LA COSA VA DE BARS…
Tarragona – Bar La Fusteria (Cornudella del Montsant)
Ja fa dos anys d'aquell brindis final al arribar al bar de Joan, al
1907 de Benissanet. Gin Tònics amb Gel Pilé, tot un luxe.
Per
tant, ja tocava un altra aventura, un altre petit repte, que per nosaltres no
deixa de ser tota una gran il·lusió.
La cosa va de bars, mai més ben dit, ja que aquest cop ens vam proposar
anar des de casa fins al bar de l'Uri. Com mola sortir de casa a peu i arribar
a peu al teu propòsit.
Així que, dissabte passat, a les 7.15 hrs, amb cara de son, ens acomiadem de la Berta, l'Heura i la
Mari i comencem a trotar. Ens veiem a L'Aleixar (km 28).
Repetim el mateix trajecte inicial de fa dos anys. Carrer Mallorca
direcció Francolí a buscar el GR que ens porta a Constantí i, després una mica
de carretera fins a Reus. Quin rotllo, però com que no parem de xerrar se'ns
passa ràpid.
En una mica menys de tres hores ens plantem a L'Aleixar on ens trobem
amb l'altra part de l'expedició, “B H M”, el millor equip d'assistència sens
dubte.
Després d'esmorzar, i ara sí, sense trepitjar ja gens d'asfalt ni pista,
agafem el camí que ens porta a Vilaplana, amb una grata sorpresa. Tenim el
plaer de conèixer el pi amb la capçada més gran de Catalunya.
Un cop a Vilaplana decidim anar per feina i pugem cap el refugi de La
Mussara per Campanilles. Ja portem 37km per tant una miqueta de pasta no ens va
gens malament.
Amb la panxa plena i després d'acomiadar-nos del nostre equip
d'assistència, anem a buscar el GR7. Ja no ens tornarem a veure fins al final
del pantà de Siurana.
Sens dubte ara ens espera el millor de tot el recorregut, la Serra de
Prades en tota la seva plenitud. Que bonica que és!
Seguim el GR en direcció a
Arbolí, que per cert pel que fa a marcatge està una mica més que deixat.
Una llàstima......
Després d´una bona estona arribem al Gorg, una de les meravelles de la
Serra. Donen ganes de ficar els peus a les aigües cristal·lines. Fem quatre
fotos i au! encarem el camí que ens durà fins al pantà.
Puja i baixa, disfrutem com a nens petits. Quin sender més bonic i no
parem de xerrar.
Un cop al pantà, esperem a tenir cobertura al telèfon i avisem que la
cosa està a punt de “caramelo”.
Ja gairebé està finiquitada la ruta quan ens tornem a trobar amb el nostre equip
d'assistència, a l'entrada del poble. Sols queda travessar Cornudella i el
nostre objectiu estarà a la saca.
La Berta, que ja comença a apuntar maneres, fa corrent amb nosaltres
els carrers del poble fins arribar a La Fusteria de Kalurri. Esta xiqueta és
la bomba!
“Ja sou aquí?????” -diu l'Uri- “Si encara no he fet la fideuada!”
Abraçades, més que emotives, fotos de rigor i dutxa de luxe al parc de
voluntaris de bombers de Cornudella, gràcies al Celillo.
Després de 57 km i 8.30h, ara toca el regal final. Fideuà per a deu,
això que a dinar tan sols som sis. Boníssima!!
Què més es pot dir...
Un dia irrepetible, disfrutant de la bona gent,
de la muntanya en estat pur, sense aglomeracions.
Moltes gràcies per compartir una aventura més Xavi & Heura &
Berta & Mari & Uri Kalurri!! I al Marià per la samarreta amb el logo de La
Fusteria.
Per cert volem avisar als nostres amics que si un dia us decidiu a
muntar un bar, no ho dubteu que hi vindrem corrents.
Així que com més lluny
estigui millor.
By Mallo
