CORRENT PER TIVISSA

Diumenge 16 de Novembre. Corrent per Tivissa
Gonzalo i jo vam quedar per diumenge al matí, per fer una volta pels camins de Tivissa, i fer-nos venir gana per esmorzar. A les 8 puntuals, ja erem al Camp de Futbol, fent els estiraments de rigor (menys dels que s'haurien de fer), i arrancant direcció Maula. Les fortes pendients del Coll de Maula fan que ben aviat ja ens haguem despreocupat del fred que teniem inicialment. Al arribar dalt al coll, comença la baixada, fins a la zona de les Coves. Abans, però , ens trobem a un grup de caçadors fent graellada de carn per esmorzar, abans de començar la batuda. Ens confirmen que no passaran per la zona que volem fer, així que, després de rebutjar la seva invitació (i no per falta de gana, però és que si parem i mengem, ja hauriem begut oli ), seguim el trajecte. Arribem a la cruïla de camins Rasquera-Ginestar-Tivissa , i tomben cap a Sex Domiti. Un altre dia ja farem una volta per la comarca. Passem per alguns trams de la cursa de Tivissa, fins que arribem a la zona propera a Sant Blai, que vol dir que s'apropa el final. La sortida ha estat molt amena, hem tingut el luxe de trobar-nos i xerrar 2 minuts amb el mestre Josep Mª Benavent, i la Reyes, que anaven a pujar a la Creu , i després de 1 h.50 min. de trajecte, hem recorregut 18 kms. de córrer constant, amb pendents i baixades, que ens han fet passar un bon tros del matí de diumenge.
Quan vulgueu, a tornar-hi. De recorreguts en tenim tants , que no ens els acabarem.
Salut a tots.
Joaquim.
P.D. No em sé tots els noms dels llocs per on vam passar, però segur que tots ja coneixeu la zona, i les possibilitats que ofereix.

3ª Cursa de Muntanya

Ei, l'Edu m'ha dit quina cronica pot fer ell, i m'ha demanat que faci la meva.
Bé doncs sent realiste vaig sortir amb ganes de passam-ho bé i passant de l'Edu i l'Adrià que de moment, tenen un parell de martxes més que la resta, i havent preparat la cursa els tres ultims diumenges, però amb la novetat, que aquest és el primer any que l'entreno fent part del circuit, sense fer cap a Llaberia o Capçanes com l'any passat.
Eren les 9 i feia estona que estavem tots per la Foig fent fotos escalfament, petant la xerrada, a anant a fer un riu en grup.

Hora de sortir aquest any volia sortir més tranquil ja que el final era bestial, surto i intento anar detràs de Carles, portem un ritme similar i se que si vaig amb ell em controlare el ritme, a dalt al camí de Sant Blai em fico davant de Carles i continuo pel Grau però alguns corredors es fiquen entre els dos i el perdò del darrere però espero que baixant pels Fogassos m'antxampi, arribant ja al control em vec l'Edu caminat i coix, em diu que s'ha torçat el tormell i li pregunto que fa, primer em diu que no ho sap li dic que l'acompanyo però em diu que plega (encara va provar fins l'altre control, embustero), arriba Carles i em diu que té flató que m'espavili, bé m'he quedat sense companys, fico música i a seguir, Faig la Sabina de Polesso l'unic que m'animava era la baixada que hi havia , enfilo la Conca a peu i per dalt vaig seguint la gent aquest any he corregut més que altres edicions per la serra , la boira es fa cada cop més espessa, i fins i tot el grup de set ens despistem i em desoriento, sort que no anava sol encara hagués fet cap a l'Ametlla, poca estona desprès de passar pel costat de la Foradada m'enxampa Benavent i encarem la baixada, el vec tant embalat cara avall que dic es un bèstia però m'en vaig darrera d'ell va ser el moment que vaig disfrutar més vam deixar a tothom que portavem pel costat, i vam encarar els Borjos Benavent es va avançar cara amunt també em sembla que baixa, vaig baixant els Borjos i el vaig veient però un cop comencem la Garita, fico primera , reductura i parant a bufar, cada 10 metres, però tiro amunt que m'espera l'Alonso que ja fa estona a perdut una caixa de mitjanes, i lo més bonic baixar per la llena sen fa pesat per que em falten cames ja ni les noto. Un cop baix objectiu complert arribar, una bona dutxa i a esperar la propera edició. Ara tinc 10 mesos sabàtics.

