Curtides per les serres de Castella i Lleó

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!

Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN

El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.

Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)

El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.

Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.





DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS

El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.

M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.

Distància: 45 kmts

Temps: 7'30 hores

DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO

Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.

Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.

Temps total: 3h

I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!

salut i avant!

Marxa Nocturna de Tivissa a la Cala

Buenuu...la primera crònica de la Maria i el Ricard...quina responsabilitat, pero estremeros de que aneu? Penseu que per anar al darrera de tot, ens dona mes temps per pensar la KRONIKA per publicar-la al GRAMMA EXTREMERU? Doncs SI! En aquest cas, cal dir-ho clarament: l’últim trosset va servir per pensar MOLT, i si en teniu algun dubte aqui va aquest:

MANIFEST PELS DRETS DELS ANIMALS DE CORRAL EN TRÀNSIT CAP A LA COSTA

(el manifest s’ha de redactar algun dia d’aquests, de moment us passo la crònica de successos)

Bé, tot comença on ha d’encetar-se qualsevol bona història, o sigui a TIVISSA, una nit de dissabte en principi intrascendent: els quintos ja torrats son al voltant de la barra esperant la matinada, els psicòlegs s’enfilen a les teulades per buscar conversa, petits i grans son al carrer prenent la fresca i corejant consignes per desafiar la gravetat, l’extraterrestre de torn (ves per on, avui es un rumano) que intenta comunicar-se amb els estels enmitg del rebombori que organitzen tots els altres... o sigui una nit del tot normal si no fos perquè a la Baranova s’ha concentrat un ramat de cent vuitanta ànimes en “transhumància” cap a l’Ametlla de Mar. El problema es gros... al poble no hi queda cap pastor aquesta nit, i el ramat es una barreja de cabres (lleugeres d’equip, neguitoses amb ganes de fotre el camp) i d’ovelles (llanudes i manses volen marxar xino-xano). Una vegada s’ha senyalat tot el ramat, només queda una sol.lució, aviar tot el bestiar cara amunt, i amb una mica de sort, faran cap a la costa...dit-i-fet, un pastor forà acompanya el bestiar fins a la Llena, on el ramat s’enfila pujada amunt.

Els extremeros en principi, tenen la voluntat de comportar-se: seran gregaris fins a l’escorxador...pero son cabres amb pell d’ovella i quan arriben al coll de Monetze l’instint no pot mès, cames ajudeu-me costa avall... la tirada es maca, trobem un primer control bastant d’hora que recondueix el ramat i l’encara pel cami. Anem tirant en grup, tot fent sonar les esquelles que ens expliquen històries i fets fantàstics de la mística Tivissana contemporània...(l’Alonso us en farà cinc-cèntims en 15 Km.)

De sobte, sentim els xiulets dels autèntics pastors ...a la Devesa aquesta nit hi ha trobada nacional, i ens reben com cal: òstia ja sou aqui? Continuareu corrent fins a l’Ametlla? Au va! Voleu un glop de vi?...Ens alegrem molt de veure’ls, ens fem unes fotos i ja ens entaulariem amb ells si no fos perquè estan molt ocupats reconduïnt amb xiulets i esquelles tot aquest escampall que va de cara a l’Ametlla... naltros continuem el cami per anar a buscar el cotxe i retrobar-los a la marxa dels quintos de Tivissa.

A Frides trobem el segon control, on reposem forces amb l’equip encapçalat per la D.J. “Valentina de Luxe” and the Cala Company: entrepans, beure de capritxu, vi, galetes...ens aturem una altra bona estona per fer-la petar, finalment arrenquem farts i divertits, hem d’anar de marxa i la nit es curta...

Continuem corrents a ritme lleuger, aquesta part del recorregut es distreta seguint els camins fins al Mas de Rabassó on les coses es comencen a tòrcer, la pista asfaltada fa mes dur el ritme, i nomès som al quilòmetre 18, fem una tirada a peu fins trobar l’últim abeurador, on la menjadora es plena de galetes delicioses! Per sort deixem uns tres quilòmetres l’asfalt, seguint una pista de cantera que va pel fondo d’un barranc força fosc, en aquest punt comencem a notar el cansament. Finalment arribem a l’últim tram de carretera, ens queden uns set quilòmetres d’asfalt fins el final...els agafem amb resignació i anem tirant (uns mes que els altres) fins a l’entrada del poble. L’arribada al poliesportiu la fem com a ramat ben ensenyat que som, agrupadets i a mesura que hem descansat, cadascú cap al seu corral!

