viernes, 20 de abril de 2007

Moltes felicitats Pepone i Cuca!!! i com no al BERNAT!!!!!!!!

Hola soc el Bernat i vaig néixer el dia 12 de març, i ja he complit el meu primer mes!!!


















Segurament que serà un gran jugador de futbol. (Perquè te una gran referència, com es el seu “Papi”) Ara de monent soc el Talismà del C.E. Tivissa!! 9-0 ;-)


















Bernat, ens veiem aquest finde!! Jejeje. By Adria

miércoles, 18 de abril de 2007

Sortides XTT primavera 2007

Ara que ja estem a la primavera i ja arribat el bon temps. Des de l’Extrem Team Tivissa fem arribar a tots el visitants de la web, que ens agradaria fer sortides al cap de setmana i passar un gran dia plegats i gaudir d’aquestes muntanyes que ens envolten i també les que no ens envolten, sigui corrent sigui amb btt, trekking, via ferrada o fer algun altre tipus d’esport d’aventura i si teniu algun suggeriment estem oberts a qualsevol proposta de sortida.

Feu-nos arribar les vostres propostes!! Animeu-se!!!


Salut i cames


By Adrià

sábado, 14 de abril de 2007

La xarxa de senders i de refugis d’Andorra, una bona opció per gaudir de la natura


