L'onze de setembre i la II Cursa de Muntanya vila de Falset

I com marca la tradició, l'onze de setembre, molts runners tenim cita obligada a la ja II Cursa de muntanya vila de Falset. Els extremeros no serem menos, i ens hi desplaçem una bona representació.
Sembla ser que avui el temps fa una treva per deixar-nos una diada radiant. I així va ser.

Salutacions, abraçades i encaixades per tots els companys i companyes de fatigues. En especial però, a tots els finishers de la UTMB; als uekeros, al xavi solé... fan goig de veure tots ells i elles amb lo seu xaleco que els acredita acabar tan dura cursa!
Es palpa un gran ambient i els falsetans que ens reben d'allò més bé. No hi fa falta de res; buffet de coques, avellanes i fato dolç en general, agafem lo dorsal sense fer cues, fem la foto de rigor i ja estem escalfant abans de sentir el tret de sortida.

A les 9.00h i després del tret, uns 300 runners partim en busca dels 23 kmts i 1150 metres de desnivell acumulat que conformen la cursa.

Aqui la meva crònica (haver si cadascú diu la seva!):

Decideixo sortir per posicions capdavanteres, no sé ben bé el motiu, però penso en el possible embut abans no agafar la sendera. Amb aquestes em trobo amb lo Roger ilercavó i amb un ritme bo iniciem la sendera que ens ha de portar fins el coll de l'Eudalda. Tot i que la cursa s'ha estirat som un grupet important els que anem tirant cap amunt. Entre els 15 primers calculo aproximadament. Com si d'una flecha es tractés, mos passa lo xavi solé a fondo! Un cop descendim per arribar a l'ermita de Sant Gregori, deixem el grup enrrere i tan sols correm lo Roger, lo desconegut 1, lo kabalinot de Joan F i un servidor. Portem un ritme fort baixant la sendera tècnica i Joan passa davant, que ens fa de llebre una estona abans de fotre-mos l'achasso!! Com arrea!!

Ara quedem lo Roger, lo desconegut 1 i jo. Seguim patint pujant St. Cristòfol i quan m'en dono compte, lo Roger es despenja del grup.

Tan sols quedem lo desconegut 1 i jo. Decideixo trencar el gel, avançant-li lo que mos trobariem ara; pujar lo Morral. Parlant i parlant i més parlant, resulta ser que el desconegut és de la Ràpita i auuu.. i com si mos coneixessim de tota la vida mos fiquem al dia en quan a curses, corredors, debatim envers la joventut i les drògues (això va donar per a molt) i un sinfin d'anècdotes que fan que el Morral, sigués menys Morral del que podia semblar.

Seguim corrent ( i parlant como no) en busca del barranc de la Foïna. En estes, començo a tenir flato. Intuitivament i sense que això pugui afectar a tan entranyable conversa, procuro disminuïr el nombre de paraules que dic, ja que em ve a la ment la leyenda urbana aquella que diu que: correr + parlar = a flato tard o d'hora. Possiblement però, m'he passat bebent en algun del avituallaments.

De mentres però, lo Rapitenc simpàtic segueix donant-li a la llengua i jo sentint-ho molt em limito a respondre monosil.labs i a moure el cap de dalt a baix i de dreta a esquerra... però és que no hi puc fer més! Lo flato va en augment i sembla ser que a l'altre costat també en tinc. Bons collons!! Al poc he de fer una aturada i li comento al rapitenc que segueixi tot sol, que ja xarrarem a la meta. Lo bo del rapitenc afluixa el ritme per a vore si m'incorpo però lògicament en veure que no puc seguir momentaneament, decideix seguir tot sol. Intento fer pressió al lloc on incideix el flato i expirar tot l'o2 possible. Torno a trotar tot sol i sembla que va passant. Ara que ja no puc parlar, intento mantenir un control de la respiració.

