Hola! Sóc la Berta, nou membre de l'XTT.
La samarreta em va una miqueeeeeta gran, però que voleu, només tinc un mes!

MENOS MAL QUE NOS QUEDA PORTUGAL! (Siniestro Total)

Saben aquel que dice... que la setmana passada, coincidint amb el Sonar a BCN, el nebot del presi d’Andorra, va anar a trobar el cónsul americà: escolta mano!, que el tiet m’ha dit que et declarem la guerra, Fuck diu el yankee, i perquè?, doncs el tiet s’ha emprenyat amb aixo de desmantellar els paraísos fiscals, i si valtros que aneu repartint garrotades als que es reboten, naltros també…Shit…incredibol…que no saps que t’enviem la flota i us ensorrem…Psè, li diu el xaval, pel Segre no hi passen els barcos…Well, doncs amb els avions us ensorrem a la misèria com a Irak…Buenuuu, com encertin tant com a Afganistán, bombardegeu territori Francès i ja sabeu com les gasten aquells,,, li diu lo nano. OK, pues us enviarem els marines per terra, i us rebentem el pais. El xaval s’ho pensa, truca al tiet, i li pregunta al cónsul, de quanta gent estem parlant? Pel cap baix un milió tres-cents nou efectius!...ho consulto espera…ec! Que no pot ser...ho deixem per un altre dia si et sembla, fins que acabem l’ampliació de Caldea per fer-hi lloc pels presoners…que naltros aixo de garitos com Guantánamo no en gastem!

Enmitg d’aquest clima pre-bèlic, una delegació de Tivissa, ha visitat les futures instal.lacions dels marines presoners, i hem pogut participar en un parell de maniobres de les milícies internacionals. La seu ha estat a Canillo, on el dissabte vam arribar el grup de corredors (Edu 1, Edu3, Jaume, Maria, Adrià i Riki), les enginyeres (Irene, Thais, Marta) i els supporters (Rodric i Eloi). Des de l’arribada, la cordialitat va ser la nota dominant, la duresa de l’estada en es va notar pel pas per les piscinetes amb virgueries d’aigues a rajolins, les saunes i d’altres trastes per posar-te a estovar. Les instal.lacions estaven dirigides per un comando de portuguesos, que malgrat l’aparcament era de pago o calia portar barret a les instal.lacions, quan ens saltavem el reglament es feien el suec. Una vegada ens haviem arrugat, l’edu X i l’Adrià, van emparrar-se per la directa al cim del damunt dels apartaments. En Jaume que els tenia d’acompanyar es va trobar indisposat, i seguint les recomanacions mèdiques es va quedar amb l’Irene fent una sessió d’SPA.
La resta vam intentar seguir la pista als corredors amb els remontes mecànics, i val a dir que ja eren al capdemunt quan vam arribar! Xapo!!! Vam gaudir tots plegats de les vistes i cap avall (amb el teleferic). Al vespre, per grupets vam anar de visita a fer uns tantos a la taberna irlandesa, on els supporters hi havien fixat la seu, fent tasques de recollida d’informació amb la complicitat del portugués local seguidor de la furia espanyola. Hi va haver un intermedi per fer el sopar, i desprès els supporters ens van deixar per anar a conèixer tribus andorranes amb la furia andoportuguesa. L’endemà al mati, preparatoris per la cursa, deixem el camp d’internament sense problemes gràcies al tracte preferent del responsable d’aparcament portu-suec, i venga cap avall, per començar la remuntada. La cursa va ser entretinguda, el denominador comú es que a tots ens va faltar l’aire! El recorregut es relativament curt i costerut, passant al principi per un bosc de pi negre, on segueixes corriolets de la Heidi. Una vegada es superen els trams d’obaga, s’arriba als pedregars de les pistes d’esqui, aquesta zona, es pot començar a rodar amb mes facilitat, val a dir que encara queda alguna pala herbosa d’aquelles que enganyen, i et trenca si vas massa fort. A mesura que guanyem alçada, les vistes dels cims ens disteuen una mica més del compte, compte amb les torçades! Mes d’hora del que ens pensavem, els cuers arribem al cim on la resta dels companys ens esperen amb crits d’empenta i unes cervesetes ben merescudes! La resta es història, algun afortunat s’ha endut algun regalet, i la resta hem pogut assaborir les delícies d’una estada a Portugal que de ben segur que repetirem...si no esclata algun conflicte bèl.lic a Andorra... Salut.