Bé això es tot, malgrat que l’últim terç asfaltat del recorregut desllueix una mica aquesta marxa, val a dir que l’esforç de la gent de l’Ametlla de Mar, anima a qualsevol a tornar-hi l’any que ve. La resta ja forma part de l’història contemporània de Tivissa: l’extraterrestre no va ser abduït, els quintos es van emborratxar encara mes, el DJ. Rojas va tancar la nit de marxa, i els companys eren al lloc de la cita (al ball a prop de la barra).

Salut cabretes...

II CURSA DE L'ERMITA DE BARRULLES

Diumenge 3 d'Agost .
Aquesta vegada surto a les 7 del matí de casa, amb la única companyia de la injustament oblidada durant els últims temps, la nostra guia Baricentro. Destí : Capafons (Alt Camp), prop de Prades, on nostre senyor va perdre les espardenyes, i no s'en va sortir de trobar-les ningú.
Arribo ben puntual, a les 8:30 , aparco a l'entrada del poble, i em dirigeixo a buscar el dorsal. Junt amb el dorsal, bossa d'obsequis per anticipat. A destacar una dessuadora i un buzz. Torno al cotxe per deixar la bossa i preparar-me, i no em cal buscar, ja que trobo als companys del Extrem Team Tivissa, la nova fornada de corredors, el Jaume Rojals i l'Eduard Anguera (que tremoli Romario, que li puja competència ...). Fem els comentaris de rigor sobre el nostre estat i les impressions de cara a la cursa, i fem temps fins a les 9:30, on després d'una presentació de cursa per part de la organització, puntuals fem la sortida.
La cursa transcorre per camins de muntanya principalment, amb poc tros de corriol, i algun tros d'inevitable asfalt. És una cursa molt ràpida, 9,3 kms. de pujades fortes i baixades pronunciades, amb tres avituallaments líquids molt agraïts, ja que el calor va ser molt fort. Així, sense temps a pensar gaire, passem al costat de l'Ermita de Barrulles, lloc d'on prèn nom la cursa, per enfilar els últims tres kilòmetres fins al poble. A destacar els últims 700 metres, una forta pujada que ens conduïa a la linea d'arribada. Al final, esmorzar, refresc i pastes per tothom, en quantitat. Bon ambient i ganes d'agradar per part de la gent que ho organitzava. L'any que vé, a tornar-hi, que a Capafonts hi ha bona gent. T
emps dels nostres corredors :
Joaquim 45 min. 51 seg.
Jaume 46 min. 48 seg.
Eduard 59 min

By Joaquim

IX MARXA NOCTURNA (TIVISSA - L'AMETLLA DE MAR)

Família,

Estes festes de St. Jaume abans de que l'alcohol mos afectés a la parla, uns quants extremeros/es vam proposar de fer la nocturna tots junts a modo d'entreno corrent. Que us sembla? Pot estar bé! Digueu la vostra i fem llista a vore quants som! Ánimos!

DADES GENERALS:

Recorregut: Tivissa - L’Ametlla de MarData: Dissabte 9 d'agost de 2008.

Distància aproximada: 33 KmLloc i hora de sortida- Plaça de l'Església de Tivissa a les 23:00 hores. ( Es recomana estar una hora abans)

Lloc d'arribada: Polisportiu Municipal Galetet de l’Ametlla de Mar.Durada aproximada: 6/7 hores.

