jueves, 24 de marzo de 2011

Cada dia m'agrada més!

No sabia que fer, apunta'm a una etapa o fer-ne dos. Pensava que amb la del dissabte (trail) ja en tindria prou. Al final em decideixo i m'apunto a dos, dissabte i diumenge.
Divendres a la nit quant la gent ja estava corrent, jo quasi estava al llit, aquell divendres l'Heura tenia sopar amb les amiges (feia anys i panys que no es veien totes juntes en un soparet). Vaig anar a dormir pensant si podria acabar content les dos curses i lo diumenge fos persona.
Dissabte mun germà Eduard em passa a buscar per Benissanet, quines animalades, les quatre i mitga de la matinada. Baixem cap a Xerta, i comencem a trobar-nos amb gent per tot arreu que només havien dormit com a molt quatre o cinc horetes i malament.
Comencen lo trail de les fonts a les sis de la matinada, los del Trote sort que no van trobar cap radar. Sortim l'Adria, la Thais, l'Eduard i jo molt tranquilets, pensant amb los quilòmetres que ens quedaven. Aviat deixem a l'Edu al darrera i los tres seguim direcció Paüls, abans d'arribar-hi em diuen que vagi fem que ells aniràn al seu ritme.
Doncs a partir de llavors comenca un altre trio, l'Hermini, J. Benaiges i jo. Amb ells vaig correr tot lo tram central de la cursa i sort de les xerrades que anavem fem.
Fins al quilòmetre 23 (avituallament de l'ermita) tot anava molt tranquilet, però a partir d'allà no sé si va ser perqué hi havia la Berta i l'Heura, cada vegada em trobava millor. Vam arribar a la baixada d'Alfara i alló semblava un tobogan, vaig arribar a Alfara perfecte. Allí vaig esperar als compis i a partir d'allà vaig deixar-los enrera (tot s'ha de dir, los dos havien fet la nocturneta i J.B. no estava fi de panxa i esquena).
A l'arribar a la Font Nova vaig sentir com la Berta em cridava d'una hora lluny, jo seguia perfecte i l'Irene de Xerta (infermera de la Berta) em va dir que allò no podia ser i la propera visita em punxaria a mi. De la Font fins a Xerta només em quedaven 10 quilòmetres. Vaig baixar molt comode i amb bona companyia d'un noi de saragossa. Total, vaig arribar sencer i contentíssim, amb un temps de 8:22 h.
Esperant a que arribessin los altres, vam parlar amb la Monica Aguilera i ens va dir que li havia encantat la cursa i les muntanyes dels ports. Em sembla que aquesta gent no passa de Torredembarra!
Al cap d'un ratet arriba la nostra campiona, la Thais i després lo duo Adria-Edu. L'Eduard just creuar la meta ens diu que ell ja ha trobat les curses ideals... diu que son les de a partir 50 quilòmetres. Després de beure unes quantes cervesetes cadascu cap a casa que toca descansar per demà.


Diumenge al matí quedo amb l'amic Kua de roma i baixem a Xerta. Baixant li dic que les claus del cotxe se les quedi ell, jo no sabia com respondrien les meves cames després del dissabte.
Comencem la cursa i intento posar-me darrera de Kua, però veig que aquell ritme no el podria aguantar gaire rato. Decideixo anar al meu ritme, lo primer tram veig que torno a anar tranquilet i les cames em responen molt bé. Al començar les pujades em trobo més bé i penso que hauria d'anar tirant. A la primera pujada de totes anem un darrera de l'altre, però pel costat dret veig que puja i avança que no vegis Jaume Garroset, quina màquina!
Vaig pujant i al quilòmetre 10 allà al final veig a Kua, arribo fins darrera seu i continuem junts un parell de quilòmetres. Ell em diu que tiri per que no està trobant el seu ritme.
Em trobo molt bé i quant quedava poc per arribar a la Font Nova, després d'anar tot lo rato a un ritme que m'anava molt bé, penso que si ara trobés la Berta i l'Heura allí seria l'injecció final pels últims quilòmetres. Pos sí, allí (com diu ma filla) estaven. Desde la font fins al poble dos pujadetes i arribada final amb unes sensacions boníssimes, amb un temps de 3:38 h.
Ja ho he dit, això cada dia m'agrada més!

Felicitar a tota la gent de Xerta per aquesta magnífica organització, a la Thais i a tots los participants d'alguna de curses.

Salut
Xavi

martes, 1 de marzo de 2011

CURSA DE MIRAVET


Aquest any sí! Després de dos edicions a la tercera hi he pogut ser, un any per la marató i l'altre per anar a esquiar haviem faltat a la cita. Aixó que Miravet està a cinc minuts de casa.

Quedo lo diumenge amb uns impacients, nerviosos que s'avancen lo rellotge i marxen sense mi...

Pos bueno! torno a casa, agafo lo cotxe i cap a Miravet. Arribo a la plaça, recullo dorsal i cap al cotxe.

A la sortida mos trobem tots, així m'agrada cada dia mes gent de l'extrem i aixó que n'hi ha que fa dies que no fan curses.

La cursa, genial. La companyia (Jordi Vidal), excel.lent. L'organització, un 10.

Jo personalment destacaria del diumenge tres coses. Veure als extremeros que cada cursa queden mes endavant, veure a cacatua un diumenge al matí després de fer una marató lo dissabte per la nit i amb bona cara i la tercera lo comentari de Kiprono Tomas.

Tomás:Xavi ta picat la mosqueta?

Xavi: Tomás, no ha tingut temps!

Salut i qui vulgui anar a correr per Tivissa que digui algo!
Xavi