El clima mediterrani de transició a continental, temperat, sec i assolellat que predomina al Principat durant els mesos de maig a setembre, fan de les muntanyes andorranes un magnífic escenari on gaudir del excursionisme. La seva excel·lent xarxa de refugis permet descobrir els paratges més bells d’Andorra tot seguint els senders que creuen el país.
Refugis per a tots els gustos
Andorra disposa d'un total de 27 refugis de muntanya repartits per tot el territori, que estan oberts durant tot l'any. La majoria dels refugis d'Andorra estan situats a prop de llacs i per accedir a ells els excursionistes han de caminar com a mínim mitja hora. Si bé la majoria tenen capacitat per a 6 o 10 persones, el Refugi del Coma Pedrosa (la Massana) té espai suficient per a 60 places.
El petit refugi de la Angonella (FOTO)
El Refugi del Coma Pedrosa és un dels més importants dels Pirineus i està obert i vigilat des de mitjans de juny fins a setembre. A la Massana també hi ha el Natur Refugi Cortals de Sispony amb un total de 60 places, el refugi del Pla de l’Estany i el dels Fonts amb capacitat per 4 o 6 persones.
Altres refugis destacats són els de Canillo, com el de Juclar, amb 50 places; el refugi de Cabana Sorda, amb 20 places; els refugis cabanyes de Siscaró o de la Vall del Riu per 10 o 14 persones; o el de Coms de Jan amb capacitat per a 10 places.A Encamp es troba el refugi de l’Illa, que pot acollir entre 40 i 65 places; el de Ensagents, per a 14 persones; el de Montmalús, per a 8 i 12 places i, el més petit del Principat: el del Pla dels Pedres, per a tan sols 5 persones.
Més enllà, el refugi de Sorteny, amb capacitat per a 30 places; el de Mengi Obaga, per a 15; el de la Angonella, per a 6, i el de Rialp que pot allotjar entre 4 i 6 persones, són alguns dels refugis que hi ha a la vall d’Ordino.
A Andorra la Vella també hi ha el refugi de Claror para un total de 20 persones; el refugi de Perafita i el de Prat Primer, amb capacitat per a 4 o 6 persones. Per la seva banda, a Escaldes-Engordany està el refugi de Fontverd, amb un total de 14 places, i el refugi Riu dels Orris. I, finalment, a Sant Julià de Lòria destaca el refugi Roca de Pimes i el Francolí amb espai per a 4 i 6 persones.
Coma Pedrosa, l'únic refugi guardat d’Andorra
Situat a la vall de Coma Pedrosa, a 2260 metres d’alçada al costat de l'Estany de les Truites, el refugi de Coma Pedrosa és l‘únic guardat a Andorra. És un dels més importants dels Pirineus i està obert i vigilat des de mitjans de juny fins a setembre. Ofereix servei de menjar, dutxes i emissora d’emergència. És recomana reserva prèvia. Per reserves: Tel: Mòbil 00 376 327 955.Els senders d'AndorraEl GR 11, el sender que travessa els Pirineus pel seu vessant sud des del Cantàbric fins la Mediterrània, s’endinsa i a les valls d’Andorra tot venint de la Vall Ferrera i entrant al Principat des del Refugi Baiau (FEEC) pel port de Baiau, passant pel Refugi de Comapedrosa, tot seguit el sender pujarà al Coll d’Ordino, Estany d’Engolasters, i resseguint la magnífica Vall del Madriu (declarada Patrimoni Mundial), passarà per altres refugis de la xarxa, Refugi de Fontverd, el Refugi del Riu dels Orris, i el Refugi de l’Illa
Un cop al Coll de Vallcivera el GR 11 entra ja a la Cerdanya per la Cabana dels Esparvers i arriba a Puigcerdà; d’allà seguirà el seu traçat fins el Port de la Selva i el Parc Natural del Cap de Creus. La Vall de Madriu-Perafita-Claror declarada Patrimoni Mundial per la UNESCOL'any 2004 el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, reunit a Suzhou (Xina), va aprovar la inscripció de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) a la Llista del Patrimoni Mundial en la categoria de paisatge cultural. És una vall que ha mantingut intactes les seves estructures d'organització i gestió de l'espai des de l'època medieval, fet pel qual ha arribat fins als nostres dies com un testimoni viu de la història d'Andorra i de la coexistència dels homes de muntanya amb un entorn natural extraordinari.
L'interès essencial de la vall es fonamenta en la densitat elevada d'elements de valor patrimonial (naturals o culturals) que apareixen concentrats, amb un estat de conservació excel·lent, en una superfície relativament petita. Més informació: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=1656
El GR 7, neix a Tarifa (sud de la Península) i desprès de travessar Andalusia i la Comunitat Valenciana entra a Catalunya per les terres de l’Ebre creuant els Ports de Beseit, travessa tot Catalunya fins a la Seu d’Urgell i en arribar a la Farga de Moles el sender entra a terres andorranes. El sender creua el sud-est d’Andorra fins la portella Blanca d'Andorra, a la zona de Grau Roig.
Des de Juberri fins a Sispony, el GRP d’Andorra, creat a iniciativa de la Federació Andorrana de Muntanyisme i del Departament de Medi Ambient del Govern, transcorre al llarg de 100 km de forma circular. El traçat del GRP està dividit en set etapes d’una llargada aproximada de 14 km i no inclou cap zona molt difícil ni perillosa. Quasi tot el circuit està senyalitzat amb les dues bandes de GR; l’única diferència és que la banda blanca és de color groc, ja que es tracta d’un GRP.Només en les zones en què el GRP conflueix amb el GR7 i el GR11 desapareix la banda groga de GRP i té prioritat la senyalització pròpia de GR. Tot i això tots els encreuaments tenen la senyalització corresponent per evitar possibles confusions. Les etapes, que han estat dissenyades tenint en compte la presència de refugis i pensant en un ritme que permeti gaudir plenament de l’entorn natural.
Alguns consells sobre els refugis- No forceu les portes, els refugis romanen sempre oberts.- Durant la vostra estada, no malgasteu la llenya, penseu en els altres.- Apagueu bé el foc abans d'abandonar el refugi.- Deixeu-ho tot com ho heu trobat.Més informació sobre els refugis d'Andorra:www.andorra.ad/cat/gaudeix_andorra/oci_esports/senderisme.asp#rm

lunes, 2 de abril de 2007

Unnnn, dosss, tresssssss...... TIVISSAAAAAAA!!











