Que diferent!!!!

Sí, que diferent les dos últimes curses que he fet.
La primera, la CCC a Chamonix, va ser una experiència increible.
Una setmana pels Alps amb excursions molt xules i una cursa molt ben preparada amb l'ajuda de la Thais i els consells del Roger. La setmana anava passant, s'apropava divendres, el dia de la prova, i la climatologia cada dia era pitjor. Tots estavem avisats que el temps seria dolent i tot i això vam prendre la sortida 1900 i pico, i després de tot el que vam passar, vam creuar la linea d'arribada uns 1600.

La segona, Cavalls del Vent, que també va ser una altra experiència bastant diferent.
En principi CdV no entrava al planing d'enguany però mun germà Eduard em va proposar que l'acompanyes. Igual que la setmana de Chamonix el temps es presenta igual, comença la setmana amb bon temps i cada dia que passa s'enreda més. Amb mun germà preparem el material que portarem per fer la cursa i la bossa que deixarem per Prats d'Aguiló, la veritat es que a la bossa que vaig deixar a la cursa de Chamonix només hi havia uns mitjons, una samarreta termica llarga i un buff. En aquesta cursah i vaig deixar moltíssim més.
Arriba el dissabte i mun germà i jo pujem de Berga cap a Bagà per prendre sortida d'una cursa on ja a primera hora del matí tenia unes sensacions rares, sortia amb el dorsal 26 i això em donava moltes ganes d'estar a la linea de sortida perquè seria una de les úniques vegades que podría estar al costat dels millors corredors del món, però també em feia molta rabia haber de sortir i frenar per esperar a que mun germà m'agafés (veient com em passaven uns 800 corredors).
Un cop a la plaça preparats per sortir em poso al costat del Roger, darrere de tots aquells megacraks i extraterrestres, fotos i més fotos, la veritat que aquell ratet allà dins va ser lo millor del dia.
Tret de sortida i desvandada brutal, lo primer tram pels carrers de Bagà van ser molt xulos, però al començar a pujar per la sendera comença una avorrida i llarga pujada fins al refugi del Niu de l'Aliga. Quina diferència de l'any passat.
Tota la pujada sense correr ni una mica, gens ni mica. La veritat es que per arribar a dalt amb casi 4 hores has d'anar caminant.
Potser em vaig equivocar en caminar i no parar per esperar a mun germà, però pensava que caminant en un parell de quilòmetres m'atraparia. No va ser així, fins al refugi del Niu de l'Aliga no ens vam trobar.
Al arribar al Niu de l'Aliga em vaig trobar a l'Edu i el seu cosí, al cap de res fa cap mun germà i seguidament veient el temps que portavem, el temps que ens quedava per arribar al proper tall horari i el temps que feia decidim que lo millor es deixar-ho correr tot i abandonar.
Sí, abandonar per les qüestions que abans he dit, crec que amb el material que portavem podiem continuar (encara que jo no portava una de les millors jaquetes que es podia portar aquell dia), dic això perquè vaig tenir molt de temps de veure a la gent com pujava fins allà a dalt i el material que portaven molts no era l'ideal (pantalonets, paravent i una motxilla que allà dins no hi podia cabre una jaqueta o similar).
Doncs sí, dos curses amb les mateixes condicions meteorològiques semblants i dos finals molt diferents i esperar que mai més succeixi el que va transcorrer la matinada del diumenge amb la noticia de la mort d'algún participant en curses.
Però també penso que en passen poques de coses, crec que no sabem on ens posem quant comencem una d'aquestes curses. Jo només us posaré un exemple, tots o moltíssims hem jugat a futbol i tothom sap qui es Messi, Puyol,etc. i sabem que mai podrem jugar o entrenar amb ells, pos en aquestes curses també tenim als Messi, Puyol,etc. i son els Kilian, Krupicka,etc. i hem de donar gràcies que els veiem d'aprop, podem parlar amb ells però no fem l'animalada d'intentar seguir el que fan. Cadascú  ha de ser conscient del nivell i gestionar les curses segons les seves facultats i jo el dissabte vaig poder veure que en aquestes curses hi ha molta gent que no sap on va, que portar o que fer en moments de ràpides respostes. Crec que tots hauriem de fer un pensament i abans d'apuntar-nos a segons quines proves hem de saber com estem.
I tot i les diferéncies de totes les curses elles sempre hi son!! Gràcies.

Xavi