sábado, 20 de marzo de 2010

Pujada a la Foradada 2010

Diumenge al matí aquest cop si que he dormit fins que ha sonat el despertador 5:15 auuu, un bon esmorzar ric de tot, jjjeejeee una trobada al 2000 i un altra a Rasquera i una colla d’extremeros matinadors, cap a Sant Carles de la Ràpita que és una de les curses més matineres en quant a sortida.


Un cop allà baix, a buscar els dorsals reunió foto de grup, i sense temps per res més sortida, com sempre sortim fort per no mirar de trobar embussos desprès a la pujada a la foradada, perquè allí estaràs molt rato amb els que portis davant per sort davant meu només hi ha el grup cap davanter i no provoquen embussos i puc anar al cent per cent, l’únic problema es que casi no et donen temps per mirar ni el paisatge, he d’aprofitar els avituallaments per ficar-me de cara al delta i mirar per damunt del got de l’aigua, un cop passada la forada baixada ràpida fins al Coco Jordi, i desprès pugem fins al Matarredona, per on l’any passat havíem baixat i el camí era més curt, es clar cara avall s’acaba abans jjj, ja estem un grupet de cuatre o cinc, amb Nicolae 42ypico i Xavi Royo UEC, que no permeten baixar el ritme a meitat carrera començo a estar un mica cansat però la veritat es que els senders son estrets i et fan estar amb tots els sentits a ver on fiques el peu, alguns cops deixo una mica de distancia per poder mirar millor on xafo, i de pujada vaig tirant en força em trobo còmode i s’ha d’aprofitar, un cop arribat a l’asfalt un pensa que ja esta molt aprop de l’arribada i imprimeixo un ritme bestial i primer vaig avançant gent que resultant de la marxa però més tard tinc sort i vaig avançant companys que s’han fet mal i prou valents son d’acabar, gent que ja els hi falla les forces, desprès d’un tomb excessiu pels voltants de Sant Carlos, la platja, nomes de tocar l’arena ja sem fonent les cames i es que no puc més estic per caminar, vaig clavadet però falta poc, m’avança l’Adolf, pues adéu, i arribada a esperar als companys, que som uns quants i algun dia ens tocarà el pernil.



Acte seguit comença la recuperació barra lliure musclos galeres, comentant la jugada amb tots i desprès un dinaret a Sant Carlos, ortigues xipirons, navalles, una mica de tot.


P.D. Alguna Cursa hem de mirar d’anar-hi tots i desprès fer dinar de família.








By Toneto

No hay comentarios: