II CURSA CAMÍ DE SIRGA

Aquest any, els amics de Móra d'Ebre organitzen la II CURSA CAMÍ DE SIRGA i han decidit organitzar-la des d'un lloc privilegiat i de gran estima per tota la gent de Mòra d'Ebre com es el paratge de Sant Jeroni.

Segons informen al seu blog, han triat aquest lloc per oferir a tots els participants de les diferentes modalitats de cursa un lloc ideal per poder gaudir de la natura amb tota la seva tranquilitat....

Al peu de la Picossa, Sant Jeroni i Santa Madrona formen part d'un paratge ideal com a zona d'acampada i lleure, sota l'ombra dels xiprers centenaris.


Si encara no heu decidit que fer el cap de setmana del 14-15 de juliol, ja ho sabeu a Móra:


http://cursacamidesirga.blogspot.com.es/

SEGONA PART DELS 15 DIES O ZEGAMA-AIZKORRI '12

Segon objectiu complert, ZEGAMA AIZKORRI a la saca!!

Impressionant, impressionant! La veritat és que no tinc paraules per descriure lo viscut lo diumenge a la que és la millor marató de muntanya del món.

Anem per parts, divendres passem a buscar per Tivissa a l'Adria i tots quatre pujem cap al País Basc. Allà a dalt ens esperen l'Alex i la Mireia (cosina del Ricard, company de la noia de ca torrano), ell també disfrutarà i patirà lo diumenge.

Arribem a la casa rural on ens allotjarem lo cap de setmana i lo primer que fem (sort que vam correr lo diumenge perquè no vam parar) va ser sopar, amanideta, txistorra, carn, patates......un fart!

Dissabte, després d'esmorzar....un fart! vam fer una visiteta a la ciutat de la "sue" Bilbao. L'Adria no hi havia estat mai i li vam fer un tour express en cotxe i ràpid i corrent vam anar a dinar amb unes amigues de la family....un altre fart! Que bo! quin dinar, a quarts de cinc en aixecavem de la taula. I de Bilbao una altra vegada ràpid i corrent cap a Zegama a recollir el dorsal.

L'entrega del dorsal és a un poliesportiu ple de gent, voluntaris, acampanyants,premsa, cracks, megacracks.

Allí ens trobem a l'Adolf (megacrack) i la Nuria, parlem una mica sobre tot aquell merder montat mentre bebem una mica de sidra i menjem formatge Idiazabal. També txarrem un ratet amb lo Deu de les curses, Ramon de Huesca (ho sap tot i tot). I després de txarrar i beure era l`hora de tornar cap a casa.....a tornar a menjar.

Platerot de macarrons cuinats per un exjugador del nàstic (l'any de l'ascens de 2b a 2a), una mica de final de champions (veient guanyar l'antifutbol) i cap a dormir una miqueta (la princess tenia una mica de tos). 

A les 6:40 toquen les campanes del despertador de l'Adria i au, a tornar-hi, a esmorzar. Baixem al menjador i l'Alex ja estava a punt i endrapant. Últims preparatius, bosses al cotxe i cap a Zegama que a les 9 és la sortida.

Portavem els dos dies sense parar de ploure, i no seria menys, aquell dia tampoc pararia. Al contrari aigua, neu i més aigua.

Ha arribat l'hora, estem a Zegama i queda molt poquet per que donin la sortida. Corredors escalfant,speakers a tot drap i natros per allà al mig. Passem lo control de sortida i ens donem els últims consellets, saludem  alguns coneguts i...... A les 9 en punt sortida i a correr tots per aquells carrers del poble i al cap de res comencar la primera pujada i els primers tolls, quin munt d'aigua.

500 i pico corredors per aquelles muntanyes, pel que fa a mi, vaig prendre moltes precaucions pel fet dels quilòmetres que portava de l'altra setmana i del que m'esperava.

