jueves, 14 de marzo de 2013

ULTRA TRAIL LES FONTS 2013

Com molts ja sabeu, aquest cap de setmana vaig participar en la Ultra Trail de Xerta, 120KM i 6000+.

Tot un repte personal, que vaig assolir (i penso que amb nota).

Us faré cinc centims del que va passar:

La Nocturneta

Divendres comencem a les nou de la nit, amb l'amic i company Josep Mª.Olesa, de moment estaba plovent i tenia pinta de fer-ho tota la cursa. 
No ens vam equivocar,bufff...... a més a més l'organització ens comunica que hem de passar un parell de barrancs amb aigua, fins als genolls, jejeje, jo amb 1,63cm us podeu imaginar on va arribar-me l´aigua... 
be en acabar amb un temps de 2:14+/- hores i 23Km, menjar alguna cosa i anar a descansar unes 3,5 hores.


Trail Les Fonts
Dissabte a les 4:30 ens aixequem i a les 6:00 comencem a correr de nou.
70Km per endavant. 
La cosa pinta be, en quan al temps, però aviat comencem a passar de nou per rierols i el peus xops tot el camí,jo deia "Josep Mª, avui només falta que ens plogui", joderrr i ens plou!!!
Finalment i amb unes vistes espectaculars, circuit durissim i molt contents arribem a meta amb 12:58+/- hores i 70Km més a les cames.
Ja en sumem 93KM i 4300+ de desnivell, encara ens falten 27Km i un desnivell de 1700+.

Cursa de Les Fonts
Diumenge ens aixequem i jo no sabia si podria correr. Em feia malt fins a les celles, però amb els ànims de Josep Mª, i veient que molta gent estaba com jo (mal de muchos consuelo de tontos), sortim... la veritat es que al principi be, però al primer "repechón" dic "uffff avui patirem", però amb els ànims de l'Olesa i el poc que quedava, ens animem i arribem amb 4.32+/hores i 27Km.


Total 120Km i proclamat FINISHER (com diuen)!

Avui ja torno a ser persona, ahir només era un troç de carn.

Felicitar i agraïr a Josep Mª Olesa, per acompayar-me i també a les persones que ens van seguir als avituallaments i ens portavem roba eixuta i veguda i fotos, i tots els que meu donat ànims.

By Gonzalo

lunes, 25 de febrero de 2013

V CURSA LA CAMETA COIXA

Ahir diumenge, 24 de febrer, es celebrava, a Miravet la V Cursa la Cameta Coixa.

I com no, hi va haver representació extremera. 

Tot i el fred, uns quants extremeros i extremeres van participar-hi, tant a la cursa com a la marxa.

Destacar la 19a posició de l'Adrià que va fer moooolt bon paper i va fer un temps de 2:06. Noi, estas a tope! 

També molt bé la resta de participants de l'Extrem:

Josep Mª Olesa (2:36), Gonzalo Gómez (2:37), Jordi Martí (2:44), Diego Gomez (2:48) i Jaume Pijuan (3:32).

Nois, moltissimes felicitats a tots! 


I, com no, felicitar a l'Eli i la Nuria, les xiques, que han fet la marxa! 


Si voleu veure classificacions i temps: http://cursalacametacoixa.blogspot.com.es/p/classificacio.html

A tots/es, salut i cames!

martes, 29 de enero de 2013

CURSA DEL PASTISSET
 Diumenge dos extremeros van anar a Benifallet a la quarta edició de la cursa del pastisset.
                                               Adria  2:49
                                               Eduard 3:50
Au a veure si us animeu a fer cròniques.
Salut


miércoles, 3 de octubre de 2012

Que diferent!!!!

Sí, que diferent les dos últimes curses que he fet.
La primera, la CCC a Chamonix, va ser una experiència increible.
Una setmana pels Alps amb excursions molt xules i una cursa molt ben preparada amb l'ajuda de la Thais i els consells del Roger. La setmana anava passant, s'apropava divendres, el dia de la prova, i la climatologia cada dia era pitjor. Tots estavem avisats que el temps seria dolent i tot i això vam prendre la sortida 1900 i pico, i després de tot el que vam passar, vam creuar la linea d'arribada uns 1600.

