

Per cames vaig tenir que marxar el passat 13 de juliol quan vaig decidir-me a anar a vore l'iron-terra de Riba-roja. Eren les 12h del diumenge 13 de juliol, quan llegint pel diari em vaig assabentar que el mateix dia i a les 15h es disputava el triatló d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

La veritat es sempre m'ha motivat anar a veure'l, sempre se'n ha sentit ha parlar molt d'aquest mític triatló i mai havia tingut l'ocasió de anar-hi, això si, d'espectador. Tot i que no sigui l'ironman pròpiament dit (4'5 kmts nedant + 180 kmts de BTT + 1 marató), no perd l'encant d'aquesta prova ni el mèrits aconseguits per tots els triatletes que hi participen. Desde el primer, fins a l' últim.

Vaig arribar abans del briefing, per escoltar les últimes instruccions per part de l'organització (una mica caos tot plegat) i posicionar-me com un bon espectador per treure les fotos més xules i disfrutar de l'ocasió. No coneixo ni Deu! El cel es carrega de cúmuls sota l'amenaça de pluja.

Pel que fa els triatletes, flipes pepinos. Molts d'ells semblen professionals i els físics delaten una gran dedicació. Trajes de neopré i tots ells/es (un parell de dones) ja están preparats per la primera modalitat; nedar 2 kmts en un circuit tancat al riu en forma de quadrat. La veritat es que començen molt forts, i en el tram on la corrent va a favor es on s'escapa el grup capdavanter. Comença a ploure, a bufar un fort vent, trons.. i jo fent-me la idea que això es suspendrà d'un moment a altre.

Malgrat el mal temps, la prova transcorre amb tota normalitat i jo disfrutant de lo lindo, això d'animar també mola! Començen a sortir els triatletes de l'aigua, algun d'ells fatigats i fan la transició per la següent modalitat, la BTT. La BTT es fa en un circuit tancat on han de fer varies voltes fins aconseguir un total de 90 kmts (cágate lorito!!). La pluja es fa més insistent, el vent huracanat, els trons que cada cop cauen més a la vora i els espectadors que no tenim collons de trobar un lloc que ens faci de refugi. La pista es un fangar i l'aigua que cau fa practicament impossible les pedalades del participants.

L'organització desbordada, no sap ben bé que fer i dóna per suspesa la prova, per decepció de molts triatletes vinguts d'arreu del país. La 1/2 marató, lògicament, ja no es va arribar a disputar.

Un servidor, en veure que lo panorama ja afluixava, va aprofitar per fotre el camp. Ja dins al coche pensava en lo bonic que seria participar en un triatló i aquest va ser el motiu pel qual vaig anar-hi; somiar de més aprop el que ara només pot ser un somni. Vaig xalar moltíssim animant i els espectadors allí presents fins i tot cantaven! Es allò de, al mal temps, bona cara!

+ info: http://www.triatlo.org

Pit i collons

By Eduard M.

NOVA CURSA DE FALSET

Arriba la nova edició de la Cursa de Falset, que es celebrara el pròxim 11 de setembre.

Per més informació clikeu a l'imatge:

EXTREMEROS A ANDORRA

Aquest cap de setmana, amb l'excusa de les Gore Tex Series a Grandvalira, un grupet d'extremeros hem passat el finde al país veí, Andorra.
L'aventura comença divendres a la tarda, quant la Maria i jo anem a comprar l'avituallament líquid i sòlid d'aquests dies (no fos cas que passessim sed o gana) i continua a primera hora del matí de dissabte, quant emprenem el viatge cap a Canillo perquè Xavi corria el VK a la tarda i haviem de ser a puesto per dinar (algú vol tallarines? crec que n'han sobrat, no??!!) i descansar una miqueta abans de les 5 de la tarda, hora en què es començava a donar la crono-sortida als participants que havien de recòrrer un VK de 935 metres de desnivell positiu en 3,8 kilómetres. Los altres 5 vam fer d'animadors oficials durant els 55 mins en que Xavi va estar corrent-caminant i, a crit de "romario, romario", "amunt, amunt" i "venga xavi que això ja està", no vam parar de cridar i animar, fos des del telecabina, des de la cadira o ja al cim esperant que arribes.