I no era poc lo que quedava, molt i impressionant. Després de la primera part de cursa amb un recorregut mes o menys corredor, comencem a pujar lo primer dels quatre cims (Aratz 1445m). Últims metros técnics i descens per passar per l'únic lloc on no plovia (paso de San Adrian) una cova. Després començava l'esperada pujada cap l'Aizkorri (1528 m), encara que hi havia menos gent i a l'hora que vaig passar jo encara menos, vaig veure molta gent! La veritat és que amb els crits d'ànims de tota aquella gentada em pensava que era bo i tot!

Lo tram que transcurria entre l'Aizkorri i Aitxuri era molt i molt técnic (i amb aigua imagineu-vos), després del tercer cim encarem l'últim (Andraitz) per començar un descens increible per un riu de fang ( eh, Adria!).

La part final la vaig disfrutar moltíssim, suposo que a base d'anar fent curses vas aprenent, i al anar reservant vaig poder arribar  a l'esperada arribada com un campeon (al menos a casa meua)!!!!!!

Pos res, només donar gràcies a tota la gent de la Zegama-Aizkorri, als crits d'ànims de la gent del Coll de l'Alba i sobretot a Lore, Sandra (no sabeu la "ilu" de veure-les) i com no de les dones de casa.

Ah, carrerón de l'Adria tot i una torçada al turmell a meitat cursa. Recuperat crack que tu pots!

Au doncs, 15 dies i dos curses increibles a la saca. Ara ha esperar a finals de Juny l'ultra de Sobrarbe (Ainsa).

Salut!

PRIMERA PART DELS 15 DIES O TRANSVULCANIA '12

Primer objectiu complert, TRANSVULCANIA a la saca!

Que emocionant això de marxar cap a una cursa dos dies abans, amb amics, aeroport, avió, caseta amb piscineta... Pos res després del viatge,visitar una mica l'illa i descansar a la casa de Puntallana divendres a la tarde ens apropem a Llanos de Aridane a recollir lo dorsal i assistir al breafing.

Per tota l'illa es respira a cursa però a l'arribar a Llanos es respira i es veu, cartells, valles, arcs d'arribada i molts cracks. La veritat és que tota la gent de l'illa sap lo que es la Transvulcania i això es nota.

Després de la recollida del dorsal és hora de marxar cap a casa, que només de veure lo marcador que el tenien restant les hores que quedaven per la sortida un es posava nerviós.

Arribem a casa sopar i preparar los tracalets que al cap de res tornariem a estar entaulats però esmorzant.

Doncs si, lo despertador sona a les 2:45 de la matinada (si,si a les 2:45) a les 3 a esmorzar puntuals que a un quart haviem de marxar, que la sortida ens queda a una hora i mitja del lloc on teniem la casa (i piscineta que tant vam recordar durant la cursa).

Després de donar voltes i voltes per aquelles carreteretes arribem al Faro de Fuencaliente (quines ganes de sortir que teniem). Aparquem i ens esperem una estona al cotxe a esperar per passar lo control de sortida a la platja, a les 6 menos quart passem lo control i entrem al corralillo per posar-nos més nerviosos. Ens posem al costat de la tarima del speaker i lo que va passar ja ho contarà la nostra crack....

Sis de la matinada i tret de sortida d'un dia llarg i calurós. Ens donem sort uns als altres perque en aquestes proves encara que vulguis cada un ha d'anar al seu ritme, encara que anant amb la Thais he trobat que seguim un ritme molt bo i ens va be.

La primera part de la cursa consta d'una pujada constant i bastant derrapadora (terra volcanica com si estiguessis a la platja), en 7 quilòmetres ens trobem el poble de Los Canarios on hi havia tanta gent que et feien sentir com un corredor del Tour de França (impresionant!!). Després de pujar i pujar arribem a una zona més plana que semblava la lluna i per allà el quilòmetre 27 arribem a El Pilar on ens esperen l'Heura i la Berta, després de fer uns quants quilòmetres amb curvetes i un parell de quilòmetres caminant.