De Llaberia a Tivissa pel cami ral

hola a tots,

El proper diumenge dia 7 s'ignaugura la recuperació del cami ral de Llaberia a Tivissa, que passa pel mas del Ramer, el Montalt, Capcir i Natocs. Es la via mes directa entre els dos pobles, sense tantes giragonses com fa el GR-7. La sortida consisteix en pujar en autobus fins al poble de Llaberia i retornar a peu cap a Tivissa. Es una bona oportunitat per conèixer el cami de baixada, els que ho vulguin poden anar més ràpid (secció sabatilla lleugera) i la resta dels mortals anirem a ritme de transport a bast. Pels de les sàrries la durada prevista es d'unes 4 hores, i els esventats ja m'ho direu...

No cal dir que cal anar preparats convenientment: xorisso, pa de quilo, bota de vi, bones espardenyes i barret de palla.

Sortida: a les 8:30 de la parada d'autobús de Tivissa. Cal inscriure's previament a l'oficina de Turisme de l'Ajuntament de Tivissa, Tel 977417551

Organitza: Consorci de la Serra de Llaberia i l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament

PD: els que volgueu saber com s'han fet els treballs de recuperació, el dissabte a les 19:30 fem una xerrada al Casal

Aupa, espero que s'hi apunti força gent Riki

Cursa de Pauls

Em toca fer la crònica, que .......ns.

Es diumenge i sembla que faci'm concentració, ens trobem quan la majoria van a dormir, i anem a Pauls, avui lloc de concentració dels corredors de muntanya de les nostres terres, amants de la natura, del patiment, de lesforç, i de la superació.

El dia es perfecte esta una mica tapat s'escapa alguna gota però només alguna, fa una mica d'aire, en alguns punts i hi ha una mica de boirina, llàstima perquè aquesta no ens deixa disfrutar de més paisatge.

Arribem a Pauls trobem els companys, perfecte per la foto de família, encara fem bones cares, agafem els dorsals ens preparem, primer surten les noies i després sortim els nois.

A la sortida fem un tomb pel poble per tal d'estirar la curs, ens intentem situar bé per no tenir embussos al començar els senders, i pugem el primer dels sis pics, es una cursa molt tècnica sempre per senders amb 3800 metres de desnivell acumulat, sense cap mena de dubte la més dura que he disputat fins ara, també la més bonica, per la diversitat de muntanya, crestes i boscos vells, amb senders nets i bonics amb baixades tècniques, i pujades que gairebé quan t'atures per mirar el cos se'n va cap enrere, passant entre mig de les roques abans de coronar la Mola Grossa, crestejant al Montsagre i gairebé esgarrapant al terra per pujar a la Punta de l'Aigua, en fi grans dificultats, les quals donen molt mèrit a tots els companys qua l'han pogut disfrutar fins al final.

Com deia em situo bé al començament de la cursa intento reserva'm una mica però al mateix temps d'agafar un ritme bo per poder apropar tant com pugui als corredors que estan situats davant, transcorren els quilometres però no tinc sort i se'm comencen a carregar les cames, les pujades son duríssimes, i tinc que baixar el ritme per un moment penso en abandonar la cursa però s'ha d'apendre a patir vaig baixant, encara es pitjor baixo més malament que de costum, estic decebut en mi mateix tinc ràbia per no estar millor, contra les meves cames, perquè no porten el ritme que m'agradaria, vaig veient desaparèixer els rivals que tinc davant intento no gira'm, darrere ve tota una filera extensa de corredors, es hora de mirar endavant i anant fent una paseta i desprès un altra, començo l'ultima baixada i la més llarga, i la gent dona tot el que té i vaig veient com em passen vaig donant pas, el pròxim dia espero que me'l donin a mi, a un parell de quilometres del final em passa l'Adria, ell almenys ve fort i li dic que en pot agafar un parell, que s'espavili, acabo de baixar amb companyia d'un jutge que es dirigeix a l'arribada, un cop allí a esperar als companys.

