ENTRENO PER TIVISSA

Dissabte 6 del matí. Sona el despertador. Amunt i som-hi, que he quedat al Calvari 28 amb Romario per anar fer una volteta pels bonics paratges del terme de Tivissa. Finalment, també s'apunta l'amic Santi, que puntual m'espera a les 6:30 davant de casa. Pugem al cotxe, una breu xerrada, i apa, que ja hi sóm. A les 6:50 ja sortiem de Tivissa direcció Llaveria, tot seguint el GR Un recorregut molt xulo, amb vistes molt recomanables, pujades fortes, i baixades dures. En alguns moments, el GR passa per camins que ens portarien a La Serra d'Almos o Capçanes. Si hi ha temps i ganes, de recorreguts no en falten per conèixer tot el terme de la Sex Domiti. A més, l'entrenament i la curtida estàn assegurats. Arribem fins ben a prop de l'embotelladora d'aigua Fontdalt, i quan comencem una baixada bastant tècnica que ens portaria al costat del poble de Capçanes, decidim fer-la durant uns 500 metres aproximadament, i voltem de tornada. Ja són vora les 9 del matí, i hem de tornar al cotxe abans que la calor sigui insoportable. Així que altre cop via GR, però amb petites variacions, arribem a Tivissa després de voltar 23 kms. de recorregut curtidor, en un temps de 3 hores i 23 minuts, parada per fer un petit esmorzar inclosa. A l'arribada al poble, l'amic Santi es marca un detall, i ens invita a un xampú, ja que jo i Romario, fent honor a la fama de bon català, tenim les butxaques buïdes. Si hagués vingut Gi, hauria invitat ell, i ja m'ho apuntaria al meu compte.

Apa, Salut i Kms.,
,....
I calor, molta calor.

Joaquim.

Cuita el Sol 2008 - Versió camarlenca!

Bones companys/es de la muntanya,

El passat dissabte dia 7 es va celebrar “La Cuita del Sol “, cursa puntuable per la copa catalana de curses d’alta muntanya.
Vam arrancar a les vuit del matí de Camarles tres camarlencs: David (un noi que està molt fort i crec sincerament que arribarà lluny al món de la muntanya), Peret (amb ell m’ho vaig passar molt be ) i un servidor Kiko Martí.
El viatge va anar perfecte ,vam esmorzar a Tremp, i cap a les 13:30 arribavem a Àreu .
Allí ens esperaven dos de les terres de l’Ebre concretament de Tivissa l’Adrià i la seva companya Thais (molt bona gent).
Vam plantar la tenda i vam dinar, desprès una hora de migdiada ,David ,Peret i Thais van anar cap amunt on allí ens esperarien.
La cursa va anar millor del que m’asperava, però també he de dir que vaig bufar moltíssim, eren 4’7 km de distancia amb un desnivell de 1690m , és una cursa molt recomanable amb unes vistes impresionants.
Al final vaig quedar el nové amb un temps de 1h 7min ,encara que la gent de les terres de l’Ebre visquessem a nivell de mar no és cap impediment per donar guerra a la gent dels Pirineus.
Desprès de la cursa vam anar a sopar i que os he de dir , ens ho vam passar molt be amb Peret.
He de destacar un comentari que em va dir el David quan estavem baixant del Monteixó, em va dir: “com hem fas viure Kiko “ em vaig emosionar molt.

Be companys /es de la muntanya ja us seguiré informant de la copa catalana, aquest any intentaré fer-la tota, fins aviat.

By Kiko

Cuita el Sol 2008: eiiiii company...me fas viure

Me fas viure, és lo que li va dir el David de Camarles al Kiko per emportar-se’l a aquell racó del Pirineu. Mentre montavem la tenda al camping Pica d’Estats, van arribar Kiko, David i Pere (Peret, Perot o Pedrito, dieu-li com vulguiu que a tot arreu lo coneixen). I aquí comença la nostra aventura a la Cuita el Sol.

