Logo XTT '08 fase final

Hola Extremeros / es!!

Bueno com podeu veure he acabat de perfilar el logo escollit democràticament...jeje!! He fet 2 variants. Ara us toca dir la vostra... si creieu que li falta algo o li sobra, etc










Salut i cames,



By design Adrià

V CURSA DE L'OLI

Ahir diumenge, a les 7:30 hrs. del matí sortiem de Benissanet per anar a Les Borges Blanques, perquè? Doncs perquè a les 10 hrs. es celebrava la V edició de la Cursa de l'Oli i els germans González, Joaquim i Xavi hi participaven.

Vam arribar a quarts de nou, amb una boira que no s'hi veia i preparats per fer la primera cursa de la temporada. Com sempre, a buscar pitralls i xip, les primeres fotos i cap al pavelló, a canviar-se i escalfar una miqueta per entrar en calor (cosa difícil amb el fred que feia) i fer temps esperant l'inici de la cursa.

Esperant, esperant, vam veure a l'Arcadi Alivés, periodista de TV3 que també participava a la cursa, a qui jo havia vist feia unes setmanes a NY i amb qui vam xerrar per confirmar-ho.

A les 10 hrs. es va dónar la sortida i els 500 participants van començar a recórrer els 10,3 kms de la cursa. El recorregut, de molt poca altitud, va transcórrer per Les Borges i els seus voltants. En poc menys de mitja hora arribava el primer participant. Els nostres van fer uns temps d'entre 42 i 45 minuts.

A l'arribada, recollida d'obsequis (una samarreta tècnica molt xula i una ampolleta d'oli), dutxeta com Déu mana al pavelló, visita a la Fira de l'Oli (Xavi i una servidora vam anar fent tastets de pa amb oli i cal dir que estava boníssim) i esmorzar amb la resta de participants a la cursa.

Finalment, com que la boira no s'aixecava i sabiem que a Benissanet feia solet, cotxe i cap a casa.

Temps i classificacions:
112 Josep Maria Gonzàlez Pentinat 42:16
150 Xavier Alonso Anguera 43:51
161 Joaquim Pujol Sarroca 44:06

185 Ginés Gonzàlez Pentinat 45:08

SALUT I CAMES

By Heura

1a MARXA BTT "LaPica"

El passat dia 20 de Gener es va celebrar la primera marxa BTT hivernal de “LaPica”, organitzada pel BTT Tarragona. Com era d’esperar, ja que era la primera marxa de l’any, la trobada va agrupar un gran nombre de bikers que volien gaudir de les pujades i baixades de Picamoixons, coll (de Lilla) vell, coll de prenafeta, la serra de Miramar i pas del bou (o coll de guixeres). Entre tots aquests bikers estàvem nosaltres; el Sebas, el Xavi i jo. I sent la primera cita de l’any no hi podien faltar les figures més representatives del mon de la BTT de les comarques tarragonines. Just abans de començar la marxa, i després d’una bona xocolatada amb xurros, varem trobar-nos algunes cares conegudes, membres de la penya ciclista de la Ribera d’Ebre (que no se’n perden ni una) i d’altres coneguts.
A les 9:30, amb molt de fred i amb 550 bikers a la sortida, començava la marxa. Un marxa que ens donava la possibilitat d’escollir entre un circuit blau de 27 kms i 900 metres de desnivell, o d’un segon circuit vermell de 37 kms i 1300 metres de desnivell. Un circuit vermell força atrevit, per ser la seva primera marxa, amb algun sender llarg i força ràpid. I com no podia fallar en tota marxa BTT (perquè tot el que baixa es perquè abans ha pujat) 3 ports; coll vell, coll de prenafeta i pas del bou.
L’organització va tenir-ho tot en compte, i fins i tot durant la ruta podíem anar recollint algun regalet dels espònsors de la marxa. Per posar alguna crítica constructiva, però ja dic constructiva, voldria dir que la part de la marxa on s’ajuntaven els dos circuits va ser un mica liat, ja que pel mateix camí pujaven i baixaven gent dels dos circuits, i això era un pèl perillós. La climatologia durant tota la marxa va ser excel·lent, podríem dir que immillorable després de veure el fred que feia a la sortida i tenint en compte l’època de l’any en que ens trobem. Sobre l’organització poca cosa més es pot dir; per ser la primera vegada... ho van fer com si n’haguessin organitzat milers de marxes. Molts col·laboradors als avituallaments, més d’un membre de l’organització a tots els creuaments de camins... perfecte! Als avituallament no hi faltava res! I com que m’he quedat amb un bon gust de boca... l’any vinent, si no falla res, a tornar-hi!