Em torno a recuperar i augmento el ritme, confiant en tornar-me a trobar lo Rapitenc. Després d'un parell de kmts semblava veure la silueta del Rapitenc. Era ell. Tornem al nostre ritme, i ja encarem la segona part de la cursa, la més corredora entre massos i vinyes. A falta d'uns 7 kmts aprox. s'ens aproxima lo desconegut 2,que s'uneix a naltros (més conversa vaig pensar!). Lo físic d'aquest últim em recordava a Puça, però avui Puça no corria. Lo Rapitenc decideix trencar el gel (no té cap problema) i resulta que lo desconegut 2 es de Roquetesss; llavors tot em va quadrar, era lo germà d'Albert. Mos comenta los èxits aconseguits per al UEC en la UTMB, en especial incís en s'un germà evidentment.. fins que mos fot l'achasso a falta de 3 kmts. De nou pues, lo Rapitenc i jo, jo i lo Rapitenc. Ens comenten que anem dels 10 primers i intento buidar-me pel que queda de cursa. Lo ritme ja no és igual pels dos, que anem molt tocats i ja parlem menos! Augmento lavelocitat on intento estirar al bon amic Rapitenc, que finalment em diu que tiri tot sol. Adelanto a dos corredors pel barranc en sorra de platja i veig al germà de Puça aprop, però no puc arribar, el cap diu que si però les cames que no. Finalment entro molt satisfet a meta. Ho he donat tot i m'ho he passa't la mar de bé ademés de fer la millor cursa que he fet fins el moment. Serà que els entrenos han donat els seu fruit? Als pocs minuts entra lo Rapitenc i ara sobren les paraules, mos fotem un abraç com Deu mana! Al poc, van entrant la resta d 'extremeros, mon cosí Oscar, lo Bufalo Cabau.. i acabem al nou camp de futbol de Falset (com se'ls gasten, amic, allà dalt!) fent uns quants xuts; l'Alonso fent de Romario o' rei du gol i jo fent de Cañizares! Mos fotem una dutxa com a reis dins de les noves instalacions del camp i fins aqui la diada. Felicitar la tasca dels Falsetants/es, de la organització, dels voluntàris i de totes aquelles persones que fan de la Cursa de muntanya de Falset, una data fixa en el nostre calendari.

Classificació dels nostres (posició, nom i temps):

8. Eduard Martinez Pou: 1h 56min

42. Oscar Pou Gálvez, Buffalín: 2h 08min

70. Jordi Joan Cabau Vaello, Buffalo: 2h 15 min

74. Xavi Alonso Anguera, "Romario": 2h 16 min

106. Josep Ma Olesa: 2h 27 min

107. Gonzalo Gomez Diaz: 2h 27min

149. Joaquim Pujol Sarroca: 2h 38min

+ info: http://www.cursadefalset.com/23_general.htm

SALUT I AVANT!!

by eduard

Pre-cursa Falset

Ahir divendres al bo de la tarde, quedo amb en Ronald per fer un reconeixement del que serà el circuit de la cursa de Falset. En principi, un entreno més d'aquest intens estiu. Però tots els esquemes de fer un entreno a ritme suau s'em trenquen quan en Ronald em confirma que avui hi ve un invitat, lo Toni Arbones.

Arribo a les 17.30h a la plaça de l'Artesana de Falset i als pocs minuts arribem ells dos. Salutacions, ultimem les "camels", i començem a córrer a un ritme suau i corredor. Amb en Ronald, ja mos coneixem de fa molt temps i sé com se les gasta, sabia que avui li fotria canya tot i surtint de lesió, amb l'objectiu de recuperar ritme i resistència. Pel que fa el Toni, no el coneixia personalment, tot i que n'havia sentit a parlar molt al blog dels ilercavons; tot un referent en el món de l'escalada a nivell nacional, internacional i desde fa un temps, inmers en el món de les curses de muntanya (12h 21' a la Carros de Foc versió skyrunner d'enguany!!). Suposo que sobren les paraules. Així que senyors, lo canguelis estava servit. Era conscient doncs, que avui suaria la camiseta i de valent!

En primer lloc i marcant lo ritme estava el Toni, seguit del Ronald i per últim un humil corredor que ja bufava! Mentre arribavem al coll de l'Eudalda, em vaig limitar a fixar-me amb l'harmonia dels moviments que feien tots dos al córrer, de les petjades, de la posició del tronc, de les inspiracions i espiracions... vaig intentar simular tot el que vaig poder. Abans d'arribar a la bonica ermita de Sant Gregori, lo ritme ja anava in crescendo i de seguida ja vam encarar el segon repetxón del circuit, per dirigir-nos al punt més alt, lo Morral. Lo ritme no parava de pujar i em va venir a la ment tot allò que lo mestre Farnós mos diu en alguna ocasió; separar cos-ment i tirar amunt, però xiquets, l'home del mall sortiria d'un moment a l'altre!

Tot i que lo Toni anava incrementant lo ritme, el fet de que pujessim lo Morral caminant rápidament em va fer baixar les pulsacions i estabilitzar-me una mica, em va venir fenomenal.

Vam xalar molt en les poques baixades tècniques incrementant lo ritme considerablement amb galleto inclòs del Toni contra dos pedres grans, per fer-se mal de collons. Es va aixecar rápidament i a continuar que no ha sigut res, impressionant!

Bordejem lo poble, i seguim pels camins dels masos i vinyers de Falset. Encarem els últims 10 kmts lo Toni com no, fresc com una rosa i lo Ronald i jo que ja estem tocats de valent. De casualitat miro el crono i no em puc creure que amb el que tenia que ser un entreno, pugui arribar a fer millor temps que el dia de la cursa de l'any passat. Arribem al poble. Xops, però satisfets. Lo Ronald segueix corrent perque d'aqui pocs minuts té una reunió i lo Toni i jo fem una horchata i una cocacola respectivament.

Com a conclusions, tot un plaer córrer amb aquests dos corredors però abans grans persones. Donar les gràcies al Ronald que tot i no estar fi després de la lesió, un any més, no l'hi ha importat prestar-nos una mica del seu temps per fer el circuit. Desitjar-vos molts ánimos amb la cursa, ho fareu de conya i segur que els corredors xalarem com enanos!!! I com es veu al fons de la fotografia del Toni, l'espectacle continua.

Un cop més, gràcies per tot.

Salut i avant!!

by eduard

Curtides per les serres de Castella i Lleó

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!

Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN

El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.

Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)

El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.

Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.





DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS

El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.

M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.

Distància: 45 kmts

Temps: 7'30 hores

DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO

Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.

Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.

Temps total: 3h

I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!

salut i avant!

Marxa Nocturna de Tivissa a la Cala

Buenuu...la primera crònica de la Maria i el Ricard...quina responsabilitat, pero estremeros de que aneu? Penseu que per anar al darrera de tot, ens dona mes temps per pensar la KRONIKA per publicar-la al GRAMMA EXTREMERU? Doncs SI! En aquest cas, cal dir-ho clarament: l’últim trosset va servir per pensar MOLT, i si en teniu algun dubte aqui va aquest:

MANIFEST PELS DRETS DELS ANIMALS DE CORRAL EN TRÀNSIT CAP A LA COSTA

(el manifest s’ha de redactar algun dia d’aquests, de moment us passo la crònica de successos)