Després de fer un moç i buidar lo senaxo de menjar, vam anar camarlencs i tivissans a buscar el dorsal i el xip del Kiko i un servidor. Eren les 15:50h quan lo Perot, lo David i la Thais van començar a “muntar” cap al Monteixo (eiii company que la Thais ja reia abans de començar… jajaja).

Kiko i jo vam fer una becaineta com Déu mana abans d’empendre la sortida. A les 18:20h em situava a la plaça major d’Areu (cinc minuts després de la sortida de les fèmines), la qual estava a petar de spidermans, perque lo que tenia davant meu més que una muntanya era una paret! A les 18:30h va arribar la sombra a la plaça, fet que donava la sortida (Kiko s’havia situat al capdavant de la cursa; jo com a debutant em vaig quedar un mica més enrere).

Em notava el cor a la gola, no vull ni saber quin era el meu ritme cardíac en aquell moment, però les sensacions eren bones i com a jabalínot, vaig decidir remuntar posicions i per fora del traçat que utilitzava la gent.

El cronòmetre marcava casi 45 minuts quan ja em situava al avituallament que marcava l’ecuador del recorregut. M’acabava de trobar al Perot i a la Thais (que més tarde em va explicar que en aquells moments, mentre ens esperaven, los camarlencs havien tret la barra de pa i lo xoriço mentre feien un plegat…eiii company aquí dalt hi ha molta boira ...jajaja).

A lo que anava. Després de l’avituallament venia un tram més o menys “corredor”, que no va durar massa. La temperatura havia caigut en picat i se’m començaven a gelar les mans però tenia bones sensacions, així que seguia remuntant posicions, fins que em vaig trobar al Kiko, que ja baixava, i a un membre de l’organitazció que em va dir que sol faltaven 200m (serien 500m fins el pic del Monteixo, però l’acumulació de neu va fer retallar el traçat). Just arribar dalt em vaig ficar el magnífic paravent, feia moltíssim fred i ja no podia ni moure les mans, així que vaig donar mig tomb per començar el descens.

Classificació general i temps:

9 Kiko Marti 1:07h – UEC TORTOSA (com podeu veure aquest home és d’un altre planeta...jejeje)
108 Adrià 1:27h – EXTREM TEAM TIVISSA

Després d’una bona dutxa vam anar a sopar tots junts, i aquí va començar lo repertori, que acompanyat d’unes botelletes de vi de la casa, mos va fer riure moltíssim. Naltros dos vam retirar aviat perque l’endemà haviem d’anar a Berga a fer l’aguiluxo (volare uo uo...)


Ara són les 21:35 del diumenge, i estem al tren, recordant i agraïnt la bona companyia d’aquesta gent tan maca que hem conegut.

Salut i cames

By Thais & Adrià

ESPAI KILIAN

Cap de setmana a la Cerdanya per disfrutar dels pirineus i participar a la primera cursa de muntanya en homenatge a un xaval de 20 anyets que no para de batre records i que com molts ja sabeu es diu Kilian Jornet.

Amb aquesta excusa marxem, divendres a la tarda, cap a Bellver de Cerdanya. Hi anem, la Maria i Ricard, Xavi i una servidora, amb el cotxe ben ple (sembla que anem a passar-hi una setmana, no 2 dies) i ganes de passar un bon cap de setmana. Tenint en compte que, entre pitos i flautes, marxem a les 19:30 hrs., arribem amb el temps just perquè ens ensenyin el bungalow i ens donin una miqueta de sopar. Dissabte serà un altre dia.

Dissabte, volta de reconeixement al càmping, visita a Martinet (a comprar pa de nous, d'olives i ceba. Mmmmmmm), visita al casc antic de Bellver i cap a l'ajuntament, doncs allí es fa l'homenatge institucional al Kilian. Homenatge que resulta ser molt familiar, doncs allà hi ha amics i coneguts, familia i naltros 4 (potser per això acabem parlant amb l'Eduard Jornet, pare de la criatura).