By Santi Bladé

Mor, Sir Edmund Hillary

Cinquanta-cinc anys després d'haver coronat el cim de l'Everest al costat de Tenzing Norgay, Sir Edmund Hillary torna, ara definitivament, a un cel que va ser el primer de tocar. Els dos alpinistes van assolir els 8.848 metres de la muntanya més alta del món el 29 de maig de 1953. El gran alpinista neozelandès tenia 88 anys.
Durant la primera meitat del segle XX hi havia de forta competència basada en l'orgull nacionalista entre els diferents països avançats per superar grans reptes i assolir els cims més elevats. Des dels anys vint i fins a principis dels cinquanta del segle passat es van succeir un seguit d'expedicions que van intentar sense èxit assolir el cim més elevat del món. Principalment van ser expedicions britàniques, però també ho van intentar els suïssos, canadencs i americans. Expedicions italianes, alemanyes o russes van intentar també altres cims de l'Himàlaia.

L'Everest és la muntanya més alta de la terra, amb els seus 8.848 metres. Està situada a la serralada de l'Himàlaia, a la frontera entre el Tíbet (actualment ocupat il·legítimament pels xinesos) i el Nepal. És coneguda com a Chomolunga en tibetà (Deesa i Mare de l'Univers) o com a Sagarmatha en nepalès (Cap del Cel).
Un dels intents llegendaris de fer cim va ser el que van protagonitzar George Mallory i Andrew Irvine l'any 1924. Es diu que van ser vistos sota el primer esglaó, al peu mateix de la piràmide del cim. Mai no s'ha pogut comprovar si van arribar o no al cim. Molts anys més tard, en una entrevista a Sir Ed Hillary, el periodista li va demanar si creia que Mallory i Irvine havien coronat. Hillary va respondre que no sabia si havien arribat o no, ara el que estava segur és que no havien tornat. Quina gran resposta! Quina lliçó d'humiltat! Ens ensenya que arribar al cim és només una part de la conquesta d'una muntanya, i no precisament la més important. O com ha dit algú altre: fer el cim és optatiu, tornar a casa obligatori.

Hillary era una persona senzilla, tot i haver aconseguit una de les fites més importants i anhelades de la història del muntanyisme: coronar el cim més alt de la terra. Mai va considerar Tenzig Norgay com un portejador, sinó com un company més de la cordada. La història està farcida d'un cruel racisme que ha situat Hillary com el gran muntanyenc que va fer el cim, però ell mateix ha dit sempre que la gesta la van assolir els dos, i s'ha esforçat a desfer el seu mite i valorar el treball de Tenzig. Tenzig Norgay va morir l'any 1986.
Fins i tot, una de les altres polèmiques desfermades és saber qui dels dos va trepitjar primer el cim. Mai no ho han volgut dir, i és una decisió que els honora. Algunes persones coneixedores del tarannà de Hillary han dit que probablement el sherpa Tenzig devia ser el primer, pel gran respecte que tenia Hillary pels sherpes, i pel caràcter gentleman de l'alpinista neozelandès.

La foto representativa al cim, només hi apareix Tenzig Norgay, ja que la va realitzar Hillary. No hi ha cap fotografia de Hillary al cim de l'Everest, ja que Tenzig no sabia utilitzar la càmera. En arribar al cim, el sherpa Tenzig va deixar com a ofrena unes taules de xocolata, i Hillary va deixar-hi una creu que li havien donat.
En diverses ocasions, Hillary es va mostrar horroritzat pel caire que estava prenent l'alpinisme actual, i especialment el gran nombre d'expedicions comercials que es dediquen a "portar" gent adinerada a dalt del cim talment una processó turística. Va criticar durament l'obsessió d'algunes expedicions i persones per assolir el cim, a qualsevol preu, fins i tot en un cas especialment dolorós en què una expedició va deixar morir un alpinista que havien trobat pel camí amb dificultats i a qui no havien ajudat.
A Nova Zelanda Hillary era probablement el personatge més conegut i admirat del país austral. Després de la gran gesta, va continuar practicant l'alpinisme a l'Himàlaia i també alguna expedició antàrtica, combinant-ho amb la seva professió d'apicultor. Va adquirir un gran afecte pel poble Sherpa, i va endagar diversos projectes de caràcter humanitari, com la fundació Himalayan Trust, que va construir hospitals i escoles, va abordar qüestions medioambientals i va contribuir al desenvolupament de la seva gent. Va ser una persona molt estimada i admirada pels propis sherpes. L'any 2003 el govern nepalès el va homenatjar en la commemoració dels 50 anys de l'ascensió.

