VI marató de muntanya de Berga

Dura, una de les curses més dures que he fet. Dura per tot, lo temps, lo terreno i l'estomeg que no el tenia fi.

Lo dissabte va estar plovent tot el dia, però l'organització quan van fer la xerrada per la tarde ja ens deia que el diumenge hi hauria un descans i podriem correr la cursa. Com ho sabien, fins a les 6 de la matinada del diumenge va estar plovent. Durant la cursa va anar plovent alguna estona però la pluja va ser soportable.

Després de la xerrada (per cert molt bona i ràpida) vam fer una cosa que si el dia següent teniu una marató com la Berga us aconsello que no ho feu, anar a sopar amb tota la colla de la "pitina" de la Berta. Clar vam sopar massa bé i a l'arribar al pis no podia dormir del tip que estava.

Diumenge a les 5:30 del matí em toca lo despertador, quan m'aixeco noto que encara tinc lo sopar a la gola. Esmorzo, no gaire, i marxo cap al passeig on es dona la sortida.

De la cursa no se per on començar ja que entre lo desnivell, l'aigua, lo fang i les caigudes podria estar dos dies escrivint coses.

Des de la sortida aquesta cursa sempre tira cap amunt i amunt, sortint del poble i fins la meitat de la cursa hi ha un desnivell acollonant. Des del poble que està a 700 m. vas pujant fins arribar a dalt de la Gallina Pelada (per mi sempre serà gallina peluda) a 2300 m.

Lo primer tram consta d'una pujada de 12 km fins als Rasos de Peguera (estació d'esqui tancada), allà comença una baixada d'uns 300 m per després empendre la pujada d'uns 3 km per arribar a dalt de la cresta. Dalt de tot ens vam perdre la vista increible que hi ha per culpa de l'espesa boira.

Seguint la cresta de la Gallina Pelada i començant a baixar trobem lo refugi d'Ensija i a partir d'allà tenim una baixada terrible fins al poble abandonat de Peguera. Després tornem a pujar uns quants quilòmetres per tornar als Rasos i d'allà començar el retorn cap a Berga. Als Rasos m'espera, com no, l'Heura amb tota l'infrastructura d'una acompanyant de lujo.

Tornant cap al poble em trobo, a l'últim avituallament (Queralt), al David (vei de la "pitina" i del Quim) i amb ell baixo fins a l'arribada on arribo després de 42 km 3000 m+ i 6:22 m.

Dura, va ser molt dura, però al final vaig disfrutar moltíssim i felicitar l'organització per un recorregut increible, uns bons avituallaments i un marcatge que no havia vist mai.

Salut.

Ah, com podeu veure la Berta no va venir a animar-me. Em va fer el salt per anar a veure i tocar lo tabal de la Patum.

La nena mos a sortit patumaire! i no vegis lo contenta que està a pitina (padrina) i familia.

Au pos, salut, cames i Patum!

Buscant els Dips!

Lo dissabte comença malament, quedo amb Kua a les 4:45 de la matinada i em desperto a les 4:28. Vaig començar a correr abans d'hora, un got de llet amb mel (mel Micola, de les muntanyes de Tivissa) per que tenia una gola que no m'entrava res mes, Kua com sempre puntualíssim. Arribem a Tivissa puntuals, però coneixent la Maria que no estava al lloc ens apropem a seua casa i la truco. Una altra que s'ha adormit (quin dia!)... i farà cap a Pratdip amb Ricard.

Arribada a Pratdip, molts cotxes i difícil d'aparcar. Recollida de dorsal i ràpid cap al cotxe que anem molt justos, tan que son les 6 i encara estem que si el frontal, lo mòbil, la vaselina...

Sortida deu minuts més tard de les 6 i trotant trotant fem un grupet molt xulo.... i sorpresa! lo Puça va detràs nostre! (primera vegada). Poc a poc es comença a estirar lo grup de la gent que va corrent, després de pujar al Cabrafiga (espectaculars vistes sortint el sol) comença la baixada al poble... i sorpresa! Puça, Heras i companyia van detràs nostre! (segona vegada i última, al arribar a l'avituallament del poble ja no els vam veure més). Després de l'avituallament comença la segona volta, pujada cap a Llaberia i tornada al poble.

La segona volta em sembla que va ser on es va perdre més gent, natros portavem al xerpa Benaiges i al mestre Benavent que amb la seva experiència ens va dir que valia més anar a poc a poc i els ulls ben oberts.

L'arribada per segona vegada al poble va ser molt millor, allí ens esperaven l'Heura, la Berta i Ricard. Després de beure i menjar uns donuts comencem la tercera volta que ens portarà a Santa Marina per un barranc al.lucinant, a Vandellos per una baixada molt xula, a Llaberia passant per Remullà i la Fou de Capçanes i tornada a Pratdip per una baixada des del coll del Guix boníssima.

