II MARXA DE BTT L'AUBERGE

L'any passat ja la volia fer però el meu genoll no m'ho va permetre, així que aquest any encara tenia més ganes de fer-la.
El genoll no està al 100 % però de moment vaig fent i posant-me en forma.
Feia uns dies havia anat amb Joan Clua a provar el circuit i tot i que mos haviem liat una mica i haviem acabat tornat al poble per carretera, em servia per tenir una idea del que m'esperava.
Després d'una nit de dissabte mogudeta (la Berta no estava gaire fina i, a més, vam tenir tormenta d'estiu), a les 7 hores del matí em desperto i sorpresa..... no hi ha llum! Au pos! bona manera de començar el dia!
Em poso el traje bettetero i cap a l'ajuntament, punt de trobada, entrega de dorsals, esmorçar, sortida i arribada de la maxa ........
A les 9 del matí es dona la sortida. En total, uns 140 participants, entre els que hi ha 4 extremeros (Joan Marc, l'Angel, Joaquim i una servidora).
Jo darrere i xino xano, anar fent. Vaig fent sola durant uns 10 kilòmetres, però a partir d'alli, comparteixo marxa amb Josep d'Amposta, que resulta que té familia a Tivissa així que ja tenim conversa pel que queda de recorregut......
El cicuit està prou bé, recorrent la part del terme de Benissanet que va cap a la Serra de Cavalls (els de la marxa de 40 kms hi arribaven) i tornant pel Kàrting, amb bastanta pista, pujades i pujadetes, baixades i algunes senderes (algunes tenen tela, sobretot les baixades).
Al final, 27 kilòmetres, 2:25 hores, caloreta, bons regals (caixa de nectarines de GinesGon, samarreta, vi....) i bona companyia.
Ah! a la mateixa hora però a Capçanes, hi havia alguns extremeros corrent. Em consta que Tomas i Gonzalo estaven per aquelles terres suant la cansalada. I també m'han dit que haurem de fer un nou fitxatge, no Sonia? Debut a la marxa de 10 kms amb podi inclòs! Quina crack! Enhorabona!
El finde que ve li toca a Xavi. Farà la cursa de muntanya del Llop. Dissabte a les 14:30 hores del migdia. Estan bojos!
Au, salut, cames i kms.
Heura

Quin megacrack!!!

Aprofitant que dimecres estavem a Barcelona i tenia vacances vaig tenir el plaer d'acompanyar a un extraterrestre, Albert Giné, a fer una de les etapes de la volta a Catalunya.

A les 6 del matí començavem l'etapa entre Mataró -Llavaneres per acabar a Sant Feliu de Guixols, 77 km.

Entre tot aquest recorregut vaig poder gaudir d'un megacrack, que fort està. És impressionant

veure que portant 50 km (uns 300 i pico desde dissabte), amb una calor insoportable i trobant una pujada, lo tio no para, no acamina, sino que segueix corrent.... increible!

Només dir que lo que està fent és al.lucinant i que molt poques persones poden fer-ho.

També comentar que lo tio no només corre, també fa altres esports...

Molta sort i pensa que Tere val molt més que tots els possibles assistents que pugui porta el Kilian!

Salut!

Xavi

VI marató de muntanya de Berga

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l'estomeg que no el tenia fi.

Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l'organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.

Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la "pitina" de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l'arribar al pis no podia dormir del tip que estava.

Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m'aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.

De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l'aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.

Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.

Lo primer tram consta d'una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d'esqui tancada), allà comença una baixada d'uns 300 m per després empendre la pujada d'uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l'espesa boira.

Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d'Ensija i a partir d'allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d'allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m'espera, com no, l'Heura amb tota l'infrastructura d'una acompanyant de lujo.

Tornant cap al poble em trobo, a l'últim avituallament (Queralt), al David (vei de la "pitina" i del Quim) i amb ell baixo fins a l'arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.

Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l'organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.

Salut.

Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.

La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.

Au pos, salut, cames i Patum!

Buscant els Dips!

Lo dissabte comença malament, quedo amb Kua a les 4:45 de la matinada i em desperto a les 4:28. Vaig començar a correr abans d'hora, un got de llet amb mel (mel Micola, de les muntanyes de Tivissa) per que tenia una gola que no m'entrava res mes, Kua com sempre puntualíssim. Arribem a Tivissa puntuals, però coneixent la Maria que no estava al lloc ens apropem a seua casa i la truco. Una altra que s'ha adormit (quin dia!)... i farà cap a Pratdip amb Ricard.

Arribada a Pratdip, molts cotxes i difícil d'aparcar. Recollida de dorsal i ràpid cap al cotxe que anem molt justos, tan que son les 6 i encara estem que si el frontal, lo mòbil, la vaselina...