Van arribant tots, en cara de cansats però contents d'haver acabat, però amb un degoteig de noticies, en l'estat de la Thais, primer que li feia mal el genoll, i desprès que ha hagut de plegar, a més a més un cop abandonada la cursa, va haver de baixar tota sola per un camí sense senyalització, i espavilant-se per ella mateixa.

Thais,esperem que et recuperis aviat, i no tinguis pressa jo també faré uns dies de descans.

Classificació

                                                                  

9 Maria Bordera Bordera                     4:03:24 

32 Adria Tomas Perello                        2:51:48

34 Eduard Bordera Quintana               2:53:44

44 Josep Mª Benavent Micola             2:59:38

149 Xavi Alonso Anguera                     3:26:11

150 Josep Mª Gonzalez Pentinat        3:26:11

179 Joaquim Pujol Sarroca                   3:32:19

183 Javi Gonzalez Rebolo                     3:33:00

190 Jaume Rojals Pentinat                   3:34:38

206 Antonio Silva Hidalgo                    3:37:54

Enhorabona a tots, salut i cames extremeros.

P.D. Un poc llarg by Toneto

I Cronoescalada a les Roies de Cardet

Dissabte em vaig desplaçar fins Barruera, situada a la Vall de Boi. On es disputava la I Cronoescalada a les Roies de Cardet, amb una distancia de 4 kms i 1364 m positius.
A l’arribar el 1er que vaig fer es anar a buscar el dorsal i mirar quina de les muntanyes escalaríem. Totes ja em semblaven prou empinades. Jejeje
A les 16:30 es donava la sortida conjunta (dones i homes), que devíem ser uns 150 corredors aproximadament de les quals havia alguna que altra cara coneguda. Els primers metres els varem fer per dins de Barruera i desprès agafant un camí super empinat. Anava situat dins dels 30 primers, el ritme era molt fort i el pulsòmetre ja em marcava 180 ppm. Vam empalmar el camí amb una petita sendera i au, cap amunt. Seguia entre els 30 primers però el ritme era fortíssim i les pulsacions ja les tenia a 205 ppm. Brutal. Vaig afluixar una mica perquè vaig pensar “amb aquest ritme no arribo a dalt”, fins arribar a les 180 ppm. Això si, vaig perdre amb un moment unes 20 posicions. Ja portava uns 30 minuts i vaig trobar un ritme bastant còmode i reservant una mica pel final de la cursa que es quan sempre em trobo millor. Segur que anava dins dels 60 primers i ja em situava ja quasi ve al tram final de la cursa i es quan vaig canviar el ritme. Començant a passar gent i era dels pocs que corria cara amunt (sempre fent pauses caminant per recuperar-me). Continuava passant gent de les quals em costava molt retallar aquells metres que ens separaven. Quan vaig veure el pic de les Roies (situat uns 2444m) em va donar forces per continuar corrents, ja em faltava poc. Al final vaig marcar 1h 20m i em sembla que vaig arribar el 45.
Ara em tocava baixar, lo que més m’agrada.

Una dutxa i per avall (pa Tivissa) que dema teníem una piraguada.

M’ho vaig passar molt bé i vaig gaudir un cop mes de la muntanya. Va ser un bon entreno per la Cuita el Sol i per la gran cita d’aquest diumenge a Paüls.

P.D.: La classificació encara no l’han penjat i per això no se qui la va guanyar.

Salut i cames



By Adrià

Pujada als Pallerols V2.

Sona el despertador. Avui toca la Sènia. Com sempre, el primer q faig és crucificar a l’Adrià, que ha estat el que m’ha ficat en aquesta història; després, m’aixeco.

