Capçanes-Llaberia-Capçanes o cremada oficial de turrons

Improvització, d'aquella d'última hora. Eren les 22h del dia 27 quan acordavem rápidament i sense encantar-nos que el dia següent, divendres, era l'ocasió ideal per donar un tomb sortint desde Capçanes pujar fins Llaberia i tornar a baixar fins Capçanes. Avui hi havien 2 eXtrems nous per l'ocasió, lo Pere (s'està fotent fortíssim) i com no, lo sherpa, Eloi de Capçanes. A les 8.30 h del matí següent, esperava dins lo Seat "Marvella" glaçat que Pere sortís de casa. No m'acabava de creure que Pere acceptés vindre a donar un tomb per les serres de Capçanes però tot i així no vaig perdre l'esperança en cap moment. Eren les 8.38 i Pere encara no havia sortit de casa. Dins de seua casa tampoc s'encenia cap llum que dongués senyal de vida. M'augurava doncs, que els llençols no li havien deixa't llevar-se del llit, amb estes però, lo mòbil em sòna amb la veu de Pere dient-me: "Padrí,5 minuts i baixo".

A i 40 i com una flecha marxavem disparats per estar a les 9.00h a Capçanes per retrobar-nos amb l'Eloi. Lo dia mos convidava a passar un clima de fred, amb boira espessa i poques esperançes de veure sortir lo sol.

Entre pitos i flautes i boira, sortiem a les 9.30 desde casa l'Eloi. Vam tenir dos sherpes més d'allò més simpàtiques durant tot lo trajecte; la gosseta "Mel" i la veterana "Perla" ( o "Puça", com li deia Pere). La perreta "Mel" amb 5 mesets, encara fot brincos i corre ara mentre que la vetarana Perla mos guiava en tot moment per tal de prendre lo sender correcte. Així doncs, tots tres, més les dos perretes vàrem gaudir d'un dia excepcional.

Fotia un fred de collons, però xino-xano ens dirigiem cap a la Fou de Capçanes per tal d'agafar el sender que ja no abandonarem per tal d'arribar al poble de Llaberia. Ja al sender de la Fou, vam passar per la Font de la Mata on brotava aigua per tot arreu, i es que d'aigua, a Capçanes, en tenen per tot lo terme. Vàrem pujar fins el Collet i vam seguir el sender en que ja divissavem Llaberia. Enrrere deixavem la freda boira per donar pas al càlid sol que vam disfrutar fins arribar al poble de Llaberia. Dir, que el trajecte es preciós; molta aigua, senders, molta roca i un paisatge d'encant. A les 12 i poc arribavem a Llaberia. Allí mos trobem a 2 persones, entre elles la darrera persona nascuda al poble, ara fa uns 50 anys aproximadament. Molt amablement mos fa la foto de rigor, mos fica al dia de com están les coses per allí dalt i mos ensenya una part del poble que personalment desconeixia. Sense encatar-nos massa fem un mos a les fonts del poble. Curiosament, lo sherpa Eloi, ens explica que les fonts vàren ser construïdes pel seu iaio Pere passada la guerra civil. Així ho corrobora la firma que hi ha en elles.
Ja caminant i de vegades fent algun "ca-co" (caminar/córrer), fem 5 kmts d'asfalt fins enllançar amb una pista que en porta per un dels massos més considerables, el Mas d'en Ramer, actualment en propietat d'extrangers.

El sol que fins ara ens acompanya, el deixem enrrere per tal de endinsar-nos de nou, en la boira. Un cop creuat el mas de'n Ramer ja agafem el sender que ens enllaçará amb el barranc de la Fou. Per cert, el sender brutal, molta pedra solta i ombrívol.

A les 16h ens trobàvem a l'Horta, i l'Eloi a cop d'inprovització ja mos enrredava per fer un mos a casa seua. Sin comerlo ni beberlo, i sense donar-nos opció, Pere i jo, estàvem convidats a fer una rostida al mas dels Coll.

Vam arribar a Capçanes i a cop de Marvella ja estàvem al mas.

Allí mos esperaven los pares de L'Eloi, lo Pere Coll i la Maria Elena. Havien fet un foc a terra, mos havien portat carn i l'ambient càlid del mas mos feia sentir la mar de bé. Vam rostir llangonissa, vam fer torrades, vam menjar corder, vam menjar baldanes, vam menjar un formatge boníssim, pernil, neules, turró de chocolate.....

Desde aquestes ratlles però; voldria agraïr la delicadesa, l'atenció i la amabilitat que ens vàren donar lo Pere C. i la Maria Elena per fer-nos sentir com a casa i com no al nostre amic Eloi, que sense ell un dia com el d'ahir no hagués estat possible. Moltíssimes gràcies família!!!

¿Qui diu que el Nadal engreixa?

Un abraçada molt forta, que tothom passi unes bones festes i que el 2008 sigui un any ple d'èxits.

¡¡Pit i collons!!

By eduard