miércoles, 19 de noviembre de 2008

CORRENT PER TIVISSA

Diumenge 16 de Novembre. Corrent per Tivissa
Gonzalo i jo vam quedar per diumenge al matí, per fer una volta pels camins de Tivissa, i fer-nos venir gana per esmorzar. A les 8 puntuals, ja erem al Camp de Futbol, fent els estiraments de rigor (menys dels que s'haurien de fer), i arrancant direcció Maula. Les fortes pendients del Coll de Maula fan que ben aviat ja ens haguem despreocupat del fred que teniem inicialment. Al arribar dalt al coll, comença la baixada, fins a la zona de les Coves. Abans, però , ens trobem a un grup de caçadors fent graellada de carn per esmorzar, abans de començar la batuda. Ens confirmen que no passaran per la zona que volem fer, així que, després de rebutjar la seva invitació (i no per falta de gana, però és que si parem i mengem, ja hauriem begut oli ), seguim el trajecte. Arribem a la cruïla de camins Rasquera-Ginestar-Tivissa , i tomben cap a Sex Domiti. Un altre dia ja farem una volta per la comarca. Passem per alguns trams de la cursa de Tivissa, fins que arribem a la zona propera a Sant Blai, que vol dir que s'apropa el final. La sortida ha estat molt amena, hem tingut el luxe de trobar-nos i xerrar 2 minuts amb el mestre Josep Mª Benavent, i la Reyes, que anaven a pujar a la Creu , i després de 1 h.50 min. de trajecte, hem recorregut 18 kms. de córrer constant, amb pendents i baixades, que ens han fet passar un bon tros del matí de diumenge.
Quan vulgueu, a tornar-hi. De recorreguts en tenim tants , que no ens els acabarem.
Salut a tots.
Joaquim.
P.D. No em sé tots els noms dels llocs per on vam passar, però segur que tots ja coneixeu la zona, i les possibilitats que ofereix.

miércoles, 15 de octubre de 2008

3ª Cursa de Muntanya

Ei, l'Edu m'ha dit quina cronica pot fer ell, i m'ha demanat que faci la meva.
Bé doncs sent realiste vaig sortir amb ganes de passam-ho bé i passant de l'Edu i l'Adrià que de moment, tenen un parell de martxes més que la resta, i havent preparat la cursa els tres ultims diumenges, però amb la novetat, que aquest és el primer any que l'entreno fent part del circuit, sense fer cap a Llaberia o Capçanes com l'any passat.
Eren les 9 i feia estona que estavem tots per la Foig fent fotos escalfament, petant la xerrada, a anant a fer un riu en grup.

Hora de sortir aquest any volia sortir més tranquil ja que el final era bestial, surto i intento anar detràs de Carles, portem un ritme similar i se que si vaig amb ell em controlare el ritme, a dalt al camí de Sant Blai em fico davant de Carles i continuo pel Grau però alguns corredors es fiquen entre els dos i el perdò del darrere però espero que baixant pels Fogassos m'antxampi, arribant ja al control em vec l'Edu caminat i coix, em diu que s'ha torçat el tormell i li pregunto que fa, primer em diu que no ho sap li dic que l'acompanyo però em diu que plega (encara va provar fins l'altre control, embustero), arriba Carles i em diu que té flató que m'espavili, bé m'he quedat sense companys, fico música i a seguir, Faig la Sabina de Polesso l'unic que m'animava era la baixada que hi havia , enfilo la Conca a peu i per dalt vaig seguint la gent aquest any he corregut més que altres edicions per la serra , la boira es fa cada cop més espessa, i fins i tot el grup de set ens despistem i em desoriento, sort que no anava sol encara hagués fet cap a l'Ametlla, poca estona desprès de passar pel costat de la Foradada m'enxampa Benavent i encarem la baixada, el vec tant embalat cara avall que dic es un bèstia però m'en vaig darrera d'ell va ser el moment que vaig disfrutar més vam deixar a tothom que portavem pel costat, i vam encarar els Borjos Benavent es va avançar cara amunt també em sembla que baixa, vaig baixant els Borjos i el vaig veient però un cop comencem la Garita, fico primera , reductura i parant a bufar, cada 10 metres, però tiro amunt que m'espera l'Alonso que ja fa estona a perdut una caixa de mitjanes, i lo més bonic baixar per la llena sen fa pesat per que em falten cames ja ni les noto. Un cop baix objectiu complert arribar, una bona dutxa i a esperar la propera edició. Ara tinc 10 mesos sabàtics.

Salut i Cames.
Toneto

martes, 14 de octubre de 2008

3ª Cursa de muntanya de Tivissa

Fa un mes vaig començar a entrenar els caps de setmana, per poder afrontar millor la nostra cursa ja que he estat tot l’estiu vivint del cuento o sigui sense entrenar. Que tindrà l’estiu?? apart de que fa calor.... com diria Pocholo “esta noche fiestaaaaaa” jajaja

Bueno, per fi el dia ja arribat. El temps es amenaçador però de moment ens respecta. Al camping m’esperen els Extremeros/es i entre xerrades i salutacions em vaig trobant els ilercavons, els uequeros, els del Trote, els canareus, entre d’altres, en fi sinó la llista seria infinita. A les 9 amb punt es dona el tret de sortida, fem la volteta de rigor per dins el poble i d’allí ens enfilem cap al Grau. Ja estem posicionats al grup del davant, dic posicionats perquè anem l’Edu i jo. Les sensacions son bones m’entres anàvem guanyant altura fins arribar el Monegret, des de allí comencem la baixada pel barranc dels Fogasos. Anem avançant a bon ritme, devíem portar uns 4 o 5 kms i es produeix el fatídica lesió de l’Edu. Vaig sentir el “crec” del seu turmell, se’l havia torçat. A partir d’alli vaig tingué que continuar sol i lo pitjor es que em vaig començar a ratllar. Perquè lo que li havia passat a l’edu m’hauria pogut passar a mi, a partir d’aquí vaig ser molt prudent i vaig perdre “l’instint assesino” (és com si se’m ves mullat la pólvora)... Això que arribo al segon avituallament i em comenten que vaig dins dels 20 primers. Les sensacions son bones, no em noto ni cansat ni forçat ni res de res. Al cap d’una estona faig cap al pujador de la Conca, allí havia el tercer avituallament, faig un trago d’aigua i amunt. Després d’anar guanyant altura per fi ja començo la serra de la Creu, on ens avisen de que hi ha molt mala visibilitat per culpa de la boira i fort vent. Tal com he anteriorment em noto com si tingues la pólvora mullada, portava un ritme que ja m’estava bé sense forçar la maquinaria. Passem la roca foradada i la visibilitat era molt reduïda i fotia un vent... anem avançant kilòmetres un grupet de 4. fins que arribem al punt de que ens perdem, no veiem cap senyal. Lo més trist de tot això es que jo que soc del poble i després d’haver-hi passat 25 vegades per allí d’alt, NO EM SE ORIENTAR. Amb tot això que comencem a mirar pels voltants i res de res, devíem perdut uns 4 o 5 minuts fins que ens decidim de tornar cap enrere fins que trobem algú. A no res veiem que en passen uns quants, els seguim i au cara avall. No res, faltaven entre 500 o 800 metros per arribar al coll de Monetze. Ens dirigim cap als Borjos, tornem anar el grupet de 4 que ens havíem perdut i això baixant atrapem a 3 corredors, però aquests ens fan de tap i no ens dixen passar. Que tinc que dir d’això... resumint que ens varem xupar tot el baixador dels Borjos a darrere d’aquells. Això ja em va acabar de ratllar. Ja havia perdut tota possibilitat de quedar mes endavant. Bueno, després ja ens enfilàvem ja al últim tram “el pujador de la garita”. Això va ser una clatellada important per a molts. Jejeje Ja d’alt de tot a la Llena, només quedava la baixa que m’agrada més del meu poble, fins arribar a meta. Final 2:56 i 20a posició general.

Estic molt i molt content com a persona que l’hi agrada l’esport. Un altre cop la diada a estat Genial ni que el temps no ens acompanyes. Gracies a tots els col·laboradors i totes aquelles persones que han fet possible que gaudiu d’un diada així!!
I com a Tivissà i extremero em sento malament, perquè tenia com a objectiu quedar mes endavant i se que no vaig donar tot el que tenia. Ho sento, l’any que be ho intentaré fer millor.