Bé, tot comença on ha d’encetar-se qualsevol bona història, o sigui a TIVISSA, una nit de dissabte en principi intrascendent: els quintos ja torrats son al voltant de la barra esperant la matinada, els psicòlegs s’enfilen a les teulades per buscar conversa, petits i grans son al carrer prenent la fresca i corejant consignes per desafiar la gravetat, l’extraterrestre de torn (ves per on, avui es un rumano) que intenta comunicar-se amb els estels enmitg del rebombori que organitzen tots els altres... o sigui una nit del tot normal si no fos perquè a la Baranova s’ha concentrat un ramat de cent vuitanta ànimes en “transhumància” cap a l’Ametlla de Mar. El problema es gros... al poble no hi queda cap pastor aquesta nit, i el ramat es una barreja de cabres (lleugeres d’equip, neguitoses amb ganes de fotre el camp) i d’ovelles (llanudes i manses volen marxar xino-xano). Una vegada s’ha senyalat tot el ramat, només queda una sol.lució, aviar tot el bestiar cara amunt, i amb una mica de sort, faran cap a la costa...dit-i-fet, un pastor forà acompanya el bestiar fins a la Llena, on el ramat s’enfila pujada amunt.

Els extremeros en principi, tenen la voluntat de comportar-se: seran gregaris fins a l’escorxador...pero son cabres amb pell d’ovella i quan arriben al coll de Monetze l’instint no pot mès, cames ajudeu-me costa avall... la tirada es maca, trobem un primer control bastant d’hora que recondueix el ramat i l’encara pel cami. Anem tirant en grup, tot fent sonar les esquelles que ens expliquen històries i fets fantàstics de la mística Tivissana contemporània...(l’Alonso us en farà cinc-cèntims en 15 Km.)

De sobte, sentim els xiulets dels autèntics pastors ...a la Devesa aquesta nit hi ha trobada nacional, i ens reben com cal: òstia ja sou aqui? Continuareu corrent fins a l’Ametlla? Au va! Voleu un glop de vi?...Ens alegrem molt de veure’ls, ens fem unes fotos i ja ens entaulariem amb ells si no fos perquè estan molt ocupats reconduïnt amb xiulets i esquelles tot aquest escampall que va de cara a l’Ametlla... naltros continuem el cami per anar a buscar el cotxe i retrobar-los a la marxa dels quintos de Tivissa.

A Frides trobem el segon control, on reposem forces amb l’equip encapçalat per la D.J. “Valentina de Luxe” and the Cala Company: entrepans, beure de capritxu, vi, galetes...ens aturem una altra bona estona per fer-la petar, finalment arrenquem farts i divertits, hem d’anar de marxa i la nit es curta...

Continuem corrents a ritme lleuger, aquesta part del recorregut es distreta seguint els camins fins al Mas de Rabassó on les coses es comencen a tòrcer, la pista asfaltada fa mes dur el ritme, i nomès som al quilòmetre 18, fem una tirada a peu fins trobar l’últim abeurador, on la menjadora es plena de galetes delicioses! Per sort deixem uns tres quilòmetres l’asfalt, seguint una pista de cantera que va pel fondo d’un barranc força fosc, en aquest punt comencem a notar el cansament. Finalment arribem a l’últim tram de carretera, ens queden uns set quilòmetres d’asfalt fins el final...els agafem amb resignació i anem tirant (uns mes que els altres) fins a l’entrada del poble. L’arribada al poliesportiu la fem com a ramat ben ensenyat que som, agrupadets i a mesura que hem descansat, cadascú cap al seu corral!

Bé això es tot, malgrat que l’últim terç asfaltat del recorregut desllueix una mica aquesta marxa, val a dir que l’esforç de la gent de l’Ametlla de Mar, anima a qualsevol a tornar-hi l’any que ve. La resta ja forma part de l’història contemporània de Tivissa: l’extraterrestre no va ser abduït, els quintos es van emborratxar encara mes, el DJ. Rojas va tancar la nit de marxa, i els companys eren al lloc de la cita (al ball a prop de la barra).

Salut cabretes...