Sortida deu minuts més tard de les 6 i trotant trotant fem un grupet molt xulo.... i sorpresa! lo Puça va detràs nostre! (primera vegada). Poc a poc es comença a estirar lo grup de la gent que va corrent, després de pujar al Cabrafiga (espectaculars vistes sortint el sol) comença la baixada al poble... i sorpresa! Puça, Heras i companyia van detràs nostre! (segona vegada i última, al arribar a l'avituallament del poble ja no els vam veure més). Després de l'avituallament comença la segona volta, pujada cap a Llaberia i tornada al poble.

La segona volta em sembla que va ser on es va perdre més gent, natros portavem al xerpa Benaiges i al mestre Benavent que amb la seva experiència ens va dir que valia més anar a poc a poc i els ulls ben oberts.

L'arribada per segona vegada al poble va ser molt millor, allí ens esperaven l'Heura, la Berta i Ricard. Després de beure i menjar uns donuts comencem la tercera volta que ens portarà a Santa Marina per un barranc al.lucinant, a Vandellos per una baixada molt xula, a Llaberia passant per Remullà i la Fou de Capçanes i tornada a Pratdip per una baixada des del coll del Guix boníssima.

Entre tot això hi va haver l'abandonament de Kua (que està fortíssim, però ell no s'ho creu), de l'Eduard (pajarón i quadriceps al clatell), lo coco de la Maria (que va fer els últims kms sola), lo mestre Benavent (en dos caps de setmana 172 kms a les bigues com ell diu), lo raider-bttero... Beinages (un tot terreny) i la crack del grup la Thais (que va dient que si fa calor, que si lo genoll, que si ara sí que estic cansada... però no té límit). Ara només falta l'Adrià!

Conclusió, vaig xalar molt durant los 62 kms i 3105 md+ i amb ganes de repetir curses-marxes de llarga distància.

I diumenge, per estirar les cames i aprofitant que la Berta havia dormit a Tivissa, l'Heura i jo agafem les bicis i ...... cap a Tivissa!. Sortim de casa direcció Miravet, allà cap al pas de barca per creuar el riu, Ginestar i .... cap amunt! Al final, 23 kilometres, bona companyia i mooooolta calor.

Salut i cames!

Xavi

ESCANYABOCS '11

Quin cap de setmana! Que bé mos ho hem passat!

Començo a explicar-vos-ho.........

Divendres per la tarda marxem, cap a La Seu, 15 persones. Anem a passar-hi el cap de setmana i a participar, alguns, a l'Escanyabocs, una prova que inclou les modalitats de triraid, vertical Quiri, orientació nocturna i pedalada BTT.

El dissabte al matí, la Maria i jo i la Thais i Marín participem al triraid, un raid d'iniciació on cal fer orientació urbana, BTT, tir amb arc i caiac.

Tot i que una no està en plena forma, el tandem Maria/Heura funciona a la perfecció i............ mentres una corre i pedala més, l'altra mira els mapes i crida:

Heura diu: Mariaaaaaaaaaaaa! a la dreta!

Maria contesta: ok, ja l'he trobat! para i mira la següent fita! cap a on anem?

Heura: Venga, ara cap a l'esquerra, que anem de .......... i encara mos queda bastant temps!

I així, vam aconseguir millorar (i de molt) els resultats de l'any passat i vam acabar en 15a posició.

L'altra parella extremera va tindre alguns problemes d'orientació i la va liar una mica. L'any que bé més i millor!

Amb el temps just per dinar un bon platerot de pasta amb pisto que mos va preparar xef Ricard, fer el café i una mica de repòs a la gespa de casa nostra a Arfa, cotxe i cap a Noves de Segre.

Allí, a les 5 de la tarda, es donava la sortida al Vertical Quiri, i hi participàvem la Thais, la Maria i jo. Arribem, mos fan aparcar a un camp on pasturen les vaques i sorpresa!...... punxem una de les rodes del cotxe. Ja haviem xafat merda, o sigui que havia d'anar bé!

Tot i així, abans de començar, bastants nervis pensant que estic ben boja i que no podré fer-ho ni farta de tots els gels i recuperations del món. Es dona la sortida i la majoria de xiques surten esperitades cap amunt. Jo ja passo per la plaça del poble caminant perquè la pujada té tela, 4,5 km de distància amb un desnivell de 850 metres. Uffffffff!

Finalment, patint, disfrutant del paisatge i després de 1h 40 min arribo dalt i toco l'esquellot del Sant Quiri. Quin gust! quina satisfacció!

La Thais (1:03) i la Maria (1:13 amb pajarón inclòs) arriben abans i esperen per animar-me i donar-me l'última empenta. Moltíssimes gràcies!

Acabat el Vertical Quiri (ja veieu que encara ens quedaven mooooltes ganes de fer el boig), cap avall que anem justos de temps!

A les 21:30 hrs, la Thais, la Maria i Ricard participen a l'orientació nocturna. Tot i ser individual, van tota l'estona els 3 junts i els va força bé. Bona estratègia i moltes fites trobades.