P.D.: Duar cuidat i recupera’t aviat, Xavi A. això també va per tu. Una abraçada


Salut i cames



By Adrià

lunes, 13 de octubre de 2008

III CURSA DE MUNTANYA DE TIVISSA VISTA DES DE L’ORGANITZACIÓ

Un any més (i ja en van 3!) després de mesos preparant la cursa i un cap de setmana de no parar, ahir es va celebrar la Cursa de Muntanya de Tivissa.
Tot i no córrer (la cursa) són moltes les sensacions viscudes, tant els dies previs com el mateix dia de la cursa.
Els dies previs, per acabar de tenir-ho tot a punt pel gran dia i per saber si, el temps acompanyarà i es podrà celebrar la 3a edició de la cursa. Que si falta l’arc, que si plourà a bots i barrals i caldrà tenir preparat un circuit alternatiu, acabar de marcar el circuit, anar a buscar el menjar i la beguda .......
El dia de la cursa perquè, sobretot, els participants disfrutin del dia.
Són molts nervis que valen la pena per veure com la gent disfruta (i pateix) de les muntanyes de Tivissa. Unes muntanyes per on ahir van córrer uns 230 corredors i corredores que van passar per paratges tivissans com el Grau (antiga via romana), la Sabina de Polesso, el Pujador de la Conca, la ja mítica Serra de la Creu (ahir tapada per la boira), els Borjos, el Barranc de la Foig i la Llena.
I és molta la gent que es movilitza pel dia de la cursa. Per això cal donar les gràcies als organitzadors, als col·laboradors, als que s’encarreguen de la web i les inscripcions, als que van a la muntanya, als que es queden al poble, a les que fan l’entrega de pitralls, als speakers, als rostidors/es, als que fan los bocates per als voluntaris, als que porten dies desbrossant i marcant, als que van decidir el circuit, als que el dia abans preparen les bosses amb els obsequis pels participants i tot lo fato pels avituallaments, als que no hi van poder ser perquè esperaven a que Didac sortís (FELICITATS PARELLA!), als que fan fotos, als que animen, a les tancacurses (o basureres) .......... MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!!!
Ah! I sobretot, sobretot, als participants! tots els que heu vingut feu possible que es celebri aquesta cursa, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

Us hi esperem l’any que ve!

SALUT,CAMES I KMS!

domingo, 14 de septiembre de 2008

L'onze de setembre i la II Cursa de Muntanya vila de Falset

I com marca la tradició, l'onze de setembre, molts runners tenim cita obligada a la ja II Cursa de muntanya vila de Falset. Els extremeros no serem menos, i ens hi desplaçem una bona representació.
Sembla ser que avui el temps fa una treva per deixar-nos una diada radiant. I així va ser.
Salutacions, abraçades i encaixades per tots els companys i companyes de fatigues. En especial però, a tots els finishers de la UTMB; als uekeros, al xavi solé... fan goig de veure tots ells i elles amb lo seu xaleco que els acredita acabar tan dura cursa!
Es palpa un gran ambient i els falsetans que ens reben d'allò més bé. No hi fa falta de res; buffet de coques, avellanes i fato dolç en general, agafem lo dorsal sense fer cues, fem la foto de rigor i ja estem escalfant abans de sentir el tret de sortida.
A les 9.00h i després del tret, uns 300 runners partim en busca dels 23 kmts i 1150 metres de desnivell acumulat que conformen la cursa.
Aqui la meva crònica (haver si cadascú diu la seva!):
Decideixo sortir per posicions capdavanteres, no sé ben bé el motiu, però penso en el possible embut abans no agafar la sendera. Amb aquestes em trobo amb lo Roger ilercavó i amb un ritme bo iniciem la sendera que ens ha de portar fins el coll de l'Eudalda. Tot i que la cursa s'ha estirat som un grupet important els que anem tirant cap amunt. Entre els 15 primers calculo aproximadament. Com si d'una flecha es tractés, mos passa lo xavi solé a fondo! Un cop descendim per arribar a l'ermita de Sant Gregori, deixem el grup enrrere i tan sols correm lo Roger, lo desconegut 1, lo kabalinot de Joan F i un servidor. Portem un ritme fort baixant la sendera tècnica i Joan passa davant, que ens fa de llebre una estona abans de fotre-mos l'achasso!! Com arrea!!
Ara quedem lo Roger, lo desconegut 1 i jo. Seguim patint pujant St. Cristòfol i quan m'en dono compte, lo Roger es despenja del grup.
Tan sols quedem lo desconegut 1 i jo. Decideixo trencar el gel, avançant-li lo que mos trobariem ara; pujar lo Morral. Parlant i parlant i més parlant, resulta ser que el desconegut és de la Ràpita i auuu.. i com si mos coneixessim de tota la vida mos fiquem al dia en quan a curses, corredors, debatim envers la joventut i les drògues (això va donar per a molt) i un sinfin d'anècdotes que fan que el Morral, sigués menys Morral del que podia semblar.
Seguim corrent ( i parlant como no) en busca del barranc de la Foïna. En estes, començo a tenir flato. Intuitivament i sense que això pugui afectar a tan entranyable conversa, procuro disminuïr el nombre de paraules que dic, ja que em ve a la ment la leyenda urbana aquella que diu que: correr + parlar = a flato tard o d'hora. Possiblement però, m'he passat bebent en algun del avituallaments.
De mentres però, lo Rapitenc simpàtic segueix donant-li a la llengua i jo sentint-ho molt em limito a respondre monosil.labs i a moure el cap de dalt a baix i de dreta a esquerra... però és que no hi puc fer més! Lo flato va en augment i sembla ser que a l'altre costat també en tinc. Bons collons!! Al poc he de fer una aturada i li comento al rapitenc que segueixi tot sol, que ja xarrarem a la meta. Lo bo del rapitenc afluixa el ritme per a vore si m'incorpo però lògicament en veure que no puc seguir momentaneament, decideix seguir tot sol. Intento fer pressió al lloc on incideix el flato i expirar tot l'o2 possible. Torno a trotar tot sol i sembla que va passant. Ara que ja no puc parlar, intento mantenir un control de la respiració.
Em torno a recuperar i augmento el ritme, confiant en tornar-me a trobar lo Rapitenc. Després d'un parell de kmts semblava veure la silueta del Rapitenc. Era ell. Tornem al nostre ritme, i ja encarem la segona part de la cursa, la més corredora entre massos i vinyes. A falta d'uns 7 kmts aprox. s'ens aproxima lo desconegut 2,que s'uneix a naltros (més conversa vaig pensar!). Lo físic d'aquest últim em recordava a Puça, però avui Puça no corria. Lo Rapitenc decideix trencar el gel (no té cap problema) i resulta que lo desconegut 2 es de Roquetesss; llavors tot em va quadrar, era lo germà d'Albert. Mos comenta los èxits aconseguits per al UEC en la UTMB, en especial incís en s'un germà evidentment.. fins que mos fot l'achasso a falta de 3 kmts. De nou pues, lo Rapitenc i jo, jo i lo Rapitenc. Ens comenten que anem dels 10 primers i intento buidar-me pel que queda de cursa. Lo ritme ja no és igual pels dos, que anem molt tocats i ja parlem menos! Augmento lavelocitat on intento estirar al bon amic Rapitenc, que finalment em diu que tiri tot sol. Adelanto a dos corredors pel barranc en sorra de platja i veig al germà de Puça aprop, però no puc arribar, el cap diu que si però les cames que no. Finalment entro molt satisfet a meta. Ho he donat tot i m'ho he passa't la mar de bé ademés de fer la millor cursa que he fet fins el moment. Serà que els entrenos han donat els seu fruit? Als pocs minuts entra lo Rapitenc i ara sobren les paraules, mos fotem un abraç com Deu mana! Al poc, van entrant la resta d 'extremeros, mon cosí Oscar, lo Bufalo Cabau.. i acabem al nou camp de futbol de Falset (com se'ls gasten, amic, allà dalt!) fent uns quants xuts; l'Alonso fent de Romario o' rei du gol i jo fent de Cañizares! Mos fotem una dutxa com a reis dins de les noves instalacions del camp i fins aqui la diada. Felicitar la tasca dels Falsetants/es, de la organització, dels voluntàris i de totes aquelles persones que fan de la Cursa de muntanya de Falset, una data fixa en el nostre calendari.
Classificació dels nostres (posició, nom i temps):
8. Eduard Martinez Pou: 1h 56min
42. Oscar Pou Gálvez, Buffalín: 2h 08min
70. Jordi Joan Cabau Vaello, Buffalo: 2h 15 min
74. Xavi Alonso Anguera, "Romario": 2h 16 min
106. Josep Ma Olesa: 2h 27 min
107. Gonzalo Gomez Diaz: 2h 27min
149. Joaquim Pujol Sarroca: 2h 38min