Arribem a la Sènia, saludem a la gent, escalfem i…tret de sortida. Com de costum començo molt enrere, al costat de la calera i agafant referències (les que puc, perquè n’hi ha que tant aviat com sortim les perdo!). Li tinc respecte a la cursa, perquè són 30 km però vaig molt còmoda des d’un bon principi, cosa estranya, perquè als primers quilòmetres sempre pateixo. Així que com em sento bé dedico els primers km a la psicologia: és llarga, aniré tranquila, conec el perfil, he esmorzat bé, he dormit bé i com aquesta setmana no he pogut entrenar gaire…tinc ganes de córrer! Avanti!!!

Al km 12 guanyo posicions i amb això guanyo força, així que agafo els “cara amunt” (=allí on la merda ja no corre tant) amb ganes de no caminar, de manera que quan me’n adono…ja he passat l’últim pic i tot és baixada. Estic al km 23. De cop, sembla que les pedres hagin crescut: començo a ensopegar i a ensopegar (del cansament suposo), i ensopego tantes vegades que fins i tot em fa vergonya per qui porto darrera, que no sé si perquè no pot, o per no veurem més, es queda enrere.

Algú em diu que sol queden 2 km i vaig 4rta, crec que he deixat a la 5ena a uns minuts, estic millor posicionada del que m’esperava i a punt de sobreviure als 30 km. Si no fos pel mal de genolls, hauria fet els últims km a saltirons, però em fan tan mal que semblo més aviat un atleta de marxa atlètica.

Arribo a meta i el que més il·lusió em fa es veure a l’Adrià per dir-li que he pogut arreplegar uns puntets més per l’XTT! Tot un plaer mentre les companyes em deixin.

Salut i cames!

by Thais,

La Pujada als Pallerols

La Pujada als Pallerols era la cinquena prova del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’ebre.
A les 8:15 es dona el tret de sortida homes i dones junts (érem uns 100 corredors aproximadament). Amb principi la cursa havia de ser mes o menys lenta però va ser tot el contrari des de l’inici. Toneto i jo passàvem pel kilòmetre 10 a 5 min/km (ritme bastant alt per tractar-se d’una cursa de muntanya i a mes si la cursa tenia 31 kms i 1650 mts. de desnivell positiu, que a mi em van sortir 1160 mts.
Toneto i jo vam anar junts fins el kilometre 25 i posicionats entre els 30 primers (vam ser prudents ja que la cursa era llarga) despres d’haver pujat als Pallerols, punt mes alt de la cursa a partir d’aquí es quant Toneto em va “humillar”, baixant em va ser impossible retallar-li metros. Es un monstruo del descens!! Bueno van transcorre els kilòmetres fins quan ja estava a punt d’arribar a la Senia em giro, i veig al mestre Benavent. Que ja m’havia agafat i vam arribar junts a meta. Al cap d’un rato ens va arribar Rojals amb una bona classificació i la seva regularitat que el caracteritza. I desprès ens va arribar la Thais, la nostra gran font de punts i que gracies a ella ja ens fem conèixer. Enhorabona pel liderat del circuit!! jejeje

La classificació:

1 general VALERO EXPOSITO, MARIA REYES 3:23:48 (1era Veterà Femeni)
2 general SISTERE LLOP, MONTSERRAT 3:34:21(2era Veterà Femeni)
3 general GARCIA PECELLIN, AMPARO 3:49:54 (3era Veterà Femeni)
4 general PENTINAT PELEGRIN, THAIS 3:56:07 (1era Senior Femeni)
5 general FRANCES PANEA, Mª CARMEN 4:05:24 (2era Senior Femeni)
6 general BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN 4:07:28 (3era Senior Femeni)

1 general EL QAYED, AHMED 2:30:55
2 general GINE CID, ALBERT 2:32:23
3 general RUBIO MARTICELLA, JOSEP LLUIS 2:35:20
...
15 general BORDERA QUINTANA, EDUARD 3:00:28 (13e Senior Masculi)
19 general TOMAS PERELLO, ADRIA 3:05:20 (15e Senior Masculi)
21 general BENAVENT MICOLA, JOSEP MARIA 3:05:32 (5e Veterà Masculi)
59 general ROJALS PENTINAT, JAUME 3:45:01 (48 Senior Masculi)

Ara fins a Paüls, que tindrem una gran representació d’extremeros de Tivissanos i Romans.

Ale ara a curtis!!

Salut i cames


By Adria