De tornada a l'apartament, banyet a la piscina-jacuzzi de les instalacions de l'hotel uns i cerveseta al pub els altres i cap a l'entrega de premis i sorteig de material. Per variar, no mos toca res i veiem com són els altres els que marxen amb jaqueta nova, polaines, etc, etc. Per això, un cop acabat tot este tinglado, esperem l'arribada de Ricard i..... a sopar! que hi ha gana i s'ha d'anar a dormir aviat.

Diumenge mos retrobem a les 8 del matí per esmorzar i tornar a les muntanyes, la majoria a córrer la VR i una servidora a fer fotos i animar.
A les 9:30 es dóna la sortida a les xiques i tots animem a la Maria, única representant femenina de l'ETT. Un quart d'hora més tard, surten els nois (Carles, Jaume, Ricard, Eduard i Xavi) i comencen a recórrer la VR de 16,5 kilómetres de recorregut i 1.350 metres de desnivell positiu amb sortida en linia desde Canillo a 1.530 metres i arribada al Pic de Maians a 2.466 metres. El recorregut de la carrera és molt variat i té diversos trams molt diferenciats i típics del pirineu (bosc, prats, collades i vistes panoràmiques).
El primer en arribar, després de només 1:35 hrs, és l'Agustí Roc (impressionant!). Els nostres van arribant entre les 2:19 i 3:09 hrs.
Un cop a Canillo de nou, dutxeta al Palau de gel, sorteig de nou (mos toca pero com si no ..... un bidó d'aigua!), pasta party i cap a casa (passant primer per algunes botigues andorranes i fent el gasto de rigor).
Cap de setmana de curses i rialles que, crec, hauriem de repetir més sovint. Que creieu?

Salut, cames i kms

By Heura

ENTRENO PER TIVISSA

Dissabte 6 del matí. Sona el despertador. Amunt i som-hi, que he quedat al Calvari 28 amb Romario per anar fer una volteta pels bonics paratges del terme de Tivissa. Finalment, també s'apunta l'amic Santi, que puntual m'espera a les 6:30 davant de casa. Pugem al cotxe, una breu xerrada, i apa, que ja hi sóm. A les 6:50 ja sortiem de Tivissa direcció Llaveria, tot seguint el GR Un recorregut molt xulo, amb vistes molt recomanables, pujades fortes, i baixades dures. En alguns moments, el GR passa per camins que ens portarien a La Serra d'Almos o Capçanes. Si hi ha temps i ganes, de recorreguts no en falten per conèixer tot el terme de la Sex Domiti. A més, l'entrenament i la curtida estàn assegurats. Arribem fins ben a prop de l'embotelladora d'aigua Fontdalt, i quan comencem una baixada bastant tècnica que ens portaria al costat del poble de Capçanes, decidim fer-la durant uns 500 metres aproximadament, i voltem de tornada. Ja són vora les 9 del matí, i hem de tornar al cotxe abans que la calor sigui insoportable. Així que altre cop via GR, però amb petites variacions, arribem a Tivissa després de voltar 23 kms. de recorregut curtidor, en un temps de 3 hores i 23 minuts, parada per fer un petit esmorzar inclosa. A l'arribada al poble, l'amic Santi es marca un detall, i ens invita a un xampú, ja que jo i Romario, fent honor a la fama de bon català, tenim les butxaques buïdes. Si hagués vingut Gi, hauria invitat ell, i ja m'ho apuntaria al meu compte.

Apa, Salut i Kms.,
,....
I calor, molta calor.

Joaquim.

Cuita el Sol 2008 - Versió camarlenca!

