cavalls del vent

Tot va lligat,

Un dia la Maria em pregunta si vull anar a fer una cursa al Cap de Creus(80 km) i jo sense pensar-ho m'hi apunto. Lo dia següent de la cursa, amb l'euforia i amb la gent de Sitges ens apuntem a Cavalls del Vent. Això ja és una cursa de veritat!!!

Després d'un estiu normalet en qüestio de curses, tornem de vacances i no paro ni un cap de setmana. Primer a Rialp, després a Alcanar i aquest cap de setmana va tocar anar a veure a la padrina de la Berta al Berguedà.

Al final ens apuntem l'Adria, la Thais, l'Edu (despues d'un paron de no se quan temps!) i jo.

Amb l'Edu i la Samy ens trobem lo divendres per la tarde a Bagà, ells ja estaven per allà dalt des del dijous. Agafem la bossa del corredor amb lo dorsal (per cert molt ben pensat, van posar lo mapa amb lo desnivell al revés així lo corredor el pot anar mirant durant la cursa) i ens quedem un rato pel poble per gaudir de l'ambient de cursa. Al cap d'una estona tots cap a casa a descansar que lo dissabte toca suar de debò. Arribem a Berga i la padrina em cuida com si fos un professional,

pasta per sopar,

moltes gràcies.

Dissabte pujem de Berga a Bagà una part de la familia (Berta, Heura i jo) perque l'altra part pujen una mica mes tard (Angels i Quim). A Bagà ens trobem amb l'equipàs que compartirem unes quantes horetes, entre corre, avituallaments, fregues... Als primers que veiem son l'Adria i la Thais, ens preparem i anem cap a la sortida on ens trobarem a l'Edu i la Samy i just abans de la sortida amb la Maria i els de Sitges. Tot preparat per la sortideta.

Abans de prendre la sortida ens fem les fotos de grup i ens encarem cap a la plaça a posar-nos com a sardinetes i a disfrutar d'una sortida espectacular, 750 animalets a punt per recorrer 85 km i 12000 m desnivell acumulat.

A les 10 del matí es dona la sortida, jo personalment amb la pell de gallina i no pel fred. Ens esperen els refugis del Cadí-Moixeró.

Comencem la cursa, cadascú al seu ritme i poc a poc es va allargant. Los 20 o 30 primers s'enfilen i ja no els veurem meés (crec que son d'un altre planeta) i tots los altres xino-xano muntanya amunt.

Los primers quilòmetres son bastant durs, amb molt de desnivell i amb força calor. Però lo paisatge no et fa pensar amb la duresa de la cursa, espectacular una part del Berguedà amb lo Pedraforca per allà al mig i la Cerdanya a l'altre costat.

A mi, personalment, només pensar que hi havia gent esperant-mos en algún refugi em feia agafar

forces extra. Durant tants quilòmetres et pot passar de tot però la veritat és que em va anar tot molt bé, vaig anar de menos a més. La primera meitat la cursa la vaig fer en 8 horetes (fins al refugi de Prats d'Aguiló) i l'altra meitat en 7 hores, de les quals 5 van ser de nit però amb menys desnivell.

Lo millor de tot, a part de no fer-me mal i acabar només amb una ungla una mica negra, va ser l'ajuda que vaig rebre als avituallaments, moltes gràcies a tots.

També donar gràcies a l'Albert (Obrint Traça) pels quilòmetres que vam compartir de nit, gràcies també a sa mare...

Pos res, una experiència molt xula i un resultat perfecte. Ara esperar aquest fi de setmana la cursa del poble i com diu Roger "la isla bonita ens espera".

PD:Los primers classificats masculins i femenins van arribar a meta i van tenir que ser assistits amb suero.....jo amb cervessa!

Salut

De Menorca a Rialp

Estiu, vacances, platja........

Tot això m'ha fet provar un altre esport....

Però res, si corre ja em costa imagineu-vos això de bucejar.

O sigui que al tornar de les vacancetes a ses illes, lo primer cap de setmana ja m'he posat les bambes i he anat a córrer.

Amb la companyia de l'Eli i el Jaume, divendres pujem cap a Espot perquè dissabte jo faig una cursa a Rialp, la Matxicots Challenger, i ells dos i l'Heura fan la Matxicots Popular lo diumenge.