INSCRIPCIONS

-Oficina de turisme de Tivissa, tel: 977417551

-Centre Excursionista Azimut

- Complexe esportiu, l'Ametlla de Mar-tel: 627799184fins al 8 d'agost de 19 a 21 i al correu: nocturna9@hotmail.com

- Polisportiu Municipal Galetet de l'Ametllatel: 977456811 ( de 17 a 20 hores)

Data límit d'inscripció: 08/08/08. Els menors de 16 anys haurán d'anar acompanyats i els de 16 a 18 anys hauran de portar una autorització dels tutors, els quals serán en tot moment responsables del comportament dels menors. La quota es pagarà en el moment de formalitzar la inscripció. Les persones que ho facin per telèfon o correu electrònic, primer faran l'ingrés al C. de Caixa Tarragona "2073-008-24-0100108335" o de la Caixa "2100-0176-81-0100605640", en concepte de "marxa nocturna" i especificant el nom de l’inscrit/s.

Posteriorment s'haurà de notificar al C.E Azimut les dades de l'ingrés i les dels participant/s ( nom, DNI, telèfon, edat, adreça, i si s'està federat), mencionant si s'escau la reserva de l'autobús. Abans d'iniciar la marxa caldrà presentar el justificant d'ingrés de la quota i la credencial federativa ( qui la tinguin).

PREUS:No federats: 12,5 eurosFederats: 8 eurosSocis C.E Azimut: 6,5 euros.Servei de bus( opcional) 6 euros.

A TENIR EN COMPTE:Es recomana portar aigua, tot i que al llarg del recorregut trobareu tres avituallaments amb menjar i begudes.Cal portar frontal o llanterna amb piles de recanvi.Hi haurà un servei de cotxe escombra als punts d'avituallament. En cas de retirada, s'ha de donar avis en aquests punts.A l'arribada hi haurà la possibilitat de dutxa i pernocta al polisportiu Galetet.Atès que la marxa passa per alguna propietat privada, preguem que no es cridi i es respectin els llocs per on passi.Les deixalles s'han de llençar als avituallaments.La inscripció contempla el pagament de l'assegurança obligatòria de la FEEC.

I COM SEMPRE, A L'ARRIBADA HI HAURÀ XOCOLATADA!!

El C.E. Azimut no es responsabilitza dels accidents/incidents que puguin esdevenir i siguin aliens a l'organització.

Font: http://www.tivissa.net/

By Eduard M.

Triatló Iron-Terra de Riba-roja o l'aiguat del segle!!

Per cames vaig tenir que marxar el passat 13 de juliol quan vaig decidir-me a anar a vore l'iron-terra de Riba-roja. Eren les 12h del diumenge 13 de juliol, quan llegint pel diari em vaig assabentar que el mateix dia i a les 15h es disputava el triatló d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

La veritat es sempre m'ha motivat anar a veure'l, sempre se'n ha sentit ha parlar molt d'aquest mític triatló i mai havia tingut l'ocasió de anar-hi, això si, d'espectador. Tot i que no sigui l'ironman pròpiament dit (4'5 kmts nedant + 180 kmts de BTT + 1 marató), no perd l'encant d'aquesta prova ni el mèrits aconseguits per tots els triatletes que hi participen. Desde el primer, fins a l' últim.

Vaig arribar abans del briefing, per escoltar les últimes instruccions per part de l'organització (una mica caos tot plegat) i posicionar-me com un bon espectador per treure les fotos més xules i disfrutar de l'ocasió. No coneixo ni Deu! El cel es carrega de cúmuls sota l'amenaça de pluja.

Pel que fa els triatletes, flipes pepinos. Molts d'ells semblen professionals i els físics delaten una gran dedicació. Trajes de neopré i tots ells/es (un parell de dones) ja están preparats per la primera modalitat; nedar 2 kmts en un circuit tancat al riu en forma de quadrat. La veritat es que començen molt forts, i en el tram on la corrent va a favor es on s'escapa el grup capdavanter. Comença a ploure, a bufar un fort vent, trons.. i jo fent-me la idea que això es suspendrà d'un moment a altre.