Salut i Cames.
Toneto

3ª Cursa de muntanya de Tivissa

Fa un mes vaig començar a entrenar els caps de setmana, per poder afrontar millor la nostra cursa ja que he estat tot l’estiu vivint del cuento o sigui sense entrenar. Que tindrà l’estiu?? apart de que fa calor.... com diria Pocholo “esta noche fiestaaaaaa” jajaja

Bueno, per fi el dia ja arribat. El temps es amenaçador però de moment ens respecta. Al camping m’esperen els Extremeros/es i entre xerrades i salutacions em vaig trobant els ilercavons, els uequeros, els del Trote, els canareus, entre d’altres, en fi sinó la llista seria infinita. A les 9 amb punt es dona el tret de sortida, fem la volteta de rigor per dins el poble i d’allí ens enfilem cap al Grau. Ja estem posicionats al grup del davant, dic posicionats perquè anem l’Edu i jo. Les sensacions son bones m’entres anàvem guanyant altura fins arribar el Monegret, des de allí comencem la baixada pel barranc dels Fogasos. Anem avançant a bon ritme, devíem portar uns 4 o 5 kms i es produeix el fatídica lesió de l’Edu. Vaig sentir el “crec” del seu turmell, se’l havia torçat. A partir d’alli vaig tingué que continuar sol i lo pitjor es que em vaig començar a ratllar. Perquè lo que li havia passat a l’edu m’hauria pogut passar a mi, a partir d’aquí vaig ser molt prudent i vaig perdre “l’instint assesino” (és com si se’m ves mullat la pólvora)... Això que arribo al segon avituallament i em comenten que vaig dins dels 20 primers. Les sensacions son bones, no em noto ni cansat ni forçat ni res de res. Al cap d’una estona faig cap al pujador de la Conca, allí havia el tercer avituallament, faig un trago d’aigua i amunt. Després d’anar guanyant altura per fi ja començo la serra de la Creu, on ens avisen de que hi ha molt mala visibilitat per culpa de la boira i fort vent. Tal com he anteriorment em noto com si tingues la pólvora mullada, portava un ritme que ja m’estava bé sense forçar la maquinaria. Passem la roca foradada i la visibilitat era molt reduïda i fotia un vent... anem avançant kilòmetres un grupet de 4. fins que arribem al punt de que ens perdem, no veiem cap senyal. Lo més trist de tot això es que jo que soc del poble i després d’haver-hi passat 25 vegades per allí d’alt, NO EM SE ORIENTAR. Amb tot això que comencem a mirar pels voltants i res de res, devíem perdut uns 4 o 5 minuts fins que ens decidim de tornar cap enrere fins que trobem algú. A no res veiem que en passen uns quants, els seguim i au cara avall. No res, faltaven entre 500 o 800 metros per arribar al coll de Monetze. Ens dirigim cap als Borjos, tornem anar el grupet de 4 que ens havíem perdut i això baixant atrapem a 3 corredors, però aquests ens fan de tap i no ens dixen passar. Que tinc que dir d’això... resumint que ens varem xupar tot el baixador dels Borjos a darrere d’aquells. Això ja em va acabar de ratllar. Ja havia perdut tota possibilitat de quedar mes endavant. Bueno, després ja ens enfilàvem ja al últim tram “el pujador de la garita”. Això va ser una clatellada important per a molts. Jejeje Ja d’alt de tot a la Llena, només quedava la baixa que m’agrada més del meu poble, fins arribar a meta. Final 2:56 i 20a posició general.

Estic molt i molt content com a persona que l’hi agrada l’esport. Un altre cop la diada a estat Genial ni que el temps no ens acompanyes. Gracies a tots els col·laboradors i totes aquelles persones que han fet possible que gaudiu d’un diada així!!
I com a Tivissà i extremero em sento malament, perquè tenia com a objectiu quedar mes endavant i se que no vaig donar tot el que tenia. Ho sento, l’any que be ho intentaré fer millor.

