L'onze de setembre i la II Cursa de Muntanya vila de Falset

I com marca la tradició, l'onze de setembre, molts runners tenim cita obligada a la ja II Cursa de muntanya vila de Falset. Els extremeros no serem menos, i ens hi desplaçem una bona representació.
Sembla ser que avui el temps fa una treva per deixar-nos una diada radiant. I així va ser.

Salutacions, abraçades i encaixades per tots els companys i companyes de fatigues. En especial però, a tots els finishers de la UTMB; als uekeros, al xavi solé... fan goig de veure tots ells i elles amb lo seu xaleco que els acredita acabar tan dura cursa!
Es palpa un gran ambient i els falsetans que ens reben d'allò més bé. No hi fa falta de res; buffet de coques, avellanes i fato dolç en general, agafem lo dorsal sense fer cues, fem la foto de rigor i ja estem escalfant abans de sentir el tret de sortida.

A les 9.00h i després del tret, uns 300 runners partim en busca dels 23 kmts i 1150 metres de desnivell acumulat que conformen la cursa.

Aqui la meva crònica (haver si cadascú diu la seva!):

Decideixo sortir per posicions capdavanteres, no sé ben bé el motiu, però penso en el possible embut abans no agafar la sendera. Amb aquestes em trobo amb lo Roger ilercavó i amb un ritme bo iniciem la sendera que ens ha de portar fins el coll de l'Eudalda. Tot i que la cursa s'ha estirat som un grupet important els que anem tirant cap amunt. Entre els 15 primers calculo aproximadament. Com si d'una flecha es tractés, mos passa lo xavi solé a fondo! Un cop descendim per arribar a l'ermita de Sant Gregori, deixem el grup enrrere i tan sols correm lo Roger, lo desconegut 1, lo kabalinot de Joan F i un servidor. Portem un ritme fort baixant la sendera tècnica i Joan passa davant, que ens fa de llebre una estona abans de fotre-mos l'achasso!! Com arrea!!

Ara quedem lo Roger, lo desconegut 1 i jo. Seguim patint pujant St. Cristòfol i quan m'en dono compte, lo Roger es despenja del grup.

Tan sols quedem lo desconegut 1 i jo. Decideixo trencar el gel, avançant-li lo que mos trobariem ara; pujar lo Morral. Parlant i parlant i més parlant, resulta ser que el desconegut és de la Ràpita i auuu.. i com si mos coneixessim de tota la vida mos fiquem al dia en quan a curses, corredors, debatim envers la joventut i les drògues (això va donar per a molt) i un sinfin d'anècdotes que fan que el Morral, sigués menys Morral del que podia semblar.

Seguim corrent ( i parlant como no) en busca del barranc de la Foïna. En estes, començo a tenir flato. Intuitivament i sense que això pugui afectar a tan entranyable conversa, procuro disminuïr el nombre de paraules que dic, ja que em ve a la ment la leyenda urbana aquella que diu que: correr + parlar = a flato tard o d'hora. Possiblement però, m'he passat bebent en algun del avituallaments.

De mentres però, lo Rapitenc simpàtic segueix donant-li a la llengua i jo sentint-ho molt em limito a respondre monosil.labs i a moure el cap de dalt a baix i de dreta a esquerra... però és que no hi puc fer més! Lo flato va en augment i sembla ser que a l'altre costat també en tinc. Bons collons!! Al poc he de fer una aturada i li comento al rapitenc que segueixi tot sol, que ja xarrarem a la meta. Lo bo del rapitenc afluixa el ritme per a vore si m'incorpo però lògicament en veure que no puc seguir momentaneament, decideix seguir tot sol. Intento fer pressió al lloc on incideix el flato i expirar tot l'o2 possible. Torno a trotar tot sol i sembla que va passant. Ara que ja no puc parlar, intento mantenir un control de la respiració.

Em torno a recuperar i augmento el ritme, confiant en tornar-me a trobar lo Rapitenc. Després d'un parell de kmts semblava veure la silueta del Rapitenc. Era ell. Tornem al nostre ritme, i ja encarem la segona part de la cursa, la més corredora entre massos i vinyes. A falta d'uns 7 kmts aprox. s'ens aproxima lo desconegut 2,que s'uneix a naltros (més conversa vaig pensar!). Lo físic d'aquest últim em recordava a Puça, però avui Puça no corria. Lo Rapitenc decideix trencar el gel (no té cap problema) i resulta que lo desconegut 2 es de Roquetesss; llavors tot em va quadrar, era lo germà d'Albert. Mos comenta los èxits aconseguits per al UEC en la UTMB, en especial incís en s'un germà evidentment.. fins que mos fot l'achasso a falta de 3 kmts. De nou pues, lo Rapitenc i jo, jo i lo Rapitenc. Ens comenten que anem dels 10 primers i intento buidar-me pel que queda de cursa. Lo ritme ja no és igual pels dos, que anem molt tocats i ja parlem menos! Augmento lavelocitat on intento estirar al bon amic Rapitenc, que finalment em diu que tiri tot sol. Adelanto a dos corredors pel barranc en sorra de platja i veig al germà de Puça aprop, però no puc arribar, el cap diu que si però les cames que no. Finalment entro molt satisfet a meta. Ho he donat tot i m'ho he passa't la mar de bé ademés de fer la millor cursa que he fet fins el moment. Serà que els entrenos han donat els seu fruit? Als pocs minuts entra lo Rapitenc i ara sobren les paraules, mos fotem un abraç com Deu mana! Al poc, van entrant la resta d 'extremeros, mon cosí Oscar, lo Bufalo Cabau.. i acabem al nou camp de futbol de Falset (com se'ls gasten, amic, allà dalt!) fent uns quants xuts; l'Alonso fent de Romario o' rei du gol i jo fent de Cañizares! Mos fotem una dutxa com a reis dins de les noves instalacions del camp i fins aqui la diada. Felicitar la tasca dels Falsetants/es, de la organització, dels voluntàris i de totes aquelles persones que fan de la Cursa de muntanya de Falset, una data fixa en el nostre calendari.

Classificació dels nostres (posició, nom i temps):

8. Eduard Martinez Pou: 1h 56min

42. Oscar Pou Gálvez, Buffalín: 2h 08min

70. Jordi Joan Cabau Vaello, Buffalo: 2h 15 min

74. Xavi Alonso Anguera, "Romario": 2h 16 min

106. Josep Ma Olesa: 2h 27 min

107. Gonzalo Gomez Diaz: 2h 27min

149. Joaquim Pujol Sarroca: 2h 38min

+ info: http://www.cursadefalset.com/23_general.htm

SALUT I AVANT!!

by eduard