II CURSA DE L'ERMITA DE BARRULLES

Diumenge 3 d'Agost .
Aquesta vegada surto a les 7 del matí de casa, amb la única companyia de la injustament oblidada durant els últims temps, la nostra guia Baricentro. Destí : Capafons (Alt Camp), prop de Prades, on nostre senyor va perdre les espardenyes, i no s'en va sortir de trobar-les ningú.
Arribo ben puntual, a les 8:30 , aparco a l'entrada del poble, i em dirigeixo a buscar el dorsal. Junt amb el dorsal, bossa d'obsequis per anticipat. A destacar una dessuadora i un buzz. Torno al cotxe per deixar la bossa i preparar-me, i no em cal buscar, ja que trobo als companys del Extrem Team Tivissa, la nova fornada de corredors, el Jaume Rojals i l'Eduard Anguera (que tremoli Romario, que li puja competència ...). Fem els comentaris de rigor sobre el nostre estat i les impressions de cara a la cursa, i fem temps fins a les 9:30, on després d'una presentació de cursa per part de la organització, puntuals fem la sortida.
La cursa transcorre per camins de muntanya principalment, amb poc tros de corriol, i algun tros d'inevitable asfalt. És una cursa molt ràpida, 9,3 kms. de pujades fortes i baixades pronunciades, amb tres avituallaments líquids molt agraïts, ja que el calor va ser molt fort. Així, sense temps a pensar gaire, passem al costat de l'Ermita de Barrulles, lloc d'on prèn nom la cursa, per enfilar els últims tres kilòmetres fins al poble. A destacar els últims 700 metres, una forta pujada que ens conduïa a la linea d'arribada. Al final, esmorzar, refresc i pastes per tothom, en quantitat. Bon ambient i ganes d'agradar per part de la gent que ho organitzava. L'any que vé, a tornar-hi, que a Capafonts hi ha bona gent. T
emps dels nostres corredors :
Joaquim 45 min. 51 seg.
Jaume 46 min. 48 seg.
Eduard 59 min

By Joaquim

IX MARXA NOCTURNA (TIVISSA - L'AMETLLA DE MAR)

Família,

Estes festes de St. Jaume abans de que l'alcohol mos afectés a la parla, uns quants extremeros/es vam proposar de fer la nocturna tots junts a modo d'entreno corrent. Que us sembla? Pot estar bé! Digueu la vostra i fem llista a vore quants som! Ánimos!

DADES GENERALS:

Recorregut: Tivissa - L’Ametlla de MarData: Dissabte 9 d'agost de 2008.

Distància aproximada: 33 KmLloc i hora de sortida- Plaça de l'Església de Tivissa a les 23:00 hores. ( Es recomana estar una hora abans)

Lloc d'arribada: Polisportiu Municipal Galetet de l’Ametlla de Mar.Durada aproximada: 6/7 hores.

INSCRIPCIONS

-Oficina de turisme de Tivissa, tel: 977417551

-Centre Excursionista Azimut

- Complexe esportiu, l'Ametlla de Mar-tel: 627799184fins al 8 d'agost de 19 a 21 i al correu: nocturna9@hotmail.com

- Polisportiu Municipal Galetet de l'Ametllatel: 977456811 ( de 17 a 20 hores)

Data límit d'inscripció: 08/08/08. Els menors de 16 anys haurán d'anar acompanyats i els de 16 a 18 anys hauran de portar una autorització dels tutors, els quals serán en tot moment responsables del comportament dels menors. La quota es pagarà en el moment de formalitzar la inscripció. Les persones que ho facin per telèfon o correu electrònic, primer faran l'ingrés al C. de Caixa Tarragona "2073-008-24-0100108335" o de la Caixa "2100-0176-81-0100605640", en concepte de "marxa nocturna" i especificant el nom de l’inscrit/s.

Posteriorment s'haurà de notificar al C.E Azimut les dades de l'ingrés i les dels participant/s ( nom, DNI, telèfon, edat, adreça, i si s'està federat), mencionant si s'escau la reserva de l'autobús. Abans d'iniciar la marxa caldrà presentar el justificant d'ingrés de la quota i la credencial federativa ( qui la tinguin).

PREUS:No federats: 12,5 eurosFederats: 8 eurosSocis C.E Azimut: 6,5 euros.Servei de bus( opcional) 6 euros.

