I Cursa de Btt per relleus de Benissanet

Corrent per les muntanyes de Llaberia, sento a Xavi, que anava uns metres per davant, dient que l’Heura volia fer no sé que d’una cursa de btt per relleus. Btt? Heura? M’apunto! I pim pam, en cinc minuts ja tenia el pla del diumenge montat! Es tractava de la I Cursa de Btt per relleus de Benissanet, un ciclocross de resistència en un circuit de 1200m, desnivell 0 , algun obstacle i 60 minutets per donar voltes i guanyar-nos la clotxeta final.

Lo millor del dia, sens dubte, el retorn de l’Heura, que sembla que poc a poc li va guanyant la partida al genoll. I quin retorn! Amb trofeu de primeres fèmines a la butxaca! (Val a dir que aquest trofeu el teníem guanyant abans de començar a rodar, ja que erem les úniques noies! ) L’escena era curiosa, l’Heura i jo fent-nos relleus a l’estil Verano Azul, en un circuit molt divertit on anava sentint “esquerra”, “esquerra” , “esquerra”… al pas que la resta de btteros m’anaven avançant. La veritat és que en algun moment em vaig sentir una mica com un obstacle, però el reparto de cracks que hi havia en pista… m’esquivaven la mar de bé! Jajaja

Sembla que cada volta l’anàvem fent una mica millor i ens anàvem trobant més còmodes. Llàstima que no durés més temps, perquè potser al final hauria acabant saltant la muntanyeta de troncs enlloc de menjar-me’ls cada vegada i haver de patir la sarandejada corresponent!

Com a clausura de l’event: el pòdium i la butifarreta de rigor! Fantàstic! Tot plegat mooolt divertit! I al loro que torna l’Heura! Yujuuuuuuuuu!

Salut i cames! …i pedals!

By Thais

Llicencies FEEC FEDME temporada 2011

Estimats/es comanys/es!

Ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC temporada 2011. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu mbordera@gmail.com i adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)

Salut i cames

By Adria

Buff Epic Race JojOJoOoOO

Abans de començar, un petit incís: aquest jojojo no és un jajaja, sinó un jojojo-Feliz Navidad! I és que sóc Papa Noel. En principi tenia en ment fer un canicros, amb Rudolf i companyia, però em van comentar que Rudolf no colava com a “cani” així que vaig veure aquesta cursa d’obstacles del Castell de Montjuïc, la Buff Epic Race, em va semblar divertida i mira, vaig enredar a un parell de Papa Noels més i vam comprar un low-cost Rovaniemi-Barcelona pel 19 de desembre.

Imagineu-se un corralillo (d’aquells que es formen abans del tret de sortida d’una cursa) amb 2000 persones…, disfressades de tot i més…, amb ganes de passar-s’ho bé un ratet…, i Papa Noel Vidal al mig pegant quatre crits per començar a moure aquesta massa de gent i fer la ola. No dubteu que ho va aconseguir. En aquest moment Papa Noel Tomàs, Papa Noel Bordera i Papa Noel Pentinat ja vam veure que la cosa prometia!

Comença la festa, una mica corredora al principi, Montjuïc-amunt Montjuïc-avall fins que trobem el primer obstacle: neumàtics! …Xupao! Seguim xino-xano, perque enmig de la muchedumbre molt ràpid no s’hi podia anar (ni era la intenció, la veritat) i anem trobant altres obstacles: malles metàl·liques a l’estil militar, muntanyes de tubs de formigó, laberints de cordes…però jo crec, que el vertader obstacle (sobretot per Papa Noel Vidal), era no perdre la disfressa, i és que tantes peces mal cosides són difícils de portar (val a dir que lo traje de gala, com a Papa Noels que som, el tenim a la tintoreria perque estigui llustrós pel dia 24!).