A la tarda, Ricard mos porta (conduïnt Xavi) a un dels paratges més visitats i bonics de la Cerdanya, el refugi i llac de Malniu (a 2.120 metres d'altitud), lloc al que arribem per una pista forestal i on gaudim del paisatge i de la calma dels pirineus. Rematem la tarda a Puigcerdà i mos fotem un soparet com Déu mana (trinxat de la Cerdanya, amanida de foie...... Mmmmmmm una altra vegada).

Diumenge, bon esmorzar i cap a la plaça de l'ajuntament de Bellver, lloc on es dóna la sortida a la cursa. Aquesta, de la qual hi ha 2 modalitats (marató i mitja marató), transcórre en plena Cerdanya, entre els municipis de Bellver i Prullans i amb uns desnivells d'entre 1.000 i 2.000 metres respectivament.

A les 9 del matí i després d'una petita confusió amb la manera de donar la sortida, els 100 participants inicien la cursa-homenatge pels carrers de Bellver. Després ja comencen les senderes, pistes i camins que recorren els municipis ja esmentats i passen per poblets com Santa Eugènia, Olià i Nas. Xavi participa a la mitja marató (tot i que realment són 25'5 kms) i naltros tres som els seus animadors i supporters oficials. Per això, cotxe i a buscar algun lloc on poder-lo animar.

El primer en arribar (fresc com una rosa) és l'Albert de la UEC Anoia, que recórre els 25 kms en 2:01 hrs (impressionant!). Xavi ho fa moooolt bé i arriba en la 12a posició i marcant un temps de 2:30 hrs.

De la marató, el primer tarda unes 3:30 hrs, però no és el Kilian (decideix disfrutar del seu homenatge i prendre-s'ho amb calma). La primera xica és la Corinne Favre, que arriba 4a de la general (impressionant!!!!) marcant un temps de 3:44 hrs. Quin personal! Són màquines!

De tornada cap a casa, pedregada i aigua per un tubo.

La setmana que ve l'Adrià va a Àreu! a La Cuita!

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

VIII CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

Ahir diumenge tornava a haver-hi cursa apropep de casa. Ahir diumenge se celebrava, ni més ni menos que la VIII Cursa de Muntanya de Paüls, o sigui que, tots cap allà, a córrer! De Roma sortim los del Calvari i un cop allà mos trobem amb l'Adrià i la Thais (l'altra acompanyant oficial), a més de moltes altres cares conegudes de la Ribera i de les Terres de l'Ebre en general (se nota que correm a casa) i moltes més cares desconegudes que altres anys (se nota que la cursa és puntuable per la Copa d'Espanya).


A més, pels extremeros és un dia important perquè, per fi!, estrenem equipacions! I quines equipacions! estos xics fan goig!

Arribem a Paüls amb temps suficient per anar a buscar els pitralls, fer les primeres xerradetes, posar-se los trajes de faena (avui sap greu "clavar" el dorsal a la samarreta) i anar cap a la plaça del poble per veure la sortida de les noies (n'hi havia unes quantes) i esperar la dels nois .

A les 9:30 hrs, i amb un dia solejat que molt pocs esperavem, es dóna la sortida als nois i..... au, tots cap amunt! cap a la Mola Grossa, Piló de Montsagre, Punta de l'Aigua i Joan Gran, els 4 cims d'aquesta 8a edició, més tècnica, amb més desnivell (3200 metres de desnivell acumulat) i festa (hi havia un avituallament amb uns bafles que semblava la Metro!) que passades edicions.

Com que no era possible anar a animar als nostres xics sense 4x4 perquè l'aigua d'estos dies havia deixat los camins algo enxarcats, la Thais i una servidora vam decidir que res millor que anar a esmorzar. Després, cap a la plaça, a agafar posicions i esperar que anessin arribant els 345 participants que participaven en la cursa d'aquest any.