Bones companys/es de la muntanya,

El passat dissabte dia 7 es va celebrar “La Cuita del Sol “, cursa puntuable per la copa catalana de curses d’alta muntanya.
Vam arrancar a les vuit del matí de Camarles tres camarlencs: David (un noi que està molt fort i crec sincerament que arribarà lluny al món de la muntanya), Peret (amb ell m’ho vaig passar molt be ) i un servidor Kiko Martí.
El viatge va anar perfecte ,vam esmorzar a Tremp, i cap a les 13:30 arribavem a Àreu .
Allí ens esperaven dos de les terres de l’Ebre concretament de Tivissa l’Adrià i la seva companya Thais (molt bona gent).
Vam plantar la tenda i vam dinar, desprès una hora de migdiada ,David ,Peret i Thais van anar cap amunt on allí ens esperarien.
La cursa va anar millor del que m’asperava, però també he de dir que vaig bufar moltíssim, eren 4’7 km de distancia amb un desnivell de 1690m , és una cursa molt recomanable amb unes vistes impresionants.
Al final vaig quedar el nové amb un temps de 1h 7min ,encara que la gent de les terres de l’Ebre visquessem a nivell de mar no és cap impediment per donar guerra a la gent dels Pirineus.
Desprès de la cursa vam anar a sopar i que os he de dir , ens ho vam passar molt be amb Peret.
He de destacar un comentari que em va dir el David quan estavem baixant del Monteixó, em va dir: “com hem fas viure Kiko “ em vaig emosionar molt.

Be companys /es de la muntanya ja us seguiré informant de la copa catalana, aquest any intentaré fer-la tota, fins aviat.

By Kiko

Cuita el Sol 2008: eiiiii company...me fas viure

Me fas viure, és lo que li va dir el David de Camarles al Kiko per emportar-se’l a aquell racó del Pirineu. Mentre montavem la tenda al camping Pica d’Estats, van arribar Kiko, David i Pere (Peret, Perot o Pedrito, dieu-li com vulguiu que a tot arreu lo coneixen). I aquí comença la nostra aventura a la Cuita el Sol.

Després de fer un moç i buidar lo senaxo de menjar, vam anar camarlencs i tivissans a buscar el dorsal i el xip del Kiko i un servidor. Eren les 15:50h quan lo Perot, lo David i la Thais van començar a “muntar” cap al Monteixo (eiii company que la Thais ja reia abans de començar… jajaja).

Kiko i jo vam fer una becaineta com Déu mana abans d’empendre la sortida. A les 18:20h em situava a la plaça major d’Areu (cinc minuts després de la sortida de les fèmines), la qual estava a petar de spidermans, perque lo que tenia davant meu més que una muntanya era una paret! A les 18:30h va arribar la sombra a la plaça, fet que donava la sortida (Kiko s’havia situat al capdavant de la cursa; jo com a debutant em vaig quedar un mica més enrere).

Em notava el cor a la gola, no vull ni saber quin era el meu ritme cardíac en aquell moment, però les sensacions eren bones i com a jabalínot, vaig decidir remuntar posicions i per fora del traçat que utilitzava la gent.

El cronòmetre marcava casi 45 minuts quan ja em situava al avituallament que marcava l’ecuador del recorregut. M’acabava de trobar al Perot i a la Thais (que més tarde em va explicar que en aquells moments, mentre ens esperaven, los camarlencs havien tret la barra de pa i lo xoriço mentre feien un plegat…eiii company aquí dalt hi ha molta boira ...jajaja).

A lo que anava. Després de l’avituallament venia un tram més o menys “corredor”, que no va durar massa. La temperatura havia caigut en picat i se’m començaven a gelar les mans però tenia bones sensacions, així que seguia remuntant posicions, fins que em vaig trobar al Kiko, que ja baixava, i a un membre de l’organitazció que em va dir que sol faltaven 200m (serien 500m fins el pic del Monteixo, però l’acumulació de neu va fer retallar el traçat). Just arribar dalt em vaig ficar el magnífic paravent, feia moltíssim fred i ja no podia ni moure les mans, així que vaig donar mig tomb per començar el descens.