En una entrevista als Estats Units l'any 1995, Hillary va dir: "Crec que el més important que he fet en aquesta vida no ha estat ni a les muntanyes ni a l'Antàrtida, sinó fent projectes al costat dels meus amics, el poble Sherpa. Les vint-i-set escoles i hospitals que hem creat són les coses per les que voldria ser recordat."
A més d'un gran alpinista i aventurer, Sir Ed, era una persona culta, humil i generosa, i així el recordarem.

Descansa en pau, Sir Ed.

Font: engarrista

By eduard

Capçanes-Llaberia-Capçanes o cremada oficial de turrons

Improvització, d'aquella d'última hora. Eren les 22h del dia 27 quan acordavem rápidament i sense encantar-nos que el dia següent, divendres, era l'ocasió ideal per donar un tomb sortint desde Capçanes pujar fins Llaberia i tornar a baixar fins Capçanes. Avui hi havien 2 eXtrems nous per l'ocasió, lo Pere (s'està fotent fortíssim) i com no, lo sherpa, Eloi de Capçanes. A les 8.30 h del matí següent, esperava dins lo Seat "Marvella" glaçat que Pere sortís de casa. No m'acabava de creure que Pere acceptés vindre a donar un tomb per les serres de Capçanes però tot i així no vaig perdre l'esperança en cap moment. Eren les 8.38 i Pere encara no havia sortit de casa. Dins de seua casa tampoc s'encenia cap llum que dongués senyal de vida. M'augurava doncs, que els llençols no li havien deixa't llevar-se del llit, amb estes però, lo mòbil em sòna amb la veu de Pere dient-me: "Padrí,5 minuts i baixo".

A i 40 i com una flecha marxavem disparats per estar a les 9.00h a Capçanes per retrobar-nos amb l'Eloi. Lo dia mos convidava a passar un clima de fred, amb boira espessa i poques esperançes de veure sortir lo sol.

Entre pitos i flautes i boira, sortiem a les 9.30 desde casa l'Eloi. Vam tenir dos sherpes més d'allò més simpàtiques durant tot lo trajecte; la gosseta "Mel" i la veterana "Perla" ( o "Puça", com li deia Pere). La perreta "Mel" amb 5 mesets, encara fot brincos i corre ara mentre que la vetarana Perla mos guiava en tot moment per tal de prendre lo sender correcte. Així doncs, tots tres, més les dos perretes vàrem gaudir d'un dia excepcional.

Fotia un fred de collons, però xino-xano ens dirigiem cap a la Fou de Capçanes per tal d'agafar el sender que ja no abandonarem per tal d'arribar al poble de Llaberia. Ja al sender de la Fou, vam passar per la Font de la Mata on brotava aigua per tot arreu, i es que d'aigua, a Capçanes, en tenen per tot lo terme. Vàrem pujar fins el Collet i vam seguir el sender en que ja divissavem Llaberia. Enrrere deixavem la freda boira per donar pas al càlid sol que vam disfrutar fins arribar al poble de Llaberia. Dir, que el trajecte es preciós; molta aigua, senders, molta roca i un paisatge d'encant. A les 12 i poc arribavem a Llaberia. Allí mos trobem a 2 persones, entre elles la darrera persona nascuda al poble, ara fa uns 50 anys aproximadament. Molt amablement mos fa la foto de rigor, mos fica al dia de com están les coses per allí dalt i mos ensenya una part del poble que personalment desconeixia. Sense encatar-nos massa fem un mos a les fonts del poble. Curiosament, lo sherpa Eloi, ens explica que les fonts vàren ser construïdes pel seu iaio Pere passada la guerra civil. Així ho corrobora la firma que hi ha en elles.
Ja caminant i de vegades fent algun "ca-co" (caminar/córrer), fem 5 kmts d'asfalt fins enllançar amb una pista que en porta per un dels massos més considerables, el Mas d'en Ramer, actualment en propietat d'extrangers.

El sol que fins ara ens acompanya, el deixem enrrere per tal de endinsar-nos de nou, en la boira. Un cop creuat el mas de'n Ramer ja agafem el sender que ens enllaçará amb el barranc de la Fou. Per cert, el sender brutal, molta pedra solta i ombrívol.

A les 16h ens trobàvem a l'Horta, i l'Eloi a cop d'inprovització ja mos enrredava per fer un mos a casa seua. Sin comerlo ni beberlo, i sense donar-nos opció, Pere i jo, estàvem convidats a fer una rostida al mas dels Coll.

