Cuita el Sol 2008: eiiiii company...me fas viure

Me fas viure, és lo que li va dir el David de Camarles al Kiko per emportar-se’l a aquell racó del Pirineu. Mentre montavem la tenda al camping Pica d’Estats, van arribar Kiko, David i Pere (Peret, Perot o Pedrito, dieu-li com vulguiu que a tot arreu lo coneixen). I aquí comença la nostra aventura a la Cuita el Sol.

Després de fer un moç i buidar lo senaxo de menjar, vam anar camarlencs i tivissans a buscar el dorsal i el xip del Kiko i un servidor. Eren les 15:50h quan lo Perot, lo David i la Thais van començar a “muntar” cap al Monteixo (eiii company que la Thais ja reia abans de començar… jajaja).

Kiko i jo vam fer una becaineta com Déu mana abans d’empendre la sortida. A les 18:20h em situava a la plaça major d’Areu (cinc minuts després de la sortida de les fèmines), la qual estava a petar de spidermans, perque lo que tenia davant meu més que una muntanya era una paret! A les 18:30h va arribar la sombra a la plaça, fet que donava la sortida (Kiko s’havia situat al capdavant de la cursa; jo com a debutant em vaig quedar un mica més enrere).

Em notava el cor a la gola, no vull ni saber quin era el meu ritme cardíac en aquell moment, però les sensacions eren bones i com a jabalínot, vaig decidir remuntar posicions i per fora del traçat que utilitzava la gent.

El cronòmetre marcava casi 45 minuts quan ja em situava al avituallament que marcava l’ecuador del recorregut. M’acabava de trobar al Perot i a la Thais (que més tarde em va explicar que en aquells moments, mentre ens esperaven, los camarlencs havien tret la barra de pa i lo xoriço mentre feien un plegat…eiii company aquí dalt hi ha molta boira ...jajaja).

A lo que anava. Després de l’avituallament venia un tram més o menys “corredor”, que no va durar massa. La temperatura havia caigut en picat i se’m començaven a gelar les mans però tenia bones sensacions, així que seguia remuntant posicions, fins que em vaig trobar al Kiko, que ja baixava, i a un membre de l’organitazció que em va dir que sol faltaven 200m (serien 500m fins el pic del Monteixo, però l’acumulació de neu va fer retallar el traçat). Just arribar dalt em vaig ficar el magnífic paravent, feia moltíssim fred i ja no podia ni moure les mans, així que vaig donar mig tomb per començar el descens.

Classificació general i temps:

9 Kiko Marti 1:07h – UEC TORTOSA (com podeu veure aquest home és d’un altre planeta...jejeje)
108 Adrià 1:27h – EXTREM TEAM TIVISSA

Després d’una bona dutxa vam anar a sopar tots junts, i aquí va començar lo repertori, que acompanyat d’unes botelletes de vi de la casa, mos va fer riure moltíssim. Naltros dos vam retirar aviat perque l’endemà haviem d’anar a Berga a fer l’aguiluxo (volare uo uo...)


Ara són les 21:35 del diumenge, i estem al tren, recordant i agraïnt la bona companyia d’aquesta gent tan maca que hem conegut.

Salut i cames

By Thais & Adrià