Dissabte m'aixeco a les 4 de la matinada, doncs la sortida és a les 5:30, i baixo a Rialp on sortim, amb puntualitat, els participants de la cursa de 36km i 3500 d+ i de l'ultra de 82 km i 7000 d+.

Lo primer tram de la cursa consta de pujar,pujar i pujar. Rialp està situat a 725 m i al cap de 17 km arribem al cim del Montsent de Pallars a 2883 m. Una vista impressionant ens espera a dalt de tot amb l'estany Gento molt aprop. Després de tanta estona pujant per fi baixem, però dura poc i al cap de res tornem a pujar fins al Montorroio 2860 m. i des de dalt una baixada on los quadriceps s'et posaven al clatell.
Al final un bon matí amb un temps perfecte i la companyia d'un noiet de 14 anys amb qui vaig fer tota la cursa i que em va deixar al.lucinat (juga a handbol i a l'estiu corre lo que pot pel Pallars).

Dissabte, per celebrar la 18a posició a la cursa, anem a sopar al Restaurant Juquim d'Espot, un restaurant que val moooolt la pena, pel menjar i perquè mos deixa disfrutar de la golejada del Barça!

Diumenge toca Marxa popular de 13 kms i 1.000 d+, on participen l'Eli, el Jaume, l'Heura i unes 40 persones més. A les 9:40 hrs. del matí es dóna la sortida des de Rialp i recorre els pobles d'Escàs (on els esperem la Berta i jo i un avituallament amb embotits, xocolata, begudes.....), Surp i Rodes (de nou avituallament amb cocs i beguda), per tornar a Rialp de nou (contents, algo cansats i....... tips! jejeje).

Al final, entrega de premis i dinar per tots els participants.

Llàstima del temps de diumenge! El fred i la pluja fa que dinem i marxem ràpid, a veure si a la Ribera d'Ebre fa més bon temps.........

I diumenge 25..............PUJADA AL MONTSIÀ!

Això és un no parar!

Salut i cames

Xavi i Heura

PEL BERGUEDÀ

Estos dies estem de minivacances i entrenos al Berguedà.

Ahir tocava sortideta light amb tota la family i vam anar d'excursioneta a les Fonts del Llobregat i a Castellar de N'Hug.

Avui, tocava el plat fort! Així que, com diumenge, tocava matinar, esmorzar bé, posa-mos la roba i sabates corredores i ............ cap a Saldes! Hi hem anat Xavi, el Quim i jo perquè Xavi fa la cursa l'1 d'octubre i volia fer un tast per ser conscient del que l'espera.

Hem deixat el cotxe al mirador del Gresolet, i d'allí ....... cap al refugi Lluis Estasen, als peus del Pedraforca.

Allí començava el nostre recorregut d'avui, amb la idea de fer:

Xavi i Quim, ruta del Lluis Estasen fins a Bagà (uns 30 kms).

Una servidora, Lluis Estasen-Gresolet i tornar a pujar al mirador, agafar el cotxe, anar cap a Bagà, pujar caminant a Grèixer i alli esperar als xics (uns 12 kms).

La ruta, com diu Xavi, ESPECTACULAR! De camí al Refugi de Sant Jordi, fins i tot han trobat uns salts d'aigua on banyar-se i refrescar-se una mica.

El dia ASTUPENDO! Ha fet bon temps i la calor era soportable.

La companyia FANTASTICA!

Conclusions d'avui:

Hem de fer Cavalls del Vent al completo (a part del dia de la cursa).

El Quim s'ha d'orientar millor (eh Quimet??)

Hem de portar una càmara amb piles

Ara, uns dies de relax a Menorca

Al setembre, Sant tornem-hi! Entrenos entre setmana i curses el cap de setmana.

Salut i cames

Heura

TRIATLÓ DE XERTA 2011

Després de portar uns anys amb ganes de fer-la i no poder per diferents circumstàncies, per fi avui he participat a la 13a edició de la Triatló de Xerta, un clàssic als estius de les Terres de l'Ebre i la meua primera triatló.

Ja feia uns dies que havia enredat al Quim (un amic de Berga) i a la Thais perquè també baixessin a fer-la. Los 3 mos estrenem en triatló!

