PEL BERGUEDÀ

Estos dies estem de minivacances i entrenos al Berguedà.

Ahir tocava sortideta light amb tota la family i vam anar d'excursioneta a les Fonts del Llobregat i a Castellar de N'Hug.

Avui, tocava el plat fort! Així que, com diumenge, tocava matinar, esmorzar bé, posa-mos la roba i sabates corredores i ............ cap a Saldes! Hi hem anat Xavi, el Quim i jo perquè Xavi fa la cursa l'1 d'octubre i volia fer un tast per ser conscient del que l'espera.

Hem deixat el cotxe al mirador del Gresolet, i d'allí ....... cap al refugi Lluis Estasen, als peus del Pedraforca.

Allí començava el nostre recorregut d'avui, amb la idea de fer:

Xavi i Quim, ruta del Lluis Estasen fins a Bagà (uns 30 kms).

Una servidora, Lluis Estasen-Gresolet i tornar a pujar al mirador, agafar el cotxe, anar cap a Bagà, pujar caminant a Grèixer i alli esperar als xics (uns 12 kms).

La ruta, com diu Xavi, ESPECTACULAR! De camí al Refugi de Sant Jordi, fins i tot han trobat uns salts d'aigua on banyar-se i refrescar-se una mica.

El dia ASTUPENDO! Ha fet bon temps i la calor era soportable.

La companyia FANTASTICA!

Conclusions d'avui:

Hem de fer Cavalls del Vent al completo (a part del dia de la cursa).

El Quim s'ha d'orientar millor (eh Quimet??)

Hem de portar una càmara amb piles

Ara, uns dies de relax a Menorca

Al setembre, Sant tornem-hi! Entrenos entre setmana i curses el cap de setmana.

Salut i cames

Heura

TRIATLÓ DE XERTA 2011

Després de portar uns anys amb ganes de fer-la i no poder per diferents circumstàncies, per fi avui he participat a la 13a edició de la Triatló de Xerta, un clàssic als estius de les Terres de l'Ebre i la meua primera triatló.

Ja feia uns dies que havia enredat al Quim (un amic de Berga) i a la Thais perquè també baixessin a fer-la. Los 3 mos estrenem en triatló!

Avui doncs, tocava matinar, esmorzar bé, disfrassar-nos (amb la Thais encara ahir parlavem que si malles o culotte, que si top o samarreta...........) i baixar cap a Xerta. Un cop allí, recollida de dorsals, portar les bicis al puesto de la transició i preparar-nos per la sortida.

A les 10:05 hores i amb els nervis a flor de pell, donen la sortida d'una manera mooooolt original (un dels organitzadors es tira de "bomba" al canal! jejeje).

A partir d'allí tenim pel davant 800 metres nadant canal avall, 14 kms de BTT pujant fins a les obres del canal i baixant per la pista de la baixada dels bous (o algo així.......) i 3,4 kms corrent pels camps de taronges dels voltants.

Destacar i agrair el suport i ànims de l'Adrià, l'Àngels (ha fet moooltes fotos que penjaré quant les descarreguem), Xavi i la Berta (amb qui he fet l'arribada!)

Evidentment, cadascú ha fet la seua triatló:

La Thais, una crack, queda 3a de les xiques amb un temps de 55 mins.

El Quim també ho fa mooolt bé i fa la triatló en 1:01 mins.

Per últim, una servidora, que tenia com a objectiu acabar, acaba amb un temps de 1:16 mins. Mooooooolt contenta i sense mal de genoll!

Conclusions:

una experiència molt xula

he d'entrenar més i millor i recuperar el genoll

he de buscar altres objectius i tornar a fer alguna triatló

Ara uns dies de vacances i entrenos al Berguedà, que Xavi fa Cavalls del Vent a l'octubre i nem a fer proves pel terreno.

Salut i cames!

Heura

Per Què Corro?