A TENIR EN COMPTE:Es recomana portar aigua, tot i que al llarg del recorregut trobareu tres avituallaments amb menjar i begudes.Cal portar frontal o llanterna amb piles de recanvi.Hi haurà un servei de cotxe escombra als punts d'avituallament. En cas de retirada, s'ha de donar avis en aquests punts.A l'arribada hi haurà la possibilitat de dutxa i pernocta al polisportiu Galetet.Atès que la marxa passa per alguna propietat privada, preguem que no es cridi i es respectin els llocs per on passi.Les deixalles s'han de llençar als avituallaments.La inscripció contempla el pagament de l'assegurança obligatòria de la FEEC.

I COM SEMPRE, A L'ARRIBADA HI HAURÀ XOCOLATADA!!

El C.E. Azimut no es responsabilitza dels accidents/incidents que puguin esdevenir i siguin aliens a l'organització.

Font: http://www.tivissa.net/

By Eduard M.

Triatló Iron-Terra de Riba-roja o l'aiguat del segle!!

Per cames vaig tenir que marxar el passat 13 de juliol quan vaig decidir-me a anar a vore l'iron-terra de Riba-roja. Eren les 12h del diumenge 13 de juliol, quan llegint pel diari em vaig assabentar que el mateix dia i a les 15h es disputava el triatló d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

La veritat es sempre m'ha motivat anar a veure'l, sempre se'n ha sentit ha parlar molt d'aquest mític triatló i mai havia tingut l'ocasió de anar-hi, això si, d'espectador. Tot i que no sigui l'ironman pròpiament dit (4'5 kmts nedant + 180 kmts de BTT + 1 marató), no perd l'encant d'aquesta prova ni el mèrits aconseguits per tots els triatletes que hi participen. Desde el primer, fins a l' últim.

Vaig arribar abans del briefing, per escoltar les últimes instruccions per part de l'organització (una mica caos tot plegat) i posicionar-me com un bon espectador per treure les fotos més xules i disfrutar de l'ocasió. No coneixo ni Deu! El cel es carrega de cúmuls sota l'amenaça de pluja.

Pel que fa els triatletes, flipes pepinos. Molts d'ells semblen professionals i els físics delaten una gran dedicació. Trajes de neopré i tots ells/es (un parell de dones) ja están preparats per la primera modalitat; nedar 2 kmts en un circuit tancat al riu en forma de quadrat. La veritat es que començen molt forts, i en el tram on la corrent va a favor es on s'escapa el grup capdavanter. Comença a ploure, a bufar un fort vent, trons.. i jo fent-me la idea que això es suspendrà d'un moment a altre.

Malgrat el mal temps, la prova transcorre amb tota normalitat i jo disfrutant de lo lindo, això d'animar també mola! Començen a sortir els triatletes de l'aigua, algun d'ells fatigats i fan la transició per la següent modalitat, la BTT. La BTT es fa en un circuit tancat on han de fer varies voltes fins aconseguir un total de 90 kmts (cágate lorito!!). La pluja es fa més insistent, el vent huracanat, els trons que cada cop cauen més a la vora i els espectadors que no tenim collons de trobar un lloc que ens faci de refugi. La pista es un fangar i l'aigua que cau fa practicament impossible les pedalades del participants.

L'organització desbordada, no sap ben bé que fer i dóna per suspesa la prova, per decepció de molts triatletes vinguts d'arreu del país. La 1/2 marató, lògicament, ja no es va arribar a disputar.

Un servidor, en veure que lo panorama ja afluixava, va aprofitar per fotre el camp. Ja dins al coche pensava en lo bonic que seria participar en un triatló i aquest va ser el motiu pel qual vaig anar-hi; somiar de més aprop el que ara només pot ser un somni. Vaig xalar moltíssim animant i els espectadors allí presents fins i tot cantaven! Es allò de, al mal temps, bona cara!

+ info: http://www.triatlo.org

Pit i collons

By Eduard M.