Avui doncs, tocava matinar, esmorzar bé, disfrassar-nos (amb la Thais encara ahir parlavem que si malles o culotte, que si top o samarreta...........) i baixar cap a Xerta. Un cop allí, recollida de dorsals, portar les bicis al puesto de la transició i preparar-nos per la sortida.

A les 10:05 hores i amb els nervis a flor de pell, donen la sortida d'una manera mooooolt original (un dels organitzadors es tira de "bomba" al canal! jejeje).

A partir d'allí tenim pel davant 800 metres nadant canal avall, 14 kms de BTT pujant fins a les obres del canal i baixant per la pista de la baixada dels bous (o algo així.......) i 3,4 kms corrent pels camps de taronges dels voltants.

Destacar i agrair el suport i ànims de l'Adrià, l'Àngels (ha fet moooltes fotos que penjaré quant les descarreguem), Xavi i la Berta (amb qui he fet l'arribada!)

Evidentment, cadascú ha fet la seua triatló:

La Thais, una crack, queda 3a de les xiques amb un temps de 55 mins.

El Quim també ho fa mooolt bé i fa la triatló en 1:01 mins.

Per últim, una servidora, que tenia com a objectiu acabar, acaba amb un temps de 1:16 mins. Mooooooolt contenta i sense mal de genoll!

Conclusions:

una experiència molt xula

he d'entrenar més i millor i recuperar el genoll

he de buscar altres objectius i tornar a fer alguna triatló

Ara uns dies de vacances i entrenos al Berguedà, que Xavi fa Cavalls del Vent a l'octubre i nem a fer proves pel terreno.

Salut i cames!

Heura

Per Què Corro?

Suposo que igual que la majoria, moltes vegades m’he preguntat “per què corro?”. Bé, doncs...és Agost, estic sola a la feina, treballo més que mai (x si ho llegeix el jefe jiji) però sempre queden estones mortes, i com no tinc ningú per xerrar, us faig cinc cèntims sobre el que he trobat com a resposta a la meva pregunta:

Per qui les desconegui, dir-vos que les endorfines són substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors o com a vehicles hormonals en l’organisme. Els neurotransmissors són els compostos químics que transmeten informació a través del cervell. La seva funció és inhibir o promoure certes reaccions que són vitals per al funcionament psíquic físic del cos. Les endorfines són el que alguns han anomenat la química de la felicitat.

Aquesta substància és usual que es generi durant les activitats físiques, de manera que els esportistes n’ estem sempre ben previstos d’aquest element, ja que córrer genera una elevació important del nivell d’endorfines i dopamines, arribant a nivells de set o vuit vegades superiors als de les persones sedentàries.

Quan una persona practica esport, es crea un component addictiu, que en el cas de les endorfines arriba a ser una dependència. Al deixar de fer esport es produeix una espècie de síndrome d’abstinència. Per això, en un esportista lesionat augmenta la sensació de nerviosisme i ansietat pel descens dels nivells en sang d’endorfines.

El sistema de neurotransmissió endorfinèrgic està implicat en molts processos, on els més importants són la modulació del dolor, l’analgèsia i l’efecte anti-estrés, de manera que l’exercici físic seria una manera natural i saludable de lluitar contra els problemes quotidians.

Més o menys aquesta informació ja m’era coneguda, així que m’he distret una mica més buscant que investigaven els científics al respecte. Primer he trobat al Dr. Thaddeus Kostrubala, a Chicago, que ha dedicat la seva vida a esbrinar el timing de la secreció d’endorfines i la seva acció sobre el cervell. Afirma que la secreció d’aquesta hormona comença quan un esportista corre vuit o deu km i que és per això que a partir d’aquest moment comencen les sensacions agradables (http://www.kostrubala.com). Per un altre costat, he trobat a uns xinos (només podien ser ells) a Beijing, que fa uns anys van entrenar un grup de ratolins (corrent a 36m/min!) per tal d’estudiar els canvis en la seva capacitat aeròbica i síntesi d’hormones, i com aquestes últimes afectaven a l’eix hipotàlem-pituitari-adrenèrgic. Els seus estudis estan publicats en xinès, així que no he entès res, però per si algú domina l’idioma, us deixo l’enllaç: Zhongguo Ying YUong Sheng Li Zue Za Zhi. 1997 May;13(2):121-3. En conclusió, sembla que està més acceptat que a la pregunta “per què corro?” la resposta és clara i simple: ENDORFINES.