Malgrat el mal temps, la prova transcorre amb tota normalitat i jo disfrutant de lo lindo, això d'animar també mola! Començen a sortir els triatletes de l'aigua, algun d'ells fatigats i fan la transició per la següent modalitat, la BTT. La BTT es fa en un circuit tancat on han de fer varies voltes fins aconseguir un total de 90 kmts (cágate lorito!!). La pluja es fa més insistent, el vent huracanat, els trons que cada cop cauen més a la vora i els espectadors que no tenim collons de trobar un lloc que ens faci de refugi. La pista es un fangar i l'aigua que cau fa practicament impossible les pedalades del participants.

L'organització desbordada, no sap ben bé que fer i dóna per suspesa la prova, per decepció de molts triatletes vinguts d'arreu del país. La 1/2 marató, lògicament, ja no es va arribar a disputar.

Un servidor, en veure que lo panorama ja afluixava, va aprofitar per fotre el camp. Ja dins al coche pensava en lo bonic que seria participar en un triatló i aquest va ser el motiu pel qual vaig anar-hi; somiar de més aprop el que ara només pot ser un somni. Vaig xalar moltíssim animant i els espectadors allí presents fins i tot cantaven! Es allò de, al mal temps, bona cara!

+ info: http://www.triatlo.org

Pit i collons

By Eduard M.

NOVA CURSA DE FALSET

Arriba la nova edició de la Cursa de Falset, que es celebrara el pròxim 11 de setembre.

Per més informació clikeu a l'imatge:

EXTREMEROS A ANDORRA

Aquest cap de setmana, amb l'excusa de les Gore Tex Series a Grandvalira, un grupet d'extremeros hem passat el finde al país veí, Andorra.
L'aventura comença divendres a la tarda, quant la Maria i jo anem a comprar l'avituallament líquid i sòlid d'aquests dies (no fos cas que passessim sed o gana) i continua a primera hora del matí de dissabte, quant emprenem el viatge cap a Canillo perquè Xavi corria el VK a la tarda i haviem de ser a puesto per dinar (algú vol tallarines? crec que n'han sobrat, no??!!) i descansar una miqueta abans de les 5 de la tarda, hora en què es començava a donar la crono-sortida als participants que havien de recòrrer un VK de 935 metres de desnivell positiu en 3,8 kilómetres. Los altres 5 vam fer d'animadors oficials durant els 55 mins en que Xavi va estar corrent-caminant i, a crit de "romario, romario", "amunt, amunt" i "venga xavi que això ja està", no vam parar de cridar i animar, fos des del telecabina, des de la cadira o ja al cim esperant que arribes.

De tornada a l'apartament, banyet a la piscina-jacuzzi de les instalacions de l'hotel uns i cerveseta al pub els altres i cap a l'entrega de premis i sorteig de material. Per variar, no mos toca res i veiem com són els altres els que marxen amb jaqueta nova, polaines, etc, etc. Per això, un cop acabat tot este tinglado, esperem l'arribada de Ricard i..... a sopar! que hi ha gana i s'ha d'anar a dormir aviat.

Diumenge mos retrobem a les 8 del matí per esmorzar i tornar a les muntanyes, la majoria a córrer la VR i una servidora a fer fotos i animar.
A les 9:30 es dóna la sortida a les xiques i tots animem a la Maria, única representant femenina de l'ETT. Un quart d'hora més tard, surten els nois (Carles, Jaume, Ricard, Eduard i Xavi) i comencen a recórrer la VR de 16,5 kilómetres de recorregut i 1.350 metres de desnivell positiu amb sortida en linia desde Canillo a 1.530 metres i arribada al Pic de Maians a 2.466 metres. El recorregut de la carrera és molt variat i té diversos trams molt diferenciats i típics del pirineu (bosc, prats, collades i vistes panoràmiques).
El primer en arribar, després de només 1:35 hrs, és l'Agustí Roc (impressionant!). Els nostres van arribant entre les 2:19 i 3:09 hrs.
Un cop a Canillo de nou, dutxeta al Palau de gel, sorteig de nou (mos toca pero com si no ..... un bidó d'aigua!), pasta party i cap a casa (passant primer per algunes botigues andorranes i fent el gasto de rigor).
Cap de setmana de curses i rialles que, crec, hauriem de repetir més sovint. Que creieu?

Salut, cames i kms

By Heura