Bon final de dia, a casa, menjant les truites de patata que ens han preparat la resta de la comitiva tivissana.

Per rematar el cap de setmana, diumenge al matí toca BTT.

La Thais, per completar l'Escanyabocs i ser Escanyabocs de Ferro, fa la pedalada llarga. Quasi res, 46 kms amb 1600 metres de desnivell.

La resta (Marín, Maria i una servidora) fem la "curta": casi 37 kms amb 800 metres de desnivell.

Pedalada mooolt xula (paisatges i corriols impressionants) però dura, sobretot tenint en compte el cansament que veniem acumulant del dia abans.

Al final però objectius aconseguits: passar un bon cap de setmana, fer esport, fer el meu primer kilòmetre vertical i cursa de BTT, ser Escanyabocs de Ferro (la Thais: una màquina).......

Per rematar el cap de setmana, carreguem tooooooooooooootes les bicis a la furgo de Ricard i la Maria (els haurieu d'haver vist) i, cap a Tivissa!

Dilluns, cames algo dolorides, però pensant ja en nous raids. Potser Pratdip, l'Hospitalet?

Salut i cames!

Heura

III TROBADA D'ENTITATS I ASSOCIACIONS A TIVISSA

Bona tarda a tots/es,

El proper diumenge 8 de maig es celebra, a Tivissa, la III Trobada d'Entitats i Associacions.

L'Extrem Team Tivissa, com cada any, hi tindrà stand.

L'horari de la Trobada serà de 11-14 hrs. i de 16-19 hrs.

El lloc de la Trobada serà el pati de les escoles de Tivissa, la zona aparcament del Freginal i el Camp de Futbol.

Us convidem a venir i disfrutar de la jornada associativa així com aportar qualsevol idea i iniciativa que creieu que pot ser interessant per l'Associació.

A més, aquest any aprofitarem aquesta jornada per fer entrega, a tots els socis/es, d'uns obsequis que hem pogut fer gràcies a les subvencions rebudes.

Hem pensat fer una pujada a la Tossa i creiem que també es podria organitzar alguna sortideta de BTT.

Que us sembla? Estem oberts a qualsevol idea.

Ens veiem diumenge!

Paaaapaaaaaaaaaaa!!!!!!

Unes setmanes abans de Setmana Santa la Maria li diu a l'Heura: Pregunta-li a Xavi si vol fer la marxa de Llançà, una marxa de resistència de 80 kms que dóna la volta al Cap de Creus.
Ho miro i veig que son 80 quilòmetres.... Sense pensar li dic que sí.
Divendres marxem cap a l'Empordà, la Berta, l'Heura i jo. Allà ens trobem amb la Maria, Ricard, l'Anna, Issac, Vinyet, l'Alex, la Mireia, el Marc i la Leti i amfitrions el Jordi, la Marta i el petit Guim. Aquella tarde fem dos briefings, lo bo que va ser lo nostre a l'alberg i després l'oficial que va ser un pal. Total, que si en una cursa de 20 ja no sé per on passo, amb 80 ni us dic.
Dissabte 6 del matí, esmorzar amb un grup de 50 vascos que anaven a pujar lo Puigmal, últims preparatius i a les 7 quedem a la platja de Llançà. Després de tota una nit plovent pensavem que lo millor era quedar-nos al bar que feiem lo café. Però a les 8 tots estavem trepitjant sorra per començar la cursa.
Los 80 quilòmetres consistien en donar una volta (bucle) de 23 quilòmetres que tornaves a Llançà i la resta pel Parc Natural del Cap de Creus. La primera part de la cursa (uns 30 quilòmetres) era on hi havia la major part del desnivell, la resta era bastant variat amb senders, pistes,carretera, escales, cami de ronda...
Com que lo dia abans vam estudiar tot lo tema logístic personalitzat per la cursa, els avituallaments no van poder ser millor. Al tercer quilòmetre ja teniem a l'Anna preguntant si necessitaves alguna cosa i a partir d'allí cada vegada que trobàvem un avituallament lo primer que sentia era: Paaaapaaaa!!
Pel que fa al recorregut i organització va haver-hi de tot, recorregut amb unes vistes increibles i unes caletes impressionants i voluntaris amb moltes ganes però amb un marcatge del recorregut bastant deficient.
Total que vaig acabar els 80 quilòmetres en 11:16 h. molt content i agraït a l'avituallament mòbil que ens va anar seguint durant tot el recorregut i al Marc i l'Isaac perquè sense ells segur que m'hagués perdut per algún racó d'aquells.
La Maria i el Ricard van acabar també molt contents, però una mica més cansats...
Ah, si heu d'anar per Llançà pareu a l'Alberg Estació que us atendran de maravella, gràcies!
La propera, la marxa del Dips a Pratdip.
Salut