III TROBADA D'ENTITATS I ASSOCIACIONS A TIVISSA

Bona tarda a tots/es,

El proper diumenge 8 de maig es celebra, a Tivissa, la III Trobada d'Entitats i Associacions.

L'Extrem Team Tivissa, com cada any, hi tindrà stand.

L'horari de la Trobada serà de 11-14 hrs. i de 16-19 hrs.

El lloc de la Trobada serà el pati de les escoles de Tivissa, la zona aparcament del Freginal i el Camp de Futbol.

Us convidem a venir i disfrutar de la jornada associativa així com aportar qualsevol idea i iniciativa que creieu que pot ser interessant per l'Associació.

A més, aquest any aprofitarem aquesta jornada per fer entrega, a tots els socis/es, d'uns obsequis que hem pogut fer gràcies a les subvencions rebudes.

Hem pensat fer una pujada a la Tossa i creiem que també es podria organitzar alguna sortideta de BTT.

Que us sembla? Estem oberts a qualsevol idea.

Ens veiem diumenge!

Paaaapaaaaaaaaaaa!!!!!!

Unes setmanes abans de Setmana Santa la Maria li diu a l'Heura: Pregunta-li a Xavi si vol fer la marxa de Llançà, una marxa de resistència de 80 kms que dóna la volta al Cap de Creus.
Ho miro i veig que son 80 quilòmetres.... Sense pensar li dic que sí.
Divendres marxem cap a l'Empordà, la Berta, l'Heura i jo. Allà ens trobem amb la Maria, Ricard, l'Anna, Issac, Vinyet, l'Alex, la Mireia, el Marc i la Leti i amfitrions el Jordi, la Marta i el petit Guim. Aquella tarde fem dos briefings, lo bo que va ser lo nostre a l'alberg i després l'oficial que va ser un pal. Total, que si en una cursa de 20 ja no sé per on passo, amb 80 ni us dic.
Dissabte 6 del matí, esmorzar amb un grup de 50 vascos que anaven a pujar lo Puigmal, últims preparatius i a les 7 quedem a la platja de Llançà. Després de tota una nit plovent pensavem que lo millor era quedar-nos al bar que feiem lo café. Però a les 8 tots estavem trepitjant sorra per començar la cursa.
Los 80 quilòmetres consistien en donar una volta (bucle) de 23 quilòmetres que tornaves a Llançà i la resta pel Parc Natural del Cap de Creus. La primera part de la cursa (uns 30 quilòmetres) era on hi havia la major part del desnivell, la resta era bastant variat amb senders, pistes,carretera, escales, cami de ronda...
Com que lo dia abans vam estudiar tot lo tema logístic personalitzat per la cursa, els avituallaments no van poder ser millor. Al tercer quilòmetre ja teniem a l'Anna preguntant si necessitaves alguna cosa i a partir d'allí cada vegada que trobàvem un avituallament lo primer que sentia era: Paaaapaaaa!!
Pel que fa al recorregut i organització va haver-hi de tot, recorregut amb unes vistes increibles i unes caletes impressionants i voluntaris amb moltes ganes però amb un marcatge del recorregut bastant deficient.
Total que vaig acabar els 80 quilòmetres en 11:16 h. molt content i agraït a l'avituallament mòbil que ens va anar seguint durant tot el recorregut i al Marc i l'Isaac perquè sense ells segur que m'hagués perdut per algún racó d'aquells.
La Maria i el Ricard van acabar també molt contents, però una mica més cansats...
Ah, si heu d'anar per Llançà pareu a l'Alberg Estació que us atendran de maravella, gràcies!
La propera, la marxa del Dips a Pratdip.
Salut

Cada dia m'agrada més!

No sabia que fer, apunta'm a una etapa o fer-ne dos. Pensava que amb la del dissabte (trail) ja en tindria prou. Al final em decideixo i m'apunto a dos, dissabte i diumenge.

Divendres a la nit quant la gent ja estava corrent, jo quasi estava al llit, aquell divendres l'Heura tenia sopar amb les amiges (feia anys i panys que no es veien totes juntes en un soparet). Vaig anar a dormir pensant si podria acabar content les dos curses i lo diumenge fos persona.

Dissabte mun germà Eduard em passa a buscar per Benissanet, quines animalades, les quatre i mitga de la matinada. Baixem cap a Xerta, i comencem a trobar-nos amb gent per tot arreu que només havien dormit com a molt quatre o cinc horetes i malament.

Comencen lo trail de les fonts a les sis de la matinada, los del Trote sort que no van trobar cap radar. Sortim l'Adria, la Thais, l'Eduard i jo molt tranquilets, pensant amb los quilòmetres que ens quedaven. Aviat deixem a l'Edu al darrera i los tres seguim direcció Paüls, abans d'arribar-hi em diuen que vagi fem que ells aniràn al seu ritme.

Doncs a partir de llavors comenca un altre trio, l'Hermini, J. Benaiges i jo. Amb ells vaig correr tot lo tram central de la cursa i sort de les xerrades que anavem fem.

