Ut Les Fonts

Després de les mini vacances (ji,ji,ji) a Nicaragua i només fer la cursa de Miravet, arribava l'ultra per etapes de Xerta. Era la primera vegada que feia una ultra de tres dies (l'any passat vaig fer lo trail i la cursa) i la veritat es que no pensava acabar lo bé que vaig acabar.

Durant la setmana abans, i l'altra també, ens anavem parlant entre diferentes persones preparant lo finde xertolí. Que si tenim que anar molt tranquilets, que jo només faré lo trail, que si baixo i dormo allà baix..... Cadascu deia la seva.

Al final arriba lo divendres i baixo cap a Xerta amb Tomás (Kiprono), i que bé em va anar. La nocturneta (23 km, 350 d+) va ser una cursa ràpida, però clar de nit ja sabem lo que diu lo mestre, i tens que anar molt en compte. Al final 2:10, i acabant amb lo duo de campions que això em va fer pensar que haviem anat massa ràpid (com ens van dir la majoria al soparet posterior).

Després de dormir tres horetes i al sofà (la Berta tenia una tos terrible) tornem cap a Xerta amb l'Eduard i la Thais menjant un pastis màgic.

Lo trail començava a les sis de matí i l'únic que s'havia de fer eren 70 km amb 4000 d+ que passava per les poblacions de Paüls, Prat de Comte, Alfara de Carles i tornar a Xerta (casi res). Els primers metros de la cursa van ser per posar les cames a to i despertar-nos una mica. Poc a poc anavem millor fins al punt on ens vam equivocar, després ja anavem pensant mes amb les senyals que amb la cursa. Sort que sempre saps que a l'avituallament següent i haurà l'equip de seguiment i només tens ganes d'arribari lo mes haviat possible.

La cursa ens va anar força bé tot i que als últims quilòmetres vam tornar a perdre temps pensant que haviem passat per un lloc equivocat. Al final 12:18.

Bueno arriba lo diumenge i l'última etapa per acabar l'ultra, una cursa (27 km, 1650 d+) del circuit de les Terres de l'Ebre. A les vuit es dona la sortida i les cames no segueixen gaire les ordres del cap, però poc a poc tot tornar a funcionar i anem tirant força bé. Tot anava bé fins al moment que em vaig notar unes molesties al genoll i llavors vaig tenir que començar amb la dosi d'ibuprofeno i reflex per poder seguir amb lo ritme que portavem. Al final 4:18. I finalitzem les tres etapes amb un temps de 18:47 h.

Diumenge al migdia, s'ha acabat l'ultra, més bé del que em pensava i sobretot molt content d'haver pogut gaudir tantes hores de cursa amb molta gent d'aquest "mundillo" tant bo.

Pos res, només donar gràcies a tota la gent de Xerta per poder gaudir d'una ultra per etapes a prop de casa, a Kiprono per acompanyam lo divendres, al diesel de mun germà que ell va fen i fen (va fer el trail amb 13:29) per fer de xofer i passam a buscar per Benissanet a les 4:30 de la matinada, a miravetans i morenc pels ànims lo dissabte, als tivissans de l'avituallament de Sant Roc, als consells del mestre i del duo tortosí (Paco ja sap que penso en la seva crònica del Tor). I mencio especial per la megacrack que si no hagués sigut per ella no hagués acabat amb 19 h les tres etapes, quina tia és boníssima i encara li falta (quan tingui experiencia en aquestes curses ja ho veurem on arriba...) . I moltíssimes gràcies a les dones de casa, encara que la petita vaig tenir que comprar-la amb ossitos perque hem tornés los pals.

Au, salut!

Xavi

LA PORTELLA

Avui Kiprono i Romario (Tomás i Xavi) hem fet la cursa de la Portella a l'Hospitalet de l'Infant.

Bona sortideta pel Baix Camp. 17 km i uns 900 m+.

Xavi

ESCALADA PER ALS MÉS PETITS

Època de canelons i turrons però nosaltres seguim donant canya, i aquest cop, en col·laboració amb el Parc de Nadal que s’organitza el nostre poble, hem montat un circuit d’escalada per iniciar als més petits en aquest món. De nou, qui més disfruta de l’activitat som nosaltres, que com a nens xalem buscant tal·lusos, lligant cordes, fent nusos i utilitzant mosquetons i vuits.

Quan ells arriben, estem fins i tot inquiets, a veure si els agrada, si se’n surten d’aquell pas, si els costarà enfilar-se per aquí, rapelar per allà... Amb el casc i l’arnés ficats s’enfilen amunt, sense por, pels diferents circuits que tenen montats. Quan són baix se’ls escapa la rialleta de sentir-se grans escaladors i haver superat amb èxit les grans parets a les que s’han enfrontat.

