El passat dia 20 de Gener es va celebrar la primera marxa BTT hivernal de “LaPica”, organitzada pel BTT Tarragona. Com era d’esperar, ja que era la primera marxa de l’any, la trobada va agrupar un gran nombre de bikers que volien gaudir de les pujades i baixades de Picamoixons, coll (de Lilla) vell, coll de prenafeta, la serra de Miramar i pas del bou (o coll de guixeres). Entre tots aquests bikers estàvem nosaltres; el Sebas, el Xavi i jo. I sent la primera cita de l’any no hi podien faltar les figures més representatives del mon de la BTT de les comarques tarragonines. J.JPG)
ust abans de començar la marxa, i després d’una bona xocolatada amb xurros, varem trobar-nos algunes cares conegudes, membres de la penya ciclista de la Ribera d’Ebre (que no se’n perden ni una) i d’altres coneguts.A les 9:30, amb molt de fred i amb 550 bikers a la sortida, començava la marxa. Un marxa que ens donava la possibilitat d’escollir entre un circuit blau de 27 kms i 900 metres de desnivell, o d’un segon circuit vermell de 37 kms i 1300 metres de desnivell. Un circuit vermell força atrevit, per ser la seva primera marxa, amb algun sender llarg i força ràpid. I com no podia fallar en tota marxa BTT (perquè tot el que baixa es perquè abans ha pujat) 3 ports; coll vell, coll de prenafeta i pas del bou.
L’organització va tenir-ho tot en compte, i fins i tot durant la ruta podíem anar recollint algun regalet dels espònsors de la marxa. Per posar alguna crítica constructiva, però ja dic constructiva, voldria dir que la part de la marxa on s’ajuntaven els dos circuits va ser un mica liat, ja que pel mateix camí pujaven i baixaven gent dels dos circuits, i això era un pèl perillós. La climatologia durant tota la marxa va ser excel·lent, podríem dir que immillorable després de veure el fred que feia a la sortida i tenint en compte l’època de l’any en que ens trobem. Sobre l’organització poca cosa més es pot dir; per ser la primera vegada... ho van fer com si n’haguessin organitzat milers de marxes. Molts col·laboradors als avituallaments, més d’un membre de l’organització a tots els creuaments de camins... perfecte! Als avituallament no hi faltava res! I com que m’he quedat amb un bon gust de boca... l’any vinent, si no falla res, a tornar-hi!
By Santi Bladé
Cinquanta-cinc anys després d'haver coronat el cim de l'Everest al costat de Tenzing Norgay, Sir Edmund Hillary torna, ara definitivament, a un cel que va ser el primer de tocar. Els dos alpinistes van assolir els 8.848 metres de la muntanya més alta del món el 29 de maig de 1953. El gran alpinista neozelandès tenia 88 anys.
+001.jpg)
Improvització, d'aquella d'última hora. Eren les 22h del dia 27 quan acordavem rápidament i sense encantar-nos que el dia següent, divendres, era l'ocasió ideal per donar un tomb sortint desde Capçanes pujar fins Llaberia i tornar a baixar fins Capçanes. Avui hi havien 2 eXtrems nous per l'ocasió, lo Pere (s'està fotent fortíssim) i com no, lo sherpa, Eloi de Capçanes. A les 8.30 h del matí següent, esperava dins lo Seat "Marvella" glaçat que Pere sortís de casa. No m'acabava de creure que Pere acceptés vindre a donar un tomb per les serres de Capçanes però tot i així no vaig perdre l'esperança en cap moment. Eren les 8.38 i Pere encara no havia sortit de casa. Dins de seua casa tampoc s'encenia cap llum que dongués senyal de vida. M'augurava doncs, que els llençols no li havien deixa't llevar-se del llit, amb estes però, lo mòbil em sòna amb+014.jpg)
+009.jpg)
+031.jpg)
+013.jpg)
+018.jpg)
