lunes, 24 de septiembre de 2007

VERTICAL RACE CERLER

Després de la cursa de Falset i sense deixar descansar les nostres cames, els dies 15 i 16 de setembre de 2007 decidim anar a passar el cap de setmana a la Vall de Benasc per dos motius, saltar/volar amb parapent el dissabte a migdia i córrer la vertical race que té lloc a l’estació d’esquí de Cerler el diumenge al matí.
El vol amb parapent impressionant, tant el fet de veure tota la Vall des de l’aire com la sensació única de volar. Totalment recomanable i relaxant, tot i que també algo marejant.
El diumenge, la cursa d’alta muntanya, de 15 kms, amb un desnivell positiu acumulat de 1.390 metres i amb sortida i arribada a Ampriu. Es tracta d’una cursa amb un recorregut molt panoràmic i que dóna la volta a l’Olla de l’Ampriu, passant per tots els cims que l’envolten.
Diumenge ens aixequem a les 7 hrs del matí. Hem d’esmorzar com Déu mana, deixar l’alberg i anar cap a Cerler, on a les 10 del matí comença la segona vertical race de les Gore-Tex series 2007. Arribem i anem, com sempre, a buscar els pitralls, xips i bossa amb regals (com a Andorra, samarreta tècnica, gorra, bossa i mitjons Lorpen). Després, a posar-se els trajes de batalla i a fer, abans d’escalfar i començar la cursa, un cafetó.
A les 10:10 hrs del matí comença la cursa, amb sortida conjunta de nois i noies. La cursa comença a Ampriu (1.900 m) per anar cap al clots del Ampriu i d’allí dirigir-se a Basibé, primer pic al que han de pujar els corredors/es per tal d’arribar al pic més alt, el pic de Gallinero a 2.782 m. Per arribar-hi, la cursa transcórre pel Cap de Pala de l’Estany, Cibollés (2.749 m) i cresta de Gallinero, tot per un terreny variat típic d’alta muntanya. Un cop fet aquest gran cim, s’inicia una pista amb un descens pronunciat (és una de les pistes negres de l’estació d’esqui) per arribar a la Colladeta del Gallinero, punt de la cursa on els participants es troben a la majoria de seguidors animant-los. A partir d’aqui comença un nou i últim ascens per acabar fent el Pic Cerler (2.409 m) i començar el descens final per un terreny de roques i vegetació alpina.
Cursa dura, on molts corredors van patir caigudes, quedant marcats per senyals de guerra que lluiran durant alguns dies. El guanyador, de León, va fer un temps de 1:48 hrs, Xavi i Gerard, 2:42 i 2:45 respectivament. La Maria i Ricard, van decidir (sàbia decisió) fer una retirada a temps. L’estat de la sola de les seves sabates no acompanyava.
Al acabar i com ja és costum a la majoria de curses, entrega de premis als guanyadors, sorteig de regals entre tots els participants a la cursa i dinar al self-service de l’estació d’esquí.
Un cop a casa sembla que Xavi s’anima a fer la última cursa de la sèrie.
El 30 de setembre anem a Vaquèira!! Algú s’hi apunta?
SALUT I CAMES!!!

By Heura

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Heura, pim pam i crònica penjada! Molt bé, fàcil, no? jo es que no he tingut temps, ja saps. Bueno, ja esperem la de Vaqueira!

salut i a reveure

Anónimo dijo...

Sí, és fàcil. L'únic que la lletra la vaig posar massa petita, us hi deixareu la vista. jijiji
Ja saps, a ajudar en el que convingui.
Petons i bona setmana
Heura