Després de l'avituallament del Pilar venen uns quants quilòmetres plans per una pista de terra (una mica aburrida) i després tornem a pujar, baixar, pujar i tornar a pujar per arribar al punt més alt de la cursa (Roque de los Muchachos 2426 m.). Menjar, beure i descansar a l'avituallament per començar lo més dificultos de l'ultra, una baixada d'uns 15 quilòmetres (abans tornem a trobar a l'equip d'assistència) per arribar una altra vegada a nivell del mar.

Una baixada difícil i segons quins llocs tècnica o molt tècnica (i més amb los quilòmetres i hores que portavem!). Al arribar al nivell del mar  entrem al Puerto de Tazacorte i d'allí ens queden només 5 quilòmetres per arribar a la meta, però aquests 5 quilòmetres es fan llargs i llargs (carretera asfaltada i senderet empedrat amb 300 m+). Però finalment s'entra a Llanos de Aridane per una avinguda llarga però molt agraida per tota la gent que hi ha pels carrers i a l'arribada esperada.

Per part dels nostres components  la cursa va anar de diferents maneres, per part del crack i el nostre mestre sembla que no passin los anys. Com un xavalin, lo Bena (com diuen los del Trote) va anar fent  i quilòmetres després de quilòmetres va arribar a Llanos en 12:44 h. La Thais i jo després de fer la primera part sols, la meitat amb lo mestre i la part final amb molta calor i moltes ganes d'arribar vam arribar en 13:20h. I per últim lo diesel de l'Eduard va anar perfecte la primera part però a falta de 20 quilòmetrets va pagar la calor i potser la falta de menjar i va haver de deixar la cursa al quilòmetre 54.

Res mes, només dir que vam passar  un finde llarg molt a gust i ja tenim una altra ultra al sac. 

Ara sense casi descansar tornarem a fer les maletes perquè divendres marxem cap al País Basc, com los cracks de la Transvulcania, a  la Zegama-Aizkorri.

Au ja explicarem com ha anat!

Salut

Quins 15 dies!!!!

Si,si! quins 15 dies ens esperen. Aquesta setmana marxem cap a les Canaries i l'altra setmana cap al País Basc.

A les Canaries anem a l'illa de la Palma a fer la Transvulcania (83 km) amb mun germà Eduard, Thais i lo mestre Benavent. I al País Basc a fer la Zegama-Aizkorri (42 km) amb l'Adria.

Però abans de marxar, ahir vam anar a Tarragona amb Kiprono a fer la primera cursa de muntanya que va organitzar el club Eutiches. Una cursa de 19 km per la zona dels Boscos, Catllar...

Una cursa amb poc desnivell, corredora i sobretot diferent. Això de correr per senders i camins i anar sentint el  soroll de cotxes i passar pel costat de cases i xalets era una sensació rara. Peró a part d'aixó tot va sortir molt bé, marcatge, avituallaments, butifarrada final i super dutxa (em sembla que van ser les millors instal.lacions que he trobat en una cursa de muntanya). Felicitar a l'organització i a l'encarregada de la butifarrada.

La setmana que ve, segons el cansament, us contaré la primera part dels 15 dies.

Salut

Xavi

Ut Les Fonts

Després de les mini vacances (ji,ji,ji) a Nicaragua i només fer la cursa de Miravet, arribava l'ultra per etapes de Xerta. Era la primera vegada que feia una ultra de tres dies (l'any passat vaig fer lo trail i la cursa) i la veritat es que no pensava acabar lo bé que vaig acabar.

Durant la setmana abans, i l'altra també, ens anavem parlant entre diferentes persones preparant lo finde xertolí. Que si tenim que anar molt tranquilets, que jo només faré lo trail, que si baixo i dormo allà baix..... Cadascu deia la seva.

Al final arriba lo divendres i baixo cap a Xerta amb Tomás (Kiprono), i que bé em va anar. La nocturneta (23 km, 350 d+) va ser una cursa ràpida, però clar de nit ja sabem lo que diu lo mestre, i tens que anar molt en compte. Al final 2:10, i acabant amb lo duo de campions que això em va fer pensar que haviem anat massa ràpid (com ens van dir la majoria al soparet posterior).