Suposo que igual que la majoria, moltes vegades m’he preguntat “per què corro?”. Bé, doncs...és Agost, estic sola a la feina, treballo més que mai (x si ho llegeix el jefe jiji) però sempre queden estones mortes, i com no tinc ningú per xerrar, us faig cinc cèntims sobre el que he trobat com a resposta a la meva pregunta:

Per qui les desconegui, dir-vos que les endorfines són substàncies químiques que actuen com a neurotransmissors o com a vehicles hormonals en l’organisme. Els neurotransmissors són els compostos químics que transmeten informació a través del cervell. La seva funció és inhibir o promoure certes reaccions que són vitals per al funcionament psíquic físic del cos. Les endorfines són el que alguns han anomenat la química de la felicitat.

Aquesta substància és usual que es generi durant les activitats físiques, de manera que els esportistes n’ estem sempre ben previstos d’aquest element, ja que córrer genera una elevació important del nivell d’endorfines i dopamines, arribant a nivells de set o vuit vegades superiors als de les persones sedentàries.

Quan una persona practica esport, es crea un component addictiu, que en el cas de les endorfines arriba a ser una dependència. Al deixar de fer esport es produeix una espècie de síndrome d’abstinència. Per això, en un esportista lesionat augmenta la sensació de nerviosisme i ansietat pel descens dels nivells en sang d’endorfines.

El sistema de neurotransmissió endorfinèrgic està implicat en molts processos, on els més importants són la modulació del dolor, l’analgèsia i l’efecte anti-estrés, de manera que l’exercici físic seria una manera natural i saludable de lluitar contra els problemes quotidians.

Més o menys aquesta informació ja m’era coneguda, així que m’he distret una mica més buscant que investigaven els científics al respecte. Primer he trobat al Dr. Thaddeus Kostrubala, a Chicago, que ha dedicat la seva vida a esbrinar el timing de la secreció d’endorfines i la seva acció sobre el cervell. Afirma que la secreció d’aquesta hormona comença quan un esportista corre vuit o deu km i que és per això que a partir d’aquest moment comencen les sensacions agradables (http://www.kostrubala.com). Per un altre costat, he trobat a uns xinos (només podien ser ells) a Beijing, que fa uns anys van entrenar un grup de ratolins (corrent a 36m/min!) per tal d’estudiar els canvis en la seva capacitat aeròbica i síntesi d’hormones, i com aquestes últimes afectaven a l’eix hipotàlem-pituitari-adrenèrgic. Els seus estudis estan publicats en xinès, així que no he entès res, però per si algú domina l’idioma, us deixo l’enllaç: Zhongguo Ying YUong Sheng Li Zue Za Zhi. 1997 May;13(2):121-3. En conclusió, sembla que està més acceptat que a la pregunta “per què corro?” la resposta és clara i simple: ENDORFINES.

Ara, em queda una curiositat… paral·lelament als meus entrenos… podria fer còrrer un dels meus ratolins… i comparar els nostres nivells de secreció jijiji (jefeeee, si m’estàs llegint…m’ho deixes fer?)

suposo que no fa falta que digui qui sóc :))))
salut i cames!

VANDEKAMES

Després de festes, gintònics i per últim uns mojitos per celebrar lo cumple de la Thais, dissabte vam anar al costadet de casa per correr la Vandekames.
Lo dissabte comencem jugant a la piscina amb la Berta i lo meu fillol Marc, dinem tots junts a casa i marxem cap a Vandellos. Ens trobem a Kua, Gonzalo, lo cunyat,Thais, l'Adria... i lo crack de roquetes (va guanyar fumant).
Bon ambientillo de cursa i comencem amb els comentaris sobre com podria anar la cursa, que si la calor, les festes, etc..
La cursa va tenir un començament una mica dur, la pujada als dedalts. Sortim la Thais i jo, però
noto que vaig bé i tiro. Arribo bé a dalt i la baixada a Masboquera també em va bé.
Després de veure a la Berta, Marc i l'Heura per Masboquera comença una pujada on noto que lo meu peu em comença a fer una mica de mal. La baixada a Santa Marina em torna a anar bé però la pujada següent torno a notar unes molesties al peu.
L'últim tram de la cursa torno a trobar-me bé, peró l'últim regalo de quilometret es fa una mica llarg.
Bona cursa, bon ambient, bona manera de suar alcohol.....llàstima que per la nit vam anar de concertillo i festes i ho vam recuperar tot!
Salut i cames! A la propera sortida o cursa volem veure a l'Adrià!
Si voleu veure classificacions i fotos http://www.tretzesports.com/vandekames2011/
Xavi

