3ª Cursa de muntanya de Tivissa

Fa un mes vaig començar a entrenar els caps de setmana, per poder afrontar millor la nostra cursa ja que he estat tot l’estiu vivint del cuento o sigui sense entrenar. Que tindrà l’estiu?? apart de que fa calor.... com diria Pocholo “esta noche fiestaaaaaa” jajaja

Bueno, per fi el dia ja arribat. El temps es amenaçador però de moment ens respecta. Al camping m’esperen els Extremeros/es i entre xerrades i salutacions em vaig trobant els ilercavons, els uequeros, els del Trote, els canareus, entre d’altres, en fi sinó la llista seria infinita. A les 9 amb punt es dona el tret de sortida, fem la volteta de rigor per dins el poble i d’allí ens enfilem cap al Grau. Ja estem posicionats al grup del davant, dic posicionats perquè anem l’Edu i jo. Les sensacions son bones m’entres anàvem guanyant altura fins arribar el Monegret, des de allí comencem la baixada pel barranc dels Fogasos. Anem avançant a bon ritme, devíem portar uns 4 o 5 kms i es produeix el fatídica lesió de l’Edu. Vaig sentir el “crec” del seu turmell, se’l havia torçat. A partir d’alli vaig tingué que continuar sol i lo pitjor es que em vaig començar a ratllar. Perquè lo que li havia passat a l’edu m’hauria pogut passar a mi, a partir d’aquí vaig ser molt prudent i vaig perdre “l’instint assesino” (és com si se’m ves mullat la pólvora)... Això que arribo al segon avituallament i em comenten que vaig dins dels 20 primers. Les sensacions son bones, no em noto ni cansat ni forçat ni res de res. Al cap d’una estona faig cap al pujador de la Conca, allí havia el tercer avituallament, faig un trago d’aigua i amunt. Després d’anar guanyant altura per fi ja començo la serra de la Creu, on ens avisen de que hi ha molt mala visibilitat per culpa de la boira i fort vent. Tal com he anteriorment em noto com si tingues la pólvora mullada, portava un ritme que ja m’estava bé sense forçar la maquinaria. Passem la roca foradada i la visibilitat era molt reduïda i fotia un vent... anem avançant kilòmetres un grupet de 4. fins que arribem al punt de que ens perdem, no veiem cap senyal. Lo més trist de tot això es que jo que soc del poble i després d’haver-hi passat 25 vegades per allí d’alt, NO EM SE ORIENTAR. Amb tot això que comencem a mirar pels voltants i res de res, devíem perdut uns 4 o 5 minuts fins que ens decidim de tornar cap enrere fins que trobem algú. A no res veiem que en passen uns quants, els seguim i au cara avall. No res, faltaven entre 500 o 800 metros per arribar al coll de Monetze. Ens dirigim cap als Borjos, tornem anar el grupet de 4 que ens havíem perdut i això baixant atrapem a 3 corredors, però aquests ens fan de tap i no ens dixen passar. Que tinc que dir d’això... resumint que ens varem xupar tot el baixador dels Borjos a darrere d’aquells. Això ja em va acabar de ratllar. Ja havia perdut tota possibilitat de quedar mes endavant. Bueno, després ja ens enfilàvem ja al últim tram “el pujador de la garita”. Això va ser una clatellada important per a molts. Jejeje Ja d’alt de tot a la Llena, només quedava la baixa que m’agrada més del meu poble, fins arribar a meta. Final 2:56 i 20a posició general.

Estic molt i molt content com a persona que l’hi agrada l’esport. Un altre cop la diada a estat Genial ni que el temps no ens acompanyes. Gracies a tots els col·laboradors i totes aquelles persones que han fet possible que gaudiu d’un diada així!!
I com a Tivissà i extremero em sento malament, perquè tenia com a objectiu quedar mes endavant i se que no vaig donar tot el que tenia. Ho sento, l’any que be ho intentaré fer millor.

P.D.: Duar cuidat i recupera’t aviat, Xavi A. això també va per tu. Una abraçada


Salut i cames



By Adrià