Vist l'allau de foreros i doncelles (que no es pronuncien) que ens demanen un post de futbol, l'Extrem Team fa aquesta entrada per tots aquells que disfruteu del futbol, per tots aquells que ens doneu ànims partit rere partit, pels incondicionals, per les doncelles que veniu a veure futbol, perdò, a jaq ;) , pels que veniu a passar les tardes del diumenge, per la graaaaaaaan afició que tenim, pels que pateixen quan les coses no van bé, pels que criden, pels que no callen, pels que es queden fotuts de fred, pels companys d'equip que sou la òstiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, pel presi, pel tesorer, pels hooligans, pels del sector del bar, pels que es queden a l'altillo dels vestidors ( no sé si per temor..ejejeje), pels que reculleixen pilotes, pels sancionats i reketesancionats (amb carinyo), pels desapareguts (futbolisticament parlant), pels que porten el nom de Tivissa per aquests camps de Deu, en fin... podriem fer una llista inacabable, pero sobretot, per aquells que sempre teniu un somriure i feu que la vida sigui una mica més fàcil! A tots, moltissimes gràcies companys! Una abraçada per ells i un petonet per a elles! ;)

domingo, 1 de abril de 2007

Expedició del Club Alpí (Oscar Cadiach)


Expedició del Club Alpí K2 al Kangchenjunga
Òscar Cadiach (Club Alpí K2), juntament amb Iñigo de Pineda, el navarrès Patxi Goñi, el basc Julen Requeta i els aragonesos Fernando Rubio i Joan Riba, intentarà els propers mesos l’ascensió al Kangchenjunga (8.586m), el 3r cim més alt del món. Marxaran el dissabte 31 de març amb 12 persones més, que els acompanyaran en el tr