Fins al quilòmetre 23 (avituallament de l'ermita) tot anava molt tranquilet, però a partir d'allà no sé si va ser perqué hi havia la Berta i l'Heura, cada vegada em trobava millor. Vam arribar a la baixada d'Alfara i alló semblava un tobogan, vaig arribar a Alfara perfecte. Allí vaig esperar als compis i a partir d'allà vaig deixar-los enrera (tot s'ha de dir, los dos havien fet la nocturneta i J.B. no estava fi de panxa i esquena).

A l'arribar a la Font Nova vaig sentir com la Berta em cridava d'una hora lluny, jo seguia perfecte i l'Irene de Xerta (infermera de la Berta) em va dir que allò no podia ser i la propera visita em punxaria a mi. De la Font fins a Xerta només em quedaven 10 quilòmetres. Vaig baixar molt comode i amb bona companyia d'un noi de saragossa. Total, vaig arribar sencer i contentíssim, amb un temps de 8:22 h.

Esperant a que arribessin los altres, vam parlar amb la Monica Aguilera i ens va dir que li havia encantat la cursa i les muntanyes dels ports. Em sembla que aquesta gent no passa de Torredembarra!

Al cap d'un ratet arriba la nostra campiona, la Thais i després lo duo Adria-Edu. L'Eduard just creuar la meta ens diu que ell ja ha trobat les curses ideals... diu que son les de a partir 50 quilòmetres. Després de beure unes quantes cervesetes cadascu cap a casa que toca descansar per demà.

Diumenge al matí quedo amb l'amic Kua de roma i baixem a Xerta. Baixant li dic que les claus del cotxe se les quedi ell, jo no sabia com respondrien les meves cames després del dissabte.

Comencem la cursa i intento posar-me darrera de Kua, però veig que aquell ritme no el podria aguantar gaire rato. Decideixo anar al meu ritme, lo primer tram veig que torno a anar tranquilet i les cames em responen molt bé. Al començar les pujades em trobo més bé i penso que hauria d'anar tirant. A la primera pujada de totes anem un darrera de l'altre, però pel costat dret veig que puja i avança que no vegis Jaume Garroset, quina màquina!

Vaig pujant i al quilòmetre 10 allà al final veig a Kua, arribo fins darrera seu i continuem junts un parell de quilòmetres. Ell em diu que tiri per que no està trobant el seu ritme.

Em trobo molt bé i quant quedava poc per arribar a la Font Nova, després d'anar tot lo rato a un ritme que m'anava molt bé, penso que si ara trobés la Berta i l'Heura allí seria l'injecció final pels últims quilòmetres. Pos sí, allí (com diu ma filla) estaven. Desde la font fins al poble dos pujadetes i arribada final amb unes sensacions boníssimes, amb un temps de 3:38 h.

Ja ho he dit, això cada dia m'agrada més!

Felicitar a tota la gent de Xerta per aquesta magnífica organització, a la Thais i a tots los participants d'alguna de curses.

Salut

Xavi

CURSA DE MIRAVET

Aquest any sí! Després de dos edicions a la tercera hi he pogut ser, un any per la marató i l'altre per anar a esquiar haviem faltat a la cita. Aixó que Miravet està a cinc minuts de casa.

Quedo lo diumenge amb uns impacients, nerviosos que s'avancen lo rellotge i marxen sense mi...

Pos bueno! torno a casa, agafo lo cotxe i cap a Miravet. Arribo a la plaça, recullo dorsal i cap al cotxe.

A la sortida mos trobem tots, així m'agrada cada dia mes gent de l'extrem i aixó que n'hi ha que fa dies que no fan curses.

La cursa, genial. La companyia (Jordi Vidal), excel.lent. L'organització, un 10.

Jo personalment destacaria del diumenge tres coses. Veure als extremeros que cada cursa queden mes endavant, veure a cacatua un diumenge al matí després de fer una marató lo dissabte per la nit i amb bona cara i la tercera lo comentari de Kiprono Tomas.

Tomás:Xavi ta picat la mosqueta?

Xavi: Tomás, no ha tingut temps!

Salut i qui vulgui anar a correr per Tivissa que digui algo!

Xavi

II CURSA DEL PASTISSET – Benifallet, Cardó, Creu de Santos

La primera edició d’aquesta cursa me la vaig perdre, i encara que no m’agafa en el millor moment, no volia deixar passar l’oportunitat de gaudir de tot allò que els meus companys m’havien explicat.

Arribem d’hora a Benifallet i com sempre, saludem cares conegudes, companys i amics. Després de tota la prèvia, em situo al “corralillo” de sortida en una posició més o menys avançada. Tret de sortida i la grupeta on ens trobem s’endinsa amb força barrancada amunt, i jo, espitosa, confiant amb la feina feta, i fiant-me de la machine Vidal, em disposo a seguir el ritme i inclús m’atreveixo a retallar alguna posició. Arribo a Cardó amb les pulsacions prou altes, així que em prenc amb més calma la pujada a la Creu de Santos, no sigui cas que peti, i després no pugui baixar. Un cop a dalt, les vistes espectaculars em donen alè i forces per encarar la baixada. La ventisqueta que bufa per allí m’omple els ulls de llàgrimes i no m’hi veig massa, així que començo a baixar a poc a poc amb la intenció d’anar agafant ritme. No pateixo gaire (comparat amb la pujada) i estic xalant de valent, fins que enfilo una pujada que no esperava, la del Coll del Murtero, on he de baixar el ritme per culpa de les cames.