La segona, Cavalls del Vent, que també va ser una altra experiència bastant diferent.
En principi CdV no entrava al planing d'enguany però mun germà Eduard em va proposar que l'acompanyes. Igual que la setmana de Chamonix el temps es presenta igual, comença la setmana amb bon temps i cada dia que passa s'enreda més. Amb mun germà preparem el material que portarem per fer la cursa i la bossa que deixarem per Prats d'Aguiló, la veritat es que a la bossa que vaig deixar a la cursa de Chamonix només hi havia uns mitjons, una samarreta termica llarga i un buff. En aquesta cursah i vaig deixar moltíssim més.
Arriba el dissabte i mun germà i jo pujem de Berga cap a Bagà per prendre sortida d'una cursa on ja a primera hora del matí tenia unes sensacions rares, sortia amb el dorsal 26 i això em donava moltes ganes d'estar a la linea de sortida perquè seria una de les úniques vegades que podría estar al costat dels millors corredors del món, però també em feia molta rabia haber de sortir i frenar per esperar a que mun germà m'agafés (veient com em passaven uns 800 corredors).
Un cop a la plaça preparats per sortir em poso al costat del Roger, darrere de tots aquells megacraks i extraterrestres, fotos i més fotos, la veritat que aquell ratet allà dins va ser lo millor del dia.
Tret de sortida i desvandada brutal, lo primer tram pels carrers de Bagà van ser molt xulos, però al començar a pujar per la sendera comença una avorrida i llarga pujada fins al refugi del Niu de l'Aliga. Quina diferència de l'any passat.
Tota la pujada sense correr ni una mica, gens ni mica. La veritat es que per arribar a dalt amb casi 4 hores has d'anar caminant.
Potser em vaig equivocar en caminar i no parar per esperar a mun germà, però pensava que caminant en un parell de quilòmetres m'atraparia. No va ser així, fins al refugi del Niu de l'Aliga no ens vam trobar.
Al arribar al Niu de l'Aliga em vaig trobar a l'Edu i el seu cosí, al cap de res fa cap mun germà i seguidament veient el temps que portavem, el temps que ens quedava per arribar al proper tall horari i el temps que feia decidim que lo millor es deixar-ho correr tot i abandonar.
Sí, abandonar per les qüestions que abans he dit, crec que amb el material que portavem podiem continuar (encara que jo no portava una de les millors jaquetes que es podia portar aquell dia), dic això perquè vaig tenir molt de temps de veure a la gent com pujava fins allà a dalt i el material que portaven molts no era l'ideal (pantalonets, paravent i una motxilla que allà dins no hi podia cabre una jaqueta o similar).
Doncs sí, dos curses amb les mateixes condicions meteorològiques semblants i dos finals molt diferents i esperar que mai més succeixi el que va transcorrer la matinada del diumenge amb la noticia de la mort d'algún participant en curses.
Però també penso que en passen poques de coses, crec que no sabem on ens posem quant comencem una d'aquestes curses. Jo només us posaré un exemple, tots o moltíssims hem jugat a futbol i tothom sap qui es Messi, Puyol,etc. i sabem que mai podrem jugar o entrenar amb ells, pos en aquestes curses també tenim als Messi, Puyol,etc. i son els Kilian, Krupicka,etc. i hem de donar gràcies que els veiem d'aprop, podem parlar amb ells però no fem l'animalada d'intentar seguir el que fan. Cadascú  ha de ser conscient del nivell i gestionar les curses segons les seves facultats i jo el dissabte vaig poder veure que en aquestes curses hi ha molta gent que no sap on va, que portar o que fer en moments de ràpides respostes. Crec que tots hauriem de fer un pensament i abans d'apuntar-nos a segons quines proves hem de saber com estem.
I tot i les diferéncies de totes les curses elles sempre hi son!! Gràcies.
Xavi

domingo, 8 de julio de 2012

Sortideta noctura.... a Llaberia!!

Divendres per la nit mun germà Eduard, Gonzalo i el seu cunyat Carles vam fer una escapada nocturna a Llaberia. Voliem pujar pel GR i baixar pel PR, la pujada va anar bé i la recepció que vam tenir a Llaberia també. Però a la baixada la vam liar una mica i després del mas del Ramer, dalt del camí, vam agafar un sender que feia cap un altre cop a la Fou de Capçanes. O sigui que ens van sortir més quilòmetres i més desnivell.
Al final: 40 km, uns quants metros de desnivell i 7 horetes de muntanya de nit!
Salut
Xavi

miércoles, 27 de junio de 2012

II CURSA CAMÍ DE SIRGA

Aquest any, els amics de Móra d'Ebre organitzen la II CURSA CAMÍ DE SIRGA i han decidit organitzar-la des d'un lloc privilegiat i de gran estima per tota la gent de Mòra d'Ebre com es el paratge de Sant Jeroni.


Segons informen al seu blog, han triat aquest lloc per oferir a tots els participants de les diferentes modalitats de cursa un lloc ideal per poder gaudir de la natura amb tota la seva tranquilitat....

Al peu de la Picossa, Sant Jeroni i Santa Madrona formen part d'un paratge ideal com a zona d'acampada i lleure, sota l'ombra dels xiprers centenaris.