El primer a arribar, un basc que, fresc com una rosa, va recórrer els 23 kms de la cursa en 2:12 hrs. Impressionant! De noies igual, la primera una basca. Quina gent!

Els nostres van tardar una miqueta més, però van arribar encantats amb el nou traçat de la cursa i l'organització en general (com cada any, simplement genial en tot).

Un cop acabada la cursa, a recuperar forces amb una bona cerveseta o la nova beguda isotònica de Toscà (m'encanta l'ampolla), el molt menjar que hi havia i una dutxeta a les piscines de poble (l'aigua algo fresca, no nois??!!).

Després, cap al poble, que teniem comunió i mos haviem de posar guapos!

Posicions i temps dels extremeros:

88. Josep Mª Benavent 2:59

89. Adrià Tomàs 2:59

136. Xavi Alonso 3:13

174. Josep Mª González 3:23

262. Ginés González 3:56

272. Joaquim Pujol 4:03

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

PRESENTACIÓ OFICIAL DAVANT LA FEEC

Benvolguts extremeres/os,

Aquest dilluns 12 de maig es va celebrar a La Selva del Camp, a l'auditori de sta Llúcia (antiga ermita), la reunió mensual de la FEEC-Camp de Tarragona.La reunió va celebrar-se a les 22:00 h.
En representació de l'ETT van assistir-hi en Ricard Vaqués i Josep Bordera (vocal i president).

Va ser la presentació oficial de l'entitat dins la FEEC, la veritat és que l'exposició va ser breu en un ambient molt bo. Juntament amb l'ETT va ser presentat l'associació excursionista la Salouenca, també de nova creació. Us informem que en la proxima reunió (normalment mensuals) ja serem oficialment membres de la FEEC.

Si hi ha algún voluntari per assistir-hi ja ho sabeu!
Així doncs poc a poc anem creixent, o sigui que no us encanteu i a treballar!!
Enhorabona a tots!
Salut i cames!!

La direcció

TRAIL L'AMPOLLA - L'AMETLLA DE MAR

Com que en esta vida no tot és córrer i anar de curses, fa uns dies vam decidir fer una sortideta apta per a tots els públics i anar al Baix Ebre a fer el GR que hi ha entre l'Ampolla i l'Ametlla de Mar.

Així és que, cap allà a les 9 hrs. mos trobem a l'Ametlla uns quants extremeros/es, per agafar el tren fins a l'Ampolla i començar el nostre recorregut. Comencem a caminar a les 10 hrs del matí i, després de deixar enrera l'Ampolla i les moltes urbanitzacions que hi ha al seu voltant, emprenem el nostre camí de ronda cap a l'Ametlla.

És un recorregut d'uns 17 kms que voreja tota la costa mediterrànea que tenim tant apropet de casa. Un paisatge molt xulo (cales, caletes i vegetació típica del mediterrani), un temps fantàstic (primer banyet de la temporada per 4 atrevits i esquenes rojes per la majoria) , una companyia com déu mana (Bernat mos ha fet xalar moltíssim) i un dinar pa llepar-se els dits (dinar picnic preparat ahir a la tarda-nit per uns quants que sembla que tinguin poca feina) fan que passem un molt bon dia.

Xino-xano i després d'algunes paradetes, arribem, tots junts i fent els mateixos temps (jijiji), al nostre destí a les 17 hrs, amb ganes de cerveseta i picoteo. Després d'un ratet de relax, cervesetes i braves a La Cala, decidim rematar el dia a Falset, perquè (i pels que no ho sapiguin) hi ha Fira del Vi!

Arribem a la capital del Priorat i .... cap al castell, nou lloc de tast de vins i punt de trobada amb moltes cares conegudes. Xerrant i bebent, bebent i xerrant, se mos fa de nit i decidim marxar cap a casa, però, oh oh, sorpresa, uns marxen amb la roda punxada i altres una miiiiica borratxetes.

Que ho repetirem???

By Heura