Després va arribar la piscineta de fang, que Papa Noel Tomàs va trampejar (trampoooós!), mentre que la resta ens hi vam sucar amb ganes, de manera que després lo traje pesava 4 o 5 kg més. També l’escuma, on els Papa Noels vam desaparèixer enmig d’aquella sabonera blanca (tan blanc, ens vam sentir com a casa!). I com no, una muralleta de paques de palla, que havia creat molta expectació (quina mala idea la gent, se fiquen al lloc on probablement hi haurà pinyos per a veure si se’n poden riure un rato). I per últim, teníem dues meravelloses banyeres: una d’aigua i l’altra d’arena, de manera que d’allí vam sortir com a Sant Jacobos!

Saltant, rient i cantant els quatre Papa Noels vam salvar les últimes paques de palla, neumàtics i travesses de fusta per creuar l’arc i dedicar una cançoneta i algunes paraules al periodista que nos dejó el micro para que dijeramos unas palabras en castellano.

Jojojo Feliz Navidad!

By Papa Noel

+KM VERTICAL de Roquetes: la cirereta del Circuit

Última prova del circuit. Il·lusa de mi, esperava aquell bus, que ens aproximava desde el pavelló de Roquetes fins al punt d’inici dels 2km d’aproximació, mentre pensava si agafar les mànigues o deixar-les i si prendre les ulleres o no… Al final, mànigues si, ulleres no. Si ho arribo a fer al revès igual no ho conto!

Marco el xip, crono en marxa i…amuuuuuunt! Començo trotant suau, i aviat vaig trobar un ritme còmode, contenta perquè em vaig estabilitzar prou ràpid però anava més lenta del que voldria. Una sensació extranya. Quan em vaig adonar ja portava mitja pujada, i pensant pensant que quina pena que allò se’m faria curt…uo uo uooooo: comença a nevar! Yeah! Fiestaaaaa! M’agrada fer curses amb mal temps! Al cap d’uns minuts la neu amb l’ajuda del vent picava amb força a la cara, a les cames i a tot arreu. Començava a no sentir-me les mans i tenia els dits inflats com a butifarres. Quin mal! Però bé, pensant que corro amb les cames i no amb les mans…allò eren danys menors així que seguia pujant, lenta, còmoda i feliç d’estar enmig d’aquell fregao. Sense referències de gent ni problemas de marcatge vaig arribar a dalt, pensant amb el moment que havia dubtat sobre si agafar les ulleres de sol o no jajaja.

Aquell temporal donava ambient, al meu gust un regal del temps, i per regal…el fred que m’esperava. Arribant al cim de Caro marco el xip per tancar el temps i en mig d’aquell vendaval em rapten per retratar l’escena. Després, vaig anar en busca de la roba per abrigar-me, però no podia moure les mans així que amablement, una noia em va ajudar a ficar-me la jaqueta. La organització havia decidit no deixar baixar a ningú més corrent, al meu parer decisió acertada, així que mentre el fred començava a calar, em van fer un lloc al cotxe d’en Fran, un roquetenc la mar de maco. Gràcies Fran i companyia. Congeladíssims tots, baixavem, entre rialles, dos roquetencs, un barceloní (que no conexia Caro i trobo que li haurà quedat bastant clar lo que és) un miravetà d’aire escocès i una tivissana. Tot un quadre, us ho prometo.

Fins que vaig aconseguir les claus del cotxe per agafar la bossa i dutxar-me va passar una bona estona, anava mullada i tenia taaaaaaant fred que no sabia on ficar-me ni que fer (gràcies Xavi per la jaqueta). Quan vaig arribar a la dutxa em van dir que l’aigua era freda, però la veritat és que crec que estava més freda jo que l’aigua, perque la vaig trobar bé.

Al principi em vaig decebre una mica al veure el meu resultat pensant amb lo malament que pujo, però la veritat és que tampoc baixo massa bé, total, que pujo i baixo com puc! Però després vaig entendre que a tot no s’arriba i que els darrers entrenaments tenen un objectiu ben diferent al que una cronoescalada suposa,, així que tan debò aquest relentiment sigui el primer indici de que alguna cosa començo a fer bé.

Respecte a l’organització…no em va fer falta res, així que suposo que amb això queda clar que va estar perfecta. També us he de dir, que veient noms i cares, no era difícil d’imaginar que se’n surtirien amb matrícula d’honor. A la llista queda, per repetir-la l’any que ve! Molt recomanable! La cirereta del circuit!