Entre tot això hi va haver l'abandonament de Kua (que està fortíssim, però ell no s'ho creu), de l'Eduard (pajarón i quadriceps al clatell), lo coco de la Maria (que va fer els últims kms sola), lo mestre Benavent (en dos caps de setmana 172 kms a les bigues com ell diu), lo raider-bttero... Beinages (un tot terreny) i la crack del grup la Thais (que va dient que si fa calor, que si lo genoll, que si ara sí que estic cansada... però no té límit). Ara només falta l'Adrià!

Conclusió, vaig xalar molt durant los 62 kms i 3105 md+ i amb ganes de repetir curses-marxes de llarga distància.

I diumenge, per estirar les cames i aprofitant que la Berta havia dormit a Tivissa, l'Heura i jo agafem les bicis i ...... cap a Tivissa!. Sortim de casa direcció Miravet, allà cap al pas de barca per creuar el riu, Ginestar i .... cap amunt! Al final, 23 kilometres, bona companyia i mooooolta calor.

Salut i cames!

Xavi

ESCANYABOCS '11

Quin cap de setmana! Que bé mos ho hem passat!

Començo a explicar-vos-ho.........

Divendres per la tarda marxem, cap a La Seu, 15 persones. Anem a passar-hi el cap de setmana i a participar, alguns, a l'Escanyabocs, una prova que inclou les modalitats de triraid, vertical Quiri, orientació nocturna i pedalada BTT.

El dissabte al matí, la Maria i jo i la Thais i Marín participem al triraid, un raid d'iniciació on cal fer orientació urbana, BTT, tir amb arc i caiac.

Tot i que una no està en plena forma, el tandem Maria/Heura funciona a la perfecció i............ mentres una corre i pedala més, l'altra mira els mapes i crida:

Heura diu: Mariaaaaaaaaaaaa! a la dreta!

Maria contesta: ok, ja l'he trobat! para i mira la següent fita! cap a on anem?

Heura: Venga, ara cap a l'esquerra, que anem de .......... i encara mos queda bastant temps!

I així, vam aconseguir millorar (i de molt) els resultats de l'any passat i vam acabar en 15a posició.

L'altra parella extremera va tindre alguns problemes d'orientació i la va liar una mica. L'any que bé més i millor!

Amb el temps just per dinar un bon platerot de pasta amb pisto que mos va preparar xef Ricard, fer el café i una mica de repòs a la gespa de casa nostra a Arfa, cotxe i cap a Noves de Segre.

Allí, a les 5 de la tarda, es donava la sortida al Vertical Quiri, i hi participàvem la Thais, la Maria i jo. Arribem, mos fan aparcar a un camp on pasturen les vaques i sorpresa!...... punxem una de les rodes del cotxe. Ja haviem xafat merda, o sigui que havia d'anar bé!

Tot i així, abans de començar, bastants nervis pensant que estic ben boja i que no podré fer-ho ni farta de tots els gels i recuperations del món. Es dona la sortida i la majoria de xiques surten esperitades cap amunt. Jo ja passo per la plaça del poble caminant perquè la pujada té tela, 4,5 km de distància amb un desnivell de 850 metres. Uffffffff!

Finalment, patint, disfrutant del paisatge i després de 1h 40 min arribo dalt i toco l'esquellot del Sant Quiri. Quin gust! quina satisfacció!

La Thais (1:03) i la Maria (1:13 amb pajarón inclòs) arriben abans i esperen per animar-me i donar-me l'última empenta. Moltíssimes gràcies!

Acabat el Vertical Quiri (ja veieu que encara ens quedaven mooooltes ganes de fer el boig), cap avall que anem justos de temps!

A les 21:30 hrs, la Thais, la Maria i Ricard participen a l'orientació nocturna. Tot i ser individual, van tota l'estona els 3 junts i els va força bé. Bona estratègia i moltes fites trobades.

Bon final de dia, a casa, menjant les truites de patata que ens han preparat la resta de la comitiva tivissana.

Per rematar el cap de setmana, diumenge al matí toca BTT.

La Thais, per completar l'Escanyabocs i ser Escanyabocs de Ferro, fa la pedalada llarga. Quasi res, 46 kms amb 1600 metres de desnivell.

La resta (Marín, Maria i una servidora) fem la "curta": casi 37 kms amb 800 metres de desnivell.

Pedalada mooolt xula (paisatges i corriols impressionants) però dura, sobretot tenint en compte el cansament que veniem acumulant del dia abans.

Al final però objectius aconseguits: passar un bon cap de setmana, fer esport, fer el meu primer kilòmetre vertical i cursa de BTT, ser Escanyabocs de Ferro (la Thais: una màquina).......