II MARXA DE BTT L'AUBERGE

L'any passat ja la volia fer però el meu genoll no m'ho va permetre, així que aquest any encara tenia més ganes de fer-la.
El genoll no està al 100 % però de moment vaig fent i posant-me en forma.
Feia uns dies havia anat amb Joan Clua a provar el circuit i tot i que mos haviem liat una mica i haviem acabat tornat al poble per carretera, em servia per tenir una idea del que m'esperava.
Després d'una nit de dissabte mogudeta (la Berta no estava gaire fina i, a més, vam tenir tormenta d'estiu), a les 7 hores del matí em desperto i sorpresa..... no hi ha llum! Au pos! bona manera de començar el dia!
Em poso el traje bettetero i cap a l'ajuntament, punt de trobada, entrega de dorsals, esmorçar, sortida i arribada de la maxa ........
A les 9 del matí es dona la sortida. En total, uns 140 participants, entre els que hi ha 4 extremeros (Joan Marc, l'Angel, Joaquim i una servidora).
Jo darrere i xino xano, anar fent. Vaig fent sola durant uns 10 kilòmetres, però a partir d'alli, comparteixo marxa amb Josep d'Amposta, que resulta que té familia a Tivissa així que ja tenim conversa pel que queda de recorregut......
El cicuit està prou bé, recorrent la part del terme de Benissanet que va cap a la Serra de Cavalls (els de la marxa de 40 kms hi arribaven) i tornant pel Kàrting, amb bastanta pista, pujades i pujadetes, baixades i algunes senderes (algunes tenen tela, sobretot les baixades).
Al final, 27 kilòmetres, 2:25 hores, caloreta, bons regals (caixa de nectarines de GinesGon, samarreta, vi....) i bona companyia.
Ah! a la mateixa hora però a Capçanes, hi havia alguns extremeros corrent. Em consta que Tomas i Gonzalo estaven per aquelles terres suant la cansalada. I també m'han dit que haurem de fer un nou fitxatge, no Sonia? Debut a la marxa de 10 kms amb podi inclòs! Quina crack! Enhorabona!
El finde que ve li toca a Xavi. Farà la cursa de muntanya del Llop. Dissabte a les 14:30 hores del migdia. Estan bojos!
Au, salut, cames i kms.
Heura

Quin megacrack!!!

Aprofitant que dimecres estavem a Barcelona i tenia vacances vaig tenir el plaer d'acompanyar a un extraterrestre, Albert Giné, a fer una de les etapes de la volta a Catalunya.

A les 6 del matí començavem l'etapa entre Mataró -Llavaneres per acabar a Sant Feliu de Guixols, 77 km.

Entre tot aquest recorregut vaig poder gaudir d'un megacrack, que fort està. És impressionant

veure que portant 50 km (uns 300 i pico desde dissabte), amb una calor insoportable i trobant una pujada, lo tio no para, no acamina, sino que segueix corrent.... increible!

Només dir que lo que està fent és al.lucinant i que molt poques persones poden fer-ho.

També comentar que lo tio no només corre, també fa altres esports...

Molta sort i pensa que Tere val molt més que tots els possibles assistents que pugui porta el Kilian!

Salut!

Xavi

VI marató de muntanya de Berga

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l'estomeg que no el tenia fi.

Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l'organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.

Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la "pitina" de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l'arribar al pis no podia dormir del tip que estava.

Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m'aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.

De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l'aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.

Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.

Lo primer tram consta d'una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d'esqui tancada), allà comença una baixada d'uns 300 m per després empendre la pujada d'uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l'espesa boira.

Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d'Ensija i a partir d'allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d'allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m'espera, com no, l'Heura amb tota l'infrastructura d'una acompanyant de lujo.

Tornant cap al poble em trobo, a l'últim avituallament (Queralt), al David (vei de la "pitina" i del Quim) i amb ell baixo fins a l'arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.

Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l'organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.

Salut.

Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.

La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.

Au pos, salut, cames i Patum!