Satisfets de gaudir amb ells de la muntanya, esperem seguir fent-ho en aquest nou any que hem començat.

Salut i muntanya, i Feliç 2012 a tothom!

CORRELLENGUA 2011

El passat cap de setmana es va celebrar a Tivissa el Correllengua, un projecte comú entre associacions i persones que defensen la llengua i cultura catalanes. L’Extrem Team Tivissa vam rebre la proposta de ser entitat invitada en la celebració dels actes d’aquesta festa.

Així doncs, dissabte pel matí l’Extrem Team vam organitzar una gimcana per a tots els nens i nenes del poble, on les principals protagonistes eren les muntanyes i les fonts del nostre terme. L’objectiu era que els nens coneguessin els seus noms i localitzacions, i per fer-ho possible hi havia tot un seguit de proves on algun que altre extremero va disfrutar, fins i tot, més que els propis nens: mini kilòmetres verticals, circuits de cordes i rappels, proves d’orientació…tot el que a nosaltres ens fascina adaptat als més petits!

Per la tarde va tenir lloc la presentació del llibre “Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. 19 itineraris circulars i 3 travesses” dels autors Rut Domènech, Lluís Saladié, Joaquim Rosset, Marc Castellnou, Ricard Baqués i Meritxell Ornella a càrrec d’Armand Ballart. Es tracta d’una guia que descriu 22 recorreguts de diferent dificultat i duració, on s’especifiquen diverses dades generals, com la duració i distància, i es detallen les interseccions i punts d’interès. Cada recorregut s’acompanya d’un mapa i un perfil topogràfic. Molt recomanable! Us ho asseguro!

Diumenge al matí es va fer una excursió a Santa Anna, un punt privilegiat del poble pel fet d’oferir mirandes de totes les muntanyes que rodegen el poble. La boira no va permetre disfrutar de l’estampa, però les gairebé dues hores d’excursió van servir, si menys no, per fer gana i disfrutar de bona companyia.

Per últim, diumenge per la tarde els Bastoners de Tivissa, acompanyats per un magnífic grup de grallers (jejeje) van obrir l’acte de cloenda, la lectura del Manifest del Correllengua 2011, a càrrec de Josep Cedó, membre de l’Extrem Team.

A l’Extrem Team ens afalaga que l’organització del Correllengua pensés en nosaltres per celebrar aquesta festa, i volem fer-los arribar el nostre més sincer agraïment.

Salut i cames! (que no “salud y piernas”!!!)

CURSA DE LES ROQUES

En principi haviem de pujar a Horta amb lo cotxe ple però cada dia que passava de la setmana erem menos, al final Tomàs Kiprono i jo amb la seva "fragoneta". A les 7 quedem davant de casa i cap a Horta, allí ens trobem amb l'altra part de l'equipasso (Adria, Thais, Olesa, Diego i O. Griño).

Després de la sortida apartada del poble, comencem a disfrutar d'una de les curses que seran fixes per mi al calendari. Serà fixa pel recorregut, per l'organització i pel dinar final.

Lo recorregut molt i molt divertit, amb pujada i baixada tècnica inicial seguida d'un puja-baixa-esquerra-dreta i per acabar una cresta llaaaarga (que potser sobrava!) i una rebuda a la plaça del poble amb un speaker que només li va faltar fer alguna entrevisteta...

Només felicitar l'organització per la currada amb la neteja de senderes i el bon recorregut que els hi ha quedat.

Manual per organitzar una Cursa de Muntanya

Em salto les 30 primeres pàgines per no avorrir-vos i vaig al darrer capítol directament!

Divendres… 10 de la nit, comencem la darrera reunió després de molts mesos de preparació… sembla que ho tenim tot a punt: recorregut marcat, avituallaments assenyalats, Web, Twitter i Facebook bullint des de fa dies, voluntaris amb ganes, corredors afamats de muntanya!!! Mo n’anem a dormir amb la sensació de deixar-nos algo per fer, com quan tenies un examen a l’endemà.
Ja és dissabte, de bon dematí a treballar, a l’Alberg, a la Muntanya, per les Botigues... cal deixar el màxim de coses organitzades abans de la reunió amb tots els Voluntaris.

El recorregut ja ens el sabem de memòria... i sembla que el recorregut alternatiu (en cas de pluja) no cal ni que l’ensenyem als jutges, que des de bon dematí estan a l’aguait de tot el que fem. I què fem? Preparem farmacioles, entrepans, emissores, begudes, triem responsables, col•loquem la gent als cotxes disponibles; en definitiva, mirem que tothom estigui on vulgui estar i que a més totes les posicions estratègiques de la Cursa estiguin cobertes.
Anem a dinar... que a la tarda la moguda anirà “in crescendo”. Comença arribar gent per muntar bosses, preparar dorsals i ajustar tots els avituallaments amb la beguda i menjar que toquin, abans de la reunió encara toca fer un viatge a deixar fato per la muntanya, i de passada baixar una mica de combustible per encendre les fogueres de l’endemà.