Per rematar el cap de setmana, carreguem tooooooooooooootes les bicis a la furgo de Ricard i la Maria (els haurieu d'haver vist) i, cap a Tivissa!

Dilluns, cames algo dolorides, però pensant ja en nous raids. Potser Pratdip, l'Hospitalet?

Salut i cames!

Heura

III TROBADA D'ENTITATS I ASSOCIACIONS A TIVISSA

Bona tarda a tots/es,

El proper diumenge 8 de maig es celebra, a Tivissa, la III Trobada d'Entitats i Associacions.

L'Extrem Team Tivissa, com cada any, hi tindrà stand.

L'horari de la Trobada serà de 11-14 hrs. i de 16-19 hrs.

El lloc de la Trobada serà el pati de les escoles de Tivissa, la zona aparcament del Freginal i el Camp de Futbol.

Us convidem a venir i disfrutar de la jornada associativa així com aportar qualsevol idea i iniciativa que creieu que pot ser interessant per l'Associació.

A més, aquest any aprofitarem aquesta jornada per fer entrega, a tots els socis/es, d'uns obsequis que hem pogut fer gràcies a les subvencions rebudes.

Hem pensat fer una pujada a la Tossa i creiem que també es podria organitzar alguna sortideta de BTT.

Que us sembla? Estem oberts a qualsevol idea.

Ens veiem diumenge!

Paaaapaaaaaaaaaaa!!!!!!

Unes setmanes abans de Setmana Santa la Maria li diu a l'Heura: Pregunta-li a Xavi si vol fer la marxa de Llançà, una marxa de resistència de 80 kms que dóna la volta al Cap de Creus.
Ho miro i veig que son 80 quilòmetres.... Sense pensar li dic que sí.
Divendres marxem cap a l'Empordà, la Berta, l'Heura i jo. Allà ens trobem amb la Maria, Ricard, l'Anna, Issac, Vinyet, l'Alex, la Mireia, el Marc i la Leti i amfitrions el Jordi, la Marta i el petit Guim. Aquella tarde fem dos briefings, lo bo que va ser lo nostre a l'alberg i després l'oficial que va ser un pal. Total, que si en una cursa de 20 ja no sé per on passo, amb 80 ni us dic.
Dissabte 6 del matí, esmorzar amb un grup de 50 vascos que anaven a pujar lo Puigmal, últims preparatius i a les 7 quedem a la platja de Llançà. Després de tota una nit plovent pensavem que lo millor era quedar-nos al bar que feiem lo café. Però a les 8 tots estavem trepitjant sorra per començar la cursa.
Los 80 quilòmetres consistien en donar una volta (bucle) de 23 quilòmetres que tornaves a Llançà i la resta pel Parc Natural del Cap de Creus. La primera part de la cursa (uns 30 quilòmetres) era on hi havia la major part del desnivell, la resta era bastant variat amb senders, pistes,carretera, escales, cami de ronda...
Com que lo dia abans vam estudiar tot lo tema logístic personalitzat per la cursa, els avituallaments no van poder ser millor. Al tercer quilòmetre ja teniem a l'Anna preguntant si necessitaves alguna cosa i a partir d'allí cada vegada que trobàvem un avituallament lo primer que sentia era: Paaaapaaaa!!
Pel que fa al recorregut i organització va haver-hi de tot, recorregut amb unes vistes increibles i unes caletes impressionants i voluntaris amb moltes ganes però amb un marcatge del recorregut bastant deficient.
Total que vaig acabar els 80 quilòmetres en 11:16 h. molt content i agraït a l'avituallament mòbil que ens va anar seguint durant tot el recorregut i al Marc i l'Isaac perquè sense ells segur que m'hagués perdut per algún racó d'aquells.
La Maria i el Ricard van acabar també molt contents, però una mica més cansats...
Ah, si heu d'anar per Llançà pareu a l'Alberg Estació que us atendran de maravella, gràcies!
La propera, la marxa del Dips a Pratdip.
Salut

Cada dia m'agrada més!

No sabia que fer, apunta'm a una etapa o fer-ne dos. Pensava que amb la del dissabte (trail) ja en tindria prou. Al final em decideixo i m'apunto a dos, dissabte i diumenge.

Divendres a la nit quant la gent ja estava corrent, jo quasi estava al llit, aquell divendres l'Heura tenia sopar amb les amiges (feia anys i panys que no es veien totes juntes en un soparet). Vaig anar a dormir pensant si podria acabar content les dos curses i lo diumenge fos persona.

Dissabte mun germà Eduard em passa a buscar per Benissanet, quines animalades, les quatre i mitga de la matinada. Baixem cap a Xerta, i comencem a trobar-nos amb gent per tot arreu que només havien dormit com a molt quatre o cinc horetes i malament.