Si encara no heu decidit que fer el cap de setmana del 14-15 de juliol, ja ho sabeu a Móra:


http://cursacamidesirga.blogspot.com.es/



martes, 22 de mayo de 2012

SEGONA PART DELS 15 DIES O ZEGAMA-AIZKORRI '12

Segon objectiu complert, ZEGAMA AIZKORRI a la saca!!

Impressionant, impressionant! La veritat és que no tinc paraules per descriure lo viscut lo diumenge a la que és la millor marató de muntanya del món.
Anem per parts, divendres passem a buscar per Tivissa a l'Adria i tots quatre pujem cap al País Basc. Allà a dalt ens esperen l'Alex i la Mireia (cosina del Ricard, company de la noia de ca torrano), ell també disfrutarà i patirà lo diumenge.
Arribem a la casa rural on ens allotjarem lo cap de setmana i lo primer que fem (sort que vam correr lo diumenge perquè no vam parar) va ser sopar, amanideta, txistorra, carn, patates......un fart!
Dissabte, després d'esmorzar....un fart! vam fer una visiteta a la ciutat de la "sue" Bilbao. L'Adria no hi havia estat mai i li vam fer un tour express en cotxe i ràpid i corrent vam anar a dinar amb unes amigues de la family....un altre fart! Que bo! quin dinar, a quarts de cinc en aixecavem de la taula. I de Bilbao una altra vegada ràpid i corrent cap a Zegama a recollir el dorsal.
L'entrega del dorsal és a un poliesportiu ple de gent, voluntaris, acampanyants,premsa, cracks, megacracks.
Allí ens trobem a l'Adolf (megacrack) i la Nuria, parlem una mica sobre tot aquell merder montat mentre bebem una mica de sidra i menjem formatge Idiazabal. També txarrem un ratet amb lo Deu de les curses, Ramon de Huesca (ho sap tot i tot). I després de txarrar i beure era l`hora de tornar cap a casa.....a tornar a menjar.
Platerot de macarrons cuinats per un exjugador del nàstic (l'any de l'ascens de 2b a 2a), una mica de final de champions (veient guanyar l'antifutbol) i cap a dormir una miqueta (la princess tenia una mica de tos). 
A les 6:40 toquen les campanes del despertador de l'Adria i au, a tornar-hi, a esmorzar. Baixem al menjador i l'Alex ja estava a punt i endrapant. Últims preparatius, bosses al cotxe i cap a Zegama que a les 9 és la sortida.
Portavem els dos dies sense parar de ploure, i no seria menys, aquell dia tampoc pararia. Al contrari aigua, neu i més aigua.
Ha arribat l'hora, estem a Zegama i queda molt poquet per que donin la sortida. Corredors escalfant,speakers a tot drap i natros per allà al mig. Passem lo control de sortida i ens donem els últims consellets, saludem  alguns coneguts i...... A les 9 en punt sortida i a correr tots per aquells carrers del poble i al cap de res comencar la primera pujada i els primers tolls, quin munt d'aigua.
500 i pico corredors per aquelles muntanyes, pel que fa a mi, vaig prendre moltes precaucions pel fet dels quilòmetres que portava de l'altra setmana i del que m'esperava.
I no era poc lo que quedava, molt i impressionant. Després de la primera part de cursa amb un recorregut mes o menys corredor, comencem a pujar lo primer dels quatre cims (Aratz 1445m). Últims metros técnics i descens per passar per l'únic lloc on no plovia (paso de San Adrian) una cova. Després començava l'esperada pujada cap l'Aizkorri (1528 m), encara que hi havia menos gent i a l'hora que vaig passar jo encara menos, vaig veure molta gent! La veritat és que amb els crits d'ànims de tota aquella gentada em pensava que era bo i tot!
Lo tram que transcurria entre l'Aizkorri i Aitxuri era molt i molt técnic (i amb aigua imagineu-vos), després del tercer cim encarem l'últim (Andraitz) per començar un descens increible per un riu de fang ( eh, Adria!).
La part final la vaig disfrutar moltíssim, suposo que a base d'anar fent curses vas aprenent, i al anar reservant vaig poder arribar  a l'esperada arribada com un campeon (al menos a casa meua)!!!!!!
Pos res, només donar gràcies a tota la gent de la Zegama-Aizkorri, als crits d'ànims de la gent del Coll de l'Alba i sobretot a Lore, Sandra (no sabeu la "ilu" de veure-les) i com no de les dones de casa.
Ah, carrerón de l'Adria tot i una torçada al turmell a meitat cursa. Recuperat crack que tu pots!
Au doncs, 15 dies i dos curses increibles a la saca. Ara ha esperar a finals de Juny l'ultra de Sobrarbe (Ainsa).
Salut!