ekking fins al Camp Base de l’Everest.
Un cop allà, per aclimatar-se, faran l’Island Peak (6.189m), situat al bell mig del massís de l’Everest, davant la vessant sud del Lhotse (8.516m). En total, entre el trekking i l’aclimatació hauran esmerçat les tres primeres setmanes d’expedició, essent el 20 d’abril la data prevista per l’arribada a Barcelona dels participants en el trekking.
L’equip que intentarà el cim
Quan marxin els integrants del trekking, es quedarà a la zona l’equip format per Òscar Cadiach i Iñigo de Pineda (Club Alpí K2), Patxi Goñi, Julen Requeta, Fernando Rubio i Joan Riba (Club Esp. Rocko d’Almenar), que seran els que tractaran d’ascendir el Kangchenjunga. Segons les darreres informacions de què disposa Cadiach, no hi haurà cap altre expedició que intenti fer el cim durant aquells dies.
D’entre els components de l’equip, a banda del propi Cadiach, que és el català que més 8.000 ha coronat (10, amb repeticions), cal fer una menció especial Joan Riba, de només 19 anys, que formant part de l’expedició es convertirà en un dels alpinistes més joves que mai ha intentat aquest cim.
Riba és natural de Tamarite de Litera (Huesca), on resideix, i té un bon nivell tant en escalada en roca com en gel i mixt. També competeix en raids d'aventura, a banda de ser un bon esquiador de travessia i haver realitzat nombroses hivernals al Pirineu, algunes per vies de força dificultat i diversos sismils, com l’Aconcagua.
Íñigo de Pineda (Club Alpí K2) és natural de Barcelona. En el seu haver hi ha, entre moltes altres ascensions, l’Elbrus (5646 m) a Rúsia, el Kilimanjaro (5896 m) a Tanzània, el Cho Oyu (8201 m) i el Shishapangma Central (8016 m) al Tibet i l’Aconcagua (3 cops 2002 ,2006 i 2007).
El basc Julen Requeta i el navarrès Patxi Goñi formen habitualment cordada en les seves expedicions. Han escalat des de petits als Pirineus i els Alps, on han realitzat les rutes més clàssiques d’ambdues serralades: Aneto, Vignemale, Posets, Mont Blanc, Cervino, Monte Rosa... Entre una llarga llista d’ascensions, el 1998 prenen part en la 1ª cordada espanyola que ascendeix al cim del Pic Pobieda (7439m), a la serralada del Tien-Shan, el 7.000 més al nord del planeta. El 1999 coronen el Gasherbrum II (8035m), el 2001 assoleixen el cim de l’Everest (8848m) i el 2003 participen en una expedició al Broad Peak. El 2005 participen a la única expedició d’aquest any al Pic Makalu (assoleixen 7.500m) i el 2006 en la única a l’Spantik (Karakorum). L’aragonès Fernando Rubio ha estat sempre vinculat a la muntanya des de les seves diferents vessants: escalada en roca, en gel, esquí de muntanya… El 2004 participa en l’expedició al Pic Lennin i el 2006 participa en l’expedició a l’Spantik, juntament amb Requeta i Goñi.
L’Òscar Cadiach es natural de Barcelona tot i que resideix des de ben petit a Tarragona. Als 14 anys comença a practicar l’escalada en roca amb assiduïtat per partes de les nostres terres i als 22 anys ja és instructor de la Escola Catalana d’Alta Muntanya. D’entre l’extensa i variada llista de les seves escalades i expedicions més importants podem destacar la de l’any 1984 amb en Jordi Magriñá, any en què assoleix el seu primer vuit mil per Tarragona, el Nanga Parbat (8125 m) en tècnica alpina i per la paret més llarga del món, al Rupal (Pakistan).
L’any 1982 és seleccionat per a participar en la primera expedició catalana a l’Everest (Sagarmatha 8.848 m, Nepal –Banca Catalana) per la difícil aresta W on assoleix la cota de 8.500 m, degut a les adverses condicions meteorològiques i a la caiguda mortal d’un sherpa .
Cadiach ha ascendit 2 cops l’Everest sense oxigen, convertint-se en el primer occidental en escalar l’aresta Nord de l’Everest. L’any 1990 escala en solitari el Broad Peak Nord (7.650 m) i l’any 2004 lidera l’expedició al K2 “Catalans al K2 Magic Line” (8.611 m) , on s’aconsegueix l’ascensió d’aquesta emblemàtica i prestigiosa ruta, recorreguda tan sols en una ocasió.
La ruta dels anglesos
La via escollida pel Club Alpí k2 per coronar el Kangchenjunga, a la frontera entre el Nepal i el Sikkim, és la mateixa que van utilitzar els britànics George Band i Joe Brown el 1955 en la 1a ascensió que va arribar al cim. És coneguda com la ruta dels anglesos i transcorre per la cara sud de la muntanya.
Un dels trets característics d’aquest cim és el caràcter sagrat que li atorguen les creences locals, que situen en la cúspide d’aquest gegant de l’Himàlaia la morada d’un déu. Per aquesta raó, tant en la primera ascensió que s’hi va fer com en moltes posteriors, no s’ha trepitjat el cim i s’ha respectat la creença quedant-se només a uns metres. No obstant, el cim ha estat trepitjat en l’actualitat en diverses ocasions.
Òscar Cadiach, tot i afirmar que el Kangchenjunga no és el 8.000 més perillós, és conscient de les dificultats amb què es trobaran, ja que “és una muntanya molt exposada, amb molta neu i moltes esquerdes, i tot això es mou. La major dificultat és saber catalogar l’estat de la muntanya, si està perillosa o no, un cop estàs allà.”
Cal destacar que el Kangchenjunga està força allunyat de les rutes de trekking més freqüentades. És el 8.000 més oriental de tots i el massís en que està situat està relativament aïllat, sense muntanyes d’altitud semblant que la protegeixin mínimament del vent. Així, les condicions meteorològiques son generalment dolentes i totes les seves rutes són complicades i exposades.
Els expedicionaris no utilitzaran oxigen, un fet destacable si tenim en compte que, al contrari d’altres 8.000 que a la part final tenen passos menys difícils, el Kangchenjunga no dóna cap treva en els trams de més altitud i manté la dificultat fins al cim.
Mentre que el trekking d’aproximació i l’ascensió seran íntegrament a peu, un helicòpter podria recollir els 6 alpinistes al Camp Base per dur-los de tornada, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin. La tornada a Barcelona està prevista per l’1 de juny de 2007.
Informació facilitada per Òscar Cadiach (Club Alpí K2) i http://www.explorersweb.com/