Classificació general i temps:

9 Kiko Marti 1:07h – UEC TORTOSA (com podeu veure aquest home és d’un altre planeta...jejeje)
108 Adrià 1:27h – EXTREM TEAM TIVISSA

Després d’una bona dutxa vam anar a sopar tots junts, i aquí va començar lo repertori, que acompanyat d’unes botelletes de vi de la casa, mos va fer riure moltíssim. Naltros dos vam retirar aviat perque l’endemà haviem d’anar a Berga a fer l’aguiluxo (volare uo uo...)


Ara són les 21:35 del diumenge, i estem al tren, recordant i agraïnt la bona companyia d’aquesta gent tan maca que hem conegut.

Salut i cames

By Thais & Adrià

ESPAI KILIAN

Cap de setmana a la Cerdanya per disfrutar dels pirineus i participar a la primera cursa de muntanya en homenatge a un xaval de 20 anyets que no para de batre records i que com molts ja sabeu es diu Kilian Jornet.

Amb aquesta excusa marxem, divendres a la tarda, cap a Bellver de Cerdanya. Hi anem, la Maria i Ricard, Xavi i una servidora, amb el cotxe ben ple (sembla que anem a passar-hi una setmana, no 2 dies) i ganes de passar un bon cap de setmana. Tenint en compte que, entre pitos i flautes, marxem a les 19:30 hrs., arribem amb el temps just perquè ens ensenyin el bungalow i ens donin una miqueta de sopar. Dissabte serà un altre dia.

Dissabte, volta de reconeixement al càmping, visita a Martinet (a comprar pa de nous, d'olives i ceba. Mmmmmmm), visita al casc antic de Bellver i cap a l'ajuntament, doncs allí es fa l'homenatge institucional al Kilian. Homenatge que resulta ser molt familiar, doncs allà hi ha amics i coneguts, familia i naltros 4 (potser per això acabem parlant amb l'Eduard Jornet, pare de la criatura).

A la tarda, Ricard mos porta (conduïnt Xavi) a un dels paratges més visitats i bonics de la Cerdanya, el refugi i llac de Malniu (a 2.120 metres d'altitud), lloc al que arribem per una pista forestal i on gaudim del paisatge i de la calma dels pirineus. Rematem la tarda a Puigcerdà i mos fotem un soparet com Déu mana (trinxat de la Cerdanya, amanida de foie...... Mmmmmmm una altra vegada).

Diumenge, bon esmorzar i cap a la plaça de l'ajuntament de Bellver, lloc on es dóna la sortida a la cursa. Aquesta, de la qual hi ha 2 modalitats (marató i mitja marató), transcórre en plena Cerdanya, entre els municipis de Bellver i Prullans i amb uns desnivells d'entre 1.000 i 2.000 metres respectivament.

A les 9 del matí i després d'una petita confusió amb la manera de donar la sortida, els 100 participants inicien la cursa-homenatge pels carrers de Bellver. Després ja comencen les senderes, pistes i camins que recorren els municipis ja esmentats i passen per poblets com Santa Eugènia, Olià i Nas. Xavi participa a la mitja marató (tot i que realment són 25'5 kms) i naltros tres som els seus animadors i supporters oficials. Per això, cotxe i a buscar algun lloc on poder-lo animar.

El primer en arribar (fresc com una rosa) és l'Albert de la UEC Anoia, que recórre els 25 kms en 2:01 hrs (impressionant!). Xavi ho fa moooolt bé i arriba en la 12a posició i marcant un temps de 2:30 hrs.

De la marató, el primer tarda unes 3:30 hrs, però no és el Kilian (decideix disfrutar del seu homenatge i prendre-s'ho amb calma). La primera xica és la Corinne Favre, que arriba 4a de la general (impressionant!!!!) marcant un temps de 3:44 hrs. Quin personal! Són màquines!

De tornada cap a casa, pedregada i aigua per un tubo.

La setmana que ve l'Adrià va a Àreu! a La Cuita!

SALUT, CAMES I KMS

By Heura