Després de dormir tres horetes i al sofà (la Berta tenia una tos terrible) tornem cap a Xerta amb l'Eduard i la Thais menjant un pastis màgic.

Lo trail començava a les sis de matí i l'únic que s'havia de fer eren 70 km amb 4000 d+ que passava per les poblacions de Paüls, Prat de Comte, Alfara de Carles i tornar a Xerta (casi res). Els primers metros de la cursa van ser per posar les cames a to i despertar-nos una mica. Poc a poc anavem millor fins al punt on ens vam equivocar, després ja anavem pensant mes amb les senyals que amb la cursa. Sort que sempre saps que a l'avituallament següent i haurà l'equip de seguiment i només tens ganes d'arribari lo mes haviat possible.

La cursa ens va anar força bé tot i que als últims quilòmetres vam tornar a perdre temps pensant que haviem passat per un lloc equivocat. Al final 12:18.

Bueno arriba lo diumenge i l'última etapa per acabar l'ultra, una cursa (27 km, 1650 d+) del circuit de les Terres de l'Ebre. A les vuit es dona la sortida i les cames no segueixen gaire les ordres del cap, però poc a poc tot tornar a funcionar i anem tirant força bé. Tot anava bé fins al moment que em vaig notar unes molesties al genoll i llavors vaig tenir que començar amb la dosi d'ibuprofeno i reflex per poder seguir amb lo ritme que portavem. Al final 4:18. I finalitzem les tres etapes amb un temps de 18:47 h.

Diumenge al migdia, s'ha acabat l'ultra, més bé del que em pensava i sobretot molt content d'haver pogut gaudir tantes hores de cursa amb molta gent d'aquest "mundillo" tant bo.

Pos res, només donar gràcies a tota la gent de Xerta per poder gaudir d'una ultra per etapes a prop de casa, a Kiprono per acompanyam lo divendres, al diesel de mun germà que ell va fen i fen (va fer el trail amb 13:29) per fer de xofer i passam a buscar per Benissanet a les 4:30 de la matinada, a miravetans i morenc pels ànims lo dissabte, als tivissans de l'avituallament de Sant Roc, als consells del mestre i del duo tortosí (Paco ja sap que penso en la seva crònica del Tor). I mencio especial per la megacrack que si no hagués sigut per ella no hagués acabat amb 19 h les tres etapes, quina tia és boníssima i encara li falta (quan tingui experiencia en aquestes curses ja ho veurem on arriba...) . I moltíssimes gràcies a les dones de casa, encara que la petita vaig tenir que comprar-la amb ossitos perque hem tornés los pals.

Au, salut!

Xavi

LA PORTELLA

Avui Kiprono i Romario (Tomás i Xavi) hem fet la cursa de la Portella a l'Hospitalet de l'Infant.

Bona sortideta pel Baix Camp. 17 km i uns 900 m+.

Xavi

ESCALADA PER ALS MÉS PETITS

Època de canelons i turrons però nosaltres seguim donant canya, i aquest cop, en col·laboració amb el Parc de Nadal que s’organitza el nostre poble, hem montat un circuit d’escalada per iniciar als més petits en aquest món. De nou, qui més disfruta de l’activitat som nosaltres, que com a nens xalem buscant tal·lusos, lligant cordes, fent nusos i utilitzant mosquetons i vuits.

Quan ells arriben, estem fins i tot inquiets, a veure si els agrada, si se’n surten d’aquell pas, si els costarà enfilar-se per aquí, rapelar per allà... Amb el casc i l’arnés ficats s’enfilen amunt, sense por, pels diferents circuits que tenen montats. Quan són baix se’ls escapa la rialleta de sentir-se grans escaladors i haver superat amb èxit les grans parets a les que s’han enfrontat.

Satisfets de gaudir amb ells de la muntanya, esperem seguir fent-ho en aquest nou any que hem començat.

Salut i muntanya, i Feliç 2012 a tothom!