Cada dia m'agrada més!

No sabia que fer, apunta'm a una etapa o fer-ne dos. Pensava que amb la del dissabte (trail) ja en tindria prou. Al final em decideixo i m'apunto a dos, dissabte i diumenge.

Divendres a la nit quant la gent ja estava corrent, jo quasi estava al llit, aquell divendres l'Heura tenia sopar amb les amiges (feia anys i panys que no es veien totes juntes en un soparet). Vaig anar a dormir pensant si podria acabar content les dos curses i lo diumenge fos persona.

Dissabte mun germà Eduard em passa a buscar per Benissanet, quines animalades, les quatre i mitga de la matinada. Baixem cap a Xerta, i comencem a trobar-nos amb gent per tot arreu que només havien dormit com a molt quatre o cinc horetes i malament.

Comencen lo trail de les fonts a les sis de la matinada, los del Trote sort que no van trobar cap radar. Sortim l'Adria, la Thais, l'Eduard i jo molt tranquilets, pensant amb los quilòmetres que ens quedaven. Aviat deixem a l'Edu al darrera i los tres seguim direcció Paüls, abans d'arribar-hi em diuen que vagi fem que ells aniràn al seu ritme.

Doncs a partir de llavors comenca un altre trio, l'Hermini, J. Benaiges i jo. Amb ells vaig correr tot lo tram central de la cursa i sort de les xerrades que anavem fem.

Fins al quilòmetre 23 (avituallament de l'ermita) tot anava molt tranquilet, però a partir d'allà no sé si va ser perqué hi havia la Berta i l'Heura, cada vegada em trobava millor. Vam arribar a la baixada d'Alfara i alló semblava un tobogan, vaig arribar a Alfara perfecte. Allí vaig esperar als compis i a partir d'allà vaig deixar-los enrera (tot s'ha de dir, los dos havien fet la nocturneta i J.B. no estava fi de panxa i esquena).

A l'arribar a la Font Nova vaig sentir com la Berta em cridava d'una hora lluny, jo seguia perfecte i l'Irene de Xerta (infermera de la Berta) em va dir que allò no podia ser i la propera visita em punxaria a mi. De la Font fins a Xerta només em quedaven 10 quilòmetres. Vaig baixar molt comode i amb bona companyia d'un noi de saragossa. Total, vaig arribar sencer i contentíssim, amb un temps de 8:22 h.

Esperant a que arribessin los altres, vam parlar amb la Monica Aguilera i ens va dir que li havia encantat la cursa i les muntanyes dels ports. Em sembla que aquesta gent no passa de Torredembarra!

Al cap d'un ratet arriba la nostra campiona, la Thais i després lo duo Adria-Edu. L'Eduard just creuar la meta ens diu que ell ja ha trobat les curses ideals... diu que son les de a partir 50 quilòmetres. Després de beure unes quantes cervesetes cadascu cap a casa que toca descansar per demà.

Diumenge al matí quedo amb l'amic Kua de roma i baixem a Xerta. Baixant li dic que les claus del cotxe se les quedi ell, jo no sabia com respondrien les meves cames després del dissabte.

Comencem la cursa i intento posar-me darrera de Kua, però veig que aquell ritme no el podria aguantar gaire rato. Decideixo anar al meu ritme, lo primer tram veig que torno a anar tranquilet i les cames em responen molt bé. Al començar les pujades em trobo més bé i penso que hauria d'anar tirant. A la primera pujada de totes anem un darrera de l'altre, però pel costat dret veig que puja i avança que no vegis Jaume Garroset, quina màquina!

Vaig pujant i al quilòmetre 10 allà al final veig a Kua, arribo fins darrera seu i continuem junts un parell de quilòmetres. Ell em diu que tiri per que no està trobant el seu ritme.

Em trobo molt bé i quant quedava poc per arribar a la Font Nova, després d'anar tot lo rato a un ritme que m'anava molt bé, penso que si ara trobés la Berta i l'Heura allí seria l'injecció final pels últims quilòmetres. Pos sí, allí (com diu ma filla) estaven. Desde la font fins al poble dos pujadetes i arribada final amb unes sensacions boníssimes, amb un temps de 3:38 h.

Ja ho he dit, això cada dia m'agrada més!

Felicitar a tota la gent de Xerta per aquesta magnífica organització, a la Thais i a tots los participants d'alguna de curses.

Salut

Xavi