P.D.: Duar cuidat i recupera’t aviat, Xavi A. això també va per tu. Una abraçada


Salut i cames



By Adrià

III CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA VISTA DES DE L’ORGANITZACIÓ

Un any més (i ja en van 3!) després de mesos preparant la cursa i un cap de setmana de no parar, ahir es va celebrar la Cursa de Muntanya de Tivissa.
Tot i no córrer (la cursa) són moltes les sensacions viscudes, tant els dies previs com el mateix dia de la cursa.
Els dies previs, per acabar de tenir-ho tot a punt pel gran dia i per saber si, el temps acompanyarà i es podrà celebrar la 3a edició de la cursa. Que si falta l’arc, que si plourà a bots i barrals i caldrà tenir preparat un circuit alternatiu, acabar de marcar el circuit, anar a buscar el menjar i la beguda .......
El dia de la cursa perquè, sobretot, els participants disfrutin del dia.
Són molts nervis que valen la pena per veure com la gent disfruta (i pateix) de les muntanyes de Tivissa. Unes muntanyes per on ahir van córrer uns 230 corredors i corredores que van passar per paratges tivissans com el Grau (antiga via romana), la Sabina de Polesso, el Pujador de la Conca, la ja mítica Serra de la Creu (ahir tapada per la boira), els Borjos, el Barranc de la Foig i la Llena.
I és molta la gent que es movilitza pel dia de la cursa. Per això cal donar les gràcies als organitzadors, als col·laboradors, als que s’encarreguen de la web i les inscripcions, als que van a la muntanya, als que es queden al poble, a les que fan l’entrega de pitralls, als speakers, als rostidors/es, als que fan los bocates per als voluntaris, als que porten dies desbrossant i marcant, als que van decidir el circuit, als que el dia abans preparen les bosses amb els obsequis pels participants i tot lo fato pels avituallaments, als que no hi van poder ser perquè esperaven a que Didac sortís (FELICITATS PARELLA!), als que fan fotos, als que animen, a les tancacurses (o basureres) .......... MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!!!
Ah! I sobretot, sobretot, als participants! tots els que heu vingut feu possible que es celebri aquesta cursa, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

Us hi esperem l’any que ve!

SALUT,CAMES I KMS!

L'onze de setembre i la II Cursa de Muntanya vila de Falset

I com marca la tradició, l'onze de setembre, molts runners tenim cita obligada a la ja II Cursa de muntanya vila de Falset. Els extremeros no serem menos, i ens hi desplaçem una bona representació.
Sembla ser que avui el temps fa una treva per deixar-nos una diada radiant. I així va ser.

Salutacions, abraçades i encaixades per tots els companys i companyes de fatigues. En especial però, a tots els finishers de la UTMB; als uekeros, al xavi solé... fan goig de veure tots ells i elles amb lo seu xaleco que els acredita acabar tan dura cursa!
Es palpa un gran ambient i els falsetans que ens reben d'allò més bé. No hi fa falta de res; buffet de coques, avellanes i fato dolç en general, agafem lo dorsal sense fer cues, fem la foto de rigor i ja estem escalfant abans de sentir el tret de sortida.

A les 9.00h i després del tret, uns 300 runners partim en busca dels 23 kmts i 1150 metres de desnivell acumulat que conformen la cursa.

Aqui la meva crònica (haver si cadascú diu la seva!):

Decideixo sortir per posicions capdavanteres, no sé ben bé el motiu, però penso en el possible embut abans no agafar la sendera. Amb aquestes em trobo amb lo Roger ilercavó i amb un ritme bo iniciem la sendera que ens ha de portar fins el coll de l'Eudalda. Tot i que la cursa s'ha estirat som un grupet important els que anem tirant cap amunt. Entre els 15 primers calculo aproximadament. Com si d'una flecha es tractés, mos passa lo xavi solé a fondo! Un cop descendim per arribar a l'ermita de Sant Gregori, deixem el grup enrrere i tan sols correm lo Roger, lo desconegut 1, lo kabalinot de Joan F i un servidor. Portem un ritme fort baixant la sendera tècnica i Joan passa davant, que ens fa de llebre una estona abans de fotre-mos l'achasso!! Com arrea!!

Ara quedem lo Roger, lo desconegut 1 i jo. Seguim patint pujant St. Cristòfol i quan m'en dono compte, lo Roger es despenja del grup.