Vam arribar a Capçanes i a cop de Marvella ja estàvem al mas.

Allí mos esperaven los pares de L'Eloi, lo Pere Coll i la Maria Elena. Havien fet un foc a terra, mos havien portat carn i l'ambient càlid del mas mos feia sentir la mar de bé. Vam rostir llangonissa, vam fer torrades, vam menjar corder, vam menjar baldanes, vam menjar un formatge boníssim, pernil, neules, turró de chocolate.....

Desde aquestes ratlles però; voldria agraïr la delicadesa, l'atenció i la amabilitat que ens vàren donar lo Pere C. i la Maria Elena per fer-nos sentir com a casa i com no al nostre amic Eloi, que sense ell un dia com el d'ahir no hagués estat possible. Moltíssimes gràcies família!!!

¿Qui diu que el Nadal engreixa?

Un abraçada molt forta, que tothom passi unes bones festes i que el 2008 sigui un any ple d'èxits.

¡¡Pit i collons!!

By eduard

CALENDARI 2008?

Ei extrems,

Com que tota excusa és bona per fer un soparet i passar un bon rato, fa uns dies es van reunir Ginés, Joaquim i Xavi (amb les respectives parelles i l'Abril) per sopar, parlar de les curses fetes aquest any i "programar" les curses del 2008.

Després del tiberi, papers a la taula amb totes les curses que marca el calendari i au.... anar triant possibles curses per fer l'any que vé.

Ginés s'ho ha currat i ha preparat un calendari que està mooooolt bé. Hi ha curses per tots els gustos, així que ja ho sabeu .... a entrenar i agafar forces, que hi ha curses per donar i per vendre.

Algunes dates no estan totalment confirmades i la data és la del 2007. Aqui va el calendari:
GENER
27. Cursa de l'Oli de les Borges Blanques.
FEBRER
3. La Mitja. Mitja Marató de Granollers.
24. Mitja Marató Ciutat de Balaguer.
24. Cursa de Muntanya Vall del Congost.
MARÇ
9. II Mitja Marató de Muntanya de Mont-Ral.
15. Duatló de Muntanya Vilanova i la Geltrú.
23. Cursa Popular Bràfim-Ermita de Loreto.
23. El Puigneulós.
30. VI Mitja Marató de la Calçotada (Valls)
ABRIL
6. Cursa dels Bombers. (Barcelona)
13. Cursa de les Fonts. (Xerta)
20. V Carrera por montaña Camañas-Pico Palomera. Camañas (Teruel)
Copa de España FEDME
MAIG
1. Cursa Fons Ermita de Sant Josep (Montblanc)
4. VIII Cursa Mossos d'Esquadra-Sant Amand. (Ripoll)
Circuit Català de Curses de Muntanya. FEEC
18. VIII Cursa de Muntanya de Paüls.
Circuit Català de Curses de Muntanya. FEEC Copa de España FEDME.
JUNY
7. V Cursa Cuita el Sol. (Àreu) Copa Catalana de Curses de Muntanya
15. II Cursa per Muntanya de Capçanes.
20-24. Carros de Foc.
JULIOL
5-6. Cursa del Llop
5: Cursa del riu al mar.
6: Mitja Marató de la Cursa del Llop (Caro)
6. Vertical Race GrandValira (Andorra)
AGOST
3. Cursa de Muntanya de l'Ermita de Barrulles (Capafonts)
16. Cursa Penya Blaugrana La Societat de Maials.
SEPTEMBRE
11. Cursa de Muntanya Vila de Falset
14. Vertical Race Vall de Benasc. Cerler (Osca)
28. II Pujada al Montsià. Alcanar. Circuit Català de Curses de Muntanya.FEEC.
OCTUBRE
12. III Cursa de Muntanya de Tivissa. Curses de Muntanya Open.FEEC.
NOVEMBRE
9. Mitja Marató de Salou.
16. La Talaia-Cursa de Muntanya. Vilanova i la Geltrú.
23. XVII Mitja Marató de Tarragona.
23. VI Cursa de Muntanya Castell de Burriac.Argentona.
Campionat de Catalunya per equips.FEEC.
DESEMBRE
14. Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú.
31. Sant Silvestre de Tarragona.

Que us sembla??!!

SALUT I CAMES

LOGO XTT

Ei extrems,

L'Adrià s'ha fotut una currada amb els logos, així que ara mos toca triar quin volem lluir a les samarretes i equipacions.

Aneu posant les vostres opinions al foro.

Venga, va, no us faci mandra!