Salut i cames

By Thais

Sopar de voluntaris de la Cursa de muntanya de Tivissa

Ha arribat el moment de retrovar-nos i gaudir d'un sopar de germanor tots junts.
Quedem TOTS (voluntaris tant d'aquesta edició com les anteriors) convocats al Casal el proper dissabte dia 13 de novembre a partir de les 8 del vespre.
Confirmeu a extremteamtivissa@gmail.com dient si vindreu o no i el nom, abans del dia 11.
Comenteu-ho amb la gent que vau es ...tar als controls, ja que no tenim el correu de tothom.

Us esperem a tots!

by Adrià, amb nom de tota l'organització.

V CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA - MOLTES GRÀCIES

Tot comença fa uns mesos, que si fem un canvi de recorregut? més tècnic? més llarg?...I al final va sortir un senyor recorregut.

Després, dies de preparatius, desbrossar i mirar pàgines de meteorologia a veure si plou o no.
Doncs arriba el dia i la Berta i jo no sentim a l'Heura aixecar-se del llit, doncs els més matiners arriben a l'alberg a les sis del matí.
Ho tenen tot preparat per quant els corredors arribem i només ens calgui agafar la bossa amb el dorsal i llestos.

A les nou es dona la sortida de dones i després la dels homes.
Pos comencem, seguim a Sergi (que va amb lo quad) pel poble fins arribar al pontet del salt de Sant Blai. Allí ens anuncia que ens prepari’m que comença la primera costa, en arribar a dalt la creu ens trobem un noi que ens saluda amb una postura de barra de bar (Carles costa, milloret!), seguim amunt cap al coll del ventall on ens trobem a la família Bordera, cadascú al seu lloc. Al cap de poc arribem al primer avituallament, família Marin-Cedó, Quintanilla,Vidal...Baixem Monegrets i tornem cap amunt des del Grau (Paco Castellnou) per arribar a la bandera de la Roca Verdura (Penti, Santapau, Fefo, Cavallé...) seguim corrent (sí, corrent) i ens dirigim a pujar la Tossa (abans trobo la família Baqués, primer cop, i els nens del poble amb l'Agustí i l'Isidre). Pugem la Tossa on sento els ànims de l'Adrià i companyia. Baixem per darrera la Tossa i tornem a l'avituallament de Monegrets (metros abans hi ha la fotògrafa oficial de la cursa, la Dolors). Agafem lo gran sender de Marin... i anem direcció Missamaroi. Baixada tècnica i molt xula. Pugem pel barranc per arribar a l’avituallament 3 (Marta,Gorka Antoni, Ingrid..) després de beure i menjar ens toca una dura pujada fins a la serra de la creu. Al final d'aquesta pujada me trobo un etarra (Ricard Catalí, sort que va parlar que sinó no el reconec) i un avituallament portàtil (j.m. Cedó amb glucosa, aigua...). Serra de la creu amunt i amb una vista impressionant trobo dos noi? dos homes? dos vells? bueno no se lo que pareixien, però em van animar molt (Jaume P. i Nardo). Per fi arribo a la roca foradada (Quimo i Pepero, un no em fa fotos i l'altre no em coneix. Però tenen aigua...). Després de fer tota la zona tècnica començo a sentir que em criden (com no la Maria Bordera, a totes les curses que he anat i ella no a corregut l’he sentit mig hora abans, gràcies) i arribo a les cordes, i d'allà cap amunt fins arribar al començament del baixador de pataca (Marga xopina, Meritxell, que diuen que vaig molt bé, dels 40-50 primers). Baixada corredora per arribar al baixador de pataca (Eloi,Montse,Torre....) i arribem a l'avituallament de la font de Vicentó (molta gent, família Baqués, segona vegada, fotògrafa i companyia que diuen que el primer ja ha arribat) seguim barranc de Meliques i continuem amunt per encarar-nos direcció Borjos-Cabells (entremig Roderic, Masip i Andreu i una mica endavant Santapau). Últim avituallament (Ricard i sus muchachos) i darrers quilòmetres de la cursa, amb la baixada de la garita (germans Font i un cervesero) sentint a Sergi des de dalt de tot i arribada amb Santi (Benissanet), Diego i un altre noi. Al final un avituallament, com sempre, espectacular (menjar, gent animant...) Doncs sí, moltes gràcies a tots els que feu possible aquesta cursa, organitzadors i voluntaris (ne nombrat uns quants, però es que ni havia més de 90). A l'acabar la cursa ja ho vaig dir, que córrer amb tanta gent animant i coneguda et posava la gallina de piel i et feia quedar un ratet més als avituallaments.

