Saben aquel que dice... que la setmana passada, coincidint amb el Sonar a BCN, el nebot del presi d’Andorra, va anar a trobar el cónsul americà: escolta mano!, que el tiet m’ha dit que et declarem la guerra, Fuck diu el yankee, i perquè?, doncs el tiet s’ha emprenyat amb aixo de desmantellar els paraísos fiscals, i si valtros que aneu repartint garrotades als que es reboten, naltros també…Shit…incredibol…que no saps que t’enviem la flota i us ensorrem…Psè, li diu el xaval, pel Segre no hi passen els barcos…Well, doncs amb els avions us ensorrem a la misèria com a Irak…Buenuuu, com encertin tant com a Afganistán, bombardegeu territori Francès i ja sabeu com les gasten aquells,,, li diu lo nano. OK, pues us enviarem els marines per terra, i us rebentem el pais. El xaval s’ho pensa, truca al tiet, i li pregunta al cónsul, de quanta gent estem parlant? Pel cap baix un milió tres-cents nou efectius!...ho consulto espera…ec! Que no pot ser...ho deixem per un altre dia si et sembla, fins que acabem l’ampliació de Caldea per fer-hi lloc pels presoners…que naltros aixo de garitos com Guantánamo no en gastem! Enmitg d’aquest clima pre-bèlic, una delegació de Tivissa, ha visitat les futures instal.lacions dels marines presoners, i hem pogut participar en un parell de maniobres de les milícies internacionals. La seu ha estat a Canillo, on el dissabte vam arribar el grup de corredors (Edu 1, Edu3, Jaume, Maria, Adrià i Riki), les enginyeres (Irene, Thais, Marta) i els supporters (Rodric i Eloi). Des de l’arribada, la cordialitat va ser la nota dominant, la duresa de l’estada en es va notar pel pas per les piscinetes amb virgueries d’aigues a rajolins, les saunes i d’altres trastes per posar-te a estovar. Les instal.lacions estaven dirigides per un comando de portuguesos, que malgrat l’aparcament era de pago o calia portar barret a les instal.lacions, quan ens saltavem el reglament es feien el suec. Una vegada ens haviem arrugat, l’edu X i l’Adrià, van emparrar-se per la directa al cim del damunt dels apartaments. En Jaume que els tenia d’acompanyar es va trobar indisposat, i seguint les recomanacions mèdiques es va quedar amb l’Irene fent una sessió d’SPA.
La resta vam intentar seguir la pista als corredors amb els remontes mecànics, i val a dir que ja eren al capdemunt quan vam arribar! Xapo!!! Vam gaudir tots plegats de les vistes i cap avall (amb el teleferic). Al vespre, per grupets vam anar de visita a fer uns tantos a la taberna irlandesa, on els supporters hi havien fixat la seu, fent tasques de recollida d’informació amb la complicitat del portugués local seguidor de la furia espanyola. Hi va haver un intermedi per fer el sopar, i desprès els supporters ens van deixar per anar a conèixer tribus andorranes amb la furia andoportuguesa. L’endemà al mati, preparatoris per la cursa,
deixem el camp d’internament sense problemes gràcies al tracte preferent del responsable d’aparcament portu-suec, i venga cap avall, per començar la remuntada. La cursa va ser entretinguda, el denominador comú es que a tots ens va faltar l’aire! El recorregut es relativament curt i costerut, passant al principi per un bosc de pi negre, on segueixes corriolets de la Heidi. Una vegada es superen els trams d’obaga, s’arriba als pedregars de les pistes d’esqui, aquesta zona, es pot començar a rodar amb mes facilitat, val a dir que encara queda alguna pala herbosa d’aquelles que enganyen, i et trenca si vas massa fort. A mesura que guanyem alçada, les vistes dels cims ens disteuen una mica més del compte, compte amb les torçades! Mes d’hora del que ens pensavem, els cuers arribem al cim on la resta dels companys ens esperen amb crits d’empenta i unes cervesetes ben merescudes! La resta es història, algun afortunat s’ha endut algun regalet, i la resta hem pogut assaborir les delícies d’una estada a Portugal que de ben segur que repetirem...si no esclata algun conflicte bèl.lic a Andorra... Salut.
La resta vam intentar seguir la pista als corredors amb els remontes mecànics, i val a dir que ja eren al capdemunt quan vam arribar! Xapo!!! Vam gaudir tots plegats de les vistes i cap avall (amb el teleferic). Al vespre, per grupets vam anar de visita a fer uns tantos a la taberna irlandesa, on els supporters hi havien fixat la seu, fent tasques de recollida d’informació amb la complicitat del portugués local seguidor de la furia espanyola. Hi va haver un intermedi per fer el sopar, i desprès els supporters ens van deixar per anar a conèixer tribus andorranes amb la furia andoportuguesa. L’endemà al mati, preparatoris per la cursa,
deixem el camp d’internament sense problemes gràcies al tracte preferent del responsable d’aparcament portu-suec, i venga cap avall, per començar la remuntada. La cursa va ser entretinguda, el denominador comú es que a tots ens va faltar l’aire! El recorregut es relativament curt i costerut, passant al principi per un bosc de pi negre, on segueixes corriolets de la Heidi. Una vegada es superen els trams d’obaga, s’arriba als pedregars de les pistes d’esqui, aquesta zona, es pot començar a rodar amb mes facilitat, val a dir que encara queda alguna pala herbosa d’aquelles que enganyen, i et trenca si vas massa fort. A mesura que guanyem alçada, les vistes dels cims ens disteuen una mica més del compte, compte amb les torçades! Mes d’hora del que ens pensavem, els cuers arribem al cim on la resta dels companys ens esperen amb crits d’empenta i unes cervesetes ben merescudes! La resta es història, algun afortunat s’ha endut algun regalet, i la resta hem pogut assaborir les delícies d’una estada a Portugal que de ben segur que repetirem...si no esclata algun conflicte bèl.lic a Andorra... Salut.
1 comentario:
Richi, ets l'òstia!
Kina crònica!
juajuajua
Publicar un comentario