Ara, em queda una curiositat… paral·lelament als meus entrenos… podria fer còrrer un dels meus ratolins… i comparar els nostres nivells de secreció jijiji (jefeeee, si m’estàs llegint…m’ho deixes fer?)

suposo que no fa falta que digui qui sóc :))))
salut i cames!

VANDEKAMES

Després de festes, gintònics i per últim uns mojitos per celebrar lo cumple de la Thais, dissabte vam anar al costadet de casa per correr la Vandekames.
Lo dissabte comencem jugant a la piscina amb la Berta i lo meu fillol Marc, dinem tots junts a casa i marxem cap a Vandellos. Ens trobem a Kua, Gonzalo, lo cunyat,Thais, l'Adria... i lo crack de roquetes (va guanyar fumant).
Bon ambientillo de cursa i comencem amb els comentaris sobre com podria anar la cursa, que si la calor, les festes, etc..
La cursa va tenir un començament una mica dur, la pujada als dedalts. Sortim la Thais i jo, però
noto que vaig bé i tiro. Arribo bé a dalt i la baixada a Masboquera també em va bé.
Després de veure a la Berta, Marc i l'Heura per Masboquera comença una pujada on noto que lo meu peu em comença a fer una mica de mal. La baixada a Santa Marina em torna a anar bé però la pujada següent torno a notar unes molesties al peu.
L'últim tram de la cursa torno a trobar-me bé, peró l'últim regalo de quilometret es fa una mica llarg.
Bona cursa, bon ambient, bona manera de suar alcohol.....llàstima que per la nit vam anar de concertillo i festes i ho vam recuperar tot!
Salut i cames! A la propera sortida o cursa volem veure a l'Adrià!
Si voleu veure classificacions i fotos http://www.tretzesports.com/vandekames2011/
Xavi

II MARXA DE BTT L'AUBERGE

L'any passat ja la volia fer però el meu genoll no m'ho va permetre, així que aquest any encara tenia més ganes de fer-la.
El genoll no està al 100 % però de moment vaig fent i posant-me en forma.
Feia uns dies havia anat amb Joan Clua a provar el circuit i tot i que mos haviem liat una mica i haviem acabat tornat al poble per carretera, em servia per tenir una idea del que m'esperava.
Després d'una nit de dissabte mogudeta (la Berta no estava gaire fina i, a més, vam tenir tormenta d'estiu), a les 7 hores del matí em desperto i sorpresa..... no hi ha llum! Au pos! bona manera de començar el dia!
Em poso el traje bettetero i cap a l'ajuntament, punt de trobada, entrega de dorsals, esmorçar, sortida i arribada de la maxa ........
A les 9 del matí es dona la sortida. En total, uns 140 participants, entre els que hi ha 4 extremeros (Joan Marc, l'Angel, Joaquim i una servidora).
Jo darrere i xino xano, anar fent. Vaig fent sola durant uns 10 kilòmetres, però a partir d'alli, comparteixo marxa amb Josep d'Amposta, que resulta que té familia a Tivissa així que ja tenim conversa pel que queda de recorregut......
El cicuit està prou bé, recorrent la part del terme de Benissanet que va cap a la Serra de Cavalls (els de la marxa de 40 kms hi arribaven) i tornant pel Kàrting, amb bastanta pista, pujades i pujadetes, baixades i algunes senderes (algunes tenen tela, sobretot les baixades).
Al final, 27 kilòmetres, 2:25 hores, caloreta, bons regals (caixa de nectarines de GinesGon, samarreta, vi....) i bona companyia.
Ah! a la mateixa hora però a Capçanes, hi havia alguns extremeros corrent. Em consta que Tomas i Gonzalo estaven per aquelles terres suant la cansalada. I també m'han dit que haurem de fer un nou fitxatge, no Sonia? Debut a la marxa de 10 kms amb podi inclòs! Quina crack! Enhorabona!
El finde que ve li toca a Xavi. Farà la cursa de muntanya del Llop. Dissabte a les 14:30 hores del migdia. Estan bojos!
Au, salut, cames i kms.
Heura