SALUT I AVANT!!
by eduard

sábado, 6 de septiembre de 2008

Pre-cursa Falset

Ahir divendres al bo de la tarde, quedo amb en Ronald per fer un reconeixement del que serà el circuit de la cursa de Falset. En principi, un entreno més d'aquest intens estiu. Però tots els esquemes de fer un entreno a ritme suau s'em trenquen quan en Ronald em confirma que avui hi ve un invitat, lo Toni Arbones.
Arribo a les 17.30h a la plaça de l'Artesana de Falset i als pocs minuts arribem ells dos. Salutacions, ultimem les "camels", i començem a córrer a un ritme suau i corredor. Amb en Ronald, ja mos coneixem de fa molt temps i sé com se les gasta, sabia que avui li fotria canya tot i surtint de lesió, amb l'objectiu de recuperar ritme i resistència. Pel que fa el Toni, no el coneixia personalment, tot i que n'havia sentit a parlar molt al blog dels ilercavons; tot un referent en el món de l'escalada a nivell nacional, internacional i desde fa un temps, inmers en el món de les curses de muntanya (12h 21' a la Carros de Foc versió skyrunner d'enguany!!). Suposo que sobren les paraules. Així que senyors, lo canguelis estava servit. Era conscient doncs, que avui suaria la camiseta i de valent!

En primer lloc i marcant lo ritme estava el Toni, seguit del Ronald i per últim un humil corredor que ja bufava! Mentre arribavem al coll de l'Eudalda, em vaig limitar a fixar-me amb l'harmonia dels moviments que feien tots dos al córrer, de les petjades, de la posició del tronc, de les inspiracions i espiracions... vaig intentar simular tot el que vaig poder. Abans d'arribar a la bonica ermita de Sant Gregori, lo ritme ja anava in crescendo i de seguida ja vam encarar el segon repetxón del circuit, per dirigir-nos al punt més alt, lo Morral. Lo ritme no parava de pujar i em va venir a la ment tot allò que lo mestre Farnós mos diu en alguna ocasió; separar cos-ment i tirar amunt, però xiquets, l'home del mall sortiria d'un moment a l'altre!
Tot i que lo Toni anava incrementant lo ritme, el fet de que pujessim lo Morral caminant rápidament em va fer baixar les pulsacions i estabilitzar-me una mica, em va venir fenomenal.
Vam xalar molt en les poques baixades tècniques incrementant lo ritme considerablement amb galleto inclòs del Toni contra dos pedres grans, per fer-se mal de collons. Es va aixecar rápidament i a continuar que no ha sigut res, impressionant!
Bordejem lo poble, i seguim pels camins dels masos i vinyers de Falset. Encarem els últims 10 kmts lo Toni com no, fresc com una rosa i lo Ronald i jo que ja estem tocats de valent. De casualitat miro el crono i no em puc creure que amb el que tenia que ser un entreno, pugui arribar a fer millor temps que el dia de la cursa de l'any passat. Arribem al poble. Xops, però satisfets. Lo Ronald segueix corrent perque d'aqui pocs minuts té una reunió i lo Toni i jo fem una horchata i una cocacola respectivament.

Com a conclusions, tot un plaer córrer amb aquests dos corredors però abans grans persones. Donar les gràcies al Ronald que tot i no estar fi després de la lesió, un any més, no l'hi ha importat prestar-nos una mica del seu temps per fer el circuit. Desitjar-vos molts ánimos amb la cursa, ho fareu de conya i segur que els corredors xalarem com enanos!!! I com es veu al fons de la fotografia del Toni, l'espectacle continua.
Un cop més, gràcies per tot.
Salut i avant!!
by eduard

domingo, 24 de agosto de 2008

Curtides per les serres de Castella i Lleó

Voldria començar demanant disculpes als lectors/es i/o advertint que la qüalitat de la següent crònica es veurà mooolt sensiblement afectada respecte l'anterior. He fet tot lo possible per passar-li la crònica a Ricard i la Maria i que la fessin interessant, però sentint-ho molt tenen molta feina, estant sobresolicitats pel que fa la confecció d'altres cròniques i em van dir que no la podrien tenir llesta fins a finals de setembre! ;) Aixi pues, no em queda més collons que fer-la jo!
Fora conyes (amb carinyo Ricard i Maria, eh?), aprofitant unes vacances de 5 dies, m'escapo a terres Sorianes per tal d' anar a veure part de la family allí instalada, els amics i amigues d'allà i com no, seguir amb el procés de curtiment que porto este estiu. En total han estat 4 dies d'entrenaments molt positius i amb bones sensacions.

DIMARTS 19: SKYRUNNING PICOS DE URBIÓN
El primer dia, vaig decidir fer un pic clàssic d'aquestes terres, la Laguna Negra y los Picos de Urbión. L'he pujat nombroses vegades i mai aburreix, molt recomanable i amb unes vistes espectaculars on també podrem veure el neixement del riu Duero. M'aixeco a les 5.45h, esmorzar forçat, carretera i manta (9 Cº al carrer) i encantat de la vida fico la calefacció en ple mes d'agost en direcció la capital, Soria. Em desvio per la carretera de Burgos en direcció el bonic poble de Vinuesa. Allà trobem un panell que ens indica l'aproximació al pàrquing.


Arribo i no hi ha una alma, em fico el traje de batalla, i començo a córrer a ritme suau per pista asfaltada (2 kmts) en direcció la senda de la Laguna. Fotos de rigor a la Laguna Negra d'origen glaciar i segueixo per la senda (GR) en busca del cim d'Urbión. Zig-zag en una costa amb fort desnivell i obtenim les millors vistes d'aquest enorme llac. Segueixo GR amunt tot sol, no trobo ningú i arribo sense massa dificultats en quant a desnivell fins la Laguna Larga. Segueixo corrent i ja arribo al cim, abans però, passo pel tram més escarpat i pedregós del recorregut. És en aquest punt on 3 perros enormes que custodiaven un ramat de cabres m'amenaçen bornant-me en dirreció meua de que aquell territòri es d'ells. M'entra el canguelis i decideixo caminar fins allunyar-me d'ells! Diviso el punt geodèsic i faig cim. Puc apreciar la sierra de Ayllón y la Laguna de Urbión. Esmorço, més afotos i contemplo les vistes espectaculars a 2229 mts.Començo a veure gent en direcció a Urbión i decideixo baixar de nou corrent fins arribar al pàrquing.

DIMECRES 20, ASCENSIÓ PICOS DE URBIÓN (VERSIÓ FAMILIAR)
El dia següent, una petita representació de la familia (mun pare, muns cosins Quique i David i un servidor) decidim atacar el cim per la cara SO, on el paisatge també es una meravella. Caminem xino-xano i avui trobo més muntanyeros que no pas ahir. Un cop ja em fet cim, descendim i ens desviem per una senda on ens porta al naixament del riu Duero, l'aigua està bonissima.
Fotos de rigor, treiem lo chorizo, los torrenos (grassa autòctona pura però que està de muerte, és la corteza del tocino per a qui no ho sàpigui) , formatge i només mos va faltar lo vi! Farts i contents, seguim caminant per la senda clàssica fins arribar a la Laguna. Allí fiquem los peus en remull, l'aigua està fresquissima, després fem un beure i ja de nou al pàrquing. Un dia radiant i en família.