Ja són les sis de la tarda i tots els voluntaris ja estan al lloc... Una vegada més, és impressionant veure tanta gent amb ganes de donar un cop de mà! Com sempre... canvis de darrera hora, gent que s’apunta, que vol anar amb la seva colla, gent que al final vol córrer i alguna baixa de darrera hora; ens obligaran a modificar totes les llistes per a quadrar el cercle... però abans, foto de Voluntaris de rigor, enguany amb la samarreta blava que tothom llueix amb orgull. I aquest dissabte a la nit a fer bondat, que demà serà un gran dia!!!

Diumenge, 6:30 del dematí... de fet un parell de minuts abans, apago el despertador abans de que comenci a sonar. Esmorzar i dutxa per a despertar-me del tot i cap a la Fotx... que hi ha gent que hi és des de ja fa una estona. Bon dia a tothom, tall de coc per acabar el primer esmorzar del dia. Indicacions de darrera hora, i recollim tot lo material que això és a punt per començar.

Enguany (per variar) agafem uns quants cotxes i enfilem cap al Coll de Monetze amb tota l’expedició de la Serra de La Creu. Veterans i novatos tot a punt per esventar-nos durant unes horetes. La pujada fins als diferents punts on s’anirà quedant la gent, la fem amb molta calma i de fet ens avisen de la sortida abans d’arribar a la Roca Foradada de Missamaroi, objectiu del gruix de l’expedició. Abans però ja dono el primer “parte meteorològic” del dia... 30-35 Km/h de vent mesurats amb la novetat tecnològica del dia, un anemòmetre digital portàtil!

Ja som a lloc, una mica més d’una hora per arribar i ja podem muntar el nostre humil (però agraït) avituallament de la Roca: Aigua en abundància, una mica d’Isostar “de polvos”, xocolata (que sempre sobra), avellanes i l’estrella d’enguany: les gominoles d’ossets.

A esmorzar ràpid i al raser del vent, que pel walkie diuen que els primers corredors ja han passat pel Monegret de baixada!!! És d’agrair que algú porti un xorret de vi per alegrar l’entrepà! I ara ja ho tenim tot a lloc. No passen ni deu minuts que veiem al primer corredor saltant per les crestes com si anés passejant per la Lluna, en un tres i no res el tenim a la Roca Foradada... un glopet d’aigua i a continuar saltant... I el segon, tercer, i la resta de màquines, homes i dones, joves i veterans, locals i de fora, comencen a desfilar per la nostra posició.

Mentrestant, cadascú a la seva tasca... uns a l’avituallament dels Corredors, l’altre amb l’esquellot donant la benvinguda i el de més enllà fent fotos a tort i a dret quan treuen el cap pel Forat de la Roca. A mi em toca passejar fins als companys de la Serra de la Creu “1”, als que trobo mig esventats, però continuant animant a tots els corredors com si fossin els líders de la Cursa. Per sort, enguany molt poques incidències al tram més “tècnic” de la Cursa: un parell de genolls pelats, molt pocs turmells doblegats i o sorpresa... CAP cop de CAP a la Roca Foradada!!

Torno a mesura el vent... ara arriba a ratxes de 45Km/h, sort que al migdia havia d’aturar-se... A mesura que van passant corredors el temps de descans que es prenen a l’avituallament va augmentant i podem intercanviar quatre impressions de la Cursa, del vent, la senyalització, els avituallaments, els de davant, els de darrera, els km que falten, etc... Tots contents, cansats i esventats, sense gaires ganes de refredar-se van fent via cap a les Cordes on esperen més voluntàries per seguir donant ànims!!!
I finalment, arriba la darrera corredora i a pocs metres els tanca-curses, l’Eduard i Jaume que també aprofiten per recuperar forces. També fa cap, però des de l’altre sentit de Cursa, Ramon, com no podia sé d’altra manera, amb la càmera de vídeo a la mà... Complint la promesa de venir-nos a fer una visita a lloc més inaccessible de la Cursa. Molt agraïts per la visita!!!

