miércoles, 17 de julio de 2013

g2handiak - ultratrail

Gran cap de setmana al País Basc per fer la cursa "curta" (a que sí Narcis) de la Ehunmilak, en gran companyia i espectaculars paisatges.
Cursa de 88 km (al final 90,5), D+ 6000m, amb fang i senders técnics i moltíssima calor, i això que començàvem a mitjanit.
Divendres 00:00 a Beasain, comencem una hora més tard per una tempesta eléctrica. Els primers quilòmetres els fem a ritme d'asfalt (uuuufff)! Sort que vam passar per un parell de pobles amb un ambient que et feia volar!!!!
La part de cursa que va transcorrer de nit ens va fer arribar al quilòmetre 40-45 i la veritat és que va ser bastant dur. Pujada al Txindoki, caiguda de cul i peus a l'aire, caiguda en un pontet amb lo pal enganxat i doblegat (n'hi ha que hem van veure al riu) i bosc d'Aralar (impressionant!!!). 
Sort que naltros portavem uns seguidors acostumats a estar desperts les nits de cap de setmana (en un altre ambient!!!) i vam tenir la sorpresa de veure'ls a cada avituallament fins les 8:30 hrs del matí ( que graaaaans).
L'altra part de cursa a partir del quilòmetre 50 i de dia va ser genial. 
San Adrian, Aizkorri i unes vistes increibles. 
A aquesta part li tenia moltes ganes ja que l'any passat vaig correr per aquells llocs a la Zegama-Aizkorri però amb molt mal temps i gens de visibilitat, o sigui que vaig disfrutar moltíssim del terreny i de les vistes. I si al damunt, quan arribes a la part alta de l'Aizkorri, et trobes un conegut basc de les curses, millor que millor!!!
I per acabar, ja al migdia, l'última part de cursa. Últims 20 quilòmetres durs, fangosos i amb molta calor. Sort que sempre hi ha gent que et sorpren en algún tram i et regala una dutxa o una Pepsi!!!!!!
Al final 90'5 km, D+ 6000m i 15:56 hrs!! 
Molt dur, però molt i molt content.
És la segona vegada que vaig a correr per aquella zona i la veritat que si la primera vaig marxar-hi super content per ser la Zegama, aquesta hi marxo encara més content!!! i perquè? Doncs per que aquesta vegada a part de la currada de la cursa hem pogut aprofitar més el temps i hem anat un grupet genial i també vam poder anar a Donosti a fer uns pintxitoooos!!
Si teniu pensat anar a fer aquesta cursa a Beasain, aneu-hi, no us arrepentireu!!

I com no moltíssimes gràcies a les meues dones, als companys de cursa (Roger, quina màquina!!! i Thais, quina maquinooooorraaaaa!!) i avui va per ells (Edu i Narcis) ESKERRI ASKO!!!!! 

Pd: Ara ja sabem parlar euskera.......

Au salut!


No hay comentarios: