domingo, 24 de agosto de 2008

Curtides per les serres de Castella i Lleó

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!
Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN
El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.


Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)
El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.
Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.





DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS
El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.
M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.
Distància: 45 kmts
Temps: 7'30 hores



DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO
Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.
Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.
Temps total: 3h
I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!
salut i avant!

miércoles, 13 de agosto de 2008

Marxa Nocturna de Tivissa a la Cala

Buenuu...la primera crònica de la Maria i el Ricard...quina responsabilitat, pero estremeros de que aneu? Penseu que per anar al darrera de tot, ens dona mes temps per pensar la KRONIKA per publicar-la al GRAMMA EXTREMERU? Doncs SI! En aquest cas, cal dir-ho clarament: l’últim trosset va servir per pensar MOLT, i si en teniu algun dubte aqui va aquest:

MANIFEST PELS DRETS DELS ANIMALS DE CORRAL EN TRÀNSIT CAP A LA COSTA

(el manifest s’ha de redactar algun dia d’aquests, de moment us passo la crònica de successos)

Bé, tot comença on ha d’encetar-se qualsevol bona història, o sigui a TIVISSA, una nit de dissabte en principi intrascendent: els quintos ja torrats son al voltant de la barra esperant la matinada, els psicòlegs s’enfilen a les teulades per buscar conversa, petits i grans son al carrer prenent la fresca i corejant consignes per desafiar la gravetat, l’extraterrestre de torn (ves per on, avui es un rumano) que intenta comunicar-se amb els estels enmitg del rebombori que organitzen tots els altres... o sigui una nit del tot normal si no fos perquè a la Baranova s’ha concentrat un ramat de cent vuitanta ànimes en “transhumància” cap a l’Ametlla de Mar. El problema es gros... al poble no hi queda cap pastor aquesta nit, i el ramat es una barreja de cabres (lleugeres d’equip, neguitoses amb ganes de fotre el camp) i d’ovelles (llanudes i manses volen marxar xino-xano). Una vegada s’ha senyalat tot el ramat, només queda una sol.lució, aviar tot el bestiar cara amunt, i amb una mica de sort, faran cap a la costa...dit-i-fet, un pastor forà acompanya el bestiar fins a la Llena, on el ramat s’enfila pujada amunt.

Els extremeros en principi, tenen la voluntat de comportar-se: seran gregaris fins a l’escorxador...pero son cabres amb pell d’ovella i quan arriben al coll de Monetze l’instint no pot mès, cames ajudeu-me costa avall... la tirada es maca, trobem un primer control bastant d’hora que recondueix el ramat i l’encara pel cami. Anem tirant en grup, tot fent sonar les esquelles que ens expliquen històries i fets fantàstics de la mística Tivissana contemporània...(l’Alonso us en farà cinc-cèntims en 15 Km.)

De sobte, sentim els xiulets dels autèntics pastors ...a la Devesa aquesta nit hi ha trobada nacional, i ens reben com cal: òstia ja sou aqui? Continuareu corrent fins a l’Ametlla? Au va! Voleu un glop de vi?...Ens alegrem molt de veure’ls, ens fem unes fotos i ja ens entaulariem amb ells si no fos perquè estan molt ocupats reconduïnt amb xiulets i esquelles tot aquest escampall que va de cara a l’Ametlla... naltros continuem el cami per anar a buscar el cotxe i retrobar-los a la marxa dels quintos de Tivissa.

A Frides trobem el segon control, on reposem forces amb l’equip encapçalat per la D.J. “Valentina de Luxe” and the Cala Company: entrepans, beure de capritxu, vi, galetes...ens aturem una altra bona estona per fer-la petar, finalment arrenquem farts i divertits, hem d’anar de marxa i la nit es curta...

Continuem corrents a ritme lleuger, aquesta part del recorregut es distreta seguint els camins fins al Mas de Rabassó on les coses es comencen a tòrcer, la pista asfaltada fa mes dur el ritme, i nomès som al quilòmetre 18, fem una tirada a peu fins trobar l’últim abeurador, on la menjadora es plena de galetes delicioses! Per sort deixem uns tres quilòmetres l’asfalt, seguint una pista de cantera que va pel fondo d’un barranc força fosc, en aquest punt comencem a notar el cansament. Finalment arribem a l’últim tram de carretera, ens queden uns set quilòmetres d’asfalt fins el final...els agafem amb resignació i anem tirant (uns mes que els altres) fins a l’entrada del poble. L’arribada al poliesportiu la fem com a ramat ben ensenyat que som, agrupadets i a mesura que hem descansat, cadascú cap al seu corral!

Bé això es tot, malgrat que l’últim terç asfaltat del recorregut desllueix una mica aquesta marxa, val a dir que l’esforç de la gent de l’Ametlla de Mar, anima a qualsevol a tornar-hi l’any que ve. La resta ja forma part de l’història contemporània de Tivissa: l’extraterrestre no va ser abduït, els quintos es van emborratxar encara mes, el DJ. Rojas va tancar la nit de marxa, i els companys eren al lloc de la cita (al ball a prop de la barra).

Salut cabretes...

martes, 5 de agosto de 2008

II CURSA DE L'ERMITA DE BARRULLES

Diumenge 3 d'Agost .
Aquesta vegada surto a les 7 del matí de casa, amb la única companyia de la injustament oblidada durant els últims temps, la nostra guia Baricentro. Destí : Capafons (Alt Camp), prop de Prades, on nostre senyor va perdre les espardenyes, i no s'en va sortir de trobar-les ningú.
Arribo ben puntual, a les 8:30 , aparco a l'entrada del poble, i em dirigeixo a buscar el dorsal. Junt amb el dorsal, bossa d'obsequis per anticipat. A destacar una dessuadora i un buzz. Torno al cotxe per deixar la bossa i preparar-me, i no em cal buscar, ja que trobo als companys del Extrem Team Tivissa, la nova fornada de corredors, el Jaume Rojals i l'Eduard Anguera (que tremoli Romario, que li puja competència ...). Fem els comentaris de rigor sobre el nostre estat i les impressions de cara a la cursa, i fem temps fins a les 9:30, on després d'una presentació de cursa per part de la organització, puntuals fem la sortida.
La cursa transcorre per camins de muntanya principalment, amb poc tros de corriol, i algun tros d'inevitable asfalt. És una cursa molt ràpida, 9,3 kms. de pujades fortes i baixades pronunciades, amb tres avituallaments líquids molt agraïts, ja que el calor va ser molt fort. Així, sense temps a pensar gaire, passem al costat de l'Ermita de Barrulles, lloc d'on prèn nom la cursa, per enfilar els últims tres kilòmetres fins al poble. A destacar els últims 700 metres, una forta pujada que ens conduïa a la linea d'arribada. Al final, esmorzar, refresc i pastes per tothom, en quantitat. Bon ambient i ganes d'agradar per part de la gent que ho organitzava. L'any que vé, a tornar-hi, que a Capafonts hi ha bona gent. T
emps dels nostres corredors :
Joaquim 45 min. 51 seg.
Jaume 46 min. 48 seg.
Eduard 59 min

By Joaquim