Ben aviat també arriben els voluntaris de Serra de la Creu “1” i “0,5” que jan ha recollit totes les cintes del seu tram. Doncs ara ens toca a nosaltres desmuntar la paradeta... Amaguem les garrafes d’aigua que han sobrat a l’amagatall super-secret ;-) i ens emportem tota la resta cap a baix... Caminant i treient cintes anem comentant la jugada i ja som al cotxe una altra vegada.
Arribem al passeig de la Fotx i per megafonia sentim com estan donant alguns dels trofeus encara... hem fet via avui! Quina oloreta de brases, cerveseta fresca, clotxa espectacular (però l’any que ve hem de fer-ne més racions), xerradeta, desmuntem tot lo tinglado i cap a casa, que fa un parell de dies que no em veuen el pèl... (xist!!)

No sé qui guanyarà la Copa Catalana, però si fos per mi tots els corredors se'n mereixen tenir una al menjador, felicitats a tots, l'any que ve, encara millor!!
Hmmm... i encara m’he quedat amb ganes de fer un soparet amb tots los Voluntaris per agrair-los una vegada més el seu compromís i continuar explicant batalletes de la Cursa... fem-lo?

Josep – Quefe de la Serra de La Creu

cavalls del vent

Tot va lligat,

Un dia la Maria em pregunta si vull anar a fer una cursa al Cap de Creus(80 km) i jo sense pensar-ho m'hi apunto. Lo dia següent de la cursa, amb l'euforia i amb la gent de Sitges ens apuntem a Cavalls del Vent. Això ja és una cursa de veritat!!!

Després d'un estiu normalet en qüestio de curses, tornem de vacances i no paro ni un cap de setmana. Primer a Rialp, després a Alcanar i aquest cap de setmana va tocar anar a veure a la padrina de la Berta al Berguedà.

Al final ens apuntem l'Adria, la Thais, l'Edu (despues d'un paron de no se quan temps!) i jo.

Amb l'Edu i la Samy ens trobem lo divendres per la tarde a Bagà, ells ja estaven per allà dalt des del dijous. Agafem la bossa del corredor amb lo dorsal (per cert molt ben pensat, van posar lo mapa amb lo desnivell al revés així lo corredor el pot anar mirant durant la cursa) i ens quedem un rato pel poble per gaudir de l'ambient de cursa. Al cap d'una estona tots cap a casa a descansar que lo dissabte toca suar de debò. Arribem a Berga i la padrina em cuida com si fos un professional,

pasta per sopar,

moltes gràcies.

Dissabte pujem de Berga a Bagà una part de la familia (Berta, Heura i jo) perque l'altra part pujen una mica mes tard (Angels i Quim). A Bagà ens trobem amb l'equipàs que compartirem unes quantes horetes, entre corre, avituallaments, fregues... Als primers que veiem son l'Adria i la Thais, ens preparem i anem cap a la sortida on ens trobarem a l'Edu i la Samy i just abans de la sortida amb la Maria i els de Sitges. Tot preparat per la sortideta.

Abans de prendre la sortida ens fem les fotos de grup i ens encarem cap a la plaça a posar-nos com a sardinetes i a disfrutar d'una sortida espectacular, 750 animalets a punt per recorrer 85 km i 12000 m desnivell acumulat.

A les 10 del matí es dona la sortida, jo personalment amb la pell de gallina i no pel fred. Ens esperen els refugis del Cadí-Moixeró.

Comencem la cursa, cadascú al seu ritme i poc a poc es va allargant. Los 20 o 30 primers s'enfilen i ja no els veurem meés (crec que son d'un altre planeta) i tots los altres xino-xano muntanya amunt.

Los primers quilòmetres son bastant durs, amb molt de desnivell i amb força calor. Però lo paisatge no et fa pensar amb la duresa de la cursa, espectacular una part del Berguedà amb lo Pedraforca per allà al mig i la Cerdanya a l'altre costat.

A mi, personalment, només pensar que hi havia gent esperant-mos en algún refugi em feia agafar

forces extra. Durant tants quilòmetres et pot passar de tot però la veritat és que em va anar tot molt bé, vaig anar de menos a més. La primera meitat la cursa la vaig fer en 8 horetes (fins al refugi de Prats d'Aguiló) i l'altra meitat en 7 hores, de les quals 5 van ser de nit però amb menys desnivell.

Lo millor de tot, a part de no fer-me mal i acabar només amb una ungla una mica negra, va ser l'ajuda que vaig rebre als avituallaments, moltes gràcies a tots.

També donar gràcies a l'Albert (Obrint Traça) pels quilòmetres que vam compartir de nit, gràcies també a sa mare...

Pos res, una experiència molt xula i un resultat perfecte. Ara esperar aquest fi de setmana la cursa del poble i com diu Roger "la isla bonita ens espera".

PD:Los primers classificats masculins i femenins van arribar a meta i van tenir que ser assistits amb suero.....jo amb cervessa!

Salut