Triatló Iron-Terra de Riba-roja o l'aiguat del segle!!

Per cames vaig tenir que marxar el passat 13 de juliol quan vaig decidir-me a anar a vore l'iron-terra de Riba-roja. Eren les 12h del diumenge 13 de juliol, quan llegint pel diari em vaig assabentar que el mateix dia i a les 15h es disputava el triatló d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

La veritat es sempre m'ha motivat anar a veure'l, sempre se'n ha sentit ha parlar molt d'aquest mític triatló i mai havia tingut l'ocasió de anar-hi, això si, d'espectador. Tot i que no sigui l'ironman pròpiament dit (4'5 kmts nedant + 180 kmts de BTT + 1 marató), no perd l'encant d'aquesta prova ni el mèrits aconseguits per tots els triatletes que hi participen. Desde el primer, fins a l' últim.

Vaig arribar abans del briefing, per escoltar les últimes instruccions per part de l'organització (una mica caos tot plegat) i posicionar-me com un bon espectador per treure les fotos més xules i disfrutar de l'ocasió. No coneixo ni Deu! El cel es carrega de cúmuls sota l'amenaça de pluja.

Pel que fa els triatletes, flipes pepinos. Molts d'ells semblen professionals i els físics delaten una gran dedicació. Trajes de neopré i tots ells/es (un parell de dones) ja están preparats per la primera modalitat; nedar 2 kmts en un circuit tancat al riu en forma de quadrat. La veritat es que començen molt forts, i en el tram on la corrent va a favor es on s'escapa el grup capdavanter. Comença a ploure, a bufar un fort vent, trons.. i jo fent-me la idea que això es suspendrà d'un moment a altre.

Malgrat el mal temps, la prova transcorre amb tota normalitat i jo disfrutant de lo lindo, això d'animar també mola! Començen a sortir els triatletes de l'aigua, algun d'ells fatigats i fan la transició per la següent modalitat, la BTT. La BTT es fa en un circuit tancat on han de fer varies voltes fins aconseguir un total de 90 kmts (cágate lorito!!). La pluja es fa més insistent, el vent huracanat, els trons que cada cop cauen més a la vora i els espectadors que no tenim collons de trobar un lloc que ens faci de refugi. La pista es un fangar i l'aigua que cau fa practicament impossible les pedalades del participants.

L'organització desbordada, no sap ben bé que fer i dóna per suspesa la prova, per decepció de molts triatletes vinguts d'arreu del país. La 1/2 marató, lògicament, ja no es va arribar a disputar.

Un servidor, en veure que lo panorama ja afluixava, va aprofitar per fotre el camp. Ja dins al coche pensava en lo bonic que seria participar en un triatló i aquest va ser el motiu pel qual vaig anar-hi; somiar de més aprop el que ara només pot ser un somni. Vaig xalar moltíssim animant i els espectadors allí presents fins i tot cantaven! Es allò de, al mal temps, bona cara!

+ info: http://www.triatlo.org

Pit i collons

By Eduard M.