Dissabte, 7h del matí, tots al camp de fútbol amb l’estratègia (dissenyada divendres per la tarde entre rialles) ben clara: fer lo que es pugués però sobretot xalar. Així que vam agafar l’andante cap a l’Hospitalet i a preparar-se que hi havia feina a fer.
1, 2, 3 ja! i au, tots a correr per la platja direcció al Torn en busca de les primeres valisses. Allí l’equip d’extremeres ja va despuntar amb una gran jugada: enlloc d’anar a la transició (per agafar la btt) per la platja, per què no travessar pel bell mig del càmping nudista, ambientat amb padrines nuetes que passejaven amb bici? una gran idea! allí vam guanyar uns minutets d’or, jajaja.
Un cop amb la bici als peus, ens vam dirigir cap a les vies ferrates gairebé sense mirar el mapa, amb la solinata que queia i que ens va fer suar com a trugetes fins l’avituallament on ens guardaven el material de ferrata. Allí vam enxampar als Arbedí, un altre equip d’extremeros, acalorats i amb algun que altre problema muscular. Amb ells vam fer l’aproximació a la via, mentre crucificàvem el sol que ens estava rostint. Ja a peu de ferrata ells van dir que tururú, que la ferrata per a naltros, i la Maria i jo, una per l’altra, ens vam convèncer que aquella paret havia de ser nostra. I amb la Maria al primer esglaó i jo amb el dissipador enganxat...va la noia que anava davant nostre i s’espinya! Yujuuuuuuuuu vamos a morir!!!!! Jajaja però no! La Maria trepa de maravilla i amb la seva ajuda i la d’un noi carregat de paciència pim pam vaig fer l’aranya fins dalt.
Ara tocava una mica de trekking i un altre cop en busca de la btt per anar cara avall, on ja sabeu que...tot corre! Arribades al nucli urbà, vam creuar-lo per anar cap al barranc, on hi havia alguna valissa per marcar, i deixant-ne alguna per falta de temps, vam pedalar a l’estil Verano Azul cap a la transició al kayac. Tela marinera amb el kayac...primer ens vam deixar els rems, després vam sentar-nos al revés i per últim vam fer alguna volteta de 360º abans no vam dominar la fiera: dreta, esquerra, dreta dreta (que la cosa es desviava molt)...fent esses fins la valissa, mitja volta i cap a meta! Un aterrissatge forçós (no Maria?) i vam creuar meta!
Molt divertit, axixarrant per la calor i casi diria que se’m va fer curt! Papelón de l’Extrem Team: el Sahuqui i l’Adrià espectacular 2n lloc èlite, Vidal i Xavi 1rs aventura i les Extremeres també van arroplegar algo: 2nes aventura! A destacar lo bé que ho van fer Santapau i Callau, i lo ràpid que Pepone i Marín van arribar a la transició al kayac J.
Vaia vaia com està l’Extrem Team! Que gràcies als ànims i a la bona companyia de Ricard, Cuca, Bernat, Eulàlia, Dídac, Dolors, Marta, Joavana i Ana vam estar regalats no: regaladíssims!
Salut i cames (i pedals, cordes i rems)
By Thais
1, 2, 3 ja! i au, tots a correr per la platja direcció al Torn en busca de les primeres valisses. Allí l’equip d’extremeres ja va despuntar amb una gran jugada: enlloc d’anar a la transició (per agafar la btt) per la platja, per què no travessar pel bell mig del càmping nudista, ambientat amb padrines nuetes que passejaven amb bici? una gran idea! allí vam guanyar uns minutets d’or, jajaja.
Un cop amb la bici als peus, ens vam dirigir cap a les vies ferrates gairebé sense mirar el mapa, amb la solinata que queia i que ens va fer suar com a trugetes fins l’avituallament on ens guardaven el material de ferrata. Allí vam enxampar als Arbedí, un altre equip d’extremeros, acalorats i amb algun que altre problema muscular. Amb ells vam fer l’aproximació a la via, mentre crucificàvem el sol que ens estava rostint. Ja a peu de ferrata ells van dir que tururú, que la ferrata per a naltros, i la Maria i jo, una per l’altra, ens vam convèncer que aquella paret havia de ser nostra. I amb la Maria al primer esglaó i jo amb el dissipador enganxat...va la noia que anava davant nostre i s’espinya! Yujuuuuuuuuu vamos a morir!!!!! Jajaja però no! La Maria trepa de maravilla i amb la seva ajuda i la d’un noi carregat de paciència pim pam vaig fer l’aranya fins dalt.
Ara tocava una mica de trekking i un altre cop en busca de la btt per anar cara avall, on ja sabeu que...tot corre! Arribades al nucli urbà, vam creuar-lo per anar cap al barranc, on hi havia alguna valissa per marcar, i deixant-ne alguna per falta de temps, vam pedalar a l’estil Verano Azul cap a la transició al kayac. Tela marinera amb el kayac...primer ens vam deixar els rems, després vam sentar-nos al revés i per últim vam fer alguna volteta de 360º abans no vam dominar la fiera: dreta, esquerra, dreta dreta (que la cosa es desviava molt)...fent esses fins la valissa, mitja volta i cap a meta! Un aterrissatge forçós (no Maria?) i vam creuar meta!
Molt divertit, axixarrant per la calor i casi diria que se’m va fer curt! Papelón de l’Extrem Team: el Sahuqui i l’Adrià espectacular 2n lloc èlite, Vidal i Xavi 1rs aventura i les Extremeres també van arroplegar algo: 2nes aventura! A destacar lo bé que ho van fer Santapau i Callau, i lo ràpid que Pepone i Marín van arribar a la transició al kayac J.
Vaia vaia com està l’Extrem Team! Que gràcies als ànims i a la bona companyia de Ricard, Cuca, Bernat, Eulàlia, Dídac, Dolors, Marta, Joavana i Ana vam estar regalats no: regaladíssims!
Salut i cames (i pedals, cordes i rems)
By Thais