Comencen lo trail de les fonts a les sis de la matinada, los del Trote sort que no van trobar cap radar. Sortim l'Adria, la Thais, l'Eduard i jo molt tranquilets, pensant amb los quilòmetres que ens quedaven. Aviat deixem a l'Edu al darrera i los tres seguim direcció Paüls, abans d'arribar-hi em diuen que vagi fem que ells aniràn al seu ritme.

Doncs a partir de llavors comenca un altre trio, l'Hermini, J. Benaiges i jo. Amb ells vaig correr tot lo tram central de la cursa i sort de les xerrades que anavem fem.

Fins al quilòmetre 23 (avituallament de l'ermita) tot anava molt tranquilet, però a partir d'allà no sé si va ser perqué hi havia la Berta i l'Heura, cada vegada em trobava millor. Vam arribar a la baixada d'Alfara i alló semblava un tobogan, vaig arribar a Alfara perfecte. Allí vaig esperar als compis i a partir d'allà vaig deixar-los enrera (tot s'ha de dir, los dos havien fet la nocturneta i J.B. no estava fi de panxa i esquena).

A l'arribar a la Font Nova vaig sentir com la Berta em cridava d'una hora lluny, jo seguia perfecte i l'Irene de Xerta (infermera de la Berta) em va dir que allò no podia ser i la propera visita em punxaria a mi. De la Font fins a Xerta només em quedaven 10 quilòmetres. Vaig baixar molt comode i amb bona companyia d'un noi de saragossa. Total, vaig arribar sencer i contentíssim, amb un temps de 8:22 h.

Esperant a que arribessin los altres, vam parlar amb la Monica Aguilera i ens va dir que li havia encantat la cursa i les muntanyes dels ports. Em sembla que aquesta gent no passa de Torredembarra!

Al cap d'un ratet arriba la nostra campiona, la Thais i després lo duo Adria-Edu. L'Eduard just creuar la meta ens diu que ell ja ha trobat les curses ideals... diu que son les de a partir 50 quilòmetres. Després de beure unes quantes cervesetes cadascu cap a casa que toca descansar per demà.

Diumenge al matí quedo amb l'amic Kua de roma i baixem a Xerta. Baixant li dic que les claus del cotxe se les quedi ell, jo no sabia com respondrien les meves cames després del dissabte.

Comencem la cursa i intento posar-me darrera de Kua, però veig que aquell ritme no el podria aguantar gaire rato. Decideixo anar al meu ritme, lo primer tram veig que torno a anar tranquilet i les cames em responen molt bé. Al començar les pujades em trobo més bé i penso que hauria d'anar tirant. A la primera pujada de totes anem un darrera de l'altre, però pel costat dret veig que puja i avança que no vegis Jaume Garroset, quina màquina!

Vaig pujant i al quilòmetre 10 allà al final veig a Kua, arribo fins darrera seu i continuem junts un parell de quilòmetres. Ell em diu que tiri per que no està trobant el seu ritme.

Em trobo molt bé i quant quedava poc per arribar a la Font Nova, després d'anar tot lo rato a un ritme que m'anava molt bé, penso que si ara trobés la Berta i l'Heura allí seria l'injecció final pels últims quilòmetres. Pos sí, allí (com diu ma filla) estaven. Desde la font fins al poble dos pujadetes i arribada final amb unes sensacions boníssimes, amb un temps de 3:38 h.

Ja ho he dit, això cada dia m'agrada més!

Felicitar a tota la gent de Xerta per aquesta magnífica organització, a la Thais i a tots los participants d'alguna de curses.

Salut

Xavi

CURSA DE MIRAVET

Aquest any sí! Després de dos edicions a la tercera hi he pogut ser, un any per la marató i l'altre per anar a esquiar haviem faltat a la cita. Aixó que Miravet està a cinc minuts de casa.

Quedo lo diumenge amb uns impacients, nerviosos que s'avancen lo rellotge i marxen sense mi...

Pos bueno! torno a casa, agafo lo cotxe i cap a Miravet. Arribo a la plaça, recullo dorsal i cap al cotxe.

A la sortida mos trobem tots, així m'agrada cada dia mes gent de l'extrem i aixó que n'hi ha que fa dies que no fan curses.

La cursa, genial. La companyia (Jordi Vidal), excel.lent. L'organització, un 10.

Jo personalment destacaria del diumenge tres coses. Veure als extremeros que cada cursa queden mes endavant, veure a cacatua un diumenge al matí després de fer una marató lo dissabte per la nit i amb bona cara i la tercera lo comentari de Kiprono Tomas.

Tomás:Xavi ta picat la mosqueta?

Xavi: Tomás, no ha tingut temps!

Salut i qui vulgui anar a correr per Tivissa que digui algo!

Xavi