Tan sols quedem lo desconegut 1 i jo. Decideixo trencar el gel, avançant-li lo que mos trobariem ara; pujar lo Morral. Parlant i parlant i més parlant, resulta ser que el desconegut és de la Ràpita i auuu.. i com si mos coneixessim de tota la vida mos fiquem al dia en quan a curses, corredors, debatim envers la joventut i les drògues (això va donar per a molt) i un sinfin d'anècdotes que fan que el Morral, sigués menys Morral del que podia semblar.

Seguim corrent ( i parlant como no) en busca del barranc de la Foïna. En estes, començo a tenir flato. Intuitivament i sense que això pugui afectar a tan entranyable conversa, procuro disminuïr el nombre de paraules que dic, ja que em ve a la ment la leyenda urbana aquella que diu que: correr + parlar = a flato tard o d'hora. Possiblement però, m'he passat bebent en algun del avituallaments.

De mentres però, lo Rapitenc simpàtic segueix donant-li a la llengua i jo sentint-ho molt em limito a respondre monosil.labs i a moure el cap de dalt a baix i de dreta a esquerra... però és que no hi puc fer més! Lo flato va en augment i sembla ser que a l'altre costat també en tinc. Bons collons!! Al poc he de fer una aturada i li comento al rapitenc que segueixi tot sol, que ja xarrarem a la meta. Lo bo del rapitenc afluixa el ritme per a vore si m'incorpo però lògicament en veure que no puc seguir momentaneament, decideix seguir tot sol. Intento fer pressió al lloc on incideix el flato i expirar tot l'o2 possible. Torno a trotar tot sol i sembla que va passant. Ara que ja no puc parlar, intento mantenir un control de la respiració.

Em torno a recuperar i augmento el ritme, confiant en tornar-me a trobar lo Rapitenc. Després d'un parell de kmts semblava veure la silueta del Rapitenc. Era ell. Tornem al nostre ritme, i ja encarem la segona part de la cursa, la més corredora entre massos i vinyes. A falta d'uns 7 kmts aprox. s'ens aproxima lo desconegut 2,que s'uneix a naltros (més conversa vaig pensar!). Lo físic d'aquest últim em recordava a Puça, però avui Puça no corria. Lo Rapitenc decideix trencar el gel (no té cap problema) i resulta que lo desconegut 2 es de Roquetesss; llavors tot em va quadrar, era lo germà d'Albert. Mos comenta los èxits aconseguits per al UEC en la UTMB, en especial incís en s'un germà evidentment.. fins que mos fot l'achasso a falta de 3 kmts. De nou pues, lo Rapitenc i jo, jo i lo Rapitenc. Ens comenten que anem dels 10 primers i intento buidar-me pel que queda de cursa. Lo ritme ja no és igual pels dos, que anem molt tocats i ja parlem menos! Augmento lavelocitat on intento estirar al bon amic Rapitenc, que finalment em diu que tiri tot sol. Adelanto a dos corredors pel barranc en sorra de platja i veig al germà de Puça aprop, però no puc arribar, el cap diu que si però les cames que no. Finalment entro molt satisfet a meta. Ho he donat tot i m'ho he passa't la mar de bé ademés de fer la millor cursa que he fet fins el moment. Serà que els entrenos han donat els seu fruit? Als pocs minuts entra lo Rapitenc i ara sobren les paraules, mos fotem un abraç com Deu mana! Al poc, van entrant la resta d 'extremeros, mon cosí Oscar, lo Bufalo Cabau.. i acabem al nou camp de futbol de Falset (com se'ls gasten, amic, allà dalt!) fent uns quants xuts; l'Alonso fent de Romario o' rei du gol i jo fent de Cañizares! Mos fotem una dutxa com a reis dins de les noves instalacions del camp i fins aqui la diada. Felicitar la tasca dels Falsetants/es, de la organització, dels voluntàris i de totes aquelles persones que fan de la Cursa de muntanya de Falset, una data fixa en el nostre calendari.