Gràcies i fins l'any que ve ...i van 5 ja!
Salut
by Xavi

V Cursa de muntanya de Tivissa - SÓC TIVISSANA!

Diràs que això d’escriure cròniques té cert paral·lelisme amb còrrer curses, on els primers quilòmetres, igual que les primeres línies, són els que més costen. I així mateix és com podria resumir la meva cursa, molt dura al principi i una segona meitat més suportable.

Em va costar molt entrar en cursa, més del que esperava, i aviat em vaig adonar que havia planificat malament la darrera setmana (aixxxxx les ansies d’entrenar em van jugar mala passada) a més d’algun que altre factor. Total, que a Monegrets ja patia de valent, la pujada a la Roca Verdura “ni te cuento”, i la Tossa…remate! Així que arribant al Barranc de les Covetes portava una trinxamenta de cames que em va fer baixar més o menys ràpid (pel que sóc jo) per no frenar. Ni codonyac, ni gels, ni isotònics…ja podia “entrar fato” que les cames no anaven.

Amb aquest mal principi, i trobant-me mal posicionada, la moral se’n va anar avall, però ja passada la Foradada, el pas de Xavi i Santi van marcar el “switch” de la meva cursa, i per fi em van arribar les ganes de “pelear”. No hi ha cursa que trobar-me amb Xavi (o millor dit, que ell em trobi a mi) no sigui l’espenteta que em fa falta! És genial! A més vaig tenir el plaer de rodar, des d’allí i fins al final, amb algú a qui reconeixeria per la veu però a qui no puc ficar ni nom ni color (quan corro miro a terra per no ensopegar), ni dorsal… No sé qui és, però gràcies!

Al Baixador de Pataca vaig xalar, i l’avituallament de la font de Vicentó (més que l’avituallament, els ànims de la gent de per allí) em va donar forces per pujar fins als Borjos i Fontanilles. Aquesta pujada es va fer dura… dureta… duríssima, així que em vaig permetre fer-la soltant tacos un darrera l’altre.

I a la fi, la Garita! mullada i llisquenta, i què? igual que la resta del circuit però amb butifarrada al final! Un luxe creuar l’arc entre la meva gent!

Felicitar tota la feina feta: de barret de copa! Espectacular la neteja de senderes (m’encanta el tram Ventall- Monegrets, la baixada de la Tossa i zona de Missamaroi), i el ben neutralitzades que van quedar algunes de les zones perilloses.

Per mi la Cursa de Muntanya de Tivissa és una cursa diferent. Evidentment perquè les nostres pedregoses muntanyes són les que són i a dia d’avui no les sabem aplanar (ni volem!). Però també per una organització casi impecable, a la que admiro per la forma com treballa, i sobretot pel nombrós grup de voluntaris (94!) que fan que aquest dia, sigui un gran dia de festa! Em sento molt orgullosa del meu equip, de la meva cursa, dels meus companys i amics, de les meves muntanyes i del meu poble. Si senyor, SÓC TIVISSANA.

Salut i cames!

Pd: I no cal ni dir, que res de tot això tampoc seria possible sense els corredors: els fenómenos de la Sènia, les màquines del Borges-Trail, els canareus, els uequeros, els caleros, els del trote… i així a tots i cadascún dels equips i corredors. Gràcies a tots i fins l’any que ve!

By Thais