DIJOUS 21, PARQUE NATURAL CAÑÓN DEL RIO LOBOS
El despertador sóna a les 6 del matí i diguem que la nit abans, no vaig anar a dormir d'hora! Avui no fa tanta fresca i el termòmetre marca 15 Cº. Agafo la ranchera en direcció Berlanga. Em desvio en direcció El Burgo de Osma i ja em trobo el panell que m'indica el parc natural abans d'arribar al espectacular poble de Ucero. Aparco el coche i aqui si que hi ha moviment. Moltes families i montanyeros i es que aquest parc no té massa desnivell i es molt recomanable a tot tipus de públic. Com mai havia fet anys enrrere, avui estic disposat a creuar tota l'extensió del barranc corrent i tornar. Són uns 45 kmts en total desde territòri de Soria fins territòri de Burgos, però al meu ritme i amb tot el dia pel davant penso que podia ser possible.
M'acabo de lligar les bambes i ja estic corrent per la senda en direcció l'ermita de San Bartolomé o San Bartolo com diuen allà. Són 2'5 kmts a ritme molt suau i anant creuant el poc cabalós riu Lobos. Ja desde l'inici es pot apreciar la gran riquesa de flora i fauna que té el parc natural. Veig els primers buitres leonados alçant-se a l'horitzó. Arribo a l'ermita, fotos de rigor i agafo la senda GR SO-BU en direcció el Puente de los 7 Ojos. Senda molt atractiva i corredora on passen els kmts ràpidament. Mentre xalo corrent, intento recordar les històries que mos narrava l'amic Romàrio lo dia de la marxa, pero macho, no es lo mismo! ;) Comença a apretar lo lorenzo. M'aproximo a varies coves i ja arribo sense dificultats al pont, de gran bellesa en èpoques de força aigua. Creuo la carretera i segueixo la senda en direcció Hontoria del Pinar. Em noto fort, i augmento el ritme endinsant-me en alguna tartera i bebent aigua fresca que brotlla en diferents punts del recorregut. Visito una choza resinera (antic refugi fet de fulles de pi i troncs on els resiners, recolectaven la resina dels pins i les resguardaven de les inclemències del temps). Arribo a Hontoria. Allí visito el poble i paro per dinar. Porto gairebé 4 hores.Ja de tornada, decideixo caminar ràpid per fer baixar el dinar. Al cap d'una hora començo a córrer i ja al kmt 30 aprox. ja em noto fatigat. CA-CO durant 10 kmts i els últims 5 kmts els faig de nou corrent a ritme suau ( millor dit, arrastrant-me, que collons!) per evitar lesions degut al cansament i ja no tinc aigua. Arribo al pàrquing deshidratat.
Distància: 45 kmts
Temps: 7'30 hores



DIVENDRES 22, CIM DEL MONCAYO
Últim dia de vacances, i ja estic força cansat. El tute d'ahir em deixa amb alguna que altra ampolla petita als dits del peu, però tinc intenció de fer el Moncayo. Agafo la carretera en direcció Gómara. Un cop allí agafo el desvío en direcció Cueva de Ágreda. Aparco. Traje de batalla i caminant en direcció el GR. Noto molèsties en les petjades degut a les ampolles però les ganes de fer cim poden més. Paisatge molt àrid i amb poca presència de vegetació. Segueixo acumulant desnivell i vorejant el riuet. Declarat al 1927 com a parc natural "La dehesa del Moncayo", aquest enclau consta de 3 pics destacats: El Peña Negra, el pròpi Moncayo i La Lobera, tots tres pel damunt dels 2000 mts d'altitud. Arriba un moment que el GR passa per una canal força llarga, de pedra solta i fins pràcticament el cim. Trobo un montanyero de la zona on cabiem impressions i fem el que queda de cim junts. A dalt, bufa fort el Cierzo, fem fotos de rigor al punt geodèsic i esmorzo. El cel es tapa sota l'amenaça de pluja.
Sense encantar-me pues, decideixo que si les ampolles m'ho permeten, faré el descens corrent, ja que pujant no m'han fet massa mal. I corrent és com acabo les vacances per este indret. La veritat, és que el Moncayo a l'estiu no té massa "interés", doncs em va comentar l'amic montanyero que amb les últimes neus de l'hivern, la canal per on es puja és logicament més dura, més guapa i té més encant. Haurem de tornar-hi pues.
Temps total: 3h
I colorín colorado este cuento se ha acabado. Fins aqui algunes de les múltiples rutes que es poden fer per estes terres. Si l'estiu que bé algú es vol apuntar hi esteu invitats/es i jo encantat de la vida!
salut i avant!

miércoles, 13 de agosto de 2008

Marxa Nocturna de Tivissa a la Cala

Buenuu...la primera crònica de la Maria i el Ricard...quina responsabilitat, pero estremeros de que aneu? Penseu que per anar al darrera de tot, ens dona mes temps per pensar la KRONIKA per publicar-la al GRAMMA EXTREMERU? Doncs SI! En aquest cas, cal dir-ho clarament: l’últim trosset va servir per pensar MOLT, i si en teniu algun dubte aqui va aquest:

MANIFEST PELS DRETS DELS ANIMALS DE CORRAL EN TRÀNSIT CAP A LA COSTA

(el manifest s’ha de redactar algun dia d’aquests, de moment us passo la crònica de successos)

Bé, tot comença on ha d’encetar-se qualsevol bona història, o sigui a TIVISSA, una nit de dissabte en principi intrascendent: els quintos ja torrats son al voltant de la barra esperant la matinada, els psicòlegs s’enfilen a les teulades per buscar conversa, petits i grans son al carrer prenent la fresca i corejant consignes per desafiar la gravetat, l’extraterrestre de torn (ves per on, avui es un rumano) que intenta comunicar-se amb els estels enmitg del rebombori que organitzen tots els altres... o sigui una nit del tot normal si no fos perquè a la Baranova s’ha concentrat un ramat de cent vuitanta ànimes en “transhumància” cap a l’Ametlla de Mar. El problema es gros... al poble no hi queda cap pastor aquesta nit, i el ramat es una barreja de cabres (lleugeres d’equip, neguitoses amb ganes de fotre el camp) i d’ovelles (llanudes i manses volen marxar xino-xano). Una vegada s’ha senyalat tot el ramat, només queda una sol.lució, aviar tot el bestiar cara amunt, i amb una mica de sort, faran cap a la costa...dit-i-fet, un pastor forà acompanya el bestiar fins a la Llena, on el ramat s’enfila pujada amunt.

Els extremeros en principi, tenen la voluntat de comportar-se: seran gregaris fins a l’escorxador...pero son cabres amb pell d’ovella i quan arriben al coll de Monetze l’instint no pot mès, cames ajudeu-me costa avall... la tirada es maca, trobem un primer control bastant d’hora que recondueix el ramat i l’encara pel cami. Anem tirant en grup, tot fent sonar les esquelles que ens expliquen històries i fets fantàstics de la mística Tivissana contemporània...(l’Alonso us en farà cinc-cèntims en 15 Km.)

De sobte, sentim els xiulets dels autèntics pastors ...a la Devesa aquesta nit hi ha trobada nacional, i ens reben com cal: òstia ja sou aqui? Continuareu corrent fins a l’Ametlla? Au va! Voleu un glop de vi?...Ens alegrem molt de veure’ls, ens fem unes fotos i ja ens entaulariem amb ells si no fos perquè estan molt ocupats reconduïnt amb xiulets i esquelles tot aquest escampall que va de cara a l’Ametlla... naltros continuem el cami per anar a buscar el cotxe i retrobar-los a la marxa dels quintos de Tivissa.

A Frides trobem el segon control, on reposem forces amb l’equip encapçalat per la D.J. “Valentina de Luxe” and the Cala Company: entrepans, beure de capritxu, vi, galetes...ens aturem una altra bona estona per fer-la petar, finalment arrenquem farts i divertits, hem d’anar de marxa i la nit es curta...

Continuem corrents a ritme lleuger, aquesta part del recorregut es distreta seguint els camins fins al Mas de Rabassó on les coses es comencen a tòrcer, la pista asfaltada fa mes dur el ritme, i nomès som al quilòmetre 18, fem una tirada a peu fins trobar l’últim abeurador, on la menjadora es plena de galetes delicioses! Per sort deixem uns tres quilòmetres l’asfalt, seguint una pista de cantera que va pel fondo d’un barranc força fosc, en aquest punt comencem a notar el cansament. Finalment arribem a l’últim tram de carretera, ens queden uns set quilòmetres d’asfalt fins el final...els agafem amb resignació i anem tirant (uns mes que els altres) fins a l’entrada del poble. L’arribada al poliesportiu la fem com a ramat ben ensenyat que som, agrupadets i a mesura que hem descansat, cadascú cap al seu corral!

Bé això es tot, malgrat que l’últim terç asfaltat del recorregut desllueix una mica aquesta marxa, val a dir que l’esforç de la gent de l’Ametlla de Mar, anima a qualsevol a tornar-hi l’any que ve. La resta ja forma part de l’història contemporània de Tivissa: l’extraterrestre no va ser abduït, els quintos es van emborratxar encara mes, el DJ. Rojas va tancar la nit de marxa, i els companys eren al lloc de la cita (al ball a prop de la barra).

Salut cabretes...

martes, 5 de agosto de 2008

II CURSA DE L'ERMITA DE BARRULLES

Diumenge 3 d'Agost .
Aquesta vegada surto a les 7 del matí de casa, amb la única companyia de la injustament oblidada durant els últims temps, la nostra guia Baricentro. Destí : Capafons (Alt Camp), prop de Prades, on nostre senyor va perdre les espardenyes, i no s'en va sortir de trobar-les ningú.
Arribo ben puntual, a les 8:30 , aparco a l'entrada del poble, i em dirigeixo a buscar el dorsal. Junt amb el dorsal, bossa d'obsequis per anticipat. A destacar una dessuadora i un buzz. Torno al cotxe per deixar la bossa i preparar-me, i no em cal buscar, ja que trobo als companys del Extrem Team Tivissa, la nova fornada de corredors, el Jaume Rojals i l'Eduard Anguera (que tremoli Romario, que li puja competència ...). Fem els comentaris de rigor sobre el nostre estat i les impressions de cara a la cursa, i fem temps fins a les 9:30, on després d'una presentació de cursa per part de la organització, puntuals fem la sortida.
La cursa transcorre per camins de muntanya principalment, amb poc tros de corriol, i algun tros d'inevitable asfalt. És una cursa molt ràpida, 9,3 kms. de pujades fortes i baixades pronunciades, amb tres avituallaments líquids molt agraïts, ja que el calor va ser molt fort. Així, sense temps a pensar gaire, passem al costat de l'Ermita de Barrulles, lloc d'on prèn nom la cursa, per enfilar els últims tres kilòmetres fins al poble. A destacar els últims 700 metres, una forta pujada que ens conduïa a la linea d'arribada. Al final, esmorzar, refresc i pastes per tothom, en quantitat. Bon ambient i ganes d'agradar per part de la gent que ho organitzava. L'any que vé, a tornar-hi, que a Capafonts hi ha bona gent. T
emps dels nostres corredors :
Joaquim 45 min. 51 seg.
Jaume 46 min. 48 seg.
Eduard 59 min

By Joaquim

lunes, 28 de julio de 2008

IX MARXA NOCTURNA (TIVISSA - L'AMETLLA DE MAR)

Família,
Estes festes de St. Jaume abans de que l'alcohol mos afectés a la parla, uns quants extremeros/es vam proposar de fer la nocturna tots junts a modo d'entreno corrent. Que us sembla? Pot estar bé! Digueu la vostra i fem llista a vore quants som! Ánimos!
DADES GENERALS:
Recorregut: Tivissa - L’Ametlla de MarData: Dissabte 9 d'agost de 2008.
Distància aproximada: 33 KmLloc i hora de sortida- Plaça de l'Església de Tivissa a les 23:00 hores. ( Es recomana estar una hora abans)
Lloc d'arribada: Polisportiu Municipal Galetet de l’Ametlla de Mar.Durada aproximada: 6/7 hores.
INSCRIPCIONS
-Oficina de turisme de Tivissa, tel: 977417551
-Centre Excursionista Azimut
- Complexe esportiu, l'Ametlla de Mar-tel: 627799184fins al 8 d'agost de 19 a 21 i al correu: nocturna9@hotmail.com
- Polisportiu Municipal Galetet de l'Ametllatel: 977456811 ( de 17 a 20 hores)
Data límit d'inscripció: 08/08/08. Els menors de 16 anys haurán d'anar acompanyats i els de 16 a 18 anys hauran de portar una autorització dels tutors, els quals serán en tot moment responsables del comportament dels menors. La quota es pagarà en el moment de formalitzar la inscripció. Les persones que ho facin per telèfon o correu electrònic, primer faran l'ingrés al C. de Caixa Tarragona "2073-008-24-0100108335" o de la Caixa "2100-0176-81-0100605640", en concepte de "marxa nocturna" i especificant el nom de l’inscrit/s.
Posteriorment s'haurà de notificar al C.E Azimut les dades de l'ingrés i les dels participant/s ( nom, DNI, telèfon, edat, adreça, i si s'està federat), mencionant si s'escau la reserva de l'autobús. Abans d'iniciar la marxa caldrà presentar el justificant d'ingrés de la quota i la credencial federativa ( qui la tinguin).
PREUS:No federats: 12,5 eurosFederats: 8 eurosSocis C.E Azimut: 6,5 euros.Servei de bus( opcional) 6 euros.
A TENIR EN COMPTE:Es recomana portar aigua, tot i que al llarg del recorregut trobareu tres avituallaments amb menjar i begudes.Cal portar frontal o llanterna amb piles de recanvi.Hi haurà un servei de cotxe escombra als punts d'avituallament. En cas de retirada, s'ha de donar avis en aquests punts.A l'arribada hi haurà la possibilitat de dutxa i pernocta al polisportiu Galetet.Atès que la marxa passa per alguna propietat privada, preguem que no es cridi i es respectin els llocs per on passi.Les deixalles s'han de llençar als avituallaments.La inscripció contempla el pagament de l'assegurança obligatòria de la FEEC.
I COM SEMPRE, A L'ARRIBADA HI HAURÀ XOCOLATADA!!
El C.E. Azimut no es responsabilitza dels accidents/incidents que puguin esdevenir i siguin aliens a l'organització.
By Eduard M.

Triatló Iron-Terra de Riba-roja o l'aiguat del segle!!

Per cames vaig tenir que marxar el passat 13 de juliol quan vaig decidir-me a anar a vore l'iron-terra de Riba-roja. Eren les 12h del diumenge 13 de juliol, quan llegint pel diari em vaig assabentar que el mateix dia i a les 15h es disputava el triatló d'aquesta localitat de la Ribera d'Ebre.

La veritat es sempre m'ha motivat anar a veure'l, sempre se'n ha sentit ha parlar molt d'aquest mític triatló i mai havia tingut l'ocasió de anar-hi, això si, d'espectador. Tot i que no sigui l'ironman pròpiament dit (4'5 kmts nedant + 180 kmts de BTT + 1 marató), no perd l'encant d'aquesta prova ni el mèrits aconseguits per tots els triatletes que hi participen. Desde el primer, fins a l' últim.



Vaig arribar abans del briefing, per escoltar les últimes instruccions per part de l'organització (una mica caos tot plegat) i posicionar-me com un bon espectador per treure les fotos més xules i disfrutar de l'ocasió. No coneixo ni Deu! El cel es carrega de cúmuls sota l'amenaça de pluja.

Pel que fa els triatletes, flipes pepinos. Molts d'ells semblen professionals i els físics delaten una gran dedicació. Trajes de neopré i tots ells/es (un parell de dones) ja están preparats per la primera modalitat; nedar 2 kmts en un circuit tancat al riu en forma de quadrat. La veritat es que començen molt forts, i en el tram on la corrent va a favor es on s'escapa el grup capdavanter. Comença a ploure, a bufar un fort vent, trons.. i jo fent-me la idea que això es suspendrà d'un moment a altre.

Malgrat el mal temps, la prova transcorre amb tota normalitat i jo disfrutant de lo lindo, això d'animar també mola! Començen a sortir els triatletes de l'aigua, algun d'ells fatigats i fan la transició per la següent modalitat, la BTT. La BTT es fa en un circuit tancat on han de fer varies voltes fins aconseguir un total de 90 kmts (cágate lorito!!). La pluja es fa més insistent, el vent huracanat, els trons que cada cop cauen més a la vora i els espectadors que no tenim collons de trobar un lloc que ens faci de refugi. La pista es un fangar i l'aigua que cau fa practicament impossible les pedalades del participants.
L'organització desbordada, no sap ben bé que fer i dóna per suspesa la prova, per decepció de molts triatletes vinguts d'arreu del país. La 1/2 marató, lògicament, ja no es va arribar a disputar.

Un servidor, en veure que lo panorama ja afluixava, va aprofitar per fotre el camp. Ja dins al coche pensava en lo bonic que seria participar en un triatló i aquest va ser el motiu pel qual vaig anar-hi; somiar de més aprop el que ara només pot ser un somni. Vaig xalar moltíssim animant i els espectadors allí presents fins i tot cantaven! Es allò de, al mal temps, bona cara!
+ info: http://www.triatlo.org

Pit i collons

By Eduard M.

miércoles, 9 de julio de 2008

NOVA CURSA DE FALSET

Arriba la nova edició de la Cursa de Falset, que es celebrara el pròxim 11 de setembre.

Per més informació clikeu a l'imatge:








lunes, 7 de julio de 2008

EXTREMEROS A ANDORRA

Aquest cap de setmana, amb l'excusa de les Gore Tex Series a Grandvalira, un grupet d'extremeros hem passat el finde al país veí, Andorra.
L'aventura comença divendres a la tarda, quant la Maria i jo anem a comprar l'avituallament líquid i sòlid d'aquests dies (no fos cas que passessim sed o gana) i continua a primera hora del matí de dissabte, quant emprenem el viatge cap a Canillo perquè Xavi corria el VK a la tarda i haviem de ser a puesto per dinar (algú vol tallarines? crec que n'han sobrat, no??!!) i descansar una miqueta abans de les 5 de la tarda, hora en què es començava a donar la crono-sortida als participants que havien de recòrrer un VK de 935 metres de desnivell positiu en 3,8 kilómetres. Los altres 5 vam fer d'animadors oficials durant els 55 mins en que Xavi va estar corrent-caminant i, a crit de "romario, romario", "amunt, amunt" i "venga xavi que això ja està", no vam parar de cridar i animar, fos des del telecabina, des de la cadira o ja al cim esperant que arribes.

De tornada a l'apartament, banyet a la piscina-jacuzzi de les instalacions de l'hotel uns i cerveseta al pub els altres i cap a l'entrega de premis i sorteig de material. Per variar, no mos toca res i veiem com són els altres els que marxen amb jaqueta nova, polaines, etc, etc. Per això, un cop acabat tot este tinglado, esperem l'arribada de Ricard i..... a sopar! que hi ha gana i s'ha d'anar a dormir aviat.

Diumenge mos retrobem a les 8 del matí per esmorzar i tornar a les muntanyes, la majoria a córrer la VR i una servidora a fer fotos i animar.
A les 9:30 es dóna la sortida a les xiques i tots animem a la Maria, única representant femenina de l'ETT. Un quart d'hora més tard, surten els nois (Carles, Jaume, Ricard, Eduard i Xavi) i comencen a recórrer la VR de 16,5 kilómetres de recorregut i 1.350 metres de desnivell positiu amb sortida en linia desde Canillo a 1.530 metres i arribada al Pic de Maians a 2.466 metres. El recorregut de la carrera és molt variat i té diversos trams molt diferenciats i típics del pirineu (bosc, prats, collades i vistes panoràmiques).
El primer en arribar, després de només 1:35 hrs, és l'Agustí Roc (impressionant!). Els nostres van arribant entre les 2:19 i 3:09 hrs.
Un cop a Canillo de nou, dutxeta al Palau de gel, sorteig de nou (mos toca pero com si no ..... un bidó d'aigua!), pasta party i cap a casa (passant primer per algunes botigues andorranes i fent el gasto de rigor).
Cap de setmana de curses i rialles que, crec, hauriem de repetir més sovint. Que creieu?

Salut, cames i kms

By Heura

miércoles, 2 de julio de 2008

ENTRENO PER TIVISSA

Dissabte 6 del matí. Sona el despertador. Amunt i som-hi, que he quedat al Calvari 28 amb Romario per anar fer una volteta pels bonics paratges del terme de Tivissa. Finalment, també s'apunta l'amic Santi, que puntual m'espera a les 6:30 davant de casa. Pugem al cotxe, una breu xerrada, i apa, que ja hi sóm. A les 6:50 ja sortiem de Tivissa direcció Llaveria, tot seguint el GR Un recorregut molt xulo, amb vistes molt recomanables, pujades fortes, i baixades dures. En alguns moments, el GR passa per camins que ens portarien a La Serra d'Almos o Capçanes. Si hi ha temps i ganes, de recorreguts no en falten per conèixer tot el terme de la Sex Domiti. A més, l'entrenament i la curtida estàn assegurats. Arribem fins ben a prop de l'embotelladora d'aigua Fontdalt, i quan comencem una baixada bastant tècnica que ens portaria al costat del poble de Capçanes, decidim fer-la durant uns 500 metres aproximadament, i voltem de tornada. Ja són vora les 9 del matí, i hem de tornar al cotxe abans que la calor sigui insoportable. Així que altre cop via GR, però amb petites variacions, arribem a Tivissa després de voltar 23 kms. de recorregut curtidor, en un temps de 3 hores i 23 minuts, parada per fer un petit esmorzar inclosa. A l'arribada al poble, l'amic Santi es marca un detall, i ens invita a un xampú, ja que jo i Romario, fent honor a la fama de bon català, tenim les butxaques buïdes. Si hagués vingut Gi, hauria invitat ell, i ja m'ho apuntaria al meu compte.

Apa, Salut i Kms.,
,....
I calor, molta calor.

Joaquim.

martes, 17 de junio de 2008

Cuita el Sol 2008 - Versió camarlenca!

Bones companys/es de la muntanya,

El passat dissabte dia 7 es va celebrar “La Cuita del Sol “, cursa puntuable per la copa catalana de curses d’alta muntanya.
Vam arrancar a les vuit del matí de Camarles tres camarlencs: David (un noi que està molt fort i crec sincerament que arribarà lluny al món de la muntanya), Peret (amb ell m’ho vaig passar molt be ) i un servidor Kiko Martí.
El viatge va anar perfecte ,vam esmorzar a Tremp, i cap a les 13:30 arribavem a Àreu .
Allí ens esperaven dos de les terres de l’Ebre concretament de Tivissa l’Adrià i la seva companya Thais (molt bona gent).
Vam plantar la tenda i vam dinar, desprès una hora de migdiada ,David ,Peret i Thais van anar cap amunt on allí ens esperarien.
La cursa va anar millor del que m’asperava, però també he de dir que vaig bufar moltíssim, eren 4’7 km de distancia amb un desnivell de 1690m , és una cursa molt recomanable amb unes vistes impresionants.
Al final vaig quedar el nové amb un temps de 1h 7min ,encara que la gent de les terres de l’Ebre visquessem a nivell de mar no és cap impediment per donar guerra a la gent dels Pirineus.
Desprès de la cursa vam anar a sopar i que os he de dir , ens ho vam passar molt be amb Peret.
He de destacar un comentari que em va dir el David quan estavem baixant del Monteixó, em va dir: “com hem fas viure Kiko “ em vaig emosionar molt.

Be companys /es de la muntanya ja us seguiré informant de la copa catalana, aquest any intentaré fer-la tota, fins aviat.

By Kiko

lunes, 9 de junio de 2008

Cuita el Sol 2008: eiiiii company...me fas viure


Me fas viure, és lo que li va dir el David de Camarles al Kiko per emportar-se’l a aquell racó del Pirineu. Mentre montavem la tenda al camping Pica d’Estats, van arribar Kiko, David i Pere (Peret, Perot o Pedrito, dieu-li com vulguiu que a tot arreu lo coneixen). I aquí comença la nostra aventura a la Cuita el Sol.

Després de fer un moç i buidar lo senaxo de menjar, vam anar camarlencs i tivissans a buscar el dorsal i el xip del Kiko i un servidor. Eren les 15:50h quan lo Perot, lo David i la Thais van començar a “muntar” cap al Monteixo (eiii company que la Thais ja reia abans de començar… jajaja).

Kiko i jo vam fer una becaineta com Déu mana abans d’empendre la sortida. A les 18:20h em situava a la plaça major d’Areu (cinc minuts després de la sortida de les fèmines), la qual estava a petar de spidermans, perque lo que tenia davant meu més que una muntanya era una paret! A les 18:30h va arribar la sombra a la plaça, fet que donava la sortida (Kiko s’havia situat al capdavant de la cursa; jo com a debutant em vaig quedar un mica més enrere).

Em notava el cor a la gola, no vull ni saber quin era el meu ritme cardíac en aquell moment, però les sensacions eren bones i com a jabalínot, vaig decidir remuntar posicions i per fora del traçat que utilitzava la gent.

El cronòmetre marcava casi 45 minuts quan ja em situava al avituallament que marcava l’ecuador del recorregut. M’acabava de trobar al Perot i a la Thais (que més tarde em va explicar que en aquells moments, mentre ens esperaven, los camarlencs havien tret la barra de pa i lo xoriço mentre feien un plegat…eiii company aquí dalt hi ha molta boira ...jajaja).

A lo que anava. Després de l’avituallament venia un tram més o menys “corredor”, que no va durar massa. La temperatura havia caigut en picat i se’m començaven a gelar les mans però tenia bones sensacions, així que seguia remuntant posicions, fins que em vaig trobar al Kiko, que ja baixava, i a un membre de l’organitazció que em va dir que sol faltaven 200m (serien 500m fins el pic del Monteixo, però l’acumulació de neu va fer retallar el traçat). Just arribar dalt em vaig ficar el magnífic paravent, feia moltíssim fred i ja no podia ni moure les mans, així que vaig donar mig tomb per començar el descens.

Classificació general i temps:

9 Kiko Marti 1:07h – UEC TORTOSA (com podeu veure aquest home és d’un altre planeta...jejeje)
108 Adrià 1:27h – EXTREM TEAM TIVISSA

Després d’una bona dutxa vam anar a sopar tots junts, i aquí va començar lo repertori, que acompanyat d’unes botelletes de vi de la casa, mos va fer riure moltíssim. Naltros dos vam retirar aviat perque l’endemà haviem d’anar a Berga a fer l’aguiluxo (volare uo uo...)


Ara són les 21:35 del diumenge, i estem al tren, recordant i agraïnt la bona companyia d’aquesta gent tan maca que hem conegut.

Salut i cames

By Thais & Adrià

lunes, 2 de junio de 2008

ESPAI KILIAN

Cap de setmana a la Cerdanya per disfrutar dels pirineus i participar a la primera cursa de muntanya en homenatge a un xaval de 20 anyets que no para de batre records i que com molts ja sabeu es diu Kilian Jornet.
Amb aquesta excusa marxem, divendres a la tarda, cap a Bellver de Cerdanya. Hi anem, la Maria i Ricard, Xavi i una servidora, amb el cotxe ben ple (sembla que anem a passar-hi una setmana, no 2 dies) i ganes de passar un bon cap de setmana. Tenint en compte que, entre pitos i flautes, marxem a les 19:30 hrs., arribem amb el temps just perquè ens ensenyin el bungalow i ens donin una miqueta de sopar. Dissabte serà un altre dia.


Dissabte, volta de reconeixement al càmping, visita a Martinet (a comprar pa de nous, d'olives i ceba. Mmmmmmm), visita al casc antic de Bellver i cap a l'ajuntament, doncs allí es fa l'homenatge institucional al Kilian. Homenatge que resulta ser molt familiar, doncs allà hi ha amics i coneguts, familia i naltros 4 (potser per això acabem parlant amb l'Eduard Jornet, pare de la criatura).
A la tarda, Ricard mos porta (conduïnt Xavi) a un dels paratges més visitats i bonics de la Cerdanya, el refugi i llac de Malniu (a 2.120 metres d'altitud), lloc al que arribem per una pista forestal i on gaudim del paisatge i de la calma dels pirineus. Rematem la tarda a Puigcerdà i mos fotem un soparet com Déu mana (trinxat de la Cerdanya, amanida de foie...... Mmmmmmm una altra vegada).

Diumenge, bon esmorzar i cap a la plaça de l'ajuntament de Bellver, lloc on es dóna la sortida a la cursa. Aquesta, de la qual hi ha 2 modalitats (marató i mitja marató), transcórre en plena Cerdanya, entre els municipis de Bellver i Prullans i amb uns desnivells d'entre 1.000 i 2.000 metres respectivament.
A les 9 del matí i després d'una petita confusió amb la manera de donar la sortida, els 100 participants inicien la cursa-homenatge pels carrers de Bellver. Després ja comencen les senderes, pistes i camins que recorren els municipis ja esmentats i passen per poblets com Santa Eugènia, Olià i Nas. Xavi participa a la mitja marató (tot i que realment són 25'5 kms) i naltros tres som els seus animadors i supporters oficials. Per això, cotxe i a buscar algun lloc on poder-lo animar.
El primer en arribar (fresc com una rosa) és l'Albert de la UEC Anoia, que recórre els 25 kms en 2:01 hrs (impressionant!). Xavi ho fa moooolt bé i arriba en la 12a posició i marcant un temps de 2:30 hrs.
De la marató, el primer tarda unes 3:30 hrs, però no és el Kilian (decideix disfrutar del seu homenatge i prendre-s'ho amb calma). La primera xica és la Corinne Favre, que arriba 4a de la general (impressionant!!!!) marcant un temps de 3:44 hrs. Quin personal! Són màquines!

De tornada cap a casa, pedregada i aigua per un tubo.

La setmana que ve l'Adrià va a Àreu! a La Cuita!

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

lunes, 19 de mayo de 2008

VIII CURSA DE MUNTANYA DE PAÜLS

Ahir diumenge tornava a haver-hi cursa apropep de casa. Ahir diumenge se celebrava, ni més ni menos que la VIII Cursa de Muntanya de Paüls, o sigui que, tots cap allà, a córrer! De Roma sortim los del Calvari i un cop allà mos trobem amb l'Adrià i la Thais (l'altra acompanyant oficial), a més de moltes altres cares conegudes de la Ribera i de les Terres de l'Ebre en general (se nota que correm a casa) i moltes més cares desconegudes que altres anys (se nota que la cursa és puntuable per la Copa d'Espanya).


A més, pels extremeros és un dia important perquè, per fi!, estrenem equipacions! I quines equipacions! estos xics fan goig!

Arribem a Paüls amb temps suficient per anar a buscar els pitralls, fer les primeres xerradetes, posar-se los trajes de faena (avui sap greu "clavar" el dorsal a la samarreta) i anar cap a la plaça del poble per veure la sortida de les noies (n'hi havia unes quantes) i esperar la dels nois .

A les 9:30 hrs, i amb un dia solejat que molt pocs esperavem, es dóna la sortida als nois i..... au, tots cap amunt! cap a la Mola Grossa, Piló de Montsagre, Punta de l'Aigua i Joan Gran, els 4 cims d'aquesta 8a edició, més tècnica, amb més desnivell (3200 metres de desnivell acumulat) i festa (hi havia un avituallament amb uns bafles que semblava la Metro!) que passades edicions.
Com que no era possible anar a animar als nostres xics sense 4x4 perquè l'aigua d'estos dies havia deixat los camins algo enxarcats, la Thais i una servidora vam decidir que res millor que anar a esmorzar. Després, cap a la plaça, a agafar posicions i esperar que anessin arribant els 345 participants que participaven en la cursa d'aquest any.

El primer a arribar, un basc que, fresc com una rosa, va recórrer els 23 kms de la cursa en 2:12 hrs. Impressionant! De noies igual, la primera una basca. Quina gent!

Els nostres van tardar una miqueta més, però van arribar encantats amb el nou traçat de la cursa i l'organització en general (com cada any, simplement genial en tot).

Un cop acabada la cursa, a recuperar forces amb una bona cerveseta o la nova beguda isotònica de Toscà (m'encanta l'ampolla), el molt menjar que hi havia i una dutxeta a les piscines de poble (l'aigua algo fresca, no nois??!!).

Després, cap al poble, que teniem comunió i mos haviem de posar guapos!

Posicions i temps dels extremeros:
88. Josep Mª Benavent 2:59
89. Adrià Tomàs 2:59
136. Xavi Alonso 3:13
174. Josep Mª González 3:23
262. Ginés González 3:56
272. Joaquim Pujol 4:03

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

martes, 13 de mayo de 2008

PRESENTACIÓ OFICIAL DAVANT LA FEEC

Benvolguts extremeres/os,

Aquest dilluns 12 de maig es va celebrar a La Selva del Camp, a l'auditori de sta Llúcia (antiga ermita), la reunió mensual de la FEEC-Camp de Tarragona.La reunió va celebrar-se a les 22:00 h.
En representació de l'ETT van assistir-hi en Ricard Vaqués i Josep Bordera (vocal i president).

Va ser la presentació oficial de l'entitat dins la FEEC, la veritat és que l'exposició va ser breu en un ambient molt bo. Juntament amb l'ETT va ser presentat l'associació excursionista la Salouenca, també de nova creació. Us informem que en la proxima reunió (normalment mensuals) ja serem oficialment membres de la FEEC.

Si hi ha algún voluntari per assistir-hi ja ho sabeu!
Així doncs poc a poc anem creixent, o sigui que no us encanteu i a treballar!!
Enhorabona a tots!
Salut i cames!!

La direcció

sábado, 3 de mayo de 2008

TRAIL L'AMPOLLA - L'AMETLLA DE MAR


Com que en esta vida no tot és córrer i anar de curses, fa uns dies vam decidir fer una sortideta apta per a tots els públics i anar al Baix Ebre a fer el GR que hi ha entre l'Ampolla i l'Ametlla de Mar.
Així és que, cap allà a les 9 hrs. mos trobem a l'Ametlla uns quants extremeros/es, per agafar el tren fins a l'Ampolla i començar el nostre recorregut. Comencem a caminar a les 10 hrs del matí i, després de deixar enrera l'Ampolla i les moltes urbanitzacions que hi ha al seu voltant, emprenem el nostre camí de ronda cap a l'Ametlla.
És un recorregut d'uns 17 kms que voreja tota la costa mediterrànea que tenim tant apropet de casa. Un paisatge molt xulo (cales, caletes i vegetació típica del mediterrani), un temps fantàstic (primer banyet de la temporada per 4 atrevits i esquenes rojes per la majoria) , una companyia com déu mana (Bernat mos ha fet xalar moltíssim) i un dinar pa llepar-se els dits (dinar picnic preparat ahir a la tarda-nit per uns quants que sembla que tinguin poca feina) fan que passem un molt bon dia.
Xino-xano i després d'algunes paradetes, arribem, tots junts i fent els mateixos temps (jijiji), al nostre destí a les 17 hrs, amb ganes de cerveseta i picoteo. Després d'un ratet de relax, cervesetes i braves a La Cala, decidim rematar el dia a Falset, perquè (i pels que no ho sapiguin) hi ha Fira del Vi!
Arribem a la capital del Priorat i .... cap al castell, nou lloc de tast de vins i punt de trobada amb moltes cares conegudes. Xerrant i bebent, bebent i xerrant, se mos fa de nit i decidim marxar cap a casa, però, oh oh, sorpresa, uns marxen amb la roda punxada i altres una miiiiica borratxetes.

Que ho repetirem???

By Heura

miércoles, 30 de abril de 2008

I CURSA DE LES FITES

Diumenge passat, 27 d'abril, i per no variar la rutina de molts diumenges, tornava a haver cursa, i de nou apropet de casa. Esta vegada, a La Pobla de Massaluca. Quin luju! Últimament per anar a córrer no mos cal fer molts kilòmetres i potser per això erem una bona tropa d'extremeros/es i altra gent de les nostres contrades.
Una servidora (aprofitant que la Yoli i l'Eduard venien a animar) abandona el seu lloc de cheerleader i debuta en terra. A més, i per primera vegada, hi som les tres xiques de l'XTT. Quin trio!

A partir de les 8:45 hrs anem arribant a La Pobla, mos situem, recollim els pitralls, comencem a trobar cares conegudes, anem al Casal a fer un cafetó, tornem als cotxes a posar-mos los trajes de faena, escalfem una miqueta i mos fem les fotos de rigor abans de que es doni la sortida.
A les 10 hrs del matí es dóna la sortida i els 130 participants comencem a córrer, donant primer una volteta pel poble (amb tractor creuat al mig del carrer inclòs) per després anar cap als camins que recorren oliveres, bosc i vinya. Hi ha dos recorreguts, un d'uns 18 kms (el que fan la majoria) i un altre de casi 9 (és el que faig jo, i unes altres 30 persones, que per debutar ja n'hi ha prou).
Tots dos molt ràpids i amb molta pista, per això el primer en recórrer els 18 kms és, com no, kiko Martí, i tarda 1:11!!!! Potser per això (per anar tant ràpid) l'espiker i controlador de dorsals no el va veure i la seva arribada va passar desapercebuda per molts.
L'organització va ser una mica fluixa, sobretot en el marcatge del recorregut i els avituallaments, però s'agraeix l'ambientillo de la gent de La Pobla a l'arribada, el menjar i la dutxeta (tot i que alguns la van trobar una miiiica freda).
La gent de l'XTT ho va fer mooolt bé:
Heura 1:06 (super contenta tenint en compte que és la meua primera cursa de "muntanya")
Josep Mª 1:20 (està fet un crack)
Adrià 1:25
Xavi 1:27
Ginés 1:37
Thais 1:55
Maria 1:55
Ricard 1:55

Que us sembla??? Fa goig, ser tanta colla a les curses, no??!!

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

lunes, 21 de abril de 2008

I CURSA DE LES FONTS DE XERTA

Sí, sí, ja ho sé..... ja fa més d'una setmana que va ser, però que voleu, una va liada i no hi ha hagut manera d'escriure crònica abans. Però bueno, anem per feina, que us he d'explicar que diumenge passat, 13 d’abril, hi havia cursa apropet de casa.
Per això a les 7:30 hrs del matí mos trobem, a l’entrador de l’Enagas, una bona tropa d'extremeros/es per anar a Xerta, a la primera Cursa de les Fonts. Uns van a córrer i unes altres a animar.
Com que arribem a Xerta molt aviat, anem a situamos i fem un cafetó (cortesia de l'organització de la cursa) a la plaça de l’esglèsia, lloc de trobada i des d’on es donarà la sortida de la cursa. Un cop allí van arribant moltes cares conegudes, tivissans i romans, gent de Móra, Vandellòs, Miravet, Tortosa, Tarragona ....
A les 9:30 hrs es dóna la sortida conjunta a tots els paticipants (xics i xiques) i comencen a enfilar muntanya amunt, ja que la cursa transcórre per casi 26 kms de pista i senderes i té un desnivell acumulat d’uns 1200 metres. Com que fa un dia de lujo, la Thais i una servidora decideixen provar sort i intentar veure a les cabretes en algun tram de la cursa. Després d’anar canal amunt canal avall (amb lo cotxe, claro està), convençudes que no veuriem a ningú, trobem una familia molt maja que mos guia i mos porta al km 20 de la cursa, el penúltim avituallament. Allí passem un molt bon rato, ajudem, xarrem (sobretot jo), menjem truita amb pataques (boníssima) i animem als participants, que a aquestes alçades ja passen una mica esgotats i amb ganes d'arribar a Xerta. Dels nostres veiem passar a l'Adrià, Josep Mª i Xavi. Després decidim tornar al poble i veure l’arribada de la cursa i l’ambientillo que hi ha al poble, amb trenet inclòs que fa ruta turística per Xerta i porta als esgotats corredors a les dutxes.
Lo primer en arribar, al cap de 2:29 hrs és Kiko Martí (una màquina), Farnós (una altra màquina) arriba quart i així van arribant els vora 200 participants de la cursa.
Posicions i temps de la tropa extremera:
36. Josep Mª 3:12
38. Adrià 3:13
51. Xavi 3:22
99. Joaquim 3:47
100. Ginés 3:47
153. Ricard 4:42

Per acabar, m'agradaria destacar l'organització de la cursa perquè sencillament va ser genial! Des del cafetó de primera hora del matí, passant pel recorregut, els avituallaments, la gent dels avituallaments, el trenet per anar a les dutxes, el beure i menjar a l'arribada (no vaig córrer però vaig menjar baldana i coc que animar també cansa) fins als premis i el sorteig.

Pròxima cita: Este diumenge a La Pobla de Massaluca!
Em comprometo a escriure la crònica abans. Jijiji

SALUT, CAMES I KMS

By Heura

sábado, 19 de abril de 2008

BICICLETADA AL DELTA

Tot i que amb una setmaneta de retard, deixeu que us expliqui que dissabte passat, 12 d'abril, una bona tropa d'extremeros/es (peque de la tropa inclòs) vam anar al Delta.
La intenció era passar un bon dia, fer una miqueta d'exercici fent alguna de les moltes rutes ciclistes que hi ha al Delta de l'Ebre i menjar com Déu mana. Vam aconseguir-ho TOT.
El dia no va començar molt bé perquè el cotxe guia va decidir fer-nos voltar una mica, anant cap a Tortosa i amb la intenció de baixar fins l'Ampolla. Ja a Tortosa mos vam revel·lar i vam decidir no fer-li cas (on anem? a la part dreta del riu o a Deltebre? ui, quin lio!)
Un cop a puesto, o sigui, a Deltebre, lloguer de bicis per uns quants i muntatge de bicis per als altres. Total, que cap allà les 10:30 hrs del matí i amb un solet (i ventet) ben bons, iniciem la nostra ruta.
La primera part (d'un total de 25 kms!) transcórre per camins i carreteretes del Delta que mos porten a la platja de la Marquesa. Mos ho prenem amb calma, fem alguna paradeta per veure aigua i disfrutar del paisatge i animalets de la zona, fem fotos i anem fent xino-xano, fins arribar a puesto. Un cop allà, aparquem les bicis i anem a fer una volteta per la platja (n'hi ha que fins i tot es remullen los peus), dunes incloses (quins records del desert!).
Després, a per faena, vermutet i ..... a JALAR! musclets, navalles, canapés de no m'en recordo que però boníssims, arròs per uns (mmmmmm), rap per a una altra (quina salsa més bona),VI i postres!!!! En fi, tot boníssim.
Lo fotut va venir després, perquè amb la panxa plena i el cap distret, vam haver d'agafar les bicis de nou i fer uns quants kilòmetres per tornar a Deltebre. A més, los culs de la majoria notaven la falta de costum en això d'anar en bici. Total, que ara paro jo perquè no sé com posar-m'he, ara parem perquè el peque s'ha adormit i li penja el cap, ara no puc més perquè lo vent ve de cara i no avanço......Finalment i a mitja tarda, arribem a Deltebre. I cap a casa, a descansar una mica que diumenge uns quants tenien cursa de Xerta.

Conclusió: sortides així s'han de repetir més sovint!
Salut, cames i kms!

By Heura