lunes, 18 de junio de 2007

CELEBRADA LA I CURSA DE MUNTANYA DE CAPÇANES 17-6-07


A les7.00h sóna el despertador. Un bocadillo i un bon suc d'auverge (préssec pels no tivissans) és el meu esmorzar pels 13'7 kmts que ens esperaven al veí poble de Capçanes.
A les 8.30 varem quedar l'Eduard Bordera, Olesa, Carles i un servidor per marxar cap a Capçanes.
El dia es llevava amb núvols acompanyat d'alguna que altra clariana doncs auguraven un dia de calor, calor intensa.
Poso en marcha la "Ranchera" i camí Capçanes.
A les 9.06 per ser exactes, arribem al nostre destí. Es palpa un gran ambient i molt moviment cosa que em fica content. Molts coneguts però també alguna cara nova.
Ens fiquem "lo traje" de córrer i au, a buscar lo pitrall. Més i més cares conegudes. Durant la cua que s'havia format per la entrega de dorsals mos trobem entre altres como no, a l'Eloi de Capçanes. Ell és membre de l'organització, ell és l'encarregat de fer de coche escombra ( i es que ell, on hi hagi uns bons pneumàtics, gasolina i cavalls ja es feliç) i ell també és l'encarregat de guardar la clau de la Ranchera, vámos, que ell fa d'Eloi i fa de tot! (des d'aquí moltissimes gràcies).
Un cop ficat lo dorsal, fem l'escalfament.
A les 10h es dóna el tret de sortida. Em fico en posicions capdavanteres perque l'embut pot ser considerable pels carrers tan estrets d'aquest poble. Fem un recorregut per diversos carrers (entre ells el carrer de L'Eloi, si ja dic jo que surt a tot arreu!!!!) fins que entrem per un troç de pista asfaltada. Correm per asfalt fins que la pista passa a ser camí de terra.
Començem una "pujada forta" que ens durá fins al kmt 6, doncs es aquí on hi ha el 1r dels avituallaments. La pujada es fa eterna, són uns quants kmts seguits. Fico la reductora i amunt. Cosa rara en mí, pujo bastant bé i bastant fort, doncs adelanto posicions. Em trobo agust. Sensacions bones. Un cop pujat el collet Prim, una pronunciada baixada ens porta pels racons més frondosos de la Fou. Es aquí on accelero el ritme fins arribar al segon avituallament. Sense parar segueixo avall, ara ja torna l'asfalt. Estem als últims 3 '7 kmts aprox. de l'arribada. L'asfalt em passa factura doncs els genolls es resenteixen i coménço a marejar-me, no sé si per la calor o per falta de glúcids (sucres) o ves a sáber.
L'arribada ja la tinc aprop però el mareig es considerable i comença a preocupar-me, ja que m'afecta la visió també. Queda poc i por mis huevos que penso arribar, porto un bon temps.
Finalment i amb un ambientasso arribo a meta. Estic fet una sopa. Marejat com si d'una borrachera es tractés. Amb varios gots d'aquarius em refaig. Espero als altres companys.
En aquestes que entra l'Eduard Bordera que portava un ritme boníssim. Finalment entren a meta Olesa juntament amb Carles (aquest últim en la seva primera cursa, ho va fer genial). Tots ja tenim la bossa del corredor. Esperem a la entrega de premis i de nou cap a Tivissa.
La nostra classificació (amb el següent ordre: corredor, posició i temps):
EDUARD MARTINEZ POU, 33 (1,04,20)
EDUARD BORDERA QUINTANA, 91 (1,13,24)
CARLES ANGUERA MARGALE, 158 (1,24,56)
JOSEP M. OLESA VALLESPÍ, 159 (1,24,59)
Gràcies a tots/es i fins la pròxima.
P.D.: Enhorabona a tots/es els organitzadors i animar-los a fer d'aquesta cursa, un clássic de les curses de muntanya de les nostres terres.
Ahh, Elena, tens un cubata pagat! ;)
by eduard

SALUT I CAMES!!!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Jo tambe vaig ser a CAPÇANES, de fet la cursa no va agradar-me gaire, massa pista i com dius la tornada per pista formigonada no hem va agaradar gens. Penso que poden fer una cursa més de senders i corriols, que no pas tanta pista.

Anónimo dijo...

La veritat és que pel meu gust massa asfalt i com bé tu dius van faltar corriols i senders... i no serà perque no en tinguin!!! Però bueno tan sols és la meva opinió i ja se sap que es molt dificil fer una cursa al gust de tothom. Això sí, la organització va ser molt bona i esperem que per la propera cursa s'animin a fer més kmts i per senders!!
Per cert, enhorabona pel teu temps (dorsal 157)