SEGONA PART DELS 15 DIES O ZEGAMA-AIZKORRI '12

Segon objectiu complert, ZEGAMA AIZKORRI a la saca!!

Impressionant, impressionant! La veritat és que no tinc paraules per descriure lo viscut lo diumenge a la que és la millor marató de muntanya del món.

Anem per parts, divendres passem a buscar per Tivissa a l'Adria i tots quatre pujem cap al País Basc. Allà a dalt ens esperen l'Alex i la Mireia (cosina del Ricard, company de la noia de ca torrano), ell també disfrutarà i patirà lo diumenge.

Arribem a la casa rural on ens allotjarem lo cap de setmana i lo primer que fem (sort que vam correr lo diumenge perquè no vam parar) va ser sopar, amanideta, txistorra, carn, patates......un fart!

Dissabte, després d'esmorzar....un fart! vam fer una visiteta a la ciutat de la "sue" Bilbao. L'Adria no hi havia estat mai i li vam fer un tour express en cotxe i ràpid i corrent vam anar a dinar amb unes amigues de la family....un altre fart! Que bo! quin dinar, a quarts de cinc en aixecavem de la taula. I de Bilbao una altra vegada ràpid i corrent cap a Zegama a recollir el dorsal.

L'entrega del dorsal és a un poliesportiu ple de gent, voluntaris, acampanyants,premsa, cracks, megacracks.

Allí ens trobem a l'Adolf (megacrack) i la Nuria, parlem una mica sobre tot aquell merder montat mentre bebem una mica de sidra i menjem formatge Idiazabal. També txarrem un ratet amb lo Deu de les curses, Ramon de Huesca (ho sap tot i tot). I després de txarrar i beure era l`hora de tornar cap a casa.....a tornar a menjar.

Platerot de macarrons cuinats per un exjugador del nàstic (l'any de l'ascens de 2b a 2a), una mica de final de champions (veient guanyar l'antifutbol) i cap a dormir una miqueta (la princess tenia una mica de tos). 

A les 6:40 toquen les campanes del despertador de l'Adria i au, a tornar-hi, a esmorzar. Baixem al menjador i l'Alex ja estava a punt i endrapant. Últims preparatius, bosses al cotxe i cap a Zegama que a les 9 és la sortida.

Portavem els dos dies sense parar de ploure, i no seria menys, aquell dia tampoc pararia. Al contrari aigua, neu i més aigua.

Ha arribat l'hora, estem a Zegama i queda molt poquet per que donin la sortida. Corredors escalfant,speakers a tot drap i natros per allà al mig. Passem lo control de sortida i ens donem els últims consellets, saludem  alguns coneguts i...... A les 9 en punt sortida i a correr tots per aquells carrers del poble i al cap de res comencar la primera pujada i els primers tolls, quin munt d'aigua.

500 i pico corredors per aquelles muntanyes, pel que fa a mi, vaig prendre moltes precaucions pel fet dels quilòmetres que portava de l'altra setmana i del que m'esperava.

I no era poc lo que quedava, molt i impressionant. Després de la primera part de cursa amb un recorregut mes o menys corredor, comencem a pujar lo primer dels quatre cims (Aratz 1445m). Últims metros técnics i descens per passar per l'únic lloc on no plovia (paso de San Adrian) una cova. Després començava l'esperada pujada cap l'Aizkorri (1528 m), encara que hi havia menos gent i a l'hora que vaig passar jo encara menos, vaig veure molta gent! La veritat és que amb els crits d'ànims de tota aquella gentada em pensava que era bo i tot!

Lo tram que transcurria entre l'Aizkorri i Aitxuri era molt i molt técnic (i amb aigua imagineu-vos), després del tercer cim encarem l'últim (Andraitz) per començar un descens increible per un riu de fang ( eh, Adria!).

La part final la vaig disfrutar moltíssim, suposo que a base d'anar fent curses vas aprenent, i al anar reservant vaig poder arribar  a l'esperada arribada com un campeon (al menos a casa meua)!!!!!!

Pos res, només donar gràcies a tota la gent de la Zegama-Aizkorri, als crits d'ànims de la gent del Coll de l'Alba i sobretot a Lore, Sandra (no sabeu la "ilu" de veure-les) i com no de les dones de casa.

Ah, carrerón de l'Adria tot i una torçada al turmell a meitat cursa. Recuperat crack que tu pots!

Au doncs, 15 dies i dos curses increibles a la saca. Ara ha esperar a finals de Juny l'ultra de Sobrarbe (Ainsa).

Salut!