Passant de nou pel Mas de Monclús, em sento còmoda perquè tot i rondar ja el km 20, encara no he començat a ensopegar (jajaja, a estes altures ja tocaria). Fins l’últim canvi de carena, des d’on ja es veu el poble, no he vist cap fèmina ni per davant ni per darrera. Se’m fa estrany, però jo a lo meu: vaig fent amb garbo. I de sobte...sento un respirar fi darrera meu: cagada pastorets! Que jo estic acostumada a córrer amb mascles i no bufen així! Miro per la cua d’ull i... Hello Elena! Ja deia jo que tardaves molt! Quinta a fondo i que sigui lo que Déu vulgui. El mig km de sendera que queda li aguanto bé, però l’entrada al poble es converteix en una cursa d’asfalt on toca donar-ho tot i...quina llàstima que als últims 50m em guanya la partida. Mecaxis la mar! que després de 25km sola, perdo la cinquena posició a la general als últims 50m! (dissabte nit m’hauria d’haver acabat el plat d’espaguetis!) Ha faltat la xispa de velocitat, que ben mirat, encara no toca tenir-la al mes de gener. Acabo contenta igual, i em quedo amb les bones sensacions i amb el fet de haver estat capaç d’esprintar després de 25km i gairebé 1500m de desnivell. Moraleja: No val a badar!

Felicitar i donar gràcies a tota la organització, especialment a la Mònica, per tenir una cursa que en tan sols dos edicions ja s’ha situat entre les millors del circuit. I com no, MOLTÍSSIMES GRÀCIES JORDI, ara si que t’has guanyat los xurros amb xocolata! I també gràcies a l’Adrià, que des de la reraguarda m’apreta els tornillos despiadadament jajaja.

Salut i cames!

By Thais

I Cursa de Btt per relleus de Benissanet

Corrent per les muntanyes de Llaberia, sento a Xavi, que anava uns metres per davant, dient que l’Heura volia fer no sé que d’una cursa de btt per relleus. Btt? Heura? M’apunto! I pim pam, en cinc minuts ja tenia el pla del diumenge montat! Es tractava de la I Cursa de Btt per relleus de Benissanet, un ciclocross de resistència en un circuit de 1200m, desnivell 0 , algun obstacle i 60 minutets per donar voltes i guanyar-nos la clotxeta final.

Lo millor del dia, sens dubte, el retorn de l’Heura, que sembla que poc a poc li va guanyant la partida al genoll. I quin retorn! Amb trofeu de primeres fèmines a la butxaca! (Val a dir que aquest trofeu el teníem guanyant abans de començar a rodar, ja que erem les úniques noies! ) L’escena era curiosa, l’Heura i jo fent-nos relleus a l’estil Verano Azul, en un circuit molt divertit on anava sentint “esquerra”, “esquerra” , “esquerra”… al pas que la resta de btteros m’anaven avançant. La veritat és que en algun moment em vaig sentir una mica com un obstacle, però el reparto de cracks que hi havia en pista… m’esquivaven la mar de bé! Jajaja

Sembla que cada volta l’anàvem fent una mica millor i ens anàvem trobant més còmodes. Llàstima que no durés més temps, perquè potser al final hauria acabant saltant la muntanyeta de troncs enlloc de menjar-me’ls cada vegada i haver de patir la sarandejada corresponent!

Com a clausura de l’event: el pòdium i la butifarreta de rigor! Fantàstic! Tot plegat mooolt divertit! I al loro que torna l’Heura! Yujuuuuuuuuu!

Salut i cames! …i pedals!

By Thais

Llicencies FEEC FEDME temporada 2011

Estimats/es comanys/es!

Ja es poden tramitar les llicències federatives de la FEEC temporada 2011. (quadre de preus anuals).

Tots els interessat que vulguin tramitar la llicència FEEC necessitem que ens feu arribar la següent d’informació al correu mbordera@gmail.com i adriatp@hotmail.com per poder tramitar la llicencia.

Nom:
Cognoms:
DNI / NIF:
Data naixement:
Adreça:
Població:
C.P.:
Província:
Telèfon:
e-mail:
Modalitat de la Llicència FEEC:

I fer d’ingrés pertinent al numero de c/c de "La Caixa" 2100 - 4746 - 51 - 0100118482 (Posant nom i cognoms, concepte LLICÉNCIA FEEC.)

Si teniu qualsevol dubte envieu un e-mail o bé truqueu al 616 65 91 80 (Adrià)

Salut i cames

By Adria