domingo, 24 de agosto de 2008

Curtides per les serres de Castella i Lleó

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!
Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN
El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.


Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)
El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.
Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.





DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS
El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.
M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.
Distància: 45 kmts
Temps: 7'30 hores



DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO
Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.
Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.
Temps total: 3h
I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!
salut i avant!

3 comentarios:

koanitou dijo...

Bones curtides per les Aspanyes.
Al gener del 2004 vaig fer el Moncayo en riguròs hivernal, vam patir molt fred però tinc molt bon record, al estiu deu ser un altre rollo que tinc pendent. A la muela de Urbión també hi vaig pujar en hivernal al gener 2005. La zona és molt guapa, tinc ganes de tornar-hi. En falta pujar al Pico San Lorenzo 2270m. des de Valdezcaray (La Rioja)que al 2005 vam retirar pel mal temps. Tambè m'agradaria conèixer el Cañon de rio Lobos que pel que comentes és molt guapo. Haver si organitzem una sortideta per la zona un dia d'estos...
Salut
A reveure

eduard m. dijo...

Koanitou!!
Com et va tot? Aixi que vas fer el Moncayo en ple hivern.. ha de ser espectacular, no? Urbión a l'hivern també ha de ser molt guapo, m'han dit que es pot caminar per les lagunes degut al gruix de gel acumulat.
I el Cañón del rio Lobos, una passada, poc desnivell però val molt la pena.. haver si fem una escapada, clar que si... però abans no havia un sopar-cimera??

salut i hasta la vista ilercavons!

somebody dijo...

酒店經紀人,菲梵酒店經紀,酒店經紀,禮服酒店上班,酒店小姐,便服酒店經紀,酒店打工,酒店寒假打工,酒店經紀,酒店經紀,專業酒店經紀,合法酒店經紀,酒店暑假打工,酒店兼職,便服酒店工作,酒店打工經紀,制服酒店經紀,專業酒店經紀,合法酒店經紀,酒店暑假打工,酒店兼職,便服酒店工作,酒店打工,酒店經紀,制服酒店經紀,酒店經紀