Classificació dels nostres (posició, nom i temps):

8. Eduard Martinez Pou: 1h 56min

42. Oscar Pou Gálvez, Buffalín: 2h 08min

70. Jordi Joan Cabau Vaello, Buffalo: 2h 15 min

74. Xavi Alonso Anguera, "Romario": 2h 16 min

106. Josep Ma Olesa: 2h 27 min

107. Gonzalo Gomez Diaz: 2h 27min

149. Joaquim Pujol Sarroca: 2h 38min

+ info: http://www.cursadefalset.com/23_general.htm

SALUT I AVANT!!

by eduard

Pre-cursa Falset

Ahir divendres al bo de la tarde, quedo amb en Ronald per fer un reconeixement del que serà el circuit de la cursa de Falset. En principi, un entreno més d'aquest intens estiu. Però tots els esquemes de fer un entreno a ritme suau s'em trenquen quan en Ronald em confirma que avui hi ve un invitat, lo Toni Arbones.

Arribo a les 17.30h a la plaça de l'Artesana de Falset i als pocs minuts arribem ells dos. Salutacions, ultimem les "camels", i començem a córrer a un ritme suau i corredor. Amb en Ronald, ja mos coneixem de fa molt temps i sé com se les gasta, sabia que avui li fotria canya tot i surtint de lesió, amb l'objectiu de recuperar ritme i resistència. Pel que fa el Toni, no el coneixia personalment, tot i que n'havia sentit a parlar molt al blog dels ilercavons; tot un referent en el món de l'escalada a nivell nacional, internacional i desde fa un temps, inmers en el món de les curses de muntanya (12h 21' a la Carros de Foc versió skyrunner d'enguany!!). Suposo que sobren les paraules. Així que senyors, lo canguelis estava servit. Era conscient doncs, que avui suaria la camiseta i de valent!

En primer lloc i marcant lo ritme estava el Toni, seguit del Ronald i per últim un humil corredor que ja bufava! Mentre arribavem al coll de l'Eudalda, em vaig limitar a fixar-me amb l'harmonia dels moviments que feien tots dos al córrer, de les petjades, de la posició del tronc, de les inspiracions i espiracions... vaig intentar simular tot el que vaig poder. Abans d'arribar a la bonica ermita de Sant Gregori, lo ritme ja anava in crescendo i de seguida ja vam encarar el segon repetxón del circuit, per dirigir-nos al punt més alt, lo Morral. Lo ritme no parava de pujar i em va venir a la ment tot allò que lo mestre Farnós mos diu en alguna ocasió; separar cos-ment i tirar amunt, però xiquets, l'home del mall sortiria d'un moment a l'altre!

Tot i que lo Toni anava incrementant lo ritme, el fet de que pujessim lo Morral caminant rápidament em va fer baixar les pulsacions i estabilitzar-me una mica, em va venir fenomenal.

Vam xalar molt en les poques baixades tècniques incrementant lo ritme considerablement amb galleto inclòs del Toni contra dos pedres grans, per fer-se mal de collons. Es va aixecar rápidament i a continuar que no ha sigut res, impressionant!

Bordejem lo poble, i seguim pels camins dels masos i vinyers de Falset. Encarem els últims 10 kmts lo Toni com no, fresc com una rosa i lo Ronald i jo que ja estem tocats de valent. De casualitat miro el crono i no em puc creure que amb el que tenia que ser un entreno, pugui arribar a fer millor temps que el dia de la cursa de l'any passat. Arribem al poble. Xops, però satisfets. Lo Ronald segueix corrent perque d'aqui pocs minuts té una reunió i lo Toni i jo fem una horchata i una cocacola respectivament.

Com a conclusions, tot un plaer córrer amb aquests dos corredors però abans grans persones. Donar les gràcies al Ronald que tot i no estar fi després de la lesió, un any més, no l'hi ha importat prestar-nos una mica del seu temps per fer el circuit. Desitjar-vos molts ánimos amb la cursa, ho fareu de conya i segur que els corredors xalarem com enanos!!! I com es veu al fons de la fotografia del Toni, l'espectacle continua.

Un cop més, gràcies per tot.

Salut i avant!!

by eduard

Curtides per les serres de Castella i Lleó

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!

Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN

El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.

Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)

El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.

Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.





DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS

El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.

M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.

Distància: 45 kmts

Temps: 7'30 hores

DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO

Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.

Